La biblioteca: Silenci entre paraules




38.000 volums, 762 metres quadrats, 8 diaris d’informació general i un centenar de revistes, una desena punts de connexió a internet, una xarxa sense cables de Wi-Fi, activitats per a infants de 6 mesos a 3 anys, blocs de participació en xarxa... Això és, en part, la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses. El seu objectiu oficial és “facilitar a tots els ciutadans l’accés lliure al coneixement, el pensament, la cultura i la informació”.

En entrar a la Biblioteca, s’hi descobreix un altre ritme i un altre to de les coses. I entrar-hi, no vol dir trobar-hi només llibres: “tenim usuaris molt diversificats”, diu l’Anna Ribera, una de les bibliotecàries. De seccions, n’hi ha diverses. Una d’elles és la zona de lectura de premsa i hemeroteca, digne “per a passar una bona estona”, ens explica en Miquel, un usuari rosinc que repassa cada dia tots els diaris. Troba que és un bon lloc: ampli, tranquil i amb llum. A part dels diaris, hi ha una quarantena de revistes, des de L’Avenç fins a Clara, passant per un mensual de l’Institut Agrícola.

A més, hi ha una secció d’audiovisuals amb films clàssics i novetats; una altra de música, des de sardanes fins al jazz o una col·lecció local, amb les obres en DVD del Grup de Teatre de Roses incloses. A part de la narrativa en català i castellà, hi ha novel·les en llengües europees. Una de les usuàries de la secció és l’Annita, que llegeix novel·les en anglès i alemany, però que troba que potser “hi falten llibres, aquí”.

La gran majoria dels documents poden agafar-se en préstec. Això sí, l’Anna Ribera ens recorda que hi un nombre considerable de persones que es passen del termini o, fins i tot, hi ha qui no torna els volums prestats. La biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques Púbiques de Catalunya i, per tant, els usuaris poden demanar llibres d’altres centres. Ens asseguren que “és un servei que funciona molt bé de cara a l’usuari”, però que als professionals de la biblioteca els significa “molta feina i molt de temps”.

A la Biblioteca, dirigida per Pilar Cortés, actualment hi treballen 5 persones entre bibliotecaris i auxiliars. L’Anna Ribera ens explica que la manera d’accedir-hi és com per “qualsevol lloc de treball en la funció pública”: oposicions. La Biblioteca Jaume Vicens Vives és de titularitat municipal, transferida per la Generalitat l’any 1990. Es finança a tres bandes. Gràcies a la Generalitat, que entre altres coses aporta “suports tècnics”; la Diputació, que “cuida molt” les biblioteques i l’Ajuntament, amb qui hi ha “una bona relació” i els dóna un ampli grau de maniobra, segons la bibliotecària.

Lectors des de ben petits
“Un estudi que van fer pediatres i psicòlegs conclou que els hàbits de lectura es conformen dels 0 als 3 anys”, ens explica l’Anna Ribera. És per això que la Biblioteca, com milers a tot Europa, ha posat en marxa des de fa un any el projecte “Nascuts per Llegir”. A Roses, la iniciativa té dues aplicacions. Hi ha activitats mensuals per a bebès i pares i mares, com el previst pel 10 de març amb cançons populars i nanes a càrrec de l’artista rosinca Anna Gratacós. A més, hi ha una cuidada secció permanent. Pels petits, hi ha contes amb formes ben curioses i peluixos amb històries al seu interior i pels grans, llibres que els orienten en la seva tasca d’educadors. A Roses, el programa “ha estat una experiència molt positiva, ha tingut molt èxit i hi ve molta gent”. Pels no tant petits, no cal oblidar un clàssic, “L’Hora del Conte”, ara amb dues franges d’edat: de 7 a 12 anys i d’1 a 6 anys, aquest darrer sota el nom “Petits Contes”. A més, totes aquestes activitats estan reforçades per la secció infantil i juvenil. En Mohamed, de 14 anys, n’és un dels habituals: “hi vinc quan no tinc gaires deures”, diu. Hi llegeix revistes, llibres i fa consultes per Internet, per treballs de l’escola i per visitar blocs.

Tot i això, la franja dels 12 als 16 anys “és una edat difícil”. “Semblava que [els adolescents] no acabaven de treure-hi suc a la Biblioteca”, ens expliquen. Per això, s’ha posat en marxa la “Biblioteca Jove”, un projecte amb una vessant lúdica i una altra d’educativa amb tallers setmanals que ja tenen un públic fidel, una vintena de persones, de Roses de tota la vida o del Marroc i d’Amèrica Llatina. De fet, la iniciativa s’inclou dins el Pla d’Entorn Educatiu que desenvolupa l’Administració catalana a viles amb una àmplia diversitat cultural. A Roses, el Pla també ha possibilitat l’obertura de les Biblioteques Escolars en sortir de classe. Per cert, també per a joves, la Biblioteca organitza visites escolars. Tant per a alumnes de primària, a qui presenten les normes i funcions de la Biblioteca, com per a estudiants de secundària, a qui se’ls ensenya a buscar informació.

La polivalent lletra Z
Un dels grans beneficis del canvi d’ubicació de la Biblioteca ha estat l’Espai Z. A l’antic local “si fèiem un acte, calia gairebé tancar la biblioteca”, ens recorden. L’espai Z, una sala polivalent annexa a la nau principal, ha acollit exposicions, xerrades, col·loquis o la mateixa “L’hora del Conte”. Pel que fa les exposicions, “serveixen mútuament de reclam”. Els usuaris de la Biblioteca s’hi paren i els visitants de l’exposició aprofiten per a fer un vol per la resta de seccions. Una altra activitat ja consolidada és el “Club de lectura”, herència de l’associació cultural Baruch Spinoza. “Hi ha un públic fidel: són 8 o 9 persones que pràcticament vénen sempre” i una altra desena que hi assisteix “segons el llibre o el temps”, constata l’Anna Rivera. El “Club de lectura” té projectes nous. Es preveu l’organització d’actes conjuntament amb l’Associació de Dones Rhodes i ha posat en marxa recentment un bloc a Internet .

Sembla que la direcció de la biblioteca no dóna l’esquena a les noves tecnologies, estar al dia “és no quedar-se enrere”, asseguren. L’últim servei que ofereix és una xarxa sense cables d’Internet, una xarxa Wi-Fi. “L’utilitza més gent de la que teníem prevista” i després de les deficiències dels primers dies, ara funciona sense cap problema. Ho constata Nasser, un veí de Roses que utilitza la xarxa sense fils sovint, quan té una estona lliure a la feina, per exemple. “Haurien d’haver-ho instal·lat molt abans”, ens explica satisfet del servei.

El silenci s’agraeix
La Nuri ─envoltada de papers, el Diccionari de l’IEC, fluorescents i bolígrafs─ està preparant oposicions i agraeix profundament el silenci que troba a la biblioteca, sobretot al matí. Utilitza amb freqüència els serveis que s’hi ofereixen i els valora positivament. Tot i això, troba insuficient l’horari matinal perquè la Biblioteca només obre dos dies feiners a la setmana.

El públic és divers. Geogràficament també, perquè hi ha rosincs, gent de les poblacions veïnes i, fins i tot, figuerencs i figuerenques. Una de les raons, segons la Biblioteca, és que hi ha “un fons molt actualitzat”. Un exemple d’aquesta diversitat és en Paul, un pensionista francès que passa tres setmanes al mes a Roses i visita a diari, matí i tarda, la Biblioteca. Evidentment a l’estiu hi ha un nombre destacable de turistes que s’hi passen. Malgrat tot, l’Anna Ribera reconeix que “hi ha un tipus d’usuari potencial que no acaba d’arribar a la biblioteca”. Són persones d’edat i classe mitjana. “Els hem de fer creure que la Biblioteca és necessària”, diuen marcant un repte.

Publicat a Revista de Roses del març de 2007

Cap comentari: