Marina Geli, consellera de Salut.

“Ha estat un error humà i sense efectes en els pacients”


La consellera de Salut, Marina Geli, considera com un error que l’Agència de Salut Pública de Barcelona distribuís xarops caducats en una escola dilluns passat per prevenir un possible cas de meningitis. La titular de Salut també explica els objectius del Departament en l’atenció primària, i aclareix que la Conselleria va publicitar projectes de centres de salut com si estiguessin en realització per problemes en la cessió del terreny.

Aquesta setmana, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, participada pel Departament de Salut, va distribuir xarops caducats per a un possible cas de meningitis. Quina valoració fa d’aquest incident?
Primer de tot cal demanar perdó. Va ser un error que no passa mai o gairebé mai. És cert que no hi havia cap risc en quant a la toxicitat perquè les dades de caducitat sempre tenen un ample marge, i molt probablement encara eren efectius. Tot i això, els xarops s’han retirat i s’han substituït per nous.

El Gerent de l’ASPB ha reconegut l’error i n’assumeix la responsabilitat. Sap quines poden ser les conseqüències d’aquest reconeixement de responsabilitat?
No, ho desconec. El gerent ha demanat disculpes públicament. Ha estat un error humà i no ha tingut efectes en els pacients. Estarem pendents del cas, però aquesta confusió en la data no crec que afecti la salut de ningú.

El Departament de Salut té previst limitar les visites als metges especialistes i augmentar les funcions dels metges de capçalera. Per què?
“No és limitar sinó resoldre moltes coses des dels propis centres de salut per a no haver d’anar a l’especialista. Això s’aconsegueix mitjançant la formació de metges i infermeres de l’atenció primària en petites tècniques de cirurgia, per exemple. Cal sumar a aquesta formació les connexions telemàtiques amb els especialistes, que eviten que el pacient s’hagi de traslladar.”

Volen apostar per l’Atenció Primària, però els pressupostos de 2006, s’hi destinava un 20% del total. És suficient?
“No, no crec que sigui suficient, però s’ha de dir que l’hem augmentat molt en els últims anys. Tenim la perspectiva d’arribar al 25% del pressupost perquè creiem que apostar en la primària beneficia tot el sistema sanitari. De fet, en els darrers anys la demanda en les urgències hospitalàries està baixant gràcies a que l’atenció primària atent molt millor la major part de les patologies.”

Amb el Pla d’Innovació de l’Atenció Primària apareix la figura del pacient expert. Qui pot arribar a aquest estatus?
“El pacient expert és el pacient que ajuda i ensenya a un altre pacient. Ja fa anys a Catalunya vam ser pioners en què malats de SIDA ajudessin altres malalts, o dones amb càncer de mama donessin suport a altres dones. Ara hem començat en alguns centres a generalitzar aquestes experiències a altres problemes de salut, com persones amb malalties respiratòries o cardiovasculars cròniques, a persones que han patit un ictus cerebral o, fins i tot, farem alguna prova pilot en malats mentals.”

Fa un mes presentava el projecte d’Hospital Transfronterer de Puigcerdà amb el ministre de Sanitat francès. Són compatibles la sanitat pública francesa i catalana per a posar en marxa un projecte conjunt?
“Absolutament. L’Hospital Transfronterer és el projecte que explica Europa. Ens hem posat d’acord, malgrat que els dos models sanitaris són força diferents. S’oferiran uns serveis sanitaris per la població d’ambdues bandes de la frontera. Això només és el principi perquè estem estudiant la interrelació entre Perpinyà i l’Alt Empordà per compartir equipaments d’alta tecnologia, com un escàner recentment presentat a Perpinyà. “


La Generalitat paga el 60% i l’Estat francès el 40%. Per què hi ha desigualtat en la finançament de l’Hospital Transfronterer?
“Simplement perquè la població que atendrà majoritàriament serà més catalana que francesa.”

Fa uns dies, el diari El País va publicar que el seu Departament havia publicitat el passat setembre centres de salut en fase de realització quan encara eren només projectes. És cert?
“Ja hem contestat cas per cas. Els únics endarreriments que hi ha hagut en allò que vam publicitar va ser per falta de solar. Alguns ajuntaments van tenir problemes urbanístics per aconseguir la cessió del solar. Si hi ha algun retard, és un retard perfectament explicable.”

El 16% de la població pateix obesitat a Espanya, segons el Pla de Salut 2006 de la seva Conselleria. L’obesitat ha de ser considerada un problema important a Catalunya?
“Sí, clarament. Com en tots els països occidentals, l’obesitat és un problema de primera magnitud. No només per la dieta, sobretot pel sedentarisme. Crec que comença a haver-hi un punt d’inflexió de la situació. La Conselleria està absolutament implicada per a augmentar l’activitat física i per a promocionar la dieta mediterrània. Aprofitem tots els sectors, des dels programes de cuina de la CCRTV fins a una experiència pilot en la restauració de Granollers, per a que el cosnumidor sempre trobi dieta mediterrània.”

Precisament aquesta prova pilot a Granollers es presentava aquesta setmana. Com ha reaccionat la restauració?
“Ha tingut reaccions molt positives. Jo crec que és un projecte que generalitzarem a tot Catalunya. A més, hem atorgat a aquests restaurants una acreditació per ajudar-los a promociar-se i identificar-se, perquè hi ha gent que busca, per exemple, fruita en la restauració i li costa trobar-ne.”

Entrevista realitzada l'abril de 2007.

Cap comentari: