Roses en 3D

2009-11-26T22:47:00.000Z

Els 282 amics de l'alcaldessa
L’alcaldessa de Roses s’ha fet present a Internet. Té gairebé 300 amics a la xarxa social Facebook, permet la interacció ciutadana al seu bloc i recull el seu perfil més institucional en un web. “Permet la relació directa amb la gent”, remarca Marc Teixidor, assessor de comunicació a l’Ajuntament.
Publicat al setmanari Empordà, 24 de febrer de 2009.

L'altra cara de la llei.
Presentada com el quart pilar de l'Estat del Benestar, la llei de la dependència pateix retards en el seu desplegament. Tots els casos greus haurien de rebre les ajudes, però n'hi ha que esperen. “No sé quan la començaré a rebre”, comenta el rosinc Joan Garcia. A l'Ajuntament, la treballadora social també ho viu.
Publicat al setmanari Empordà, 27 de gener de 2009.

Faroners del passat i del present
El Far està totalment automatitzat i controlat des de Barcelona. De tant en tant, un tècnic visita les instal·lacions per comprovar que tot funcioni. Les famílies faroneres jan han quedat enrere.
- Un ofici mutat
- "Vivia a la millor casa de Roses"
Publicat al setmanari Empordà, 30 desembre 2008.

L'horitzó és a terra ferma
Els pescadors són pessimistes sobre el seu futur. Creuen que són la darrera generació vinculada al mar. El preu del petroli, el peix importat i la dura feina són les principals amenaces.
- Els temors de la pesca rosinca
- Cinc històries de mar
Publicat al setmanari Empordà, 25 novembre 2008.

La capital francesa de Catalunya.
Roses és el municipi català amb més francesos. Els jubilats hi troben un bon clima i un entorn relaxat. Els empresaris, un mercat receptiu i menys càrregues fiscals que a França. Una part d'ells formen l'Amicale, una entitat rosinca que reuneix francòfons afincats a la comarca.
Publicat al setmanari Empordà, 28 d'octubre de 2008.

La dignitat d'aprendre en mòduls.
A l'escola Montserrat Vayreda el curs comença amb més espai, nous mòduls i ubicació acabada d'estrenar. És un centre amb segell propi. Professors, pares i polítics en donen la seva visió.
Publicat al setmanari Empordà, 4 de setembre de 2008.

Balanç Festa Major 2008
- Balanç 2008: La cultura s'encara al mal temps.
- Dracma 2008: Roses homenatja el seu millor paladar, Roger Viusà.
Publicat al setmanari Empordà, 19 d'agost de 2008.

Un pla pel casc antic.
Roses rebrà una subvenció de 4’31 milions d’euros per rehabilitar el casc antic de la vila. L’ajuda s’emmarca dins el Pla de Barris de la Generalitat. “El gruix dels treballs serà al 2010 i 2011”, apunta l’arquitecta municipal encarregada del projecte, Cristina Casas.
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Quan passejar és un repte.
Escrit conjuntament amb Laura Gonzàlez Ortensi
- La vida amb barreres: Són a tot arreu. Les barreres arquitectòniques dificulten el camí de centenars de rosincs.
- Narcís Mas: "Encara som una minoria".
- El regidor Martínez: "Hi ha moltíssima feina".
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Festa Major 2008
- El teatre, 'Teràpia de grup per a gafes': Entrevista al seu director i autor, Gilbert Bosch.
- El concert, 'Cançons de la cançó': Juanjo Bosk i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà recuperen els cantautors catalans.
- L'associació: Amics de les Festes i Tradicions de Roses
Publicat al setmanari Empordà, 5 d'agost de 2008.

Entrevista al regidor de Turisme, Gaspar Gallego.
- Sobre la temporada d'estiu: "La crisi ens afectarà negativament".
- Sobre el polèmic càrrec de confiança: "Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà".
- La valoració de l'oposició del primer any de legislatura en matèria turística.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008.

Tresors i secrets plens de bellesa.
El reportatge recorre diversos punts d'interès cultural i paisatgístic de la vila, sovint desconeguts pels visitants: la Ciutadella, la ruta megalítica, el port pesquer i algunes cales secretes.
Publicat al setmanari Empordà, 1 de juliol de 2008.

L'ànima immutable
Roses ha canviat i sobretot ha crescut, però conserva les arrels del poble de sempre. Ho asseguren tres rosincs vinculats al món de l'ensenyament, un mirador excepcional de la societat.
Publicat suplement del 30è aniversari del setmanari Empordà, 24 de juny de 2008.

CIU, un any a l'oposició
El principal grup de l'oposició de Roses fa balanç. Creu que la vila ha perdut un any a causa del quadripartit.L'exalcalde, Carles Pàramo, assegura que seguirà al capdavant del partit.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

Roses es fa ciutat
Roses ha arribat aquest abril als 20.000 habitants, i passa a considerar-se ciutat. A partir d’ara, l’Ajuntament tindrà més competències en Benestar Social. En aquest context, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, aposta per dos projectes sociosanitaris: pisos de protecció oficial i l’àrea de dependència.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

L'artesania convenç al públic La primera Fira d’Època de Roses, que es va celebrar durant tres dies de les festes de Pasqua, ha estat un èxit. Així ho valora l’associació organitzadora, AFITER. El govern local ha elogiat la iniciativa, però l’Associació de Comerciants parla de competència deslleial.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

Evellir amb una mà a la vora
La teleassistència, un servei d’atenció i auxili a la gent gran que viu sola, preocupa la delegació rosinca de Creu Roja. Tenen molta demanda i pocs voluntaris. Però no s’obliden de la seguretat a les platges i als actes multitudinaris, una altra de les seves funcions.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

La política té veu d'home.
La presència femenina en els ajuntaments de la comarca encara és menor que la masculina. Les cinc regidores de Roses analitzen les causes de la situació i expliquen les seves experiències.
Publicat al setmanari Empordà, del 4 de març del 2008

Entrevista a Sergi López, actor.
L'actor presenta el seu monòleg Non Solum a Roses: "És una obra surrealista i caòtica, però sobretot es una comèdia que fa riure la gent".
Publicat a Diari de Girona, del 14 de febrer del 2008

Apte per a tots els públics
En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers
El govern local reconeix l’escàs interès ciutadà de la tercera línia de transport públic. De fet, el regidor Agustí Donat no descarta buscar alternatives. Els usuaris estan satisfets del servei, però hi detecten alguns errors.
Publicat a Revista de Roses, gener de 2007

El turisme dels raïms
Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc
Empordà Televisió, coneguda com TV Roses, és el mitjà de comunicació amb més història i influència de la vila. El seu director, Enric Badosa, analitza el ressò de l’emissora, mentre que el govern es marca com a prioritat la comunicació.
- Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV
- L'Ajuntament vol multiplicar la comunicació
Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

Quan als olivars hi havia vida
Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs
L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs
Un de cada tres empadronats a Roses és de nacionalitat estrangera. Les comunitats marroquina i francesa són les més nombroses.
- Roses, una vila receptora d'immigrants
- Les majors comunitats estrangeres a Roses
- Les solucions per als més joves
Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

La pesca rosinca, a Perpinyà
Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà. Una nova mirada al sector pesquer rosinc.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.
El dossier repassa la situació d'algunes infrastructures educatives rosinques i explica algunes novetats referides als llibres de text. També es comparen les opinions del regidor d'Educació i de l'exregidora.
- Reportatge: Entre novetats i assignatures pendents.
- Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan.
Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

Festa Major 2007: Una història a ritme de corranda
L'article s'endinsa en l'història de les danses tradicionals rosinques, en motiu del desè aniversari de la recuperació de les Nyacres i la Bolangera de Roses.
Publicat al setmanari Empordà, 7 d'agost de 2007

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses
"No volem tornar a fer de nou el POUM", aquesta és una de les declaracions de Magda Casamitjana. També parla d'ensenyament, medi ambient, comerç i sanitat.
Publicat a Revista de Roses, agost 2007

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"
Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP: de la saturació a l'ampliació.
- Entrevista a Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea de Salut Bàsica de Roses.
- La situació: La saturació del centre.
- L'ambient: El búnquer de les receptes.
Publicat a Revista de Roses, juliol del 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula
Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu
La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules
La biblioteca de Roses per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons i les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3
Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007

Nostàlgia 2.0

2009-11-26T22:44:00.003Z

---------- Forwarded message ----------
From: Damià Sánchez Bonmatí
Date: 2009/11/22
Subject: Article des de Brussel·les
To: "Setmanari Empordà"

Salutacions des de Brussel·les,

Com estàs? Per aquestes terres del nord, l'hivern comença a fer de les seves, encara que aquí ningú sembla preocupat per la grip nova.

Potser sí que és això. Potser sí que m'enyoro dels petits detalls de la vida rosinca. D'aquell cafè amb llet en una terrassa assoleiada vora el mar, d'aquella passejada pel port amb les seves olors i textures inigualables, i d'aquells encàrrecs pel carrer major en què creuava un conegut cada deu metres. Els petits detalls, saps. Però, sincerament, em va estranyar que em preguntessis què enyorava de Roses en el teu darrer correu electrònic.

M'ha vingut la imatge d'aquell emigrant que treballava de sol a sol en la freda Europa, que esperava amb candeletes el correu postal amb les darreres notícies de casa seva, que ho estalviava tot i més per poder marxar d'aquell país de parlar incomprensible. Nostàlgia, enyor, malenconia. Paraules que potser han caducat en l'Europa dels erasmus (com jo), de l'euro i de Ryanair. Potser ja no tenen sentit en l'era del mail, de les xarxes socials i dels mitjans electrònics. Perquè les distàncies i els temps han perdut pes.

Mentre t'escric aquestes paraules, puc saber com ha anat el partit de bàsquet del meu germà, qui ha anat a veure l'última estrena dels cinemes rosincs o amb qui ha dinat avui l'alcaldessa Casamitjana. Els meus rosincs m'expliquen la seva vida rosinca gairebé en directe gràcies a la xarxa social Facebook. O poden reenviar-me un correu electrònic amb l'agenda cultural del poble o xerrar de franc per videoconferència. Sóc a 1.300 quilòmetres de Roses o, el que és al mateix, a un clic.

O quan acabi d'escriure't el correu, puc obrir el portal emporda.info per conèixer les darreres iniciatives del consistori, o puc veure els darrers vídeos de la televisió local, o connectar-me a qualsevol dels webs rosincs que informen mitjançant notes de premsa o cròniques amb alguna que altra falta d'ortografia. Som a l'era del clic, de la nostàlgia 2.0.

La nostàlgia de les sensacions, converses i olors. Recordo ara, ves a saber per què, els sons del cementiri de Roses: el cruixir d'aquelles pedretes al caminar i el crits amortitzats dels nens competint al pavelló municipal. Allò també és sentir-se a casa perquè és on recordes o t'expliquen la història humana que hi ha darrere aquell marbre inhumà. Parlant de Roses, de distàncies, i de nostàlgia i d'Europa... Les seves parets blanques acullen alguns d'aquells que van fugir cap a Europa per ser d'un bàndol i no de l'altre; però també aquells que, dècades després, van jubilar-se lluny de la grisor de la seva terra.

I esperem, que d'aquí molt, el cementiri acollirà també aquells que ja no marxem cap a Europa, perquè som Europa. Aquells que ens podem formar en qualsevol llengua, que podem viure en qualsevol ciutat europea i podem crear vincles amb qualsevol altre europeu.

Aquells que ja no sentim aquella buidor que aportava la llunyania. Recordo haver llegit a les portes del cementiri rosinc: "“El darrer son dormir sota el cel blau/Al cementiri de l’eterna pau/Ser-hi enterrat és ser encara a Roses”". Si sabés, l'estimat Carles Pi i Sunyer, com han canviat les coses! L'extranger, pels rosincs, ja no és la sortida d'emergència: és la porta del futur.

El que et deia, l'enyor ja no és l'enyor. Això és l'era de la nostàlgia 2.0.

Records des de la capital d'Europa.

Publicat al setmanari Empordà, del 24 de novembre de 2009

2009-03-07T16:49:00.002Z

Els 282 amics de l'alcaldessa

2009-03-07T15:11:00.004Z

L’alcaldessa de Roses s’ha fet present a Internet. Té gairebé 300 amics a la xarxa social Facebook, permet la interacció ciutadana al seu bloc i recull el seu perfil més institucional en un web. “Permet la relació directa amb la gent”, remarca Marc Teixidor, assessor de comunicació a l’Ajuntament.

Abans de marxar a l'embalat, l’alcaldessa va fotografiar-se amb una disfressa d'índia. A l'endemà, el seu amic Martí Sans, director general de Pesca, va dir-li: "Dues fotos magnífiques aquestes últimes. Tens sensibilitat plàstica". La conversa no va ser privada. De fet, tenia un públic potencial de gairebé 300 persones. Així és la vida al Facebook, la xarxa social líder a Internet, que permet compartir, xafardejar i contactar amb amics, coneguts i saludats. El Facebook, però també el web institucional de l'alcaldessa i el seu bloc, són les vies de contacte de Magda Casamitjana amb els internautes. "Si hi ha eines de comunicació directa com aquestes, per què el ciutadà hauria de fer una instància i dificultar-li la relació amb la màxima representant del municipi?", es pregunta Marc Teixidor, assessor de comunicació de l'Ajuntament de Roses.

El primer pas de l'alcaldia a Internet va ser el web institucional de Magda Casamitjana, inclòs al portal de l'Ajuntament ―www.roses.cat―. Permet demanar cita amb l'alcaldessa, llegir els seus articles i discursos, o veure fotos. Les imatges cobreixen els principals actes amb presència de la política rosinca, però també evoquen la infància i adolescència de Magda Casamitjana, un bateig familiar o el darrer carnaval ."Les imatges donen una vessant humana, permeten explicar la seva història", comenta Marc Teixidor, que es va incorporar al Consistori quan el web ja funcionava. "L'antic alcalde tenia una imatge distant i es volia trencar aquesta idea del polític inaccessible i potenciar la de persona del carrer", argumenta.

Però Teixidor reconeix un problema: "La pàgina institucional de l'Ajuntament és poc dinàmica i la Magda volia un espai on la gent hi pugui contribuir i pugui mostrar les seves opinions”. És per això que uns mesos enrere es va posar en marxa un bloc de Casamitjana ―magdacasamitjana.blogspot.com―, que rep una mitjana de 50 usuaris diferents al dia. Reflexiona sobre el problema de l’aigua o la pau, però també sobre el voluntariat lingüístic o joves rosincs amb talent. El bloc permet fer un salt més enllà del text: “El vídeo és una forma senzilla a l’hora de comunicar i més avui dia, quan tot són pantalles”, argumenta l’assessor de comunicació.

L’alcaldessa parla, sí, però també hi apareix passejant, saludant a rosincs o consultant un missatge d’un internauta. “El bloc tampoc es redueix a allò audiovisual, perquè li permet fer raonaments complexos i a fons sobre molts temes”, assegura Teixidor via telefònica. I no només això. El bloc dóna a conèixer què té previst fer l’alcaldessa en cada moment. Junta de govern, el dilluns a primera hora; Diputació de Girona, dimarts al matí; cites concertades, gairebé cada dia... L’assessor de comunicació remarca que “és el primer cas de política municipal que fa transparent la seva agenda”.

La vida en imatges
Recorda Marc Teixidor que un dia l’alcaldessa volia saber què era el Facebook, que en volia un perquè tenia familiars que ja l’utilitzaven. I es va registrar a la xarxa social. “Va ser casual, no buscava cap eina de propaganda política. I ara la Magda és un fan del Facebook”, assegura. Té registrats 282 amics, això vol dir que gairebé 300 persones poden seguir les actualitzacions que fa, veure imatges o deixar-li missatges. Els perfils són molt diversos: amics personals, joves rosincs, polítics professionals, coneguts, companys d’Ajuntament... Qualsevol internauta registrat a Facebook pot sumar-se a la llista.

A diferència d’altres polítics comarcals, Casamitjana aporta continguts gairebé a diari i amb un element distintiu: les fotos instantànies. Puja a través del mòbil i a temps real imatges dels petits detalls del seu dia a dia. El darrer llibre que ha llegit, la carta del restaurant o els darrers preparatius de les colles de Carnaval. Preguntem a Marc Teixidor si el Facebook és de l’àmbit personal o professional de l’alcaldessa. Creu que s’han de trencar aquestes barreres.

L’assessor de l’alcaldessa remarca la idea de l’alcaldessa com a ciutadana, destaca que ni al bloc ni al Facebook hi ha referències explícites al partit de Casamitjana, el PSC. “És una pàgina personal, però també és alcaldessa en tot moment. És un lloc on relacionar-se amb els ciutadans, penjar fotos, compartir preocupacions”. L’alcaldessa, com els regidors Francisco Martínez i Antonio Rodríguez, han apostat per les noves eines de comunicació social. “És d’iniciativa pròpia d’ells. Si des del Departament de Comunicació els controléssim, perdrien frescor”.

Publicat al setmanari Empordà del 24 de febrer de 2009.

2008-12-30T19:13:00.007Z

Faroners del passat i del present
El Far està totalment automatitzat i controlat des de Barcelona. De tant en tant, un tècnic visita les instal·lacions per comprovar que tot funcioni. Les famílies faroneres jan han quedat enrere.
- Un ofici mutat
- "Vivia a la millor casa de Roses"
Publicat al setmanari Empordà, 30 desembre 2008.

L'horitzó és a terra ferma
Els pescadors són pessimistes sobre el seu futur. Creuen que són la darrera generació vinculada al mar. El preu del petroli, el peix importat i la dura feina són les principals amenaces.
- Els temors de la pesca rosinca
- Cinc històries de mar
Publicat al setmanari Empordà, 25 novembre 2008.

La capital francesa de Catalunya.
Roses és el municipi català amb més francesos. Els jubilats hi troben un bon clima i un entorn relaxat. Els empresaris, un mercat receptiu i menys càrregues fiscals que a França. Una part d'ells formen l'Amicale, una entitat rosinca que reuneix francòfons afincats a la comarca.
Publicat al setmanari Empordà, 28 d'octubre de 2008.

La dignitat d'aprendre en mòduls.
A l'escola Montserrat Vayreda el curs comença amb més espai, nous mòduls i ubicació acabada d'estrenar. És un centre amb segell propi. Professors, pares i polítics en donen la seva visió.
Publicat al setmanari Empordà, 4 de setembre de 2008.

Balanç Festa Major 2008
- Balanç 2008: La cultura s'encara al mal temps.
- Dracma 2008: Roses homenatja el seu millor paladar, Roger Viusà.
Publicat al setmanari Empordà, 19 d'agost de 2008.

Un pla pel casc antic.
Roses rebrà una subvenció de 4’31 milions d’euros per rehabilitar el casc antic de la vila. L’ajuda s’emmarca dins el Pla de Barris de la Generalitat. “El gruix dels treballs serà al 2010 i 2011”, apunta l’arquitecta municipal encarregada del projecte, Cristina Casas.
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Quan passejar és un repte.
Escrit conjuntament amb Laura Gonzàlez Ortensi
- La vida amb barreres: Són a tot arreu. Les barreres arquitectòniques dificulten el camí de centenars de rosincs.
- Narcís Mas: "Encara som una minoria".
- El regidor Martínez: "Hi ha moltíssima feina".
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Festa Major 2008
- El teatre, 'Teràpia de grup per a gafes': Entrevista al seu director i autor, Gilbert Bosch.
- El concert, 'Cançons de la cançó': Juanjo Bosk i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà recuperen els cantautors catalans.
- L'associació: Amics de les Festes i Tradicions de Roses
Publicat al setmanari Empordà, 5 d'agost de 2008.

Entrevista al regidor de Turisme, Gaspar Gallego.
- Sobre la temporada d'estiu: "La crisi ens afectarà negativament".
- Sobre el polèmic càrrec de confiança: "Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà".
- La valoració de l'oposició del primer any de legislatura en matèria turística.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008.

Tresors i secrets plens de bellesa.
El reportatge recorre diversos punts d'interès cultural i paisatgístic de la vila, sovint desconeguts pels visitants: la Ciutadella, la ruta megalítica, el port pesquer i algunes cales secretes.
Publicat al setmanari Empordà, 1 de juliol de 2008.

L'ànima immutable
Roses ha canviat i sobretot ha crescut, però conserva les arrels del poble de sempre. Ho asseguren tres rosincs vinculats al món de l'ensenyament, un mirador excepcional de la societat.
Publicat suplement del 30è aniversari del setmanari Empordà, 24 de juny de 2008.

CIU, un any a l'oposició
El principal grup de l'oposició de Roses fa balanç. Creu que la vila ha perdut un any a causa del quadripartit.L'exalcalde, Carles Pàramo, assegura que seguirà al capdavant del partit.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

Roses es fa ciutat
Roses ha arribat aquest abril als 20.000 habitants, i passa a considerar-se ciutat. A partir d’ara, l’Ajuntament tindrà més competències en Benestar Social. En aquest context, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, aposta per dos projectes sociosanitaris: pisos de protecció oficial i l’àrea de dependència.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

L'artesania convenç al públic La primera Fira d’Època de Roses, que es va celebrar durant tres dies de les festes de Pasqua, ha estat un èxit. Així ho valora l’associació organitzadora, AFITER. El govern local ha elogiat la iniciativa, però l’Associació de Comerciants parla de competència deslleial.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

Evellir amb una mà a la vora
La teleassistència, un servei d’atenció i auxili a la gent gran que viu sola, preocupa la delegació rosinca de Creu Roja. Tenen molta demanda i pocs voluntaris. Però no s’obliden de la seguretat a les platges i als actes multitudinaris, una altra de les seves funcions.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

La política té veu d'home.
La presència femenina en els ajuntaments de la comarca encara és menor que la masculina. Les cinc regidores de Roses analitzen les causes de la situació i expliquen les seves experiències.
Publicat al setmanari Empordà, del 4 de març del 2008

Entrevista a Sergi López, actor.
L'actor presenta el seu monòleg Non Solum a Roses: "És una obra surrealista i caòtica, però sobretot es una comèdia que fa riure la gent".
Publicat a Diari de Girona, del 14 de febrer del 2008

Apte per a tots els públics
En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers
El govern local reconeix l’escàs interès ciutadà de la tercera línia de transport públic. De fet, el regidor Agustí Donat no descarta buscar alternatives. Els usuaris estan satisfets del servei, però hi detecten alguns errors.
Publicat a Revista de Roses, gener de 2007

El turisme dels raïms
Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc
Empordà Televisió, coneguda com TV Roses, és el mitjà de comunicació amb més història i influència de la vila. El seu director, Enric Badosa, analitza el ressò de l’emissora, mentre que el govern es marca com a prioritat la comunicació.
- Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV
- L'Ajuntament vol multiplicar la comunicació
Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

Quan als olivars hi havia vida
Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs
L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs
Un de cada tres empadronats a Roses és de nacionalitat estrangera. Les comunitats marroquina i francesa són les més nombroses.
- Roses, una vila receptora d'immigrants
- Les majors comunitats estrangeres a Roses
- Les solucions per als més joves
Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

La pesca rosinca, a Perpinyà
Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà. Una nova mirada al sector pesquer rosinc.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.
El dossier repassa la situació d'algunes infrastructures educatives rosinques i explica algunes novetats referides als llibres de text. També es comparen les opinions del regidor d'Educació i de l'exregidora.
- Reportatge: Entre novetats i assignatures pendents.
- Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan.
Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

Festa Major 2007: Una història a ritme de corranda
L'article s'endinsa en l'història de les danses tradicionals rosinques, en motiu del desè aniversari de la recuperació de les Nyacres i la Bolangera de Roses.
Publicat al setmanari Empordà, 7 d'agost de 2007

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses
"No volem tornar a fer de nou el POUM", aquesta és una de les declaracions de Magda Casamitjana. També parla d'ensenyament, medi ambient, comerç i sanitat.
Publicat a Revista de Roses, agost 2007

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"
Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP: de la saturació a l'ampliació.
- Entrevista a Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea de Salut Bàsica de Roses.
- La situació: La saturació del centre.
- L'ambient: El búnquer de les receptes.
Publicat a Revista de Roses, juliol del 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula
Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu
La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules
La biblioteca de Roses per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons i les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3
Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007

"La millor casa de tot Roses"

2008-12-30T07:38:00.008Z

“Mira, aquí hi he viscut jo!”, exclama als seus fills cada vegada que passen per davant del Far de la punta de la Poncella. Xavi Fernández ha passat mitja vida en fars. Fins als 8 anys a Mallorca, a un far de Sóller, i després, al de Roses. “El meu avi s’encarregava del far de les Medes i el meu pare va demanar venir al far més pròxim”. Així, el seu pare, Antonio Fernández, va venir amb la seva muller i els seus dos fills bessons a ocupar-se del far de Roses. Hi serien una quinzena d’anys, fins a la dècada dels noranta.

Recorda que una vegada van dir-li que vivia a la millor casa de tot Roses, i ara ho corrobora. “Viure en un far és una cosa molt especial, almenys per a mi”, relata evocant el passat. “Ara és quan te n’adones. Quan ets petit no acabes mai de valorar-ho. Sempre havia viscut en un far i estava acostumat a tenir aquella casa amb un jardí enorme”. El Xavi jovenet gaudia de l’enorme espai per jugar, i de baixar a cabussar-se al mar a la mínima que la calor picava, i de contemplar aquelles grans vistes des de casa. “A les nits d’estiu era una passada. Veies tot de vaixells, tot de llums. Era com si veiessis el cel ple d’estrelles, però al mar”.

La família Fernández al Far / Arxiu familiar

Sembla que el tema l’absorbeix. Parlem dels apassionats dels fars, també dels seus familiars que han estat faroners o del final de la professió. De cop, sense voler-ho, la taula de fusta d’un bar cèntric de Roses es converteix simbòlicament en mar. I la tassa del cafè sol, en far. I el platet del donut, en un vaixell. I volten per la taula per il·lustrar com funciona i per què serveix un far. “A vegades penso que, si m’hagués de replantejar les coses, realment m’agradaria recuperar la tradició faronera de la família”, es confessa Fernández, que és optometrista de professió.

Xavi Fernández es mostra partidari de la reconversió del far de Roses. Defensa que s’obri a la gent, que es conegui i que no s’oblidi. Qui sap si una escola nàutica, una hostatgeria o un centre d’investigació. “Sigui quina sigui la funció, crec que s’hauria de poder visitar”.

Publicat al setmanari Empordà, del 30 de desembre de 2008

Faroners d'ahir i d'avui

2008-12-30T07:30:00.006Z

El Far de Roses està totalment automatitzat i controlat des de Barcelona. De tant en tant, un tècnic, Miquel Molina, visita les instal·lacions per comprovar que tot funcioni. És un faroner del segle XXI, un tècnic que s’ocupa del manteniment. Les famílies faroneres que residien a l’edifici jan han quedat enrere. “És una pena que s’hagi perdut l’ofici”, es lamenta Xavi Fernández, que va viure una quinzena d’anys al far rosinc.

Són les vuit i deu del matí. M’intento encabir al seient del darrere del cotxe, envoltat de draps, cubells, algun fregall i altres invents per netejar. La música flamenca i de copla sona amb força a la ràdio. A fora bufa un vent tossut, cau una pluja fina però insistent i la mar té un color que espanta. M’han dit que entri al cotxe, que allà fora em glaçaré, que en tenim per una estona. Antonio Guerrero i José Antonio Puyol s’encarreguen de la neteja del far de Roses. M’han dit que en tenim per una estona, que en Miquel ha patit un contratemps de camí cap a Roses, que s’ha trobat una carretera tallada. I Miquel Molina, a qui esperem, és el tècnic que s’ocupa del manteniment del far de Roses. És un faroner del segle XXI.

Al Far d’avui dia ja no hi viu ningú i està totalment automatitzat. Com la resta de fars, és competència de l’Autoritat Portuària de Barcelona des de 1991, un organisme que té desplegats tres tècnics a la Costa Brava. Un d’ells, Miquel Molina, resident a Banyoles, normalment s’ocupa dels fars de l’Alt Empordà, de Portbou a l’Escala. “Com a màxim, passem per cada far cada quinze dies. Però n’hi haurà on gairebé mai hi vas i d’altres que potser hi aniràs tres cops per setmana si té una avaria”, explica mentre desactiva l’alarma de l’edifici. “El de Roses no dóna problemes, té una instal·lació molt senzilla”.

El seu nom és Far de la punta de la Poncella, a Roses, al peu del puig Rom, en servei des de 1864. És fix, o sigui, el llum és intermitent en lloc de fer voltes a mode de radar. A diferència del seu veí del Cap de Creus, és únicament marítim i cobreix una distància màxima de vint milles —uns 37 quilòmetres. Com tots els fars té un joc personalitzat de llums curtes i llargues que l’identifica. Miquel Molina ho explica mentre comprova registres, repassa la maquinària i ho anota tot en un quadern oficial, inclosa la nostra visita.

De guàrdia
Treballa amb rapidesa i agilitat. Vora l’entrada hi ha una tauleta de despatx, un ordinador antiquat, màquines que registren dades i un generador elèctric per garantir que el far sempre faci de far. L’automatització va ser progressiva fins enllestir-la a mitjans de la dècada dels noranta. I així, des de Barcelona, ho saben gairebé tot del far rosinc: si ha entrat algú, si s’ha apagat el llum o si ha fallat alguna màquina. Gairebé tot. I els tècnics, els faroners del segle XXI, poden rebre lluny de Roses una trucada d’urgència, com si fossin un cirurgià de guàrdia.

“És una pena que s’hagi perdut l’ofici de faroner”, es lamenta en Xavi amb cara de nostàlgia. Xavi Fernández, rosinc, 39 anys, és membre de la penúltima família que va viure a l’edifici. “El faroner era el que s’encarregava de tots els llums de senyalització del Far i del Port. El llum havia d’estar encès tota la nit. Però a mesura que les tecnologies van avançar, el faroner va deixar d’estar tota la matinada en vela”, recorda. Una alarma avisava al seu pare, el faroner Antonio Fernández, de qualsevol incidència.

Encara queden restes de la vida al Far. L’antic habitatge té el senyal elèctric tallat, però a les fosques s’hi intueix el menjador amb una taula circular al centre, i els passadissos amb la pintura caiguda, i les habitacions on ara ressona qualsevol mínima vibració. Els encarregats de la neteja han fregat amb tanta energia que ja hem de sortir de l’edifici.

El jardí i l’hort són grans i espaiosos, amb unes vistes impressionats. Bufa el vent. Preguntem al tècnic Molina sobre els projectes de l’Ajuntament rosinc de reconversió del Far. “Hi ha un projecte en marxa però no en sé gaire res més”, respon. Les converses polítiques són amb l’Autoritat Portuària, però recorda una visita recent de tècnics del Consistori per estudiar els espais de què es disposen.

Feina enllestida, avui els esperen més fars de la Costa Brava. No m’estic de caure en el tòpic, no m’estic de fer a Miquel Molina aquella pregunta que tothom li fa: “Encara tenen utilitat els fars?”. “Quan navegues els necessites veure”, contesta Molina, que sempre ha treballat vinculat a la mar. “Els vaixells avui dia podrien navegar a cegues, però no hi ha ningú que estigui navegant així ni que ho vulgui fer. Quan tu entres per aquí, i és de nit, i hi ha tempesta, i tens radar i GPS, i ho tens tot, vols veure el far igualment. Et tranquil·litza”.

Publicat al Setmanari Empordà, del 30 de desembre de 2008.

L'altra cara de la llei

2008-12-22T09:26:00.000Z

Presentada com el quart pilar de l'Estat del Benestar, la llei de la dependència pateix retards en el seu desplegament. Tots els casos greus haurien de rebre les ajudes, però n'hi ha que encara l'esperen. “No sé quan la començaré a rebre”, comenta Joan Garcia, un rosinc de 29 anys. A l'Ajuntament, la treballadora social Elisa Rigau també ho viu a diari: “No pot ser que algú hagi d'esperar l'ajuda tant temps”.

"Es necessita, es necessita, perquè cuidar una persona denpenent són molts diners", reconeix Pilar Barbarà. Ella i les seves germanes van demanar des del primer dia les ajudes previstes per la llei de la dependència. La seva mare, Anna Portell, de 83 anys, necessita atenció per qualsevol petita acció quotidiana. "No es val per si mateixa", explica Barbarà, "i quan ens van concedir l'ajuda vam estar molt contentes". La prestació els permet cobrir gran part de les despeses: adaptar el llit amb travesseres, buscar un matalàs idoni o instal·lar una grua per moure la seva mare.

Fa tot just dos anys que entrava en vigor la llei de la dependència. El govern de Zapatero la va presentar com el quart pilar de l'Estat del Benestar. El seu objectiu era millorar l'atenció a totes aquelles persones que presenten algun grau de dependència, independentment de l'edat o de si pateixen alguna discapacitat física o intel·lectual. Anna Portell presenta el grau 3 de dependència. Són els anomenats grans dependents, persones sense autonomia personal i que requereixen atenció individualitzada per realitzar accions quotidianes. L'any 2008 tots els grans dependents haurien d'haver rebut l'ajuda. Però no és així. L'administració pública reconeix que hi ha retards en els tràmits i en la rebuda de l'ajuda.

"No tindria sentit no reconèixer els retards. Són una evidència", sentencia Joan Garcia. Els enderrariments s'han convertit en l'altra cara de la prometedora llei. Es calcula que la meitat dels catalans amb grau 3 de dependència encara no reben la prestació. Garcia, un rosinc de 29 anys, pateix osteogènesis imperfecta, coneguda popularment com la malaltia dels ossos de vidre. És un gran dependent, però encara no rep l'ajuda. "En cap moment m'han donat la data en què començaré a rebre-la", assegura. L'àvia nonagenària de Joan Garcia patia la mateixa espera, el mateix endarreriment. La setmana passada va morir sense que la promesa ajuda arribés.

Ni del nombre de peticions, ni del nombre d'ajudes rebudes, ni del nombre de retards. A nivell rosinc no hi ha xifres concretes, perquè la prestació es pot tramitar a través de diferents organismes. Ho asseguren Alba Garcia i Elisa Rigau, treballadores socials de l'Ajuntament de Roses. Recorden l'allau de sol·licituds des del primer matí en què es podia optar a rebre l'ajuda. L'entusiasme general del principi s'ha convertit ara en carpetes amb enderrariments i expedients amb dades pendents. "Nosaltres som els referents de la gent, som els que hem de donar la cara", comenta per telèfon Elisa Rigau.

Les treballadores socials asseguren que es respira decepció respecte la Llei. "Molta", exclama Garcia. "Sí, i tant", corrobora Rigau. "No pot ser que algú estigui esperant tant temps. I sovint quan els informen de la quantitat econòmica o la plaça de residència no s'ho acaben de creure, s'esperaven una altra cosa". Ens comenten que l'atípica quantitat d'institucions implicades en la llei dificulta els processos. Que si aquí confirmen l'ajuda, que si allà no els consta res.

Càlculs a la baixa
"Les sol·licituds van començar a tramitar-se un dilluns", recorda Rigau. "Doncs el divendres abans vam marxar a casa sense cap tipus de model o informació sobre el procés. Vam saber com funcionava amb la gent davant". Una altra de les causes dels retards és aquesta: la falta de previsió. La llei es va tramitar a partir del Llibre Blanc de la Dependència, però no existia cap cens oficial de persones dependents a Espanya. Els càlculs es van fer a la baixa. Joan Garcia, un dels afectats per l'enderrariment de les prestacions, es mostra crític: "Abans de fer una promesa d'aquesta envergadura, s'han de comprovar els recursos disponibles i la situació de les persones amb discapacitat o dependència al país. I llavors que facin la promesa".

"No ens podem queixar gaire", afegeix Garcia, "perquè tal com està la situació econòmica...". Els recursos econòmics han estat una trava més en el desplegament de la llei. Primer, perquè la Generalitat assegura que l'Estat espanyol no compleix la seva part de l'acord. El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha confirmat a aquesta publicació que per cada euro que aporta l'Estat, Catalunya en posa tres. I segon problema econòmic, la crisi, que redueix dia rere dia els ingressos de l'adminitració pública.

Les germanes Barbarà s'ocupen de cuidar la seva mare, Anna Portell, que viu a casa. "Tenim dues noies joves que ens ajuden esporàdicament. Més que res per vigilar-la, per no tenir-la sola", explica Pilar Barbarà. El problema afegit és que Espanya no té una bona xarxa de cuidadors per a persones dependents. D'una banda, no hi ha prou gent ni prou formada. I de l'altre, no surt rentable que un familiar decideixi convertir-se en el cuidador de la persona amb dependència: "¿Qui deixa una feina per ajudar algun familiar per 500 euros al mes?", es pregunta la treballadora social Elisa Rigau. I sentencia: "La dependència és un tema important, que ens hem de plantejar tots plegats".

Joan Garcia
“He après a conviure amb la malaltia”

En sortir de casa, la seva mare l'ajuda a col·locar-se a la cadira de rodes. S'acomiaden. Tarda grisa i freda de dissabte. I Joan Garcia enfila el carrer amb força, xerra, no necessita cap ajuda. Cap ajuda, fins que topem amb l'escaló del bar. Una barrera. “Com que la meva malaltia és de naixement he après a conviure amb ella. M'he fet una vida adaptada a la meva situació. Faig com qualsevol persona, però amb les meves limitacions i amb les meves ajudes”.

Garcia, de 29 anys, transmet energia. Treballa a l'Ajuntament de Roses, a l'àrea de Festes. Mentre espera el tallat parla de la seva malaltia, els ossos de vidre: “Afecta al creixement i a la fortalesa dels ossos. Arriba un punt, passada l'adolescència, que la malaltia es queda parada. A partir dels 18 anys és més fàcil de portar”.

Li preguntem sobre la fortalesa psicològica per resistir-ho. “Hi ha algun moment dur, però aprens a conviure-hi. Necessito ajuda per moltes coses quotidianes, però tenir una cadira de rodes amb motor dóna certa llibertat”. Diu que el més difícil va ser de nen, que la seva malaltia no és gaire freqüent i la mainada no ho acaba d'entendre. “Quan més adult ets, més accepten la situació”.

Li agrada trobar-se amb els amics i ajudar als altres. Ha fet tasques de voluntariat amb gent gran. S'acaba el tallat. Li sona el mòbil. Queda d'aquí una estona.

Publicat al setmanari Empordà, 27 de gener de 2009.

Cinc vides de mar

2008-12-06T15:05:00.007Z

Joaquim Fondecaba. Patró major de la confraria durant 30 anys.
“La clau de tants anys és la gestió”
Esperàvem veure arribar Joaquim Fondecaba amb la seva gorra marinera al cap, i així va ser. Esperàvem veure'l arribar amb una cigarreta als llavis, però no. El metge li té prohibit fumar des de fa uns dies. Fondecaba, de 75 anys, ha deixat de ser patró major de la confraria rosinca després de 30 anys al capdavant. Abans de seure, abans de posar en marxa la gravadora, abans de preguntar, sentencia: “Això està molt negre!”. Curt, senzill i contundent com totes les seves respostes. Fondecaba parla poc i diu molt. “Calia gent jove amb idees noves, amb empenta”, diu que ja era hora de jubilar-se. Jubilar-se, a mitges. Perquè a quarts de cinc de la tarda comprovem que és a la llotja. Xerra, comenta, mira, compara. I a les sis li entrega un paper amb les captures de la barca familiar al seu fill, Joan Fondecaba, que és secretari de la confraria. Que avui n'han fet tant, que darrerament es pesca molt i es ven per poc.
Quan el veterà Fontdecaba va presentar-se per primera vegada per patró major, el van vetar malgrat la clara victòria. Eren a les acaballes de la dictadura i s'havia presentat per la branca social, perquè era treballador, encara no posseïa la barca. Però en les següents eleccions, ja propietari, va guanyar i es va mantenir al càrrec durant trenta anys. Els que hi entenen expliquen que va impulsar la confraria rosinca fins a la primera fila, va convertir-la en la primera de l'Estat amb subhasta de peix electrònica i va introduir l'ús de les caixes de fusta. Va formar part de la federació de cofraries a nivell català, espanyol i europeu. “Quina és la clau?”, preguntem. “La gestió, una bona gestió”, sentencia.

Vicenç Abad. Propietari d'una barca de pesca artesanal.
“Les noves generacions no donen valor al peix”
La qualitat per sobre de la quantitat. Així es resumeix la pesca artesanal que fa Vicenç Abad, de 45 anys. És la pesca de les distàncies curtes, de l'escassa potència del motor, de la captura exemplar per exemplar. “En aquesta pesca la mort serà més lenta”, augura en Vicenç. “Et retallen a poc a poc el preu, el mercat, i et vas quedant enrere”. Avui és dissabte i posa a punt tot el material al seu magatzem del port pesquer. Sota la llum artificial i amb l'ajuda d'ulleres per a vista cansada, repassa els hams. Va començar a treballar a la mar amb 16 anys, a l'arrossegament. Nota que la tecnologia ha canviat de forma vertiginosa. El seu avi es discutia amb el seu pare per la sonda que s'usa per mesurar la fondària. I el seu pare es discutia amb ell per l'última màquina inventada. Se'l nota decebut de la tecnologia i de les barques d'última generació: “La nova maquinària garantitza que cada dia es pesqui. Però l'augment de la potència dels motors i la tecnologia punta són... extermini assegurat”. Diu que li té prohibit als seus fills dedicar-se a aquest món. “Quan han buscat la primera feineta d'estiu, els he fet venir aquí. Els he manat les feines més embolicades i emprenyadores perquè no puguin prendre gens, però gens de carinyo a aquesta feina”.
De moment Vicenç Abad aposta per la qualitat, creu que la solució és garantitzar al client que aquest car i suculent peix que menja és fresc i d'aquí. “Mentre hi hagi gent que doni valor al peix, jo puc anar a pescar”, reflexiona. “El problema és que les noves generacions no donen aquest valor al peix. Jo, a casa meva, competeixo amb en Pescanova, que no té espines”.

Carme Barberà. Última remendadora en actiu.
“Porto seixanta anys remendant al port”

“Un pare sempre vol el millor pels seus fills”, sentencia al saló de casa seva Carme Barberà, la Carmeta, de 71 anys. El seu pare, que era guardamolls en aquells temps de postguerra, va veure que la pesca era molt abundant, que era un bon negoci. I va comprar una barqueta per complir un desig. El pare treia les hores d'on podia per pescar i la mare s'ocupava de vendre el peix a plaça. “Aquests beneficis eren per estalviar i complir la seva il•lusió: comprar una caseta per cadascuna de les seves dues filles”, recorda la Carmeta, plena d'orgull. La vida era dura en aquells temps. La Carmeta no va tenir ni estudis a la capital ni va complir el somni de ser perruquera. Amb només 10 anys va entrar a cal senyor Ortensi a aprendre un ofici: remendar. Van ser tres anys de feina, d'ensenyar-li a cosir, a tallar i a muntar la xarxa.
Ara, després de 60 anys a l'ofici, i aquí, en el seu poble mutat pel turisme, ens explica que s'ha convertit en l'última remendadora que queda en actiu a Roses. Cada tarda s'encamina al port per reparar les xarxes de l'embarcació del seu fill. “Remendar és un ofici que, com més el faig, més m'agrada”, es confessa. Ja no cal treballar a contrarellotge per no deixar les embarcacions a terra; ja no cal suportar la pluja, la humitat, la tramuntana. Reconeix que l'ofici s'acaba, que s'extingeix sense remei perquè les noves xarxes ja no reclamen rotllanes de dones curant ferides. Li agrada que el seu fill es dediqui a la mar com els seus avantpassats que arribaren per pescar a Roses els anys vint. Però és pessimista: “Arribarà un moment que des de Roses al Cap de Creus ja no hi haurà res. El futur serà mar enllà, més endins”.

Julio Sastre. Pescador d'embarcació d'arrossegament.
“Avui dia s'ha perdut el respecte al mar”
Julio Sastre no parla de “mar” sinó de “marc”. Per tant, confirmat: és rosinc de tota la vida. La tradició marinera ve de família. El seu pare, i el seu oncle, i el seu cosí, i el seu germà s'han dedicat al mar. En Julio va entrar-hi amb 17 anys, després de provar sort a l'obra, una feina que no el va acabar de convèncer. Ara, amb 46, treballa en una barca d'arrossegament com a primer motorista. No només s'ocupa del motor: són cinc tripulants i sovint cal fer de tot. La seva jornada a la mar és de set del matí a sis de la tarda, encara que ell és el primer en arribar per tenir tota la maquinària a punt. No marxen gaire lluny a pescar, els seus caladors més apartats són a una hora i mitja de viatge. Creu que avui dia la tecnologia ha fet perdre el respecte a la mar. Fa poc, en una jornada de tramuntana enfurismada, tres barques van atrevir-se a sortir a feinejar, la seva embarcació inclosa. Diu que al port, com al món del futbol, hi ha barques de primera i de segona.
Viu en la pròpia pell les grans preocupcions de la pesca actual. “Actualment, per un dia que et paguen bé el peix, n'hi ha dos que no te'l paguen”, es queixa. I és que el peix que ve de fora fa molt mal i és que en aquest ofici els ingressos són tan irregulars que s'ha d'estar sempre a l'aguait. A la barca també noten els fluctuants preus del petroli: “Home, es nota molt! Sembla que no però ara, amb la baixada, a l'hora de repartir són 50.000 pessetes de petroli que ens estalviem al dia”. També parlem dels immigrants, que la seva barca no en té. “Gràcies a aquestes persones hi ha barques que surten a pescar, que sinó estarien amarrades”, apunta.

Maria Velasco. Fotògrafa i autora de 'Diàlegs amb el mar'.
“Vaig buscar la sensibilitat en un ofici tan dur”
Al port encara la recorden. A ella, a la seva càmera i al seu llibre, que conserven amb estima. Maria Velasco, rosinca, professora d'institut, va enamorar-se de la fotografia uns anys enrere i el port pesquer es va convertir en el seu primer camp de proves. “El moll era un lloc que tenia a l'abast i on podia practicar. M'hi vaig trobar bé amb la gent, em va enganxar el tema i vaig entrar en un món que desconeixia”, recorda. El fruit de tantes hores al port i a les barques va ser un llibre editat per l'Ajuntament de Roses l'any 2007, Diàlegs amb el mar. Ens comenta que és una visió molt personal del món de la pesca: “Vaig buscar la sensibilitat en un ofici tan dur com la pesca. Crec que a la gent li va agradar veure el romanticisme en aquest món”.
Darrere l'objectiu de la càmera va conèixer millor la gent del mar. “A la majoria els agrada el mar i volen viure del mar. D'altres són al món de la pesca perquè sí, perquè s'hi han trobat”, observa Velaco, de parlar lent i meditatiu. Diu que els pescadors saben que el seu món té poc futur i això els fa patir. Recorda que quan va començar a retratar el moll, uns 4 anys enrere, hi havia nois joves que havien fet el salt al món de la pesca i ara han preferit tornar a terra. “És un professió complicada i les noves generacions potser no estan acostumades a tanta duresa”, reflexiona amb música de fons. Avui, dia de la presentació oficial de l'equip esportiu dels seus fills, fa de mare, però no es cansa de fotografiar. Li preguntem pel seu actual projecte fotogràfic. Treballa en un tema sobre interculturalitat que la va dur fa unes setmanes al Marroc. De nou, Maria Velasco retrata mons sovint desconeguts.

Publicat al setmanari Empordà, del 25 de novembre de 2008

L'horitzó és a terra ferma

2008-12-06T14:55:00.006Z

El port pesquer de Roses s'ha convertit en un referent en les darreres dècades. Fa unes setmanes Antoni Abad ha rellevat el veterà Joaquim Fondecaba del càrrec de patró major. Però els pescadors rosincs són pessimistes sobre el seu futur. Creuen que són la darrera generació vinculada al mar i que el destí dels seus fills és a terra. El preu del petroli, el peix vingut de mig món i la duresa de la feina són les principals amenaces.

La llum groguenca de les faroles tenyeix la foscor. Ressona el so esmorteït d'un motor. Alguna barca treu fum. Són les set del matí. I de sobte, la sirena trenca el silenci, el seu xisclet s'expandeix amb força, comença la cursa de llumetes en la negra mar. Les barques rosinques marxen amb força. Amb una força aliena a l'incert futur de la pesca, a les fluctuacions del preu del petroli i al peix deslleial vingut de mig món. De fet, la confraria de pescadors de Roses s'ha situat amb els anys al capdavant dels ports de la Costa Brava en nombre de captures. Destaca per l'elevat nombre de pescadors i armadors: 290 inscrits segons les últimes dades. L'herència de les darreres dècades s'atribueix a Joaquim Fondecaba, que ha encapçalat la institució pesquera durant 30 anys i aquest any ha decidit jubilar-se. El patró major escollit fa poques setmanes es diu Antoni Abad, que promet idees joves i aires frescos al moll.

A primera hora de la tarda comença la subhasta del peix, avui amb una cinquantena de persones a punt per comprar. Només hi ha dues dones. Els mòbils s'aferren a les mans, a punt per comparar els preus amb les altres llotges, i les llibretes esperen sobre la taula, a punt per fer càlculs i anotar les compres. A les pantalles electròniques el preu de venda cau a gran velocitat. Al nostre guia per la llotja, Fernando Climent, administratiu de la confraria, no li entranya.

I el preu de venda continua caient a gran velocitat. Sembla que la globalització i el mercat comú europeu no ha ajudat gaire la mar rosinca. El mercat espanyol rep a diari quantitats industrials de peix forà, la majoria de països del Sud. I molts restaurants de Roses consumeixen aquest producte, i peixateries instal•lades al propi moll el comercialitzen. Un pescador, Vicenç Abad, diu que és difícil veure la diferència: “Ho noto, sí, però et puc dir que per la vista em poden enganyar”.

En Vicenç és propietari d'una barca de pesca artesanal. “A mi els canvis de preu del petroli m'afecten molt poc”, reconeix. Abans de l'estiu, el preu dels carburants va escalar fins els cims més alts, sí, però creu que va afectar sobretot a les barques de pesca industrial, les de major potència. Francesc Terol és copropietari d'una embarcació d'arrossegament des de fa vuit anys. “Ho notem molt. Quan vam comprar la barca, el petroli anava a 20 pessetes al litre; avui dia va a 80 i hem arribat a pics de 130”. Aquí tothom parla en pessetes. Preguntem pels efectes de les protestes del passat mes de juny, quan el carburant asfixiava els pescadors. Ens diuen que cal esperar, que tot just ara arriben les ajudes aprovades per la vaga de fa tres anys.

Retorn a la pesca
Al despatx de la confraria porten tot el dia rebent trucades d'entitats bancàries. Els bancs, capficats en els seus problemes de liquiditat, proposen ofertes a la junta renovada. Aquí, al moll, també s'ha notat la mala salut de l'economia. Ara que s'ha desinflat la bombolla de la construcció, alguns rosincs volen tornar a la mar, però les barques tenen la plantilla completa.

Les embarcacions solen tenir tripulacions reduïdes i no sempre en les millors condicions laborals. Almenys així ho denunciava un pescador: “No tenim ni sindicat ni conveni ni res. Com fa 40 anys. Cada barca és una empresa i estem a la mà de déu”. El pescador no té nom, prefereix no identificar-se per no patir represàlies.

Diu que aquell que protesta pot escollir per on marxa, per babord o per estribord. La duresa de la feina, i la incertesa econòmica, i el dèbil mercat del peix i el costós petroli. Tot se suma i submergeix el futur de la pesca en un mar de dubtes i interrogants. “No promet unes condicions de vida favorables per molts dels fills dels pescadors”, asseguraven les investigadores Sílvia Gómez i Victòria Riera en un estudi sobre la pesca a Roses i al Cap de Creus presentat a l'Institut d'Estudis Empordanesos.

La investigació conclou que “la continuïtat de la pesca no queda assegurada en un termini de 50 anys, sempre que no hi hagi noves incorporacions”. Carme Barberà, la Carmeta, l'última remendadora en actiu a Roses, ho corrobora. “El capitalista ha invertit molt en la mar, s'han sobrepassat tots els límits i se li ha permès tot. Si hi hagués hagut respecte a la mar, a la badia hi hauria peix”. I potser a la badia l'horitzó dels joves no seria a terra ferma.

El nou patró major potenciarà la marca de peix de Roses
El flamant president de la confraria de Roses, Antoni Abad, arriba accelerat. El primer que fa és elogiar la bona gestió del seu predecessor, Joaquim Fontdecaba. Hi ha hagut canvis a la junta de la confraria després de les eleccions: dues terceres parts són rostres nous i la mitjana d'edat ha baixat. Parla d'energies renovades: “Hem d'intentar lligar el binomi de veterania i joventut. Ens costarà feina però, si ho aconseguim, serà un gran èxit”. Abad es marca reptes a curt termini: la marca de peix de Roses i modernitzar la subhasta. “Totes les empreses treballen la seva imatge. Nosaltres ens hem dedicat durant molts anys a treballar dur i ara és el moment d'obrir aquest producte i de fer conèixer el peix de Roses”, comenta Abad, de forma emfàtica. “A més, si vam ser una confraria pionera en implantar la subhasta electrònica, ara és el moment d'apostar per reptes com la subhasta per internet. Tenim un gran nombre de clients potencials”.

Publicat al setmanari Empordà, del 27 de novembre de 2008.

La capital francesa de Catalunya

2008-11-08T11:42:00.008Z

Dit i fet. “Vaig jubilar-me, vaig decidir vendre la casa i me'n vaig venir cap aquí”, recorda Régine Tricot, una francesa afincada a Roses. Enrere van quedar les seves classes de matemàtiques en un institut, el clima del nord de França, l'estrès de la rutina. Es va instal·lar a Roses, una vila mediterrània on estiuejava des de feia 37 anys.

Així és la història de la Régine, però podria ser-ho de molts altres rosincs amb noms afrancesats. De fet, Roses és la població de Catalunya amb la comunitat francesa més nombrosa, segons confirma el Consulat barceloní. Traduït en xifres: un 7'6% de la població censada a Roses és de nacionalitat francesa, o sigui, uns 1.550 ciutadans. Tot i això, les xifres exactes són difícils de determinar.

“Sí, són difícils de determinar”, reconeix Màrius Fàbrega, cònsol honorari de França a l'Alt Empordà. “Hi ha molts francesos que van i vénen constantment, durant tot l'any, i no estan censats”. Fàbrega, nascut i criat a Catalunya, sap de què parla. El seu contacte amb la població gal·la a la comarca és constant: noves inscripcions, baixes per defunció, carnets d'identitats, passaports, dubtes... “Aquest càrrec té una llarga tradició a la comarca”, recorda Fàbrega, advocat de formació.

Transmet hiperactivitat, energia i seguretat quan atèn els ciutadans al seu despatx figuerenc. Almenys així se sent des de la sala d'espera, silenciosa i amb revistes en francès. Una d'elles és titula Le petit poisson, de 120 pàgines, trimestral, amb una tirada de 5.000 exemplars, a tot color. S'edita a Roses i la seva directora es diu Régine Tricot. Sí, la mateixa, la professora jubilada afincada a Roses.

“Fa dotze anys que en sóc directora”, explica vestida de negre absolut. “És una publicació amb seccions fixes elaborades per col·laboradors, la majoria francesos residents a Espanya”. Sona el timbre. Bonjour, bonjour, se sent de fons. Tricot destaca la importància de la publicitat per garantir la gratuïtat de la revista: “Actualment tenim un comercial que se n'ocupa. Una bona part dels anunciants són empreses catalanes, a qui traduïm els textos publicitaris al francès”. Sona el timbre. Bonjour, bonjour, es torna a sentir.

I és que Le petit poisson, traduït al català com El peixet, és la revista de l'Amicale, una associació altempordanesa de francòfons. La seu és a Roses, en un apartament mig buit però amb una abundant biblioteca en francès, un parell sofàs de cuir i taules de tertúlia. De nou, el timbre. Bonjour, bonjour. El tràfec és constant divendres a la tarda.

Un dels fundadors de l'entitat és Màrius Fàbrega. Sí, el mateix, l'advocat amb funcions de cònsul. I la presidenta actual es diu Caroline Daullé, una jubilada francesa afincada a Roses que ja té mitja familia a Catalunya. “L'Amicale ha permès consolidar els vincles entre la comunitat francesa a la comarca i ajudar els nostres compatriotes acabats d'arribar”, descriu. Organitzen “petanca, jocs de taula, cinema, sopars, conferències, picnics, excursions, viatges...”, ennumera amb ritme la presidenta, com si s'hagués après la llista de memòria.

Caroline Daullé és major de 60 anys, com el 40% dels francesos censats a Roses. La seva recepta per jubilar-se amb qualitat de vida té tres ingredients essencials: sol, tranquil·litat i bellesa. A l'associació expliquen que Roses produeix bones collites dels tres ingredients, que els agrada, que s'hi integren molt bé. L'únic problema és la llengua. Alguns se senten massa grans per aprendre, d'altres no troben el moment per practicar: “Els comerciants parlen en francès, ens contesten en francès i la gent no troba la utilitat d'aprendre l'espanyol”, comenta a la seu de l'Amicale, Régine Tricot, que sí que parla castellà.

L'associació els brinda l'oportunitat i una bona colla l'aprofiten. Setmanalment la seu de l'entitat acull una hora de conversa en castellà. ¿I el català?, preguntem. Aquí les cares canvien: que és una llengua molt complicada, que vaig provar-ho i vaig desertar, que només s'utilitza a Catalunya.

El català espanta
Ens apropem a un local regentat per francesos. En Dominique, que dirigeix aquest bar a primera línia de mar, no entén la importància que es dóna al català i sentencia en francès tancat: “El nacionalisme no et fa menjar i aquí sembla que no ho vegin”. És exagent de seguretat en un estadi parisenc i és l'altra cara dels francesos a Roses: empresaris de mitjana edat. Segons dades de l'Ajuntament, 97 activitats econòmiques estan a nom de titulars francesos, un 7% del total. “Aquí hi ha menys pressió fiscal, no tens la sensació que et van al darrere”, comenta en Dominique al seu bar.

Menys impostos, menys tràmits administratius i una estimulant demanda són l'asquer per a metges, dentistes, fisioterapeutes, restauradors i botiguers. “Fa sis anys que som aquí i n'hem tardat tres per atraure el públic autòcton. Ara el local s'ha convertit en un bar de referència per la seva decoració atractiva i perquè està obert tot l'any”, explica orgullós en Dominique, que duu una camisa blanca amb una marca de licor brodada al pit. La Joanna, en canvi, acaba d'arribar. Regenta des de fa sis mesos una llampant botiga de roba interior mentre que les seves filles viatgen a diari a França per anar a l'escola. “De moment m'està costant l'idioma perquè portava vint anys sense parlar l'espanyol però la gent m'ajuda. Els clients de Roses es fan entendre com poden”.

La Joanna ens comenta en francès que se sent ben integrada. Però no tothom percep una bona adaptació de la comunitat gal·la a Roses. “No veig que facin gaire esforç, tinc la sensació que viuen entre ells”, opina Françoise Lloançy. “Sí que s'adapten en alguns aspectes, participen en alguns actes, però sempre van plegats, a la seva”. De sang rosinca i criada a França, la Françoise s'ha involucrat més d'una vegada en el món associatiu i polític del poble. Se sent empordanesa, catalana. “He parlat amb molts francesos i molt pocs fan esforços per a la integració”, conclou.

Més pes de la llengua francesa
El Consolat francès a Barcelona, encapçalat per Pascal Brice, s'ha marcat un repte: potenciar l'estudi de la llengua francesa a les aules de la comarca. Fa gairebé un any, en visita oficial a Roses, Brice va plantejar la seva intenció a l'Ajuntament i les converses segueixen vives. “El procés és lent però el contacte continua”, comenta l'alcaldessa rosinca, Magda Casamitjana. I subratlla: “Roses es va oferir per acollir el liceu francès a la comarca. Volem que el francès sigui una llengua viva i de carrer”.Casamitjana, formada al Liceu francès de Barcelona, visita de forma regular l'Amicale de francòfons. “Oh! Hi ha una excel·lent relació amb l'alcaldessa, com també ho era amb el seu precedent, Carles Pàramo”, exclama Caroline Daullé, la presidenta de l'entitat. L'alcaldessa aposta per la interrelació: la comunitat francesa pot aportar “la seva cultura i la seva manera de fer”, i l'administració pública pot treballar per a que coneguin la societat catalana i el seu funcionament.

Publicat al setmanari Empordà, del 28 d'octubre de 2008.

Foli en blanc

2008-10-10T20:37:00.001Z

Sí, sí, ho sé. Que el periodista no pot convertir-se en la notícia, que el periodista no ha de tenir afany de protagonisme. Ho sé. Però aquesta vegada Revista de Roses és la notícia. Tristament. Vaig obrir el correu amb la notícia, amb la trista notícia, en un ordinador de la Facultat, una institució que fa fornades de vora 300 periodistes l'any. Any rere any. I notícies com aquestes, tristes notícies com aquestes, no animen gaire.

Vaig dir que sí, que escriuria algunes línies per la darrera edició. I em vaig dir, en aquella sorollosa aula plena de periodistes en potència, que calia escriure un bon article. Unes paraules per trasmetre què ha significat per Roses i per a mi aquest projecte anomenat Revista de Roses.

Vaig dir que sí, que tant era l'atrafagat mes de gener universitari, amb examens per aquí i treballs per allà. Podia haver-ho escrit aquella mateixa nit. Però no era un simple article, era l'article. O l'endemà. Però no, no. No era un simple article, no, era l'article. I m'adono que avui l'edició tanca i el foli segueix en blanc.

En blanc, potser per ser el darrer article, potser per escriure sobre nosaltres i no sobre els altres. Potser. I el foli segueix en blanc. I penso que la Revista havia estat un petit camp de proves per a mi, una facultat feta a mida. Perquè s'aprén quan arribes a casa i la foto a l'entrevistat ha quedat massa fosca. Quin desgraciat que estàs fet, et dius. O quan algun polític et fa parar la gravadora i et diu que això no es pot publicar. El meu primer off-the-record, et dius. O quan en una entrevista amb una important dona rosinca, la gravadora no funciona. I déu méu ara que li passa, et dius, sort que en duc una de recanvi. (Dona important de Roses, això queda entre nosaltres). Perquè el periodisme s'aprèn al carrer, amb el bloc de notes a la mà, o en un bar, quan veus que l'entrevistat no arriba.

I el foli segueix en blanc, potser perquè no és un article, no, és l'article. I penso en la importància de la periodisme local, dels mitjans pròxims que haurien d'ajudar a convertir la societat en més transparent i democràtica. I en aquest moment d'optimisme, somio com sempre amb un periodisme local que no només tingui opinions sense justificació, agressions verbals sense firma, notes de premsa escrites pel mateix Ajuntament.

I mentre no sé què escriure, me n'adono de l'herència de Revista de Roses. Ha parlat d'associacions i de polítics i de ciutadans i d'artistes i d'esportistes. Ha anunciat empreses d'una o altra manera. Ha inclòs veteranes firmes rosinques, però també noves plomes. Perquè la comunicació local és un bon lloc per forjar-se en aquest ofici tan bell. I ho dic als futurs estudiants, ja que per Roses en corren alguns talents. Amb la Revista hem vist com naixien i morien persones i projectes, hem presenciat com Roses es feia oficialment ciutat, hem rebut una subvenció per vitalitzar el casc antic i hem canviat un govern de majoria per un quadripartit. Atenció, no hi ha segones intencions: ni en govern de majoria ni en quadripartit. Cap ni una, simples termes polítics. Atenció, que potser ja em quedava a la camisa alguna etiqueta col·locada. Quedi dit, només per si de cas.

Perquè mentre el full segueix en blanc, me n'adono que en aquesta Revista he après. I espero, lector, lectora, que si d'aquí uns anys ens tornem a trobar, ens tornem a veure així, cara a cara, espero que no digui el mateix, espero que em contradigui. Senyal que encara estaré aprenent.

Publicat a Revista de Roses, gener de 2009.

Làvia de la Nova Cançó

2008-10-05T10:14:00.007Z

No va ser fins que va tenir cinquanta anys que Teresa Rebull (Sabadell, 1919) va decidir-se per cantar sobre els escenaris, integrada dins del moviment de la Nova Cançó. Això sí, amb dues peculiaritats: era lúnic exponent de la Nova Cançó a l’exili i l’única que havia viscut activament la República i la Guerra civil. Fa un temps, amb gairebé noranta anys, va rebre un multitudinari homenatge al Palau de la Música Catalana, envoltada d’amics i companys.

Vostè sempre ha relacionat les sabates de xarol amb la lluita obrera. Per què?
“ La meva mare em portava als comissariats, on hi havia detinguda la gent. Allà, la meva mare m’enfilava per una finestra molt petita i quan tenia mig cos a l’altre banda... Pam! M’agafaven el meu pare, l’Àngel Pestaña i el Joan Peiró, grans figures de l’anarcosindicalisme. El meu pare em descordava una de les sabatetes de xarol, i hi trobava missatges polítics de la gent de fora.”

Va créixer envoltada d’adults i en una família humil. Va deixar de ser nena massa aviat?
“ Jo vaig deixar de ser nena molt aviat... si no me’n recordo! Tota la meva infància ha estat marcada per les dificultats i va transcórrer enmig d’un anar i venir de gent a casa meva. A més, jo anava a l’escola protestant, on no obligaven a resar, i les nenes de les escoles de monges m’apedregaven i m’insultaven.”

I ara, dècades després, encara se sent vinculada al món obrer?
“ Jo? No he deixat de ser-ho mai. Ara sóc una burgesa perquè estic jubilada, però he estat sempre una obrera, des de ben petita vaig treballar a la fàbrica. En la meva època, els obrers eren gent que sofrien, que patien, que suaven. No me n’he desfet mai, a vegades hi estat massa abocada, i tot.”

Quan tenia 12 anys va arribar la República. Era tal i com se l’imaginaven?
“ No. Hi va haver una gran eufòria a casa amb la proclamació. Suposo que imaginàvem que la República significaria l’alliberació del moviment obrer i la fi d’un estat repressiu que hi havia hagut durant la monarquia. Però no va ser així.”

De fet, durant la guerra, va estar detinguda en una txeca per ser membre del POUM. Va ser dur ser republicana i ser perseguida per la pròpia República?
“Va ser molt dur, fins i tot va dificultar la relació amb el meu pare, a qui van pressionar per a que em denunciés. Finalment, ho va fer un parent meu, oficial de l’exèrcit comunista. Me’n recordo que quan sortia de la feina em seguien, però com que el porter de l’edifici m’avisava, els enganyava mentre caminava. La República veia el POUM com un diable perquè era un partit honest, transparent i crític. Fins i tot, durant la guerra, se’ns va arribar acusar de nazis i feixistes perquè vam criticar els enfrontaments interns a Rússia.”

Perduda la guerra, va marxar cap a l’exili amb el seu company Pep. Com van fer front a l’ocupació nazi de França?
“Ens vam amagar a casa d’uns i d’altres. Quan ja no vam poder més, vam entrar als maquis, a la clandestinitat. I no ho vam fer per protegir-nos, sinó per lluitar contra el nazisme. Me’n recordo que els homes havien d’anar al bosc, durant la nit, a recollir armes que ens llençaven des de paracaigudes. Durant aquella època van detenir, entre altres companys maquis, a en Pep ”

I d’on treien les forces i l’esperança per tirar endavant ?
“Quan és lluita per una causa és té molta energia, valentia i convicció. En Pep sempre em deia que ens en sortiríem, però ho feia per animar-me perquè sempre era conscient del què ens esperava. També és veritat que a França, a París per exemple, els catalans vam trobar gent solidària, que ja havíen cooperat durant la Guerra Civil. Nosaltres vam tenir molta sort de trobar la família Verdaux, que ens va arribar a donar els seus propis papers. És per això que el meu home va viure durant molt de temps amb una identitat falsa ”

Per què comença a cantar amb cinquanta anys?
“Perquè vaig sentir cantar el Raimon a París i jo, que sempre he tingut un esperit militant, vaig dir: jo també. Tots els textos de les meves cançons són reivindicació. No són pamflets, que tots sabem que duren el que duren, sinó que són bons textos que encara es mantenen vigents.”

Li va costar fer-se un lloc al mercat?
“Vaig viure moltes peripècies per difondre les meves cançons. Els inicis de la meva carrera van ser plens de solitud. Anava i venia de París amb el cotxe, sense cèntims a les butxaques, i a Espanya, moltes de les meves cançons eren prohibides. A més, la meva família no estava del tot contenta de la meva iniciativa, es notava la meva absència a la llar. Però l’afany de defensar Catalunya va guanyar. Raimon va obrir-me la fe per Catalunya i ningú me l’ha treta.”

Després de tot el que ha viscut: la guerra, l’exili... Té por d’alguna cosa?
“Del deteriorament del planeta. Ara, ja no tenim por de les desgràcies, de la guerra, de la mort, perquè hi estem acostumats. No tenim por ni de la bomba atòmica. Em preocupa la Terra martiritzada i si no hi ha un miracle, ens trobarem en un camí sense sortida. Tothom vol fer cases altes i més altes. Hi ha un afany per a fer grans infraestructures, moltes inútils, que destrossen el nostre entorn. I ningú hi diu res, tothom calla.”

Què va significar per vostè el recent homenatge al Palau de la Música envoltada d’artistes i amics?
“Vaig sentir tantes coses, que no sé ni explicar-ho. Encara no ho he paït. Va ser una tarda de molta tendresa, tothom tenia un somriure a la boca. No havia vist mai les dents del Lluís Llach rient fins aquella nit! Diuen que al públic la gent cantava i plorava.”

La Teresa viu a Banyuls de la Marenda (Rosselló)i d'aquí poc arribarà als noranta anys, però ningú ho diria. Té un ordinador d'última generació a la seva habitació i, a les nits, les hores s'escolen mentre navega per internet. I llegeix el diari Avui, i està al dia de l'actualitat, i pinta, i li encanten les plantes. Així és Teresa Rebull, l'anomenada "àvia de la Nova Cançó".

Sumari

2008-09-30T14:58:00.000Z

La dignitat d'aprendre en mòduls.
A l'escola Montserrat Vayreda el curs comença amb més espai, nous mòduls i ubicació acabada d'estrenar. És un centre amb segell propi. Professors, pares i polítics en donen la seva visió.
Publicat al setmanari Empordà, 4 de setembre de 2008.

Balanç Festa Major 2008
- Balanç 2008: La cultura s'encara al mal temps.
- Dracma 2008: Roses homenatja el seu millor paladar, Roger Viusà.
Publicat al setmanari Empordà, 19 d'agost de 2008.

Un pla pel casc antic.
Roses rebrà una subvenció de 4’31 milions d’euros per rehabilitar el casc antic de la vila. L’ajuda s’emmarca dins el Pla de Barris de la Generalitat. “El gruix dels treballs serà al 2010 i 2011”, apunta l’arquitecta municipal encarregada del projecte, Cristina Casas.
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Quan passejar és un repte.
Escrit conjuntament amb Laura Gonzàlez Ortensi
- La vida amb barreres: Són a tot arreu. Les barreres arquitectòniques dificulten el camí de centenars de rosincs.
- Narcís Mas: "Encara som una minoria".
- El regidor Martínez: "Hi ha moltíssima feina".
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Festa Major 2008
- El teatre, 'Teràpia de grup per a gafes': Entrevista al seu director i autor, Gilbert Bosch.
- El concert, 'Cançons de la cançó': Juanjo Bosk i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà recuperen els cantautors catalans.
- L'associació: Amics de les Festes i Tradicions de Roses
Publicat al setmanari Empordà, 5 d'agost de 2008.

Entrevista al regidor de Turisme, Gaspar Gallego.
- Sobre la temporada d'estiu: "La crisi ens afectarà negativament".
- Sobre el polèmic càrrec de confiança: "Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà".
- La valoració de l'oposició del primer any de legislatura en matèria turística.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008.

Tresors i secrets plens de bellesa.
El reportatge recorre diversos punts d'interès cultural i paisatgístic de la vila, sovint desconeguts pels visitants: la Ciutadella, la ruta megalítica, el port pesquer i algunes cales secretes.
Publicat al setmanari Empordà, 1 de juliol de 2008.

L'ànima immutable
Roses ha canviat i sobretot ha crescut, però conserva les arrels del poble de sempre. Ho asseguren tres rosincs vinculats al món de l'ensenyament, un mirador excepcional de la societat.
Publicat suplement del 30è aniversari del setmanari Empordà, 24 de juny de 2008.

CIU, un any a l'oposició
El principal grup de l'oposició de Roses fa balanç. Creu que la vila ha perdut un any a causa del quadripartit.L'exalcalde, Carles Pàramo, assegura que seguirà al capdavant del partit.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

Roses es fa ciutat
Roses ha arribat aquest abril als 20.000 habitants, i passa a considerar-se ciutat. A partir d’ara, l’Ajuntament tindrà més competències en Benestar Social. En aquest context, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, aposta per dos projectes sociosanitaris: pisos de protecció oficial i l’àrea de dependència.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

L'artesania convenç al públic La primera Fira d’Època de Roses, que es va celebrar durant tres dies de les festes de Pasqua, ha estat un èxit. Així ho valora l’associació organitzadora, AFITER. El govern local ha elogiat la iniciativa, però l’Associació de Comerciants parla de competència deslleial.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

Evellir amb una mà a la vora
La teleassistència, un servei d’atenció i auxili a la gent gran que viu sola, preocupa la delegació rosinca de Creu Roja. Tenen molta demanda i pocs voluntaris. Però no s’obliden de la seguretat a les platges i als actes multitudinaris, una altra de les seves funcions.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

La política té veu d'home.
La presència femenina en els ajuntaments de la comarca encara és menor que la masculina. Les cinc regidores de Roses analitzen les causes de la situació i expliquen les seves experiències.
Publicat al setmanari Empordà, del 4 de març del 2008

Entrevista a Sergi López, actor.
L'actor presenta el seu monòleg Non Solum a Roses: "És una obra surrealista i caòtica, però sobretot es una comèdia que fa riure la gent".
Publicat a Diari de Girona, del 14 de febrer del 2008

Apte per a tots els públics
En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers
El govern local reconeix l’escàs interès ciutadà de la tercera línia de transport públic. De fet, el regidor Agustí Donat no descarta buscar alternatives. Els usuaris estan satisfets del servei, però hi detecten alguns errors.
Publicat a Revista de Roses, gener de 2007

El turisme dels raïms
Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc
Empordà Televisió, coneguda com TV Roses, és el mitjà de comunicació amb més història i influència de la vila. El seu director, Enric Badosa, analitza el ressò de l’emissora, mentre que el govern es marca com a prioritat la comunicació.
- Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV
- L'Ajuntament vol multiplicar la comunicació
Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

Quan als olivars hi havia vida
Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs
L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs
Un de cada tres empadronats a Roses és de nacionalitat estrangera. Les comunitats marroquina i francesa són les més nombroses.
- Roses, una vila receptora d'immigrants
- Les majors comunitats estrangeres a Roses
- Les solucions per als més joves
Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

La pesca rosinca, a Perpinyà
Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà. Una nova mirada al sector pesquer rosinc.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.
El dossier repassa la situació d'algunes infrastructures educatives rosinques i explica algunes novetats referides als llibres de text. També es comparen les opinions del regidor d'Educació i de l'exregidora.
- Reportatge: Entre novetats i assignatures pendents.
- Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan.
Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

Festa Major 2007: Una història a ritme de corranda
L'article s'endinsa en l'història de les danses tradicionals rosinques, en motiu del desè aniversari de la recuperació de les Nyacres i la Bolangera de Roses.
Publicat al setmanari Empordà, 7 d'agost de 2007

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses
"No volem tornar a fer de nou el POUM", aquesta és una de les declaracions de Magda Casamitjana. També parla d'ensenyament, medi ambient, comerç i sanitat.
Publicat a Revista de Roses, agost 2007

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"
Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP: de la saturació a l'ampliació.
- Entrevista a Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea de Salut Bàsica de Roses.
- La situació: La saturació del centre.
- L'ambient: El búnquer de les receptes.
Publicat a Revista de Roses, juliol del 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula
Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu
La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules
La biblioteca de Roses per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons i les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3
Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007

La dignitat d'aprendre en mòduls

2008-09-30T14:34:00.007Z

La quarta escola de Roses, la Montserrat Vayreda, s’ha convertit en el primer centre de Catalunya que ha hagut de traslladar els seus mòduls prefabricats. Així ho assegura el regidor d’Educació, Antoni Rodríguez: “És la primera vegada que el Departament es troba amb un canvi d’ubicació de mòduls”. I és que el CEIP Vayreda ha viscut una odissea des de la seva obertura, l’any 2005. El professorat esperava tenir l’escola definitiva al cap d’un parell o tres d’anys, però avui dia l’Ajuntament encara no disposa dels terrenys finals. Mentrestant, l’alumnat s’ha multiplicat per quatre i el centre ha patit problemes d’espai. Malgrat tot, la direcció assegura que ha aconseguit desenvolupar un segell propi. “La filosofia inclusiva de la nostra escola és un tret que no volem perdre”, afirma amb orgull la directora, Montse Testar.

El nou curs comença a la quarta escola rosinca amb més mòduls, més espai, més pati i amb una nova ubicació, en ple cor de la zona esportiva. La directora creu que s’ha fet justícia: “Ara se’ns veurà com a escola i se’ns veurà dins la localitat. La col•locació dels mòduls serà lògica i pràctica, tindrem espais de pati propis. No dependrem de cap altre centre, com ens passava a l’antiga ubicació”. L’escola va començar amb una cinquantena d’alumnes i aquest curs ja seran 230. L’antiga ubicació, al bell mig d’un carrer i amb serveis compartits amb l‘escola Els Grecs, era inviable per més temps.

“Els mòduls que hi havia”, reconeix el regidor Rodríguez, “no eren suficients per una escola de dues línies i no hi havia un pati mínimament adequat”. Per això l’Ajuntament ha finançat el trasllat dels mòduls de la seva butxaca, mentre que la Generalitat s’ha ocupat de la millora dels serveis.

Que no sé on para la Montserrat Vayreda. Que sí, dona, que és l’escola dels barracons. La quarta escola estava cansada de l’errònia imatge del centre: “Hem patit prejudicis per ser una escola nova i per estar en mòduls”, ens explicaven al bar de la piscina municipal a finals d’agost, quan l’interior dels mòduls encara no estava a punt. “Nosaltres hem abolit la paraula barracons”, comenta la cap d’estudis, Maria Àngels Ayats. “Un mòdul no té cap mancança, no passem fred com pensa la gent i la qualitat de l’ensenyament no hi té res a veure”.

Que té més immigrants. Que sí, home, que això pot endarrerir la classe. L’escola Montserrat Vayreda també ha patit aquest prejudici. El regidor d’Educació hi reflexiona: “Sí que és veritat que en ser la nova escola ha rebut bona part dels nouvinguts que s’incorporen durant el curs. Però a mesura que passa el temps, els nivells es van equilibrant entre centres”, apunta Rodríguez amb el seu to de veu baix i inalterable. La quarta escola té algunes classes amb nivells d’immigració d’entre el 30 i el 50%, i acull una trentena de nacionalitats diferents. “Això no significa que el ritme de la classe no avanci”, comenta Rosa Gilibets, membre de la direcció i encarregada de l’aula d’acollida.

El segell Vayreda
La direcció creu que una escola plural és una bona oportunitat per aconseguir una escola millor. Volen forjar una escola familiar i de poble, volen crear vincles entre tots els alumnes. I volen eliminar les desigualtats causades per l’edat, la procedència o les necessitats especials dels nens. És la filosofia d’escola inclusiva. “Vam començar essent una escola petita i això va crear moltes vinculacions entre els cursos d’infantil i de primària. Procurem mantenir aquest tret de convivència plegats i ho aconseguim”, assegura Gilibets.

Volen forjar una escola familiar i de poble, volen crear vincles entre tots els alumnes. I volen eliminar les desigualtats causades per l’edat, la procedència o les necessitats especials dels nens.

A més, aquest és el segon curs que l’escola acull l’Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE), única a Roses. El centre va apostar per aquesta aula, destinada als nens que presenten dificultats per seguir el currículum de classe. Creuen que tots els alumnes han millorat com a persones: “Les classes amb alumnes que van a l’USEE han sortit guanyant, perquè el tracte que tenen envers els nens amb necessitats especials és d’admirar. Donen lliçons als adults”, assegura la cap d’estudis.

Els pares semblen contents amb la filosofia de la inclusió: “Fomenten els valors personals de la mainada, més enllà dels valors educatius”, explica la presidenta de l’AMPA, Imma Turigas. “Fan esforços titànics per adaptar als nouvinguts i reduir al màxim les desigualtats”. L’AMPA també hi pren protagonisme amb la festa intercultural que organitza cada any. “És la festa en què tots els pares de totes les nacionalitats i cultures diferents ens ajuntem i compartim el que podem compartir sense parlar: el menjar, els jocs i la mainada”, descriu amb parlar emfàtic i gesticulant Turigas.

L’Imma parla envoltada de mainada. Fins l’inici de curs, els membres de l’AMPA fan d’això, de pares i mares. Estan satisfets amb la nova ubicació. Enrere queden els problemes polítics i judicials del primer projecte de l’escola i les protestes davant del conseller d’Educació. Volen passar pàgina. “Ara s’ha de veure què passarà quan plogui: els mòduls són en una zona fàcilment inundable”, comenten a l’expectativa.

L’escola definitiva
El regidor d’Educació, Antoni Rodríguez té novetats sobre l’escola definitiva. “La futura escola serà pròxima al lloc actual dels mòduls, a tocar de la piscina. La Generalitat ens ha donat una Àrea de Residència Estratègica, que ens permet situar-hi equipaments, entre ells una escola. Els propietaris hi estan d’acord i aviat podrem cedir els terrenys a la Generalitat”.

“La futura escola serà pròxima al lloc actual dels mòduls, a tocar de la piscina", avança el regidor d'Educació.

Des de l’oposició, l’exregidora d’Educació, Montserrat Mindan, recorda que enguany calia fer una nova zonificació, perquè la quarta escola és en una altra zona del poble. “Cal fer zonificacions vives, cada any”. El regidor actual opina: “No podem canviar constantment els criteris de matrícula, però ara que l’escola té una nova ubicació, potser serà el moment”.

Publicat al setmanari Empordà, del 4 de setembre de 2008.

Més informació:
- Blog del centre http://montserratvayreda.blogspot.com/

Sumari

2008-08-27T13:41:00.009+01:00

Roses homenatja el seu millor paladar, Roger Viusà

2008-08-27T13:38:00.004+01:00

Ple absolut a l’homenatge del poble de Roses al sommelier Roger Viusà. Hi havia corredisses dels treballadors municipals per fer encabir tothom al teatre. Però l’ambient era familiar i tendre. “S’ho mereix, és d’aquelles persones que es fa estimar”, se sent per aquí. Per allà una familiar bromeja: “Quan pugi a l’escenari hem de cridar: guapo!”. Viusà, guardonat divendres passat amb la màxima distinció del consistori rosinc, la Dracma de Plata, rebia felicitacions de totes bandes: autoritats, però també familiars, amics, coneguts i saludats. I de tot arreu: de Roses i de Palau Saverdera, els seus dos bressols.

El sommelier, agraït per la distinció, va recordar l’important paper del vi a Roses: “Sense el poble de Roses, l’Empordà, la tramuntana, el mar, la terra i el vi no seríem com som. Són els valors que tenim i el vi n’és un d’ells”. La carrera de Roger Viusà, de trenta anys, és vertiginosa: iniciat a l’hostelaria a la comarca, format al gironí Celler de Can Roca, crescut al restaurant Moo de Barcelona i coronat enguany com el segon millor sommelier del món. L’alcaldessa, Magda Casamitjana, va ressaltar l’impecable trajectòria de Viusà, la seva prometedora carrera professional i va agrair-li “portar el nom de Roses al món”.

El vi va ser present a la festa. De forma simbòlica, amb el frenètic ball del Xirimí del Grup de danses tradicionals de Roses. I també de forma material, amb una degustació de vins dels cellers amb firma rosinca. Aquí també, ple absolut.

Publicat al setmanari Empordà, del 19 d'agost de 2008

La cultura s'encara al mal temps

2008-08-27T13:28:00.004+01:00

Festa Major 2008

Ni el vent ni la pluja van espantar la Festa Major de Roses, que va concentrar 45 actes en nou dies. Propostes a totes hores i per a tots els gustos. “Hem volgut adaptar la festa al poble i als visitants”, comenta el regidor de Festes, Carles Ferrer. El cel només va anul·lar dues cites: la nit andalusa a causa de la pluja i la travessia de natació de divendres a per la tramuntana, que podia posar en perill la seguretat dels nedadors.

Amb una tempesta d’aquelles que la sequera havia fet oblidar. Així es llevava Roses el passat divendres, dia central de les festes. Al silenciós carrer només corria algun rosinc amb paraigua i algun turista amb jersei esmorzava torrades. Però, de sobte, es va sentir música. Eren les gralles i els tambors dels geganters de Roses, que s’encaraven al mal temps, mullats, amb les galtes i les mans vermelles. “Vam fer matinades des de quarts de nou i durant el dia només el vent va molestar una mica algun gegant”, explica la cap de colla, Laia Segura. I és que la tramuntana va arribar. La jornada va omplir-se de gegants d’arreu, dels sorollosos Miquelets i trabucaires, dels salvatges correbous i de balls al carrer. Des del grup de danses, Cristina Barceló, explicava: “La gent ha entès que el nostre taller és per fer ball de plaça, ha ballat moltíssima gent”.

“Els concerts semblen de posseïts i la caixa ha anat regular”, reneguen en una barraca. “Ens ha anat molt bé, hem servit molts menjars”, diuen a la vora. Uns altres afegeixen: “La música d’aquest any ha animat molt les nits”. A les barraques de nit, gestionades per colles de Carnaval, només hi ha unanimitat en un punt: la gran majoria de clients són del poble. Aquí, al recinte de fires, es respirava flaire de carnaval. Fins i tot un vespre, l’Ajuntament va aprofitar l’escenari per descobrir el cartell del proper carnestoltes. La guanyadora és una rosinca que estudia disseny, Lorena Blanco: “El cartell és una màscara que representa el carnaval, que vol ocultar allò que ets a diari”, ens explicava contenta.

Les nits de Festa Major van sonar a la música dels grups locals, de cobles sardanistes i del concert de Posta de Sol, que la pluja va aigualir en les últimes peces. I la nit del passat divendres, a Cançó catalana a càrrec del figuerenc Joanjo Bosk i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Cançons de la Cançó va celebrar-se finalment al teatre, però el públic se’n va assabentar: cap butaca lliure. L’organització va afegir tres fileres de cadires a tocar dels músics i parlava de 400 assistents. No va ser un concert gaire acadèmic, potser pel crit de “papa” del fill de cantant en ple recital o per l’error que va obligar a tornar a començar una cançó. El públic, convençut, va dedicar una càlida ovació als artistes.

D’altres van ser rebuts amb xiulets: la nit de teatre a la fresca, dimecres passat, arrencava amb gairebé mitja hora de retard. L’escàs públic d’enguany, vora 500 espectadors, no va saber que el vent havia causat problemes tècnics.

Tradicions, també n’hi va haver. El portaveu de l’organització de l’Empaitada d’ànecs, Joan Prats, en resumia les xifres: 400 participants, 100 ànecs i un 10% d’animals retornats. I diumenge l’Ajuntament va fer renéixer una vella tradició: el concurs de paletes, amb deu parelles concursant i centenars de curiosos al llarg del matí. El repte era construir en quatre hores una volta gaudiniana. Els guanyadors, del Vendrell, deien que sempre treballen plegats i que són aficionats als concursos.

El regidor de Festes, Carles Ferrer, conclou: “Hem apostat per una festa llarga, de nou dies, per donar un valor afegit als visitants. El temps no ens ha acompanyat del tot, però ha sortit molt bé i el poble ha seguit la festa”. Des del principal grup de l’oposició, CIU, enguany sí que donen suport a les fires perquè asseguren que compleixen les mesures de seguretat. “La Festa Major és una continuació del que vam instituir durant catorze anys, com els gegants o l’entrega de la Dracma”, comenta el convergent Carles Pàramo, amb un braç embenat després de cremar-se amb el canó dels Miquelets. Imprevistos de Festa Major.

Publicat al setmanari Empordà, del 19 d'agost de 2008

Una cultura de minories

2008-08-27T11:31:00.003+01:00

Que bé, que anem fent, comenta un. Que ja tornaré a passar, que he d’explicar-te que hi ha novetats a l’Ajuntament, comenta un altre. Aquesta tarda, més que una llibreria sembla un cafè de tertúlies. És la Llibreria Catalana de Perpinyà, tota una institució per als catalanoparlants de la ciutat i el Rosselló. Té la seva història. Primer, als revolucionaris anys seixanta, fou una petita llibreria ambulant: “Era un embrió de llibreria que es passejava pels pobles per mantenir la nostra associació, perquè en aquell moment cap entitat catalana podia esperar subvencions oficials”, comenta Joan Miquel Touron, que la regenta. I des de 1983, té la seu en un bulevard cèntric, en un local de petites dimensions, on es poden trobar des de llibres per aprendre el català fins alguns best-sellers dels darrers temps. Touron explica que han notat el fenomen de l’ensenyament del català a les escoles i que, a més, tenen compradors que recuperen de nou la cultura catalana. “És un públic de catalans en reculturització”, especifica. No obstant això, la llibreria pateix un greu inconvenient: no entra dins les rutes de distribució convencional i el propietari es veu obligat a baixar a Barcelona regularment per a comprar els productes que després vendrà. A més, la premsa diària en català no hi arriba, com el diari Avui absent a la llibreria des de fa un parell d’anys, quan va canviar de propietaris.

Un dels clients de la llibreria és el Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana, que depèn de l’Ajuntament i ocupa tres plantes d’un palauet a l’eixample perpinyanès. Recull llibres d’adults i joves, revistes, cartells, manuscrits, audiovisuals i “un fons antic molt important”, segons la bibliotecària, Mireia Casavella. És entre aquestes parets on coneixen molt bé l’estat de la producció cultural nord-catalana. A la mediateca, una de les encarregades, Leslie Malet-Salvador, creu que la producció discogràfica “es manté, fins i tot creix una mica gràcies a grups de joves”. “El problema és que no hi ha una casa d’edició”, reflexiona.

D’editorial de llibres sí que n’hi ha alguna, però el consagrat escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís subratlla: “Vaig tenir molt fàcil publicar en català recorrent a editorials de Barcelona”. Divergeix de Lluís una poetessa nord-catalana, Coleta Planas, que assegura: “És difícil trobar lectors en català”. En conseqüència, el seu segon recull de poemes, Carrer i dona hort, és , a diferència del primer, bilingüe per petició d’alguns lectors potencials.

De fet, hi ha diverses associacions culturals, com la Colla sardanista Sol i Vent, l’Aplec per a l’ensenyament de la llengua, la delegació d’Òmnium Cultural o Angelets. Aquesta darrera està vinculada a l’equip de rugbi de la capital, l’USAP, i pretén promoure la cultura i la llengua catalana. Segons el president dels Angelets, Ramon Faura, “l’USAP és com el Barça durant el franquisme: és on pots dir que ets català”. I reconeix: “Quan surts al carrer tot és diferent, tornes a França”.

Els petits passos del català institucional

2008-08-27T11:24:00.004+01:00

La Carta del català es converteix en una acció simbòlica

La web corporativa de l’Ajuntament de Perpinyà té un lema: “Perpinyà, la catalana”. El Consell General dels Pirineus Orientals, una institució semblant a les diputacions, té un símbol: les quatre barres sobre fons groc. Però això no implica que, a les institucions de la Catalunya Nord, el català s’utilitzi en igualtat de condicions que el francès. Expliquen que l’ús és tímid i insuficient, però que comença a existir. Hi ha un buit legal respecte al català perquè no és oficial, però en els darrers mesos algunes iniciatives han començat a canviar el seu rumb.

Un exemple, la Carta del Català, que el Consell General va promoure a finals de 2007. El document pretén garantir la supervivència de la llengua, desenvolupar el bilingüisme en tots els àmbits de la vida quotidiana i estendre la retolació en català per tota la regió, entre d’altres voluntats. “Amb aquesta Carta diem que el català està al mateix nivell que el francès en la nostra institució”, explica el conseller general a càrrec de la Comissió de patrimoni i catalanitat, Marcel Mateu. “És de valor simbòlic perquè no serà oficial fins que l’Estat francès no ho promogui, però per nosaltres és un pas important”. I és que el Consell General no té competències per declarar el català com a llengua oficial, només ho poden fer l’Estat i la Constitució.

I per què la Carta del Català ara? El polític regional contesta: “Pensem que era el moment de fer-ho perquè l’Estat rebutja reconèixer la resta de llengües més enllà del francès”. Fa uns dies França va estrenar per estreta majoria una reformada Constitució. En el procés es va intentar que llengües com el català o el bretó siguin reconegudes com a llengües oficials. Fou denegat pel Senat. Finalment s’ha aconseguit que la Constitució, a l’article 75, digui: “Les llengües regionals formen part del patrimoni de França”. És un pas important? És simbòlic, opina el nord-català Joan Lluís-Lluís, però remarca: “És un article que reconeix una existència, que ja és molt, perquè no havia passat mai des de la Revolució Francesa”.

Joan Lluís-Lluís, escriptor, treballa a la Casa de la Generalitat de Perpinyà. La institució catalana té a la capital rossellonesa, com a altres ciutats europees, una seu que no té cap competència, però manté relacions amb els ajuntaments i el Consell General. Va obrir l’any 2003 per “recuperar un paper en un indret de Catalunya que la Generalitat va perdre”, afirma Lluís. L’edifici té un celobert amb un taronger que vol recordar el Palau de la Generalitat i una funció bàsica: “servir de pont entre el Nord i el Sud en temes lingüístics, culturals, laborals, institucionals i comercials”.

A l’espera de les dades d’enguany, se sap que la Generalitat va destinar l’any passat 300.000 euros per finançar projectes de la Catalunya Nord que impliquin la promoció de la llengua i cultura catalana. “Estem sol·licitats o bé per demanar informació o bé per demanar diners”, ens expliquen. Per exemple, la Casa de la Generalitat ofereix als municipis títols que certifiquen l’ús del català per part dels ajuntaments, tant en els tràmits administratius com en la retolació de les viles.

I un dels consistoris pioners en l’ús del català és l’Ajuntament de Perpinyà, que des de 1993 aplica una política lingüística relativa al rossellonès. De fet, el Consistori té una regidoria dedicada exclusivament a la llengua i cultura catalanes, coneguda com Institut Font Nova. “Sovint s’utilitza el català, però no hi ha una paritat entre les dues llengües”, reconeix Joan Miquel Cross-Roca, treballador de la regidoria que troba “insuficient” el paper del català a l’Ajuntament. Cross-Roca explica que les declaracions i discursos oficials acostumen a ser només en francès, a excepció que vagin dirigits a un “públic molt concret”. Així mateix, des de l’Institut Font Nova, asseguren que l’Ajuntament de Perpinyà està desenvolupant “un programa per millorar les aptituds lingüístiques dels funcionaris, sobretot d’aquells que tenen un contacte directe amb el públic”.

Un punt d'inflexió a Catalunya Nord

2008-08-27T11:18:00.008+01:00

“Que no em conaixau?”, pregunta un home en veu alta i accent tancat a un parell de nens. Ells, jugant, no s’immuten. “Nem”, li diu l’un a l’altre, i baixen corrent per un dels carrers escarpats, estrets i bruts del barri de Sant Jaume de Perpinyà. I és que a Sant Jaume, un barri marginal de la capital rossellonesa poblat per gitanos i àrabs, se sent parlar el català. Cap al migdia, els veïns gitanos, elegants i ben vestits, formen cercles de conversa amb una clara absència del francès. “Els paios [francesos] entre ells només parlen en francès, en canvi els gitanos parlem en català, des dels més petits fins els més jaios [vells]”, comenta Manel Borràs, coordinador del Centre Intercultural, una oficina menuda plena de gent i de fum, al mateix barri de Sant Jaume.

El català no és oficial a la Catalunya Nord i, salvant excepcions com Sant Jaume, el francès és la llengua d’ús en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana. En la majoria d’institucions, de tràmits administratius, de mitjans de comunicació, de comerços... i al carrer. “No hi ha cap document que reconegui el català com a oficial”, sentencia, a la Universitat de Perpinyà, Jean Becat. La política centralista de l’Estat Francès ha fet minvar al llarg dels segles el paper del rossellonès, el dialecte català de la Catalunya Nord, fins al punt que “ja s’ha perdut la transmissió oral des de fa quaranta anys”, assegura l’escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís. Això sí, fa uns mesos, l’administració regional, l’anomenat Consell General dels Pirineus Orientals, va reconèixer el català com a llengua institucional juntament amb el francès. Un pas important, asseguren els promotors.

El 65% dels nord-catalans entén el català i un 37% el sap parlar, segons una enquesta encarregada l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya i realitzada en francès. Però, l’ús social del català és mínim, sobretot al món urbà: tant amb els fills (usat per un 6’7%), els comerciants (6’2%), els amics (6%) i els veïns (3’9%). És davant d’aquestes dades que Joan-Lluís Lluís subratlla: “És quan una llengua desapareix que la societat pren consciència”. I això sembla. El mateix estudi revelava que el 58% dels enquestats voldria saber parlar el català i el 63% creu que els infants l’han d’aprendre.

La voluntat hi és. Es calcula que unes 20.000 persones estan aprenent el català. Els ajuntaments i l’associació Òmnium Cultural organitzen cursos per a adults, mentre que les escoles bilingües i d’immersió en llengua catalana estan plenes i tenen moltes famílies en llistes d’espera. Les causes de tot plegat van més enllà de les culturals i identitàries. Des de la Catalunya Nord, una de les zones més pobres de França, és percep el Sud com un mercat pròsper i adient per a comerciar-hi o treballar-hi. I l’expectació creix amb el futur Eurodistricte, que hauria de facilitar les relacions econòmiques entre els dos costats dels Pirineus. “Nosaltres espiem pas cap a París sinó cap a Barcelona”, reconeix Mireia Casavella, bibliotecària, “tinc col·legues que marxaran al sud quan arribi el TGV”.

Fills bilingües
Una trentena d’anys enrere, a la Catalunya Nord, es va posar en marxa un projecte revolucionari: les escoles Bressola, que es defineixen com a centres catalans, immersius, associatius, laics i concertats. “Havíem de crear un sistema educatiu diferent al francès, que no sembla que passi per un bon moment”, recorda el seu director general, Joan Pere Le Bihan, des del seu despatx, un mòdul prefabricat de l’institut d’El Soler (Rosselló). A una Bressola de Perpinyà, la de Sant Galdric, el seu director, David Altimir, assegura que fa una quinzena anys treien “la catifa vermella a les famílies que venien”. Ara ja no. El seu centre té una notable llista d’espera i l’excés de demanda és generalitzat.

Les famílies volen fills bilingües, i no precisament per seguir l’exemple que troben a casa. “Un 95% de les famílies dels nostres alumnes a casa només parla francès”, apunta Altimir. Llavors, per què matriculen els fills a la Bressola? Les raons són múltiples: perquè és la llengua dels avis, diuen uns; perquè el TGV augmentarà les relacions econòmiques amb el sud, diuen d’altres; o perquè no volen inscriure els fills en l’escola pública, argumenta més d’un pare. Sigui com sigui, un factor estrella és la fórmula del bilingüisme. “El que els interessa és que aprenguin una segona llengua, independentment de quina sigui”, afirma Jean Becat, de la Universitat de Perpinyà.

Un punt dèbil segons Joan-Lluís Lluís: “És un problema perquè per a ells el català és una llengua d’escola i no d’ús a la vida”.

Una part de les Bressoles reben ajudes de les alcaldies, de la regió i de la Generalitat de Catalunya, fet que les converteix en centres concertats, fórmula atípica a França davant del gairebé monopoli de l’escola nacional. A les vuit escoles Bressola distribuïdes per la Catalunya Nord, la majoria de classes es fan en català, els mestres només parlen català i al pati, assegura Le Bihan, tothom es relaciona en català. És l’hora de l’esbarjo al centre perpinyanès de Sant Galdric. Sota el sol del migdia un grup de nenes parla i juga de manera escandalosa. Unes xerren en català; d’altres, en francès, perquè quan arriben amb 3 o 4 anys mai abans havien escoltat el català, es disculpa el professorat. Però fora dels murs de les escoles, la vida parla francès, un punt dèbil segons Joan-Lluís Lluís: “És un problema perquè per a ells el català és una llengua d’escola i no d’ús a la vida”.

I quinze anys enrere, es va començar a introduir el català a l’escola pública, que, per tant, depèn del ministeri d’Educació del Govern francès. La fórmula, posada en marxa l’any 1993 quan el centrista François Bayrou era ministre, és diferent a La Bressola. “Utilitzem la paritat horària entre el català i francès”, explica Coleta Planas, que és consellera pedagògica de català a les escoles públiques. Així mateix, reconeix que “el problema és la falta de mestres, que han de conèixer igual de bé el francès que el català”.

A la Universitat de Perpinyà formen futurs professors de la llengua. Des del seu despatx aïllat del tràfec estudiantil, Jean Becat, professor i membre de l’Institut Franco-Català Transfronterer, ho exposa: “Hi ha un centenar llarg d’estudiants en la llicenciatura d’Estudis catalans”. Explica que el títol inclou coneixements de dret, història, llengua i cultura, i assegura que té sortida professional. “Qui sap català, té feina aquí”. A més, en els propers mesos, es posarà en marxa a la Universitat la Casa dels Països Catalans, que pretén ser un lloc de debat sobre la llengua i cultura catalanes.

Des de l’Ajuntament de Perpinyà també aposten per l’ensenyament del català des del 2004, quan es va crear el Centre d’Autoaprenantge de Català, un espai cèntric, petit i equipat amb recursos per aprendre la llengua amb llibertat. Hi passa “un esprectre molt ampli de persones: des de joves fins a jubilats”, apunta un dels treballadors, Joan Miquel Cross-Roca.

Presència “testimonial”
“Bon dia, els governs francès i espanyol firmen avui l’acord per la interconnexió elèctrica...”. Així comença el butlletí informatiu de les deu, de Ràdio Arrels, una emissora feta a la Catalunya Nord i que emet íntegrament en català. És, de fet, una excepció perquè la presència del català als mitjans és escassa. Pere Manzanares, el seu director, reconeix que és difícil tirar endavant la programació. Ràdio Arrels és una emissora associativa i ha renunciat a la publicitat. La graella consta de programes informatius, d’entrevistes, de música, de sardanes i l’audiència mitjana és d’uns 5.000 oients diaris, segons una enquesta independent. “És una oportunitat d’expressar-se en català i de fer pedagogia”, afirma Manzanares.

Un altra mitjà que també té un paper cabdal en la difusió del català és TV3. “La meitat dels nord-catalans mira alguna vegada un programa televisiu en català i la majoria ho fa a TV3”, afirma l’acadèmic Jean Becat. Segons el delegat de Televisió de Catalunya a Perpinyà, Pere Codonyan, és comprensible: “És la única emissora que emet 24 hores íntegrament en català”. Els programes més seguits al Nord són, segons Codonyan, la previsió meteorològica i els esports. La seva recepció fou difícil als inicis i es va aconseguir amb un finançament repartit a parts iguals entre la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments empordanesos. Ara el futur té un sabor agredolç. Dolç, perquè el Consell General dels Pirineus Orientals va firmar fa uns mesos un conveni amb la televisió pública catalana. L’acord vol potenciar la delegació perpinyanesa de TV3 i inclou la instal·lació d’una càmera que ja permet veure la ciutat de Perpinyà als espais meteorològics de la casa. I sabor agre, perquè la implantació de la televisió digital atemoreix alguns col·lectius nord-catalans, com demostra un manifest que circula a favor de la TDT catalana. “La televisió en català és cada cop més absent i més amenaçada de desaparició als televisors nord-catalans”, augura la carta dirigida als polítics de la zona.

Ara el futur de la televisió en català té un sabor agredolç.

“La presència del català a la televisió pública és testimonial”, sentencia el corresponsal de TV3. France 3, l’emissora pública que va néixer amb vocació regional, només produeix dos programes en llengua catalana. El primer, de periodicitat setmanal, és un telenotícies de set minuts que resumeix l’actualitat en català, especifica Céline Llambrich, una de les periodistes de la redacció. El segon és un magazine de mitja hora. La redactora de France 3 reconeix que “la presència del català és insuficient i quasi inexistent” i afirma que, tot i les propostes fetes pels periodistes, la direcció no vol ampliar la programació en català. Una prova més del poder del francès.

Mentrestant, la societat nord-catalana sembla interessada en injectar aire al català, en tornar-lo a aprendre, encara que sigui per raons pràctiques. “El nostre desig és que les noves generacions que aprenen el català el parlin en un futur”, diuen els catalanoparlants. Però, de moment, el francès respira tranquil·lament en tots els àmbits de la vida diària. Al mateix barri de Sant Jaume es pot apreciar. Al mercat, que a mig matí el tràfec el fa gairebé intransitable, hi ha parades regentades per gitanos, que entre ells parlen català, però cara al client gairebé sempre utilitzen el francès. “Una cosa és saber parlar el català i una altra molt diferent usar-lo”, recorda el professor Jean Becat. La voluntat creix. I el temps dirà.

Publicat al setmanari El Temps, 26 d'agost de 2008

EL CATALÀ REJOVENIT

2008-08-26T19:59:00.019+01:00

És un parlar arcaic, antic, aliè al pas del temps. Però cada vegada té parlants més joves. Sembla que la societat de la Catalunya Nord ha decidit injectar aire a la llengua catalana. Les escoles bilingües cada vegada tenen més demanda i molts adults s’apunten a classes de català. Mentrestant les institucions comencen a fer les primeres passes pel seu reconeixement, com ho demostra la simbòlica Carta del Català. És un moment decisiu per a la Catalunya Nord.

Text i fotos: Damià S. Bonmatí
Imatge portada: Visa pour l'image

Un punt d'inflexió per a la Catalunya Nord
El català no és oficial a la Catalunya Nord i, salvant excepcions com Sant Jaume, el francès és la llengua d’ús en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana. En la majoria d’institucions, de tràmits administratius, de mitjans de comunicació, de comerços... i al carrer.

Els petits passos del català institucional
Expliquen que l’ús és tímid i insuficient, però que comença a existir. Hi ha un buit legal respecte al català perquè no és oficial, però en els darrers mesos algunes iniciatives han començat a canviar el seu rumb.

Una cultura de minories
Un recorregut pels racons més destacats de la cultura nord-catalana. Per exemple, més que una llibreria sembla un cafè de tertúlies. És la Llibreria Catalana de Perpinyà, tota una institució per als catalanoparlants de la ciutat i el Rosselló. Té la seva història.

Publicat al setmanari El Temps, del 26 d'agost de 2008.

Reportatge guanyador del Premi periodístic El Temps 2008 de la Nit de Sant Jordi de Perpinyà.

Programa GIR 2007 (Resum)

2008-08-09T22:06:00.004+01:00

GOVERNACIÓ:

* La participació ciutadana és per a nosaltres la primera prioritat. Treballarem conjuntament amb les associacions ja existents i promourem la creació d’altres associacions sectorials, doncs elles són les que millor coneixen les necessitats dels seus respectius sectors.
* Crearem la finestra del Veí de Roses per tal de que aquells ciutadans que no pertanyin a cap associació també puguin tenir contacte directe amb el Govern Municipal. Així com, informar i assessorar a les empreses, comerços i negocis per tal de fer-los arribar les normatives i obligacions (llei de llicència mediambiental, normes sanitàries, prevenció d’incendis,...)
* Ens comprometem a subministrar de forma continuada, i no només en període electoral, tota la informació del Govern Municipal mitjançant circulars periòdiques.
* Crearem la regidoria de les urbanitzacions.
* Incrementarem el control de les vies públiques per erradicar la venda ambulant no autoritzada.
* Promourem la creació d’una oficina de l’INEM a Roses.

EDUCACIÓ:

* Donarem al Consell Escolar Municipal (òrgan de participació en la programació de l’ensenyança) el protagonisme que es mereix, doncs és l’òrgan més competent per debatre i donar solucions als problemes d’educació en l’àmbit local.
* Promourem la construcció d’escoles dignes que garanteixin la demanda real de places ubicades en l’entorn i espai adequats.
* Donarem ajudes fins arribar a assolir la gratuïtat dels llibre de text, augmentant-les de forma gradual.
* Promourem la integració dels alumnes immigrants basant-nos en el principi de convivència.

TURISME:

* Promourem la creació del Consell de Turisme amb representació dels diferents sectors econòmics, esportius i socials.
* Dotarem de fons suficients a la Regidoria de Turisme per que desenvolupi una tasca eficaç de promoció i publicitat de la vila, amb autonomia per fer-ho.
* Reclamarem un tracte igualador amb les altres viles costaneres per par del Patronat de Turisme Costa Brava, a través del nostre representant.
* Renovarem les dutxes de les platges. Instal•larem WC públics.
* Tindrem especial cura amb el manteniment del mobiliari urbà.
* Millorarem la il•luminació dels carrers.
* Ampliarem i millorarem les decoracions nadalenques als carrers, i instal•larem música ambiental.
* Promourem una OFERTA PROGRAMADA D’ACTIVITATS de lleure, alternatives a la platja en alguns casos, i complementàries en altres, gestionades des de la oficina de Turisme.
* Promourem rutes culturals dins la pròpia vila i intermunicipals, aprofitant la extensa oferta que ens envolta.
* Consolidarem les activitats esportives i en fomentarem de noves per acollir turisme esportiu (o actiu). Voley platja, esports nàutics, senderisme, bicicleta..
* Organitzarem festivals musicals i escènics.
* Impulsarem tots aquells actes i esdeveniments que se’ns proposin per part dels veïns i siguin factibles, per tal d’allargar la temporada turística.
* Promocionarem, específicament, el turisme gastronòmic editant una guia de Restaurants i promovent una fira del sector.
* Publicitarem puntualment i amb suficient abast Roses i els actes i fires que celebrem. Tant a nivell local, com nacional i internacional.

BENESTAR SOCIAL:

* Dotarem dels recursos necessaris al departament de Benestar Social per tal de adequar-nos a la Llei de Dependència de forma eficaç.
* Desenvoluparem programes d’actuació per la protecció de les famílies en situació de risc i violència domèstica.
* Tindrem especial cura en el compliment de l’accés al treball de persones discapacitades.
* Realitzarem les actuacions necessàries per eliminar les barreres arquitectòniques.
* Proposarem a la Cooperativa Pi i Sunyer l’estudi d’una acció conjunta per l’ampliació del geriàtric i millora dels serveis.
* Vetllarem per que els ajuts a les famílies siguin justos i equitatius, sense preferències per raó de la procedència.
* Recolzarem les entitats benèfiques existents a Roses.

SANITAT:

* Promourem la creació del primer hospital a Roses.
* Exigirem millores en els serveis d’urgència mèdica per garantir-ne l’adequació de les instal•lacions i el reforç del personal.
* Impulsarem plans d’educació per la salut dels nens i adolescents, amb coordinació amb les escoles.
* Crearem un centre de primers auxilis a la platja de Santa Margarita.
* Promourem la instal•lació d’un Tanatori a Roses.

ELS JOVES:

* Promourem la construcció d’habitatges de protecció oficial per ajudar als joves i a la gent gran a accedir a la propietat de una vivenda digna, o a un lloguer a preu taxat.
* Constituirem una base de dades de currículums de gent jove perquè les empreses la puguin consultar.
* Impulsarem el voluntariat en totes les seves àrees entres els joves rosincs.

ELS MES PETITS:

* Construirem una nova Llar Municipal d’Infants, digne i amb la capacitat i espais necessaris per atendre la creixent demanda.
* Promourem la creació de casals per tal que tots els nens i nenes tinguin una plaça durant la època d’estiu, adequant els horaris dels casals als horaris laborals.
* Promourem la creació d’escoles esportives. Organitzarem activitats lúdiques durant tot l’any.
* Crearem places toves d’esbarjo infantil a Santa Margarita.

INMIGRACIÓ:

* Promourem l’oficina de coordinació de l’immigrant, per donar-los la informació necessària per tal que puguin integrar-se al nostre poble amb respecte a les nostres costums.
* Fomentarem la integració a les escoles dels nens immigrants mitjançant l’ensenyament de la nostra llengua, normes i costums.
* Fomentarem la convivència entre els rosincs, vinguin d’on vinguin.

ESPORT:

* Farem de Roses un punt de referència per la pràctica del qualsevol esport.
* Potenciarem Roses com a vila esportiva, recolzant-nos en la zona esportiva existent i promovent la creació a mig/llarg termini d’una zona de colònies i una residència esportiva.
* Impulsarem la utilització de la badia de Roses per la pràctica d’esports nàutics. Històricament no s’ha sabut treure profit de la instal•lació més exclusiva i barata de Roses: La nostra Badia.
* Impulsarem l’accés dels rosincs a la pràctica esportiva, adaptant els horaris de les instal•lacions a la vida laboral.
* Crearem el Consell Esportiu Municipal, on es trobin representades totes les associacions esportives de Roses i la Regidoria d’Esports, a fi i efecte que tothom pugui aportar idees per desenvolupar projectes esportius en benefici dels diferents esports que es practiquen a la vila.

URBANISME:

* Estudiarem possibles solucions al problema dels embussos circulatoris del tràfic.
* Establirem amb la Policia municipal un nou plànol de direccions i sentits del carrers per optimitzar la circulació.
* Promourem zones d’aparcaments per autobusos i camions.
* Promourem aparcaments soterrats dins el casc urbà per fer un Roses més ordenat i proper per accedir als veïns, on el comerç es senti més recolzat i competitiu.
* Gestionarem, amb l’administració adient, la construcció del passeig Marítim fins el Port esportiu.
* En relació a les caravanes, no permetrem que s’instal•lin fora dels llocs previstos específicament per a elles. Pel que fa al carrer, farem complir la llei; només podran aparcar-hi. Per fer vida domèstica, hauran de fer-la als càmpings.
* Desencallarem l’activació de la Zona Industrial.
* Revisarem el POUM adequant-lo a les necessitats reals del poble fugin de les obres faraòniques de l’actual ajuntament.
* Seran revisats i senyalats tots els carrers de Roses i urbanitzacions, vetllant per el seu manteniment.

MEDI AMBIENT:

* Impulsarem l’Agenda 21.
* Exigirem que es facin els controls mediambientals pactats i previstos en la concessió del permís per la instal•lació de la piscifactoria de la Badia de Roses.
* Soterrarem els contenidors d’escombraries.
* Promourem la reducció de l’impost de circulació per aquells que adquireixin vehicles ecològics.
* Crearem un pla forestal per promoure la repoblació de les zones més castigades pels focs.
* Farem campanyes sobre la prevenció dels incendis, mantenint netes les zones més properes a les àrees forestals, dedicant una especial atenció al perímetre de les urbanitzacions.
* Es farà un millor aprofitament dels recursos naturals existents i se’n estudiaran d’altres, planificant una política energètica més racional i eficient, per el que fa al consum i cost elèctric, aigües, ...

FESTES I OCI:

* Farem que la Comissió de Festes pugui treballar sense pressions i amb capacitat de decisió.
* Establirem el divendres de carnaval dia festiu en lloc del dia 16 d’agost i recuperarem per aquell dia la sardinada popular.
* Promourem una zona d’oci nocturn de qualitat.
* A l’estiu farem de Roses un poble atractiu, amb activitats nocturnes, carpes i amb música a l’aire lliure, però sempre amb respecte als horaris establerts a l’efecte, garantint el drets d’aquells qui vulguin dormir.
* Acostarem la Ciutadella a la gent del poble i al turisme mitjançant l’organització d’esdeveniments lúdics i recreatius.

CULTURA I PATRIMONI:

* Donarem tracte a la Ciutadella de veritable espai d’interès atractiu pel Turisme.
* Recuperarem la idea inicial d’adequar un espai dins del Teatre, a disposició permanent de les associacions rosinques.
* Fomentarem la diversitat d’obres i espectacles al teatre municipal durant tot l’any.
* Promocionarem la biblioteca dotant-la d’horaris més flexibles per tot tipus de públic.

VIES DE COMUNICACIÓ:

* Fomentarem la creació d’una línea de servei de transport públic per enllaçar les urbanitzacions amb la vila.
* Negociarem amb SARFA l’adequació dels horaris per arribar a la correspondència amb RENFE.
* Farem reunions amb els ciutadans per trobar possibles solucions al problema circulatori de l’entrada i sortida de Roses.
* Promourem l’enllaç del transport públic amb l’Aeroport de Girona per aprofitar-ne la seva expansió.

HISENDA:

* Demanarem una auditoria externa per aclarir si s’ha fent be les coses i per informar al poble de l’estat real del deute de l’Ajuntament.
* Es revisaran les imputacions de les plusvàlues municipals per herències i ventes adequant-les a la mateixa mecànica del IBI, és a dir aplicant els impostos graduals en deu anys.

Programa ICV 2007 (Resum)

2008-08-09T22:03:00.002+01:00

Urbanisme

* Elaborar i executar realment Plans Municipals d’Habitatge Protegit a preus assequibles i també de lloguer, especialment per a joves i persones de la tercera edat.
* Demanar a la Generalitat l’execució del projecte de la “ Presa de laminació “ tal i com estava previst, però que finalment no es va arribar a fer.
* Controlar eficaçment l’ocupació real de la via pública .
* Donar una alternativa a l’aparcament subterrani, conservant l’aparcament existent en superfície (davant de la platja de La Punta) i ampliant el mateix en direcció al port esportiu, formant un passeig paral·lel des de la Riera Ginjolers fins el mateix port esportiu.
* Expropiar per motius d’interès general les cinc finques situades davant del Barri dels Pescadors, enderrocant els quatre edificis existents ( zona de la “Perola” ) per armonitzar el front de mar.
* Fer una alternativa al túnel, per via itinerari alternatiu de sortida del trànsit procedent de l’Almadrava – Canyelles...en totes direccions.
* Realitzar la urbanització de les places del “Mas Oliva” i de “Carles Fages de Climent” en aquesta legislatura.
* Augmentar la capacitat d’aparcament de les places Frederic Rahola i del Teatre
* Municipal, afegint una planta en superfície.
* Construir carrils bici que comuniquin les urbanitzacions amb el nucli urbà, així com disposar aparcaments especials per a bicicletes en punts estratègics.

Economia

*
Controlar rigorosament la despesa municipal.
*
Procurar que els projectes d’obres municipals siguin duts a terme per tècnics municipals i no de fora(sempre que sigui possible).
* Posar frea l’endeutament municipal.
* Intentar no apujar els impostos i taxes municipals per sobre del IPC.
* Fiscalitzar, de veritat, tota l’activitat econòmica de les empreses municipals tant si governem com si estem a l’oposició.

Transparència

* Declaració transparent i de veritat dels béns de tots el regidors d’ICV de Roses, tant al principi com al final del mandat, i que aquesta informació sigui lliurement accessible per tots els ciutadans/es del poble de Roses que ho vulguin consultar.
* Màxima transparència en la gestió municipal, en especial en les licitacions i execucions de les obres públiques i altres contractes públics en general.

Serveis Municipals

* Posar en pràctica la figura del “Defensor del Ciutadà/na”
* Agilitzar al màxim la burocràcia administrativa municipal existent.
* Millorar i potenciar profundament la Brigada Municipal per que sigui molt més competitiva.
* Construir un tanatori municipal o en concessió adossat al cementiri municipal.
* Millorar les infrastructures municipals viàries, zones verdes, pluvials, voreres, solars, etc., en les condicions adequades, sense oblidar les de les urbanitzacions.
* Instal·lar W.C. públics fixos en llocs estratègicament adients i procurar-ne un bon manteniment.
* Garantir la neteja de tots els carrers del nostre municipi, inclosos els de les urbanitzacions.
* Crear espais per gossos (pipi-can) per evitar les defecacions a la via pública.
* Crear un refugi per animals abandonats.
* Potenciar i millorar el manteniment de totes les nostres platges i els seus serveis.
* Estudiar la viabilitat d’un servei de transport públic que enllaci les diferents urbanitzacions amb el nucli urbà.
* Crear una àrea de pernoctació limitada per a caravanes amb serveis bàsics.
* Revisar tots els contractes vigents entre l’Ajuntament i les empreses de serveis subcontractades.

Participació Ciutadana

* Fomentar i promocionar la participació ciutadana per resoldre els problemes de la ciutadania, a partir de processos participatius que permetin apostar per la qualitat democràtica en els afers públics en general.

Medi Ambient

* Potenciar i millorar l’àrea municipal de Medi Ambient.
* Realitzar campanyes de sensibilització mediambiental.
* Potenciar l’ús d’energies netes i renovables especialment en equipaments municipals.
* Realitzar estudis d’eficiència energètica per a la reducció i optimització de l’energia.
* Potenciar la recollida selectiva de totes les deixalles, inclosa la fracció orgànica a nivell domèstic, augmentant el nombre de punts de recollida també a les urbanitzacions.
* Impulsar marcs estratègics ( cartes o acords municipals ) on s’estableixin compromisos, metodologies i indicadors , per actuar de manera coordinada (i de manera integrada ) en la prevenció del canvi climàtic.
* Potenciar l’aprofitament de les aigües del nostre municipi en especial les del paratge de “Camponac o els Sorrals” i millorar les seves infrastructures.
* Estudiar l’aprofitament de les aigües pluvials i les provinents de la depuradora.

Cultura i Festes

* Crear el Museu del Carnaval o Sala d’Exposicions permanent.
* Disposar d’un nou arxiu municipal adequat a les seves necessitats i prestacions.
* Potenciar les activitats culturals i socials, concedint subvencions i controlant la seva concessió.
* Millorar la concentració a la sortida de “la passada” de les carrosses i colles de Carnaval.
* Recuperar les fires, tal com es feia abans, per la festa major.

Família i Gent Gran

* Protegir i potenciar els drets de la dona aportant els mitjans necessaris.
* Millorar els Serveis Socials Municipals en tots els seus àmbits.
* Gestionar la viabilitat de la creació d’un centre de dia adequat a les necessitats reals de les famílies.

Sanitat

* Augmentar els serveis i recursos sanitaris que encara manquen en el CAP.
* Ampliarl’espaiexistentdestinatalCAP.

Joventut i Esport

* Crear un casal d’estiu-colòniesa Punta Falconera.
* Crear una zona d’esbarjo infantil i juvenil ajustades a les necessitats del nostre poble.
* Crear un skate-park adequat.
* Potenciar les concessions d’ajuts a totes les entitats esportives en general, d’una manera equitativa i controlant la seva concessió.

Turisme i Lleure

* Donar a conèixer el sector pesquer als foranis des d’una perspectiva turística amb la participació de la gent, com a observadors, en les tasques habituals d’un dia de pesca en barques d’arrossegament.
* Donar suport a iniciatives relacionades amb la pràctica del turisme esportiu a partir del “senderisme”, per donar a conèixer els nostres indrets paisatgístics.
* Promocionar un turisme de qualitat sense oblidar-nos de mantenir el que ja tenim, de sol i platja.
* Impulsar la creació d’un parc amb circuits lúdics que permeti a les famílies – grans i petits - Gaudir del nostre entorn en clau d’esport: tirolina, tir amb arc, ponts penjants, BTT...
* Crear un aparcament per als autobusos i altres vehicles, en els terrenys destinats al pulmó verd, tram que va des de la riera de la Trencada fins el Rec Fondo.

Educació

* Crear una escola taller que permeti donar sortida tant a nivell educatiu com laboral a tots els alumnes que, sigui per la raó que sigui, no poden seguir l’ensenyament reglat.
* Dotar a l’escola pública de més recursos econòmics que permetin millorar la qualitat de l’aprenentatge dels nostres alumnes (llibres de text, ordinadors, material de laboratori,... ).
* Potenciar l’escola d’adults ampliant-ne l’oferta formativa, els espais i els recursos.
* Potenciar el civisme posant èmfasi en el respecte pels béns públics.

Immigració

* Facilitar les eines i els recursos que permetin realment la integració activa de totes les persones immigrades, especialment de les que tenen un origen sòcio-cultural diferent.
* Potenciar intercanvis amb les persones nouvingudes per millorar la coneixença mútua.
* Oferir un sistema d’acolliment lingüístic i comunitari per les persones nouvingudes en col·laboració amb l’escola d’adults.
* Procurar un servei de mediació entre les escoles i les famílies.

Policia

* Potenciar la seguretat ciutadana en tots els seus aspectes.
* Vigilar rigorosament l’acompliment de les ordenances municipals.

Igualtat

* Acabar amb l’amiguisme i tracte de favor existent al nostre Ajuntament, ja que aquest fet ha convertit els ciutadans i ciutadanes del nostre poble en gent de 1ª i 2ª categoria.

Cooperació

* Crear una àrea de Cooperació per al Desenvolupament per fomentar la realització de projectes i activitats de sensibilització.
* Crear una partida al pressupost ordinari destinat a cooperació.
* Potenciar el co-desenvolupament: col·laborar amb les associacions d’immigrants que vulguin dur a terme projectes de cooperació als seus països d’origen.

Programa ERC 2007 (Resum)

2008-08-09T21:58:00.002+01:00

CULTURA

· Potenciar els lligams culturals amb Rhodes.

· Recuperar les masies en mal estat i església casa cremada. Concretament el Mas Montjoi de baix per donar-li una utilitat.

· Hotel d’Entitats: Obrir i donar-les a conèixer. Situat a la Casa del Mar.

· Donar utilitat a l’Ajuntament Vell: Ateneu Cultural, Sala d’Exposicions, Sala d’actes de cerimònies civils.

· Continuar restauració Ciutadella, Castell Trinitat, Castell Bufalaranya, Punta Falconera. Millorar recorreguts amb guies electròniques, Xarxa Wifi i Bluetooth.

· Diversificar oferta de museus: crear el Museu d’Arqueologia Subaquàtica.

· Portar la cultura i la història de Roses als col·legis per als estudiants, com a potenciació dels valors locals, mitjançant crèdits de recerca.

· Descentralitzar les activitats culturals. Ampliar l’oferta de les activitats a la resta de l’any.

· Promoció i foment de la Ciutadella per als rosincs.

· Itineraris i restauració de camins rurals amb redacció de plànols.

· Ajudes econòmiques als joves per incentivar les visites als teatres.

· Roses, Capital Cultural de l’Alt Empordà, amb actuacions setmanals.

· Fomentar el consum de la vinya i l’oli locals als establiments de restauració.

· Cursos de català a nivell superior.

· Fomentar les escoles de música i de teatre.

· Aprovació definitiva del catàleg de bens culturals d’immobles de Roses.

· Col·laborar amb les associacions locals, publicant les seves actuacions i fent-ne promoció a nivell comarcal.

FESTES

· Cavalcada de Reis: agilitar la festa infantil. Rebuda institucional a la plaça Frederic Rahola.

· Carnaval:

o Crear una seu per la comissió permanent del carnaval, per laFederació de Colles de carnaval, per l’Arxiu municipal de carnaval, així com museu i fons de disfresses, revistes i reunions, fòrums i debats.

o Donar poder de decisió per la colla del carnaval. Donar poder de decisió a l’òrgan federatiu del Carnaval. Crear un cens local de colles de carnaval.

o Crear una junta de carnaval per coordinació.

· Festes locals: complementar les jornades festives amb més activitats culturals i musicals.

· Onze de setembre: Incrementar els actes populars: cercavila i botifarrada.

· Recuperar la Festa de la Bicicleta.

· Recuperar l’Embarra’t: Dinamitzar a l’estiu un espai per carpesmusicals a l’espai previst darrera la ciutadella “Parc”, per a empreses locals.

ENSENYAMENT

· Planificació Escolar:

o Creació d’una Nova Llar d’Infants amb possibilitat de futures ampliacions, amb previsió d’ubicació darrera del Vicenç Vives.

o Creació d’una nova escola situada entre el costat de la Ciutadella i l’antic Càmping Bahia.

· Manteniment:

o Mantenir la qualitat i la seguretat de les instal·lacions educatives amb la reforma dels patis de les escoles i de les pistes esportives.

· Potenciar i donar més protagonisme i suport a les AMPA.

· Escola a primària i crèdits de síntesi: Ensenyament de la història local.

· Gestió correcte del Casal d’Estiu amb una ubicació més espaiosa, i amb una adequació als horaris reals de la població de Roses.

· Obertura de les instal·lacions externes en centres educatius els caps desetmana per realitzar activitats d’oci.

· Establiment d’estudis superiors o mòduls de Grau Mitjà i Superior a Rosesmitjançant la signatura de convenis amb l’UDG. (Exemples: Gestió del Patrimoni Local, Pesca, Turisme, Construcció, Idiomes, Hosteleria i Jardí d’Infància.)

· Interrelacions entre les escoles, amb jornades culturals, d’oci i esportives.

· Llibres de text gratuïts re-utilitzables.

· Definició de plans d’entorn per aprofitar les activitats educatives de l’entorn i potenciar la participació dels alumnes en la vida del municipi o del barri.

· Potenciar la figura de l’Educador Social i Mediador cultural als centresdocents per aconseguir una major cohesió social.

· Crear un Centre Obert o Taller d’Estudi Assistit per a l’atenció d’infants amb necessitat d’acollida fora de l’horari escolar.

· Coordinar l’oferta d’activitats extraescolars, Casals i colònies per afavorir la conciliació de l’horari escolar i familiar.

· Potenciar i donar a conèixer el llegat cultural del municipi posant-lo a l’abast dels centre docents.

· Pla de mobilitat escolar, creant camins o rutes escolars segures, que permetin als alumnes anar a l’escola o a la Biblioteca a peu o per carrils bicicleta per vies degudament senyalitzades i amb totes les mesures de seguretat necessàries.

ESPORTS

· Completar la zona esportiva amb un rocòdrom, una pista de cross i un camp de golf ecològic, sostenible i sense urbanització i uns camps debotxes per a potenciar l’esport.

· Creació d’un nou equipament esportiu descentralitzat.

· Aprofitament de les zones esportives de les escoles els caps de setmana.

· Fomentar pràctiques esportives minoritàries i fomentar l’accés a lespistes d’esquí.

· Fomentar la pràctica de l’esport en les escoles com a teràpia.

· Consolidar els esports nàutics i competicions esportives: El rem i recuperar la setmana catalana de vela.

· Senderisme: Refugi a Punta Falconera. Inici i fi del GR-10 i del GR-92.

· Potenciar l’esport base amb trobades escolars i ajudant econòmicamentaquelles entitats que més treballin per l’educació esportiva infantil.

· Formar tècnics d’esport base.

· Centre d’alt rendiment esportiu nàutic a Roses.

GOVERNACIÓ I SERVEIS PÚBLICS

· Creació d’un dipòsit municipal pels vehicles retirats per la grua.

· Treure a concurs la construcció d’un Tanatori per a l’ús civil i religiós.

· Reclamar Jutjats i un Hospital per a Roses.

· Creació de Pipi-cans i adquisició de “recollidors d’excrements mecànics”.

· Crear un Centre Cívic cantonada Carrer Trinitat amb Riera Ginjolers.

· Reduir l’ocupació de la via pública regulada segons el seu ús i la disponibilitat d’espai pel pas de vianants i vehicles d’emergència.

· Regular la circulació pels carrers “residencials”.

· Potenciar la participació ciutadana mitjançant la promoció de consells id’agències municipals en tots els àmbits proclius a la seva participació.

· Construcció d’un nou Arxiu Municipal de Roses.

· Adequar unes instal·lacions per tal de custodiar gossos i gats abandonats,amb la col·laboració d’entitats sense afany de lucre i del consell comarcal.

· Plafons d’informació d’actes més visibles.

· Creació de una xarxa Wifi local de dos velocitats.

HISENDA I RÈGIM INTERIOR

· Reducció despesa financera pel que fa a càrrecs de confiança i gerències.

· Austeritat en la despesa municipal.

· Fomentar i col·laborar amb la diversificació de l’economia productiva local.

· Incentivar l’establiment de noves empreses al polígon industrial, així com promoure l’ampliació d’aquest.

· Realitzar un estudi d’estalvi energètic de les dependències municipals.

· Utilització dins del serveis informàtics de l'Administració local de programari lliure, ja que això comporta un gran estalvi econòmic i una millora tecnològica important.

JOVENTUT

· Traslladar el CAR a la Casa del Mar. Relació entre joventut i gent gran.

· Buc de la música. Espai insonoritzat per assaig de grups musicals.

· Carpes i concerts a l’aire lliure a l’estiu.

· Conveni amb altres espais culturals de municipis gironins per facilitar elportar grups. Crear “Canal local de teatre” de tipus televisions locals.

· Potenciar l’associacionisme juvenil.

· Recuperació de l’ ”Embarrat” entre el Rec Fondo i la Ciutadella.

· Afavorir una política d’habitatge social, lloguer d’ habitatge de durada limitada.

· Afavorir amb mesures fiscals les iniciatives empresarials muntades per joves.

· Fomentar intercanvis juvenils europeus amb joves rosincs, ja sigui mitjançant esport o cultura com a eina de nexe.

MEDI AMBIENT

· Construcció de cisternes d’aigua pluvial per regar jardins públics.

· Foment de l’estalvi energètic, reciclatge i plantació d’espècies vegetals autòctones amb poc manteniment.

· Parcs d’energies alternatives: fotovoltaics i biomassa.

· Creació d’un viver d’arbres autòctons.

· Aplicació i actualització periòdica del Pla d’Acció Local per la Sostenibilitat.

· Seguir recuperant camins i carrerades tradicionals, publicant els itineraris.

· Restaurar les pedreres abandonades – Mas Oliva i Cuana - disminuint l’impacte visual.

· Creació d’un nou abocador controlat de runes.

· Mantenir-nos en contra de la proliferació de piscifactories marines mentreno es realitzin estudis més rigorosos sobre l’impacte ambiental.

· Majors controls acústics.

· Aplicar energies renovables en edificacions i instal·lacions municipals.

TURISME I PROMOCIÓ ECONÒMICA

· Pacte local pel Turisme, consensuat amb les entitats públiques i privadesdel municipi. “Patronat de Turisme”.

· Potenciar i fomentar la denominació “Roses-Empordà” com a marca turística, fent promoció dels recursos existents a la comarca.

· Creació d’una zona lúdica i nocturna per a bars i pubs.

· El port esportiu ha de servir per a potenciar la indústria nàutica així comper a l’aprenentatge i pràctica d’esports nàutics.

· Agilitar i simplificar la tramitació municipal en l’obertura de nous negocis.

· Garantir el respecte a la identitat local i nacional. Controlar que la retolaciói els cartells publicitaris compleixin la legalitat lingüística vigent.

· Rebuda als nostres visitants mitjançant el lliurament d’informació turística i cultural en format digital a partir de la creació de la figura de l’informador turístic mòbil.

URBANISME

· Crear un pàrquing: zona Passeig Marítim/Plaça Catalunya/Mercat Cobert.

· Possibilitat d’adquirir places d’aparcament pels habitants de Roses.

· Ampliar la zona de vianants del casc antic. Continuar la pavimentació decarrers i ornamentar amb un caire més mediterrani. Introduir materials tous com els ceràmics, la fusta, els jardiners, els enllumenats de fosa, amb arbrat i vegetació autòctona.

· Finalitzar la urbanització de la Riera Ginjolers i connexió amb la Gran Via.

· Finalitzar Passeig del front de mar.

· Crear i potenciar zones lúdiques i administratives ubicades dins del nucliurbà.

· Destinar un percentatge de les llicències d’obres al manteniment dels carrers i barris on es sol·licitin aquestes llicències.

· Polítiques per a potenciar zones residencials actualment de segonaresidència cap a zones de primera residència pels ciutadans de Roses.

· Creació de noves zones comercials en aquests nuclis de població.

· Incentius per accedir a aquestes zones. Preus més accessibles i creació d’habitatges protegits.

· Aprovar mesures de protecció de l’arquitectura tradicional al casc antic.

· Ajudes per a la rehabilitació i el pintat de les façanes.

· Agilitar i fer més senzill el tràmit de les llicències d’obres.

Programa PSC 2007 (Resum)

2008-08-09T21:49:00.003+01:00

El nostre compromís va més enllà d’un conjunt de promeses. És un projecte comú de poble , responsable i ambiciós on el màxim de persones se sentin participes del projecte i aportin el seu gra de sorra a un espai de convivència comú i a una millor qualitat de vida en tots el cicles vitals.

1. L’alcaldessa estarà a l’abast de totes i tots els ciutadans

2. Els regidors tindran la capacitat de decidir

3. Es faran reunions periòdiques amb els grups a l’oposició i farem un Conveni amb TV Roses perquè tots els Grups hi puguin participar.

4. Tots els grups municipals estaran representats en les Societats Municipals

5. crearem els Consells de participació real que es reuniran periòdicament . Consell de Dones, de Gent Gran, joves, empresaris i comerciants, ONG, pescadors, consell esportiu on tots els clubs tindran els mateixos drets, comissió cultural, comissió de festes.

6. El Consell Escolar Municipal serà un òrgan important i imprescindible per al bon funcionament de l’educació a Roses .Serà l’espai on es debatrà el futur de l’educació en el nostre municipi i les futures infrastructures educatives. El Pla d’entorn servirà per a tots i totes els i les estudiants que millorarà el seu rendiment escolar i la seva qualitat humana.

7. Conveni amb la residència Pi i Sunyer per a la Creació de l’HOSPITAL SOCIO SANITARI.

8. Gratuïtat dels llibres de text amb conveni amb les escoles per a la reutilització dels llibres.

9. Construcció del CEIP Montserrat Vayreda respectant els veïns.

10. Adequació i modernització del Mercat Municipal

11. L’escola de Vela per a tots i totes les rosinques i tots els clubs.

12. un pla d’habitatge, Pla de cultura, pla de Mobilitat, Una ciutat per les persones.

13. Pla especial del PORT PESQUER amb el consens de totes les parts parlant primer amb els pescadors.

14. Acabar el passeig marítim sense interrupcions.

15. Apostarem pel comerç local.

16. Segon Polisportiu amb pista d’atletisme, un campus escolar, un hotel d’entitats, l’escola de Música municipal, zona d’oci i palau de Congressos.

17. Crearem un Consell per a determinar les Dracmes de Roses i els premis i distincions amb representants de la societat civil i grups municipals.

18. El PACTE PEL TURISME DE ROSES és un acord, un procés de participació, una estratègia compartida que busca un nou escenari per a Roses en el sistema turístic internacional. Un acord entre els agents privats del sector turístic, l’ajuntament , les administracions competents superiors i la població per aconseguir un full de ruta pel desenvolupament turístic de Roses .

19. Crearem els Pàrkings necessaris per a la gent de Roses i pels turistes que ens visiten repartits pel municipi. Plaça Catalunya, Plaça Frederic Rahola i Plaça de l’Empordà

20. Ajuts per a les famílies amb infants a càrrec i famílies monoparentals

21. El port pesquer i la llotja amb la planta de filetejat representen un valor afegit al municipi pel que fa al seu atractiu turístic i de l’economia local. Hem de fer un pas endavant. Proposem una participació real dels pescadors en l’àmbit turístic, en el de la gastronomia i en el de la imatge de Roses. invertirem en aquest aspecte perquè estem segurs de què serà una molt bona inversió.

22. joves. Garantirem l’accés a l’habitatge, planificarem zones d’oci darrera la ciutadella, habilitarem espais per a reunir-se, possibilitarem noves projeccions empresarials, implantarem cicles formatius per aprendre un ofici i la borsa de treball serà viva.

23. Dinamitzarem els Casals de Gent Gran amb informàtica , activitats festes, excursions i viatges. La gent gran participarà en les decisions que els pertanyen amb una major dotació de material i econòmica

Extracte del PROGRAMA ELECTORAL
9 EIXOS BÀSICS – RESUM DE GOVERN

Des d’aquesta perspectiva, el nostre Pla de Govern 2007-2011 estableix 9 eixos bàsics per donar resposta a les necessitats de la Ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes:

1. Un model de Ciutat:

* Generar en el període 2007- 2011 un volum d’inversions municipals a l’entorn de 50 milions d’euros, com a via per la millora de una ciutat verda i acollidora.

* La ciutat dels detalls. Manteniment i millora dels espai urbans. Tramitar el concurs per a la construcció de 2 nous aparcaments soterrats.

* El nou desenvolupament urbanístic com a motor del canvi i transformació de la ciutat.

* Construcció d’habitatges de protecció oficial.

2. Un model de Govern:

· Que permeti establir els mecanismes de participació.

· Un Pla de Participació Ciutadana que inclogui un pacte polític de tots els partits i un pacte cívic amb associacionisme ciutadà en un procés de foment de la ciutadania activa i responsable.

3. Territori i sostenibilitat:

* Assolir una ciutat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Fer de Roses una ciutat verda, blava, equilibrada i humana.

* Cal entendre que assumir com una prioritat els deu eixos del PALS son la única alternativa de qualitat i futur per a qualsevol municipi, però ineludibles per al futur turístic del nostre:

1. FOMENTAR UN MODEL TURÍSTIC SOSTENIBLE I DIVERSIFICAR ELS SECTORS ECONÒMICS QUE FORMEN L’EIX DE L’ECONOMIA DE ROSES.

2. RACIONALITZAR EL CREIXEMENT SOCIAL I EQUILIBRAR EL NIVELL D’INFRASTRUCTURES I SERVEIS EXISTENT.

3. DEFINIR UN MODEL URBÀ I TERRITORIAL D’ACORD AMB EL MODEL TURÍSTIC SOSTENIBLE A ASSOLIR I QUE PRESERVI ELS VALORS NATURALS.

4. PRESERVAR EL PATRIMONI NATURAL I PAISATGÍSTIC EN EL CONJUNT DEL MUNICIPI I A LA BADIA.

5. DISMINUIR LA INCIDÈNCIA DEL VEHICLE PRIVAT I IMPULSAR EL DESPLAÇAMENT PER MITJANS ALTERNATIUS.

6. RACIONALITZAR EL CONSUM D’AIGUA I MILLORAR EL CONTROL DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES.

7. DISMINUIR LA GENERACIÓ, AUGMENTAR LA REUTILITZACIÓ I EL RECICLATGE, I MILLORAR EL CONTROL DELS RESIDUS.

8. RACIONALITZAR EL CONSUM ENERGÈTIC I AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ D’ENERGIES RENOVABLES A ROSES.

9. MILLORAR LA PREVENCIÓ DELS RISCS AMBIENTALS I LA GESTIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ROSES.

10. EDUCAR EN ELS VALORS DE LA SOSTENIBILITAT I IMPLICAR A LA POBLACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE L'AGENDA 21 LOCAL.

4. Polítiques de proximitat de servei a les persones:

* Augmentar un 100% els recursos dels Serveis Socials.

* Crear els recursos per un Pla de dinamització de les associacions veïnals. Aquest programa serveix per finançar els projectes de l’Associacions de Veïns, com a entitats gestores d’un pla d’actuacions cíviques i comunitàries .

* Triplicar la despesa en l’atenció domiciliària.

* Impuls a les polítiques integrals d’immigració. Programa local d’acollida als nou-vinguts. Drets i Deures.

* Destinar el 0,7% a Cooperació i ajuts a països no desenvolupats.

* Augmentar un 50% els recursos per a programes de joventut.

* Creació de noves places a la plantilla de personal per impulsar les polítiques socials.

* Impuls i participació a les entitats i serveis del Àrea de serveis socio-sanitaris de Roses.

* Cessió d’espai, participació a la gestió, suport. Ampliació del Cap, ampliació de la Residència, crear l’espai de rehabilitació, Residència FADIR, creació de serveis catering, serveis d’atenció domiciliaria.

* Seguiment del Pla Local d’Habitatge. Creació d’habitatges assistits per la gent gran.

* Creació i gestió de la nova Llar d’Infants.

* Planificació de les places escolars en un entorn 2007-2015.

* Pla educatiu de ciutat i d’entorn.

5. Promoció de la ciutat, economia, Treball i Producció sostenible. Noves Oportunitats:

· Calen estratègies que generin llocs de treball de qualitat i donin suport als emprenedors.

· Hem d’apostar mes per les noves tecnologies i treballar amb la Generalitat i el sector sobre la base d’un Pla de Turisme.

· Proposem un model mixt de participació entre el sector privat i l’administració. Iniciar un treball de promoció i suport per autònoms i empreses.

6. Roses un espai de llibertat més segur i tranquil, més convivència, mes civisme:

* Hem de tenir cura del Civisme. Aprovar l’ordenança de Civisme i Convivència, actualitzar l’ordenança de Circulació. Adequar la plantilla, els recursos i equipaments.

* La seguretat és una condició imprescindible per al ple exercici dels drets i llibertats.

* Convivència i prevenció per eradicar els comportaments que generen inseguretat.

* Més control i millor gestió de la disciplina viària.

7. Una Administració moderna i eficaç:

· La trasversalitat, els grups interdisciplinaris i la participació ciutadana definiran la veritable administració democràtica del segle XXI.

· Crearem la figura del Defensor del Ciutadà.

8. Un Equip de Treball:

* La nostra es l’ alternativa que Roses necessita. Un equip seriós i responsable que representi els interessos i les necessitats de la nova i la vella ciutadania de Roses.

9. Un compromís amb la corresponsabilitat:

* No hi ha acció de govern sense responsabilitat on tot es converteix en un conjunt de promeses buides.

* No hi ha acció de govern sense projecte comú de ciutadania on tot es converteix en un conjunt d’idees buides.

* No hi ha acció de govern sense ambició de servei on tot es converteix en manteniment del dia a dia.

Resum del programa electoral del PSC de Roses 2007. Textual.

Sumari

2008-08-08T19:28:00.043+01:00

Un pla pel casc antic.
Roses rebrà una subvenció de 4’31 milions d’euros per rehabilitar el casc antic de la vila. L’ajuda s’emmarca dins el Pla de Barris de la Generalitat. “El gruix dels treballs serà al 2010 i 2011”, apunta l’arquitecta municipal encarregada del projecte, Cristina Casas.
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Quan passejar és un repte.
Escrit conjuntament amb Laura Gonzàlez Ortensi
- La vida amb barreres: Són a tot arreu. Les barreres arquitectòniques dificulten el camí de centenars de rosincs.
- Narcís Mas: "Encara som una minoria i no ens fan cas".
- El regidor Martínez: "Hi ha moltíssima feina".
Publicat a Revista de Roses, agost del 2008

Festa Major 2008
- El teatre, 'Teràpia de grup per a gafes': Entrevista al seu director i autor, Gilbert Bosch.
- El concert, 'Cançons de la cançó': Juanjo Bosk i l'Orquestra de Cambra de l'Empordà recuperen els cantautors catalans.
- L'associació: Amics de les Festes i Tradicions de Roses
Publicat al setmanari Empordà, 5 d'agost de 2008.

Entrevista al regidor de Turisme, Gaspar Gallego.
- Sobre la temporada d'estiu i el primer any de legislatura: "La crisi ens afectarà negativament".
- Sobre el polèmic càrrec de confiança: "Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà".
- La valoració de l'oposició del primer any de legislatura en matèria turística.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008.

Tresors i secrets plens de bellesa.
El reportatge recorre diversos punts d'interès cultural i paisatgístic de la vila, sovint desconeguts pels visitants: la Ciutadella, la ruta megalítica, el port pesquer i algunes cales secretes.
Publicat al setmanari Empordà, 1 de juliol de 2008.

L'ànima immutable
Roses ha canviat i sobretot ha crescut, però conserva les arrels del poble de sempre. Ho asseguren tres rosincs vinculats al món de l'ensenyament, un mirador excepcional de la societat.
Publicat suplement del 30è aniversari del setmanari Empordà, 24 de juny de 2008.

CIU, un any a l'oposició
El principal grup de l'oposició de Roses fa balanç. Creu que la vila ha perdut un any a causa del quadripartit.L'exalcalde, Carles Pàramo, assegura que seguirà al capdavant del partit.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

Roses es fa ciutat
Roses ha arribat aquest abril als 20.000 habitants, i passa a considerar-se ciutat. A partir d’ara, l’Ajuntament tindrà més competències en Benestar Social. En aquest context, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, aposta per dos projectes sociosanitaris: pisos de protecció oficial i l’àrea de dependència.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

L'artesania convenç al públic La primera Fira d’Època de Roses, que es va celebrar durant tres dies de les festes de Pasqua, ha estat un èxit. Així ho valora l’associació organitzadora, AFITER. El govern local ha elogiat la iniciativa, però l’Associació de Comerciants parla de competència deslleial.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

Evellir amb una mà a la vora
La teleassistència, un servei d’atenció i auxili a la gent gran que viu sola, preocupa la delegació rosinca de Creu Roja. Tenen molta demanda i pocs voluntaris. Però no s’obliden de la seguretat a les platges i als actes multitudinaris, una altra de les seves funcions.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

La política té veu d'home.
La presència femenina en els ajuntaments de la comarca encara és menor que la masculina. Les cinc regidores de Roses analitzen les causes de la situació i expliquen les seves experiències.
Publicat al setmanari Empordà, del 4 de març del 2008

Entrevista a Sergi López, actor.
L'actor presenta el seu monòleg Non Solum a Roses: "És una obra surrealista i caòtica, però sobretot es una comèdia que fa riure la gent".
Publicat a Diari de Girona, del 14 de febrer del 2008

Apte per a tots els públics
En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers
El govern local reconeix l’escàs interès ciutadà de la tercera línia de transport públic. De fet, el regidor Agustí Donat no descarta buscar alternatives. Els usuaris estan satisfets del servei, però hi detecten alguns errors.
Publicat a Revista de Roses, gener de 2007

El turisme dels raïms
Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc
Empordà Televisió, coneguda com TV Roses, és el mitjà de comunicació amb més història i influència de la vila. El seu director, Enric Badosa, analitza el ressò de l’emissora, mentre que el govern es marca com a prioritat la comunicació.
- Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV
- L'Ajuntament vol multiplicar la comunicació
Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

Quan als olivars hi havia vida
Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs
L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs
Un de cada tres empadronats a Roses és de nacionalitat estrangera. Les comunitats marroquina i francesa són les més nombroses.
- Roses, una vila receptora d'immigrants
- Les majors comunitats estrangeres a Roses
- Les solucions per als més joves
Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

La pesca rosinca, a Perpinyà
Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà. Una nova mirada al sector pesquer rosinc.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.
El dossier repassa la situació d'algunes infrastructures educatives rosinques i explica algunes novetats referides als llibres de text. També es comparen les opinions del regidor d'Educació i de l'exregidora.
- Reportatge: Entre novetats i assignatures pendents.
- Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan.
Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

Festa Major 2007: Una història a ritme de corranda
L'article s'endinsa en l'història de les danses tradicionals rosinques, en motiu del desè aniversari de la recuperació de les Nyacres i la Bolangera de Roses.
Publicat al setmanari Empordà, 7 d'agost de 2007

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses
"No volem tornar a fer de nou el POUM", aquesta és una de les declaracions de Magda Casamitjana. També parla d'ensenyament, medi ambient, comerç i sanitat.
Publicat a Revista de Roses, agost 2007

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"
Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP: de la saturació a l'ampliació.
- Entrevista a Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea de Salut Bàsica de Roses.
- La situació: La saturació del centre.
- L'ambient: El búnquer de les receptes.
Publicat a Revista de Roses, juliol del 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula
Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu
La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules
La biblioteca de Roses per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons i les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3
Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007

Apte per a tots els públics

2008-08-08T19:26:00.001+01:00

“Jo no puc estar sense disfressar-me”, reconeix la Cristina, “un any no vaig desfilar i no vaig aguantar ni cinc minuts entre el públic”. Cristina Llatas, 45 anys, dependenta, porta més de tres dècades desfilant al carnaval de Roses. Es disfressen ella i tota la família, perquè els seus pares i les seves filles senten la mateixa passió pel Carnaval.

Diuen que el carnaval no té edat, i a Roses ho confirmen. Algunes famílies, com la Llatas, preparen aquests dies roba per a totes les generacions. En d'altres cases, els avis han passat l'herència a fills i néts, però col•laboren encantats en els preparatius de la gran festa de l'hivern.

L'avi de la família, Josep Maria Llatas, encara es disfressa als seus 75 anys. Ho fa des que van arribar a Roses, als anys setanta. “La festa ha canviat molt”, assegura. “Abans els rosincs es disfressaven però totes les celebracions eren a la sala (Sala d'Unió Fraternal). Amb el temps, la gent es va aficionar, es va unir en colles i van arribar a fer grans vestits”. Ara, en canvi, diu que el carnestoltes s'ha massificat i “quan hi ha tanta gent, s'espatlla una mica”.

Qui s'ho passa com sempre és una de les filles Llatas. La Cristina amaga, rere la seva timidesa, una gran devoció pel Carnaval. Es disfressa des dels 11 anys i recorda haver sortit amb disfresses de tot tipus. A Roses expliquen que la família Llatas sempre ha dut vestits molt originals i confeccionats a la perfecció. De fet, les germanes Llatas recollien premis de dos en dos quan eren joves i van recórrer concursos de disfresses d'arreu de Catalunya.

I sembla que les nétes de la família segueixen el mateix camí. La Cristina explica que “a les meves dues filles els agrada el carnaval, però sobretot a la petita”. La petita és l'Ariadna, de 12 anys, que ens comenta: “ajudo a tallar la roba, a marcar-la i a repartir-la entre la gent de la colla”. Algun dia ha estat ajudant la seva mare fins ben entrada la matinada. La pubilla de la casa, la Judit, de 18 anys, no dubta ni un moment: “seguirem la tradició dels nostres avis, el carnaval no s’acabarà”.

L'avi, un veterà dels carnestoltes, i l'àvia, que s'hi ha acabat apuntant, seran aquest any els reis de la gent gran. Les nétes ens comenten que estan molt il•lusionats i que passen els nervis de sempre. “Anirem de brasilers”, anuncia en Josep Maria, “una bona disfressa per celebrar una data especial”. Es disfressen amb el casal d’avis. I qui s'ocupa de la roba?, preguntem. “La nostra filla, que és l'artista de la confecció”, contesten orgullosos.

La Cristina encara no ha acabat el vestit dels seus pares, i el va començar a l'octubre. Aquests dies té tanta feina amb les agulles que no sap si podrà anar a veure la proclamació dels reis del carnaval, explica amb resignació. Es passa els caps de setmana cosint i últimament només dorm cinc hores diàries. “A mi m'encanta”, diu, però reconeix que és molta feina. Cristina Llatas dirigeix la confecció del vestuari de la seva colla, que reuneix gent de totes les edats i suma més de 250 integrants.

“El millor moment del Carnaval és divendres al vespre, a les nou, quan baixem cap a la passada”. Ja està tot apunt: els retocs dels vestits, els detalls del maquillatge, tot. “Són moltes emocions de cop”, comenta la filla Llatas. I els esperen una dies en què Roses viu llargues hores de ball, de riures col•lectius, de sentiment de colla i, a vegades, d'excessos etílics. Les tres generacions estan d’acord: la inversió de temps, diners i esforç val la pena. Però dilluns al vespre acabarà arribant. La Cristina és franca: “Quan s'acaba el carnestoltes, sento un buit total”.

Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener de 2008

Sumari

2008-08-05T14:01:00.041+01:00

Apte per a tots els públics

En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers

El govern local reconeix l’escàs interès ciutadà de la tercera línia de transport públic. De fet, el regidor Agustí Donat no descarta buscar alternatives. Els usuaris estan satisfets del servei, però hi detecten alguns errors.
Publicat a Revista de Roses, gener de 2007

El turisme dels raïms

Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc

Empordà Televisió, coneguda com TV Roses, és el mitjà de comunicació amb més història i influència de la vila. El seu director, Enric Badosa, analitza el ressò de l’emissora. Mentrestant al govern, es marquen com a “prioritat” potenciar la comunicació.
- Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV
- L'Ajuntament vol multiplicar la comunicació Inclou àudio.
Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

Quan als olivars hi havia vida

Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs

L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs

Un de cada tres empadronats a Roses és de nacionalitat estrangera. Les comunitats marroquina i francesa són les més nombroses, i han fundat associacions. Per a la integració dels més joves, l’Ajuntament i la Generalitat utilitzen les aules d’acollida i els plans d’Entorn.
- Roses, una vila receptora d'immigrants
- Les majors comunitats estrangeres a Roses
- Les solucions per als més joves
Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

La pesca rosinca, a Perpinyà

Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.

El dossier repassa la situació d'algunes infrastructures educatives rosinques i explica algunes novetats referides als llibres de text. També es comparen les opinions del regidor d'Educació, Antoni Rodríguez, i de l'exregidora, Montserrat Mindan.
- Reportatge: Entre novetats i assignatures pendents.
- Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan. Dues visions.

Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

Festa Major: Una història a ritme de corranda

L'article s'endinsa en l'història de les danses tradicionals rosinques, en motiu del desè aniversari de la recuperació de les Nyacres i la Bolangera de Roses.
Publicat al setmanari Empordà, 7 d'agost de 2007

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses

"No volem tornar a fer de nou el POUM", aquesta és una de les declaracions de Magda Casamitjana. També parla d'ensenyament, medi ambient, comerç i sanitat.
Publicat a Revista de Roses, agost 2007

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"

Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP, de la saturació a l'ampliació.

El dossier inclou una entrevista amb Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea Bàsica de Roses, i una crònica d'ambientació.
Publicat a Revista de Roses, juliol 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula

Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu

La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules

La biblioteca per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons, les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3

Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007

La Cançó respira aires empordanesos

2008-08-02T11:30:00.012+01:00

Festa Major: el concert

Quan Lluís Llach va escriure la cançó I si canto trist, el cantant figuerenc Joanjo Bosk encara no havia nascut. Tot i això, Bosk (Figueres, 1976) és qui posa veu a un concert que recupera I si canto trist, i que repassa peces claus de la Nova Cançó i d’altres cantautors catalans dels vuitanta. Posa veu a “Cançons de la Cançó. D’un temps, d’un país” acompanyat per les notes de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll. L’espectacle, estrenat al Jardí de Figueres fa un parell de mesos, arriba ara a Roses, al pic de la Festa Major i a l’emblemàtica església de Santa Maria dins el recinte de la Ciutadella.

Però quan Lluís Llach va escriure la cançó Insubmís, el cantant figuerenc Juanjo Bosk acabava de declarar-s’hi. Primeres coincidències. “He seguit bona part dels cantautors que interpretem. Durant molt anys he estat força implicat amb moviments socials i polítics. I d’alguna manera tots i cada un dels cantautors que interpretem són símbols culturals i, fins i tot, polítics de la lluita antifranquista, que encara era ben viva als anys noranta, quan vaig tenir la meva època més militant”, explica el cantant. Així, el concert recull cançons com el sentit País Petit de Llach, el reivindicatiu Pare de Serrat o la delicada Àliga Negra de Maria del Mar Bonet.

"D’alguna manera tots i cada un dels cantautors que interpretem són símbols culturals i, fins i tot, polítics de la lluita antifranquista", comenta el cantant, Joanjo Bosk.

I també Raimon, Pi de la Serra, Sisa, Joan Isaac, Pau Riba i Ramon Muntaner. Són les veus de la Nova Cançó que va encendre un llum en la fosca dictadura i les veus dels cantautors catalans que no van callar en la democràcia ja instaurada. “Són cançons que formen part de la memòria del públic i de la nostra cultura i història”, explica el figuerenc Bosk.

L’experiment és poc convencional: una premiada orquestra de cambra acostumada a música clàssica i un jove cantant amb talent format en escenaris de rock. Però diu Joanjo Bosk que es van posar d’acord, que van buscar un punt d’unió: la Cançó catalana. I no es queixa: “Vinc de formacions on el volum és força considerable, per tant, cantar sobre una orquestra de cambra és un plaer, crea un coixí molt interessant a l’hora d’interpretar”.

La medieval església de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses, els espera el 15 d’agost, a les deu del vespre, amb dues cançons més que no van interpretar a l’estrena figuerenca. Llach i Raimon sonen com a noms probables. De moment, l’experiència avança amb bona nota perquè han aconseguit aixecar el públic de les seves butaques, i no precisament a mig concert. Asseguren que és un molt bon símptoma.

Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008

Neda que nedaràs

2008-08-01T20:11:00.006+01:00

Festa Major: les Cucanyes i l'Empaitada d'Ànecs

“Veus que durant vint minuts l’ànec aquell neda i neda i s’escapa. I el noi darrere, i no l’agafa, i quan ja sembla que el té, torna a escapar! És molt divertit”, explica Joan Prats amb un somriure d’orella a orella. Prats és el portaveu dels Amics de les festes i tradicions de Roses, una entitat cívica que concentra la seva feina per Festa Major. Organitza el dia 16 l’Empaitada, la festa del primer que agafa l’ànec, i les Cucanyes, la celebració de l’últim que cau a l’aigua. Diu el portaveu que són dos actes oberts, participatius, gratuïts, on tothom pot col•laborar-hi.

Ja fa més d’un lustre que els Amics de les tradicions rosinques treballen en plena Festa Major. L’associació nasqué de forma espontània quan l’Ajuntament de Roses va voler deixar d’empaitar ànecs. Un grup de joves i no tan joves es va entossudir en salvar la festa, en conservar una de les més veteranes tradicions del poble. En Joan fa memòria: “Vam recollir firmes i vam poder demostrar que no érem quatre sinó 1.500 persones a favor de la festa”. I sí, van arribar a un acord. L’associació organitza la festa i l’Ajuntament hi dóna suport. Esperen que enguany l’Empaitada compti amb cent ànecs, mig miler de participants i un nombrós públic. “N’hi ha molts que miren i s’hi acaben tirant”, remarca.

El portaveu dels Amics sembla cansat de la polèmica sobre l’Empaitada, sobre si els ànecs pateixen i sobre si la festa incompleix la llei. Actualment l’associació suma 200 rosincs, i fer-s’hi amic és lliure i gratuït. “Som gent que hem viscut la festa des que érem petits”, comenta el portaveu. I és que s’explica per Roses que l’Empaitada d’ànecs és una de les tradicions més antigues del poble. Està documentada des de 1918, però molts autòctons asseguren que els avantpassats ja perseguien aus al mar des de molt abans. “Avui dia és una festa molt integradora”, assegura amb orgull en Joan. “Hi ha gent de Roses de tota la vida, hi ha els fills dels immigrants castellans que van venir fa trenta anys i ara també hi ha magrebins, francesos i alemanys que viuen al poble”.

La cara d’en Joan s’il•lumina quan parla dels ànecs i les cucanyes, dels riures del públic i les caigudes dels més intrèpids. Ell hi participa? No, no pot. Potser d’aquí uns anys la seva joveníssima filla seguirà la tradició. Però no, no pot, respon amb certa pena. Forma part de l’organització i ha de controlar l’espectacle. “Cada any posem més mesures de seguretat per a les persones i els animals”, assegura. I es marca un repte: “Hem d’anar inculcant a la gent que no tingui en males condicions l’ànec que ha agafat. O el mates i el menges com marca la tradició, o el tens en un bon lloc: amb aigua, menjar, sense gaire sol”. Els Amics de les festes i tradicions de Roses compren els ànecs sota registre sanitari i donen l’opció als participants de retornar l’animal un cop pescat.

Xof
L’Empaitada és l’acte que reuneix més curiosos, més participants i més expectació. Però també el dia 16, una estona, els Amics celebren les Cucanyes. Qui aconsegueix creuar un pal greixós i relliscós sense caure, premi, una tovallola enguany. Qui no arriba a la bandera del final, xof, cau a l’aigua. “Ets allà amb els companys”, recorda. “És molt divertit: aviam si aquell l’agafa, mira aquell que ha caigut, l’altre ha fet només un pas... si vas en grup, rius molt”.

I riu, aliè al despatx des d’on es contempla el taller de motos que regenta. Veu futur a l’Empaitada i a les Cucanyes? “Sí,sí,sí, i tant. Veiem futur a la festa, tenim el suport de l’Ajuntament, posem moltes mesures de seguretat i atraiem molta gent”.

Les Cucanyes
“La gent es tira a l’aigua, un mitjà hostil a l’home i propici a l’ànec. Des d’una barca es tiren ànecs i la gent intenta agafar-los. Si ho aconsegueix, pot endur-se l’ànec”

L’Empaitada
“Consisteix en un pal de fusta rodó sobre el mar que l’omplim de greix i té una bandera al final. Si aconsegueixes arribar-hi abans de caure a l’aigua, tens premi”

Publicat al Setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008

“L’humor és el millor catalitzador de desgràcies”

2008-08-01T20:03:00.008+01:00

GILBERT BOSCH.
DIRECTOR I AUTOR DE L’OBRA "TERÀPIA DE GRUP PER A GAFES".

Qui s’hagi quedat sense benzina el dia que anava amb presses. Qui hagi perdut la cobertura del mòbil en mig de la més important de les trucades de feina. O qui hagi llençat per error el paperet on hi havia el telèfon de l’amant en potència. Qualsevol gafe o, parlant bé, malastruc té cita la nit del dimecres 13 a la Ciutadella de Roses. Té hora per a una Terapia de grup per a gafes, “un espectacle molt digerible i molt ben interpretat”, segons el seu director, Gilbert Bosch.

Amb un currículum dilatat, que inclou noms com Els Joglars o les sèries més populars catalanes, Gilbert Bosch (Vilafranca del Penedés, 1956) va fundar fa vint anys la companyia Grappa Teatre amb Teresa Ros, de qui es va enamorar. Necessitava actuar, sí, però també crear, dirigir, produir, ser un complet home de teatre. I ho ha fet. Ara arriba a Roses com a autor i director de Teràpia de grup per a gafes, la història d’uns terapeutes que ajuden a conviure amb la malastrugança.

L’obra té dos pilars: els gafes i les teràpies per a tot. Per quina raó ha tractat la mala sort, la malastrugança?
La portem tots a sobre. Quan parles en qualsevol grup o reunió, sempre hi ha qui diu que avui té un dia fatal, que avui té la malastruga a sobre... I ens vam donar compte que era un bon tema per dur-lo a l’escenari. Això sí, sempre des de l’humor, ja que nosaltres creiem que és el millor catalitzador per lliurar-se de totes les desgràcies.

L’obra inclou la seva pròpia experiència?
Potser sí que hi ha alguna cosa meva, però no és un text personal. Encara que tot el material podria ser extret de la vida diària, és una obra còmica amb situacions portades al límit. És una comèdia divertida i alhora una mica mordaç.

I com ha reaccionat el públic fins ara?
El públic reacciona molt bé. El que nosaltres busquem és una identificació amb l’espectador. Segur que hi ha molta gent que pensa ‘òndia, això em va passar a mi’. Curiosament, en algunes actuacions, algun espectador ens va venir a dir que havia viscut la mateixa situació. I encara que no els hagi passat, es senten vinculats amb les històries.

I el segon tema, les teràpies miraculoses per a tot. Per quina raó?
És un tema que està en boca de tothom, quan mires el diari hi ha teràpies per a tot i per a tothom. I vaig trobar que era ideal per donar-ne la nostra visió. De fet, l’obra no dóna solucions sinó que presenta les teràpies que un club de psicòlegs difon arreu del món.

Busca una crítica social?
No hi ha dubte que el teatre és una arma, més que pel missatge en sí, per la reflexió. I és evident pel propi títol, Teràpia de grup per a gafes, que dóna peu a que la gent pensi sobre allò que expliquem i representem.

I els intèrprets són joves actors en l’època del teatre mediàtic. Com a director i, sobretot, com productor no l’atemoria?
Sí, la companyia acaba de fer vint anys i la idea d’aquesta obra l’arrossegava des de fa temps. Tenia dues opcions: o agafar gent mediàtica, on tens assegurat l’èxit tant de públic com de crítica, o confiar en gent més aviat desconeguda. I em vaig decantar per aquesta última, perquè les coses són com són i els catxés van com van. A més, els actors són gent que coneixia perfectament de quan vaig ser professor de l’Institut del Teatre. Per tant, podia treballar-los millor i coneixia la seva manera de ser. De tota manera, vaig agafar els més gafes que vaig trobar [Riu].

Per tant, bona experiència dirigint-los?
Sí, ha estat molt interessant i ho han treballat molt bé. Per exemple, hi ha un actor gallec i fa d’argentí, i tothom creu que és d’Argentina. I una altra és brasilenya i parla el català perfectament. Ha estat molt maco. Jo em dedico molt a la docència de teatre i s’assembla en alguns aspectes a la direcció.

Una docència teatral, centrada en la Comèdia de l’Art. En què consisteix?
És una tècnica teatral del segle XV i XVI que neix a França i s’estén a Itàlia. És una tècnica molt concreta perquè no només es refereix als personatges i les seves característiques. També és alhora tot un món, tota una manera de fer diferent. Té un ritme molt àgil.

Es nota a “Teràpia de grup per a gafes”?
Sí, aquest espectacle té un ritme copiat de la Comèdia de l’Art. És molt ràpid, vertiginós, les contestes verbals són molt àgils. Hi ha molts acudits verbals i gestuals, que és el que nosaltres treballem. Pràcticament apareix un acudit i el públic encara hi pensa quan en surt un altre.

I els actors improvisen?
Sempre hi ha una mica d’improvisació perquè en aquesta obra trenquem la quarta paret, vull dir que parlem directament amb el públic. Això fa que a vegades els espectadors contestin i els actors hagin d’adaptar-s’hi. Però bé, és un text força tancat.

Quina és l’essència de la seva companyia, Grappa Teatre?
No hi ha dubte que és l’humor. Com dèiem abans, nosaltres creiem que l’humor és el millor catalitzador de la quotidianitat, de l’estrès, de les desgràcies... Nosaltres fem un tipus de comèdia que anem variant depenent de com va el vent, o sigui, de les condicions socials. Hem fent obres on tot era gest i, en canvi, en aquesta obra sí que parlem. I anem fent.

A part dels actors, el nucli de companyia està formada per pare, mare i fill. Una formació poc ortodoxa...
Sí, inicialment érem la Teresa [Ros] i jo. El nostre fill des de ben petit va impregnar-se d’aquest món, ens veia assajar al menjador de casa, venia al teatre, als assajos... Nosaltres el que vam fer va ser obrir-li portetes: abans d’entrar a la universitat va treballar en forces sèries i ara ens ajuda, perquè ell en sap molt, explicar històries.

De fet, tots tres tenen importants currículums en teatre i televisió. Llavors per què van decidir crear la seva pròpia companyia?
Quan formes part d’una companyia de teatre, en el meu cas Els Joglars, sempre hi ha un moment en què toques un sostre, en què veus que a partir de llavors sempre faràs el mateix. I és quan t’animes a tastar altres àmbits, com és la direcció, la creació i la producció. I mira, acabem de celebrar els vint anys i anem subsistint. Tenim un públic fidel que ens segueix arreu. Per tant, molt contents, perquè la cosa no està per llençar coets.

L’obra ja ha recorregut molts pobles de Catalunya. Com veu la situació de la cultura més enllà de Barcelona?
Nosaltres anem fent, tenim representacions i la gent ens va contractant. Però crec que falta una infraestructura cultural més coherent al que demana la societat. Jo crec que la cultura és un pilar per sostenir la societat i sembla que, a vegades, la cultura és la darrera preocupació des de la política. Conec casos d’altres companys que ho passen malament i fan coses molt bones. I això encara és més trist.

Per acabar, què li diria a l’espectador que encara no sap si es comprarà l’entrada?
Si fa dies que no riu, que vingui a veure-la perquè no en sortirà indiferent. És un espectacle molt digerible i, jo crec, molt ben interpretat pels actors. Si volen passar una bona estona i gaudir d’un bon record de Festa Major, que s’apropin a la Ciutadella a veure l’obra.

“Nosaltres sempre arribem una mica abans al lloc per anar a prendre alguna cosa, visitar el poble i comprar coses típiques. Allò que en diuen fer una mica de turisme”, comenta el director Gilbert Bosch, amb la seva veu emfàtica i extravertida, encara que la conversa sigui per telèfon. Bosch va ser a Roses representant Clochard, de Paco Mir el gener de 2007, i assegura que la vila és “un lloc preciós”. Ara duu a la Ciutadella la història dels membres de l’associació GAFE (Grup d’Ajut a la Fatalitat Emergent), que desenvolupen teràpies per ajudar a les persones que pateixen gafisme o malastrugança.
Des de l’Ajuntament de Roses asseguren que aquest tipus d’obra és perfecte pels actes de Festa Major, que és el millor complement per la programació d’hivern al Teatre Municipal. “A l’estiu busquem una cosa d’humor, lleugera, de divertimento a l’aire lliure”, comenta el tècnic de l’Àrea de Cultura, Enric Matarrodona. I assegura: “Com a nom la companyia Grappa Teatre potser no està a dalt de tot, però la qualitat i la diversió estan garantides”.

Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008

Un pla pel Casc Antic

2008-08-01T19:45:00.009+01:00

Roses rebrà una subvenció de 4’31 milions d’euros per rehabilitar el casc antic de la vila. L’ajuda s’emmarca dins el Pla de Barris de la Generalitat. “El gruix dels treballs serà al 2010 i 2011”, apunta l’arquitecta municipal encarregada del projecte, Cristina Casas.

La notícia es va conèixer durant el matí del 8 de juliol: Roses obté més de quatre milions d’euros del Pla de Barris per rehabilitar el casc antic. Era un dels 21 ajuntaments catalans afortunats, entre la seixantena que s’hi van presentar. Aquella mateixa tarda, des de l’entorn de l’alcaldessa es va convocar una roda de premsa pel dia següent i es va avisar els tècnics que eren de vacances. A la presentació, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, estava satisfeta: “El Pla de Barris és un dels projectes de la Generalitat que més il·lusió em fa” i va explicar que aquest ajut significaria “fer del casc antic un lloc agradable i amb una qualitat de vida millor”.

1/ Què és el Pla de Barris?
És un ajut que concedeix el Departament de Política Territorial i Obres Públiques dins l’anomenada Llei de Barris. La Generalitat cofinança fins al 50% de projectes de rehabilitació i millora de barris degradats de les viles. A Roses, el Departament defineix així l’actuació: “El projecte té tres eixos principals: l’eix urbanístic, el social i el d’equipaments. Com a principals actuacions es troba la reurbanització dels carrers i la dotació dels espais verds”. Roses és una de les tres poblacions gironines que se’n beneficien en aquesta cinquena convocatòria, juntament amb Figueres i Palafrugell.

2/ A quina zona s’aplicarà?
Al casc antic, una zona que representa un 1’4% de la superfície rosinca i que acull més d’un miler d’habitants. “El casc antic s’ha anat quedant enrere respecte a les comoditats i serveis dels nous barris de la vila”, argumenta el projecte elaborat per l’Ajuntament al qual ha tingut accés aquesta publicació. A la pràctica, el perímetre d’actuació el delimiten la Rambla Ginjolers, el carrers de Sant Sebastià, Joan Badosa, Francesc Macià i Gravina.

3/ El Casc Antic necessita el Pla de Barris?
Sí, assegura l’arquitecta municipal Cristina Casas, que exemplifica: “Al casc antic hi ha molts carrers amb edificis en males condicions, realment és molt diferent de l’Eixample”. El barri ha patit una progressiva degradació dels habitatges, de la xarxa viària i de la pavimentació. A més, hi ha nombroses barreres arquitectòniques, clavegueram en mal estat, i el soroll i les males olors hi abunden. Un 12% dels edificis es troben en ruïna o mal estat, un percentatge molt superior a la resta de la vila.
El Projecte d’intervenció integral del casc antic apunta dos grans arguments socials: l’envelliment de la població i la concentració d’immigrants. La població jove i autòctona ha marxat a altres parts de la vila on gaudeix de més comoditats. Però els majors de 65 anys s’han quedat al centre i ja arriben al 21%, quan a la resta de la vila no superen el 14% dels habitants. “Aquesta zona es converteix en un pol de concentració de la nova immigració”, afegeix el projecte, perquè les males condicions dels habitatges es tradueixen en lloguers més barats.

4/ Per què la Generalitat de Catalunya ha subvencionat el projecte?
El Departament no fa públiques les raons de la subvenció. “El projecte l’havíem redactat altres vegades però l’àmbit era molt major”, assegura Casas. “Jo suposo que llavors ens van deixar fora perquè agafàvem gairebé tot el casc. Ens van recomamar fer una cosa més concreta i amb l’equip polític ho vam decidir així”.

5/ Quins canvis notarà el Casc Antic?
La Maria cus a la fresca en un carrer del casc antic: “Jo visc molt tranquil·la en aquest barri i hi porto quaranta anys. Només hi falta més ordre i seguretat”, explica en castellà. Desconeix el Pla de barris però contesta des de la seva cadira plegable que benvingut sigui. Això és el que vol l’alcaldessa: buscar zones comunes per reunir i trobar-se amb els veïns.
El Pla de Barris pretén esponjar el casc antic i crear espais comuns: més zones verdes, més zones de vianants i més mobiliari urbà. Per exemple, es vol connectar directament la plaça de l’Església i la Rambla, o vincular la placeta del carrer de Colom amb el carrer Nou. Això sí, l’arquitecta tranquil·litza: “El que s’expropia són finques que ja estan afectades des dels anys noranta”. S’eliminaran també barreres arquitectòniques, se soterraran xarxes elèctriques, s’instal·laran contenidors soterranis i es millorarà l’enllumenat públic.

Les 10 peguntes clau sobre la Llei de Barris

6/ Només afecta l’urbanisme?
No. La Generalitat ho deixa clar: un Pla de Barri també ha de millorar la cohesió social i reactivar l’economia de la zona. A Roses es vol potenciar la vida cultural, es vol dinamitzar l’economia més enllà del comerç de temporada i es vol promoure la sostenibilitat.
Un cas concret: a la Rambla, el Pla de Barris inclou la creació d’un equipament cultural que, per exemple, acollirà un hotel d’entitats. L’integraran l’actual SUF i dos edificis annexos, un d’ells encara pendent de passar a mans del Consistori. I a la plaça de Sant Pere es construirà un dipòsit d’aigua de pluja, ideal per reutilitzar. “Al carrer Francesc Macià baixa molta aigua i tenim moltes problemes per treure-la perquè va directa a la platja”, argumenta Casas.

7/ Quan es posarà en marxa?
El Projecte està enllestit, ara queda concretar cada una de les actuacions per part de les diferents àrees municipals o per part d’empreses externes.

8/ Quin termini té el projecte?
Té un termini de quatre anys: el 2012 el casc antic hauria d’estar rehabilitat. Les inversions aniran creixent any rere any i el punt àlgid serà els anys 2010 i 2011.

9/ Quin pressupost té?
El Projecte té un pressupost total de gairebé dotze milions d’euros. L’ajut de la Generalitat és de 4’31 milions, encara que el municipi aspirava a una xifra major.

10/ Com ha reaccionat el govern rosinc davant la notícia?
L’alcaldessa Casamitjana es va mostrar satisfeta i va ressaltar que el Pla de Barris és un ajut autonòmic que té una clara incidència en la ciutadania. A més, Casamitjana va elogiar el treball tècnic: “Cristina Casas i el seu equip ha fet un projecte excel·lent, molt valent i ben pensat”. Per la seva part, el regidor de Serveis Territorials, Francisco Martínez creu que “és una gran oportunitat: quatre milions d’euros per millorar el poble en un moment de crisi”

Publicat a Revista de Roses, agost de 2008

"Hi ha moltíssima feina per fer”

2008-08-01T11:55:00.004+01:00

Francisco Martínez (PSC). Regidor de Serveis Territorials.

Com valora l’informe que FADIR va entregar a l’Ajuntament?
S’agreix molt. S’agraeix que algú per la seva voluntat es dediqui a recórrer el poble i que ens facin saber quins problemes hi ha, quins llocs no estan ben condicionats. I a més, amb un informe molt agradable i ben fet. És una feina que està molt bé.

De les mesures proposades a l’informe, quines ja s’han dut a terme?
S’agraeix aquesta col·laboració però nosaltres tenim un pla fet, el Pla de Viabilitat de Roses, on tot això ja es contemplava. Va ser elaborat amb l’anterior ajuntament. Té un termini de quatre anys i vol adaptar tot el municipi. Això sí, hi havia algun punt concret de l’informe de FADIR que no sabíem.

Llavors, a curt termini quines serien les prioritats?
Tot això s’està fent ara mateix. I nosaltres ho anem fent poc a poc, desgraciadament no es pot solucionar d’un dia per l’altre. Algun exemple és que hem adaptat carrers on hi ha escales, l’entrada al cementiri, l’accés al CAP, la rampa de l’antic cementiri...

Però hi ha molta feina per fer?
Hi ha moltíssima feina, hi ha moltes zones sense adaptar. El cost total del Pla supera un milió d’euros en quatre anys. A més, ara ens han concedit el Pla de Barris, amb el qual no hi comptàvem i comportarà una millora en l’àmbit de les barreres arquitectòniques. I ara hem tirat endavant una nova ordenança sobre les noves construccions o reformes. Així, quan hi hagi una actuació al carrer ja es farà eliminant qualsevol barrera arquitectònica.

A vegades, les barreres no afecten a la via pública, afecten a comerços. Què es pot fer en aquesta situació?
Nosaltres podem fer campanyes de conscienciació en escoles, comerços... Estem a la disposició del ciutadà.

I quan el ciutadà es troba amb problemes d’accés a comerços, què pot fer?
Es dirigeixen a l’Ajuntament. Hi ha alguns casos que hem pogut resoldre, encara que d’altres són molt més complicats.

Com valora les actuacions fetes en l’àmbit de les barreres arquitectòniques en el primer any de govern?
Va ser una de les primeres coses que vaig preguntar quan vaig entrar a la regidoria. I me n’he preocupat, he parlat amb FADIR.

Es notarà al fi de legislatura?
Jo no em quedaria tranquil si la gran majoria d’aquestes actuacions no s’haguessin fet. Això ho dic de debò. Pensaria que no he fet alguna cosa.

Una entrevista de: Laura Gonzàlez Ortensi i Damià Sánchez Bonmatí

Publicat a Revista de Roses, agost de 2008.

"Encara som una minoria i no ens fan cas"

2008-08-01T11:43:00.008+01:00

Narcís Mas. 60 anys. Venedor de la ONCE.

En Narcís treballa a la ONCE, una de les poques empreses que contracta persones discapacitades, segons comenta. A vegades, complir amb la seva feina no resulta gens fàcil. La manca d’accessibilitat als carrers del poble n’és la causa. “Les institucions haurien de sentir vergonya de no fer més coses per les persones que tenim problemes de mobilitat. Encara som una minoria i no ens fan cas”, denuncia en Narcís, que no ha aconseguit l’autorització municipal per adaptar l’entrada de casa seva.

Un reportatge de Laura Gonzàlez Ortensi i Damià Sánchez Bonmatí.

Publicat a Revista de Roses, agost de 2008.

Sumari:

2008-08-01T11:05:00.001+01:00

Entrevista al regidor de Turisme, Gaspar Gallego.

- Sobre la temporada d'estiu i el primer any de legislatura: "La crisi ens afectarà negativament".
- Sobre el polèmic càrrec de confiança: "Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà".
- La valoració de l'oposició del primer any de legislatura en matèria turística.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008.

Tresors i secrets plens de bellesa.

El reportatge recorre diversos punts d'interès cultural i paisatgístic de la vila, sovint desconeguts pels visitants.
Publicat al setmanari Empordà, 1 de juliol de 2008.

L'ànima immutable

Roses ha canviat i sobretot ha crescut, però conserva les arrels del poble de sempre. Ho asseguren tres rosincs vinculats al món de l'ensenyament, un mirador excepcional de la societat.
Publicat suplement del 30è aniversari del setmanari Empordà, 24 de juny de 2008.

Roses celebra el bicentenari de la Guerra del Francès

L’Ajuntament de Roses ha iniciat la commemoració del bicentenari de la Guerra del Francès amb la presentació del llibre Sunyer metges, pare i fill.
Publicat al Setmanari Empordà, del 24 de juny de 2008

CIU, un any a l'oposició

El principal grup de l'oposició de Roses fa balanç. Creu que la vila ha perdut un any a causa del quadripartit.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

Roses es fa ciutat

Roses ha arribat aquest abril als 20.000 habitants, i passa a considerar-se ciutat. A partir d’ara, l’Ajuntament tindrà més competències en Benestar Social. En aquest context, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, aposta per dos projectes sociosanitaris: pisos de protecció oficial i l’àrea de dependència.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

L'artesania convenç al públic

La primera Fira d’Època de Roses, que es va celebrar durant tres dies de les festes de Pasqua, ha estat un èxit. Així ho valora l’associació organitzadora, AFITER. El govern local ha elogiat la iniciativa, però l’Associació de Comerciants parla de competència deslleial.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

Evellir amb una mà a la vora

La teleassistència, un servei d’atenció i auxili a la gent gran que viu sola, preocupa la delegació rosinca de Creu Roja. Tenen molta demanda i pocs voluntaris. Però no s’obliden de la seguretat a les platges i als actes multitudinaris, una altra de les seves funcions.
Publicat a Revista de Roses, abril de 2008

La política té veu d'home.

La presència femenina en els ajuntaments de la comarca encara és menor que la masculina. Les cinc regidores de Roses analitzen les causes de la situació i expliquen les seves experiències.
Publicat al setmanari Empordà, del 4 de març del 2008

Entrevista a Sergi López, actor.

L'actor presenta el seu monòleg Non Solum a Roses: "És una obra surrealista i caòtica, però sobretot es una comèdia que fa riure la gent".
Publicat a Diari de Girona, del 14 de febrer del 2008

Apte per a tots els públics

En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers

El turisme dels raïms

Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc

Quan als olivars hi havia vida

Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs

L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs

La pesca rosinca, a Perpinyà

Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.

Festa Major: Una història a ritme de corranda

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"

Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP, de la saturació a l'ampliació.

El dossier inclou una entrevista amb Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea Bàsica de Roses, i una crònica d'ambientació.
Publicat a Revista de Roses, juliol 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula

Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu

La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules

La biblioteca per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons, les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3

Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007

Fotos Pla de Barris

2008-08-01T11:04:00.003+01:00

Foto principal:

Sumari

2008-07-25T11:37:00.002+01:00

Entrevista al regidor de Turisme, Gaspar Gallego.

Tresors i secrets plens de bellesa.

El reportatge recorre diversos punts d'interès cultural i paisatgístic de la vila, sovint desconeguts pels visitants.
Publicat al setmanari Empordà, 1 de juliol de 2008.

L'ànima immutable

Roses celebra el bicentenari de la Guerra del Francès

CIU, un any a l'oposició

El principal grup de l'oposició de Roses fa balanç. Creu que la vila ha perdut un any a causa del quadripartit.
Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

Roses es fa ciutat

L'artesania convenç al públic

Evellir amb una mà a la vora

Entrevista a Sergi López, actor.

Apte per a tots els públics

En moltes famílies rosinques, totes les generacions segueixen la tradició del carnaval.
Publicat al setmanari Empordà, del 29 de gener del 2008

Un viatge sense viatgers

El turisme dels raïms

Els hotelers rosincs es preparen per rebre estrangers que venen a passar el Cap d'Any. L'Ajuntament vol potenciar aquest tipus de turisme.
Publicat al setmanari Empordà, 11 de desembre de 2007

El 'quart poder' rosinc

Quan als olivars hi havia vida

Crònica sobre una excursió, a mà d'Arnald Plujà, per les terres de conreu abandonades del Cap de Creus.
Publicat al setmanari Empordà, 6 de novembre de 2007

Com som els rosincs

L'article repassa les principals dades socials i econòmiques recollides en un estudi sobre la població rosinca.
Publicat a Revista de Roses, novembre 2007

Els nous rosincs

La pesca rosinca, a Perpinyà

Crònica de l'exposició "Diàlegs amb el mar" de la fotògrafa Maria Velasco, que s'exposa al festival Visa Off a Perpinyà.

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents.

Festa Major: Una història a ritme de corranda

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses

"L'atemptat del Iemen ha estat quelcom d'excepcional"

Un turista rosinc, que ha estat tres vegades al Iemen, exposa el seu punt de vista sobre l'atemptat patit per espanyols.
Publicat al setmanari Empordà, del 21 de juliol de 2007

El CAP, de la saturació a l'ampliació.

El dossier inclou una entrevista amb Dolors Juscafresa, directora de l'Àrea Bàsica de Roses, i una crònica d'ambientació.
Publicat a Revista de Roses, juliol 2007

Eleccions municipals 2007: Roses pren la paraula

Sis rosincs i rosinques de perfils diversos donen la seva opinió sobre la política, economia, ensenyament i salut de la vila.
Publicat a Revista de Roses, maig 2007

Roses també s'escriu

La crònica recorre diversos llibres escrits per rosincs o que tenen Roses com a tema central: poesia, assaig, novel·la...
Publicat a Revista de Roses, abril 2007

Silenci entre paraules

La biblioteca per dins. Un recorregut pels usuaris, el personal, el fons, les iniciatives d'aquesta institució rosinca.
Publicat a Revista de Roses, març 2007

Via 3

Aquesta crònica s'endinsa en la vida dels estudiants rosincs que viuen a Barcelona.
Publicat a Revista de Roses, febrer 2007