Nostàlgia 2.0

---------- Forwarded message ----------
From: Damià Sánchez Bonmatí
Date: 2009/11/22
Subject: Article des de Brussel·les
To: "Setmanari Empordà"



Salutacions des de Brussel·les,

Com estàs? Per aquestes terres del nord, l'hivern comença a fer de les seves, encara que aquí ningú sembla preocupat per la grip nova.

Potser sí que és això. Potser sí que m'enyoro dels petits detalls de la vida rosinca. D'aquell cafè amb llet en una terrassa assoleiada vora el mar, d'aquella passejada pel port amb les seves olors i textures inigualables, i d'aquells encàrrecs pel carrer major en què creuava un conegut cada deu metres. Els petits detalls, saps. Però, sincerament, em va estranyar que em preguntessis què enyorava de Roses en el teu darrer correu electrònic.

M'ha vingut la imatge d'aquell emigrant que treballava de sol a sol en la freda Europa, que esperava amb candeletes el correu postal amb les darreres notícies de casa seva, que ho estalviava tot i més per poder marxar d'aquell país de parlar incomprensible. Nostàlgia, enyor, malenconia. Paraules que potser han caducat en l'Europa dels erasmus (com jo), de l'euro i de Ryanair. Potser ja no tenen sentit en l'era del mail, de les xarxes socials i dels mitjans electrònics. Perquè les distàncies i els temps han perdut pes.

Mentre t'escric aquestes paraules, puc saber com ha anat el partit de bàsquet del meu germà, qui ha anat a veure l'última estrena dels cinemes rosincs o amb qui ha dinat avui l'alcaldessa Casamitjana. Els meus rosincs m'expliquen la seva vida rosinca gairebé en directe gràcies a la xarxa social Facebook. O poden reenviar-me un correu electrònic amb l'agenda cultural del poble o xerrar de franc per videoconferència. Sóc a 1.300 quilòmetres de Roses o, el que és al mateix, a un clic.

O quan acabi d'escriure't el correu, puc obrir el portal emporda.info per conèixer les darreres iniciatives del consistori, o puc veure els darrers vídeos de la televisió local, o connectar-me a qualsevol dels webs rosincs que informen mitjançant notes de premsa o cròniques amb alguna que altra falta d'ortografia. Som a l'era del clic, de la nostàlgia 2.0.

La nostàlgia de les sensacions, converses i olors. Recordo ara, ves a saber per què, els sons del cementiri de Roses: el cruixir d'aquelles pedretes al caminar i el crits amortitzats dels nens competint al pavelló municipal. Allò també és sentir-se a casa perquè és on recordes o t'expliquen la història humana que hi ha darrere aquell marbre inhumà. Parlant de Roses, de distàncies, i de nostàlgia i d'Europa... Les seves parets blanques acullen alguns d'aquells que van fugir cap a Europa per ser d'un bàndol i no de l'altre; però també aquells que, dècades després, van jubilar-se lluny de la grisor de la seva terra.

I esperem, que d'aquí molt, el cementiri acollirà també aquells que ja no marxem cap a Europa, perquè som Europa. Aquells que ens podem formar en qualsevol llengua, que podem viure en qualsevol ciutat europea i podem crear vincles amb qualsevol altre europeu.

Aquells que ja no sentim aquella buidor que aportava la llunyania. Recordo haver llegit a les portes del cementiri rosinc: "“El darrer son dormir sota el cel blau/Al cementiri de l’eterna pau/Ser-hi enterrat és ser encara a Roses”". Si sabés, l'estimat Carles Pi i Sunyer, com han canviat les coses! L'extranger, pels rosincs, ja no és la sortida d'emergència: és la porta del futur.

El que et deia, l'enyor ja no és l'enyor. Això és l'era de la nostàlgia 2.0.

Records des de la capital d'Europa.


Publicat al setmanari Empordà, del 24 de novembre de 2009

El consistori vol multiplicar la comunicació

Casamitjana creu que l'Ajuntament no arriba a la ciutadania

27 de juliol, Magda Casamitjana: “Sí, seguim amb la intenció de traslladar la quarta escola a la zona de Les Arenes, enlloc dels Grecs”. 18 d’agost, Antoni Rodríguez: “Ho estem valorant. Fins que no sigui un fet, no afirmaré que no construirem als Grecs”. Aquesta falta de coordinació entre l’alcaldessa i el regidor d’Educació són corrents en molts governs de tots nivells, i Casamitjana vol evitar-ho. L’alcaldessa es marca com a “prioritat” millorar la comunicació interna i externa del Consistori. “L’Ajuntament no comunica bé ni dintre de l’ens, perquè no hi ha prou comunicació entre els treballadors i regidors; ni fora, perquè no tota la informació arriba als rosincs”, reflexiona l’alcaldessa després d’haver encarregat una anàlisi sobre la comunicació en el Consistori. I ja anuncia mesures: Enric Matarrodona, fins ara tècnic de l’àrea de Cultura, es convertirà en cap del gabinet de Comunicació. Matarrodona, que ha estat director de diversos mitjans de comunicació de la província, se suma així a l’actual equip de Comunicació, format per Cristina Ujeda i Martí Parada. Ujeda s’ocupa de la recollida d’informació, l’actualització del web i la difusió de notícies. En canvi, Martí Parada està especialitzat en el disseny de publicacions com butlletins i cartells, que conformen una imatge corporativa que l’Ajuntament ha potenciat des de l’any 2004. Ara qualsevol reproducció del Consistori segueix unes normes per ”recuperar una imatge unitària i ben definida”, comenten des del Servei de comunicació i premsa. Afegeixen que el gabinet és “l’encarregat de la producció i revisió de qualsevol element gràfic de comunicació interna o externa que es produeixi a l’Ajuntament”.

Ràdio pública amb futur incert
Roses tindrà ràdio pública, i així queda reflectit als pressupostos de l’any que ve. “Serà una ràdio que es basarà en l’empenta del CAR i de la gent jove”, anuncia l’alcaldessa, “sense oblidar les associacions, com l’Espai de Dones Rodhes, o la gent jubilada”. La ràdio tindria el CAR com a seu i el govern ha encarregat el projecte al responsable del centre, Edgar Tarrés. “Sabem que la llicència està concedida”, anuncia Tarrés, “i quan estigui confirmat, demanarem pressupost per fer un projecte tècnic”. El responsable del CAR no dóna dates concretes perquè el procés “requereix la seva burocràcia”. Però, Empordà TV també mostra les seves cartes. L’Ajuntament de Castelló vol que l’empresa gestioni la seva llicència radiofònica. El director de l’emissora, Enric Badosa, ha plantejat el mateix projecte al consistori rosinc: “La solució seria fer una sola emissora per Roses i Castelló, amb informacions de les dues viles i la resta, amb emissions produïdes per nosaltres”, explica Badosa. El propietari de Televisió de Roses ha parlat amb l’alcaldessa i Edgar Tarrés, i una cosa té clara: “l’Ajuntament té diners; però nosaltres, infraestructures. La ràdio que podem fer nosaltres, no la pot fer el Consistori”.

Alcaldessa mediàtica
L’Hora de l’alcaldessa, a Empordà TV, ha perdut en els darrers mesos el monopoli del contacte directe amb la batllessa. El departament d’Alcaldia ha presentat fa unes setmanes una campanya titulada Una estona amb l’alcaldessa, que vol promoure les trobades entre Casamitjana i els ciutadans, dins i fora del despatx. A més, el web de l’Ajuntament (www.roses.cat) inclourà un espai de diàleg amb Casamitjana, tal com facilita actualment la plana no oficial RosesDigital. “L’espai permetrà una relació molt directa”, augura l’alcaldessa, però subratlla: “aquesta vegada amb noms i cognoms”, en referència a l’anonimat que permet RosesDigital. I mentre Empordà Televisió és un referent informatiu pels rosincs, l’alcaldessa assegura que es recuperà el projecte de televisió comarcal pública. La TDT, que s’instaurarà de manera definitiva a les nostres llars l’any 2010, permet que l’Alt Empordà disposi de quatre canals locals. Un d’ells ha de ser públic i participat pels ajuntaments de Roses, Figueres, Castelló i Vilafant. L’any 2005 els quatre municipis van tractar el tema, però no van arribar a cap acord. “El projecte està aturat, però cal refer les converses tant des de la Diputació com des dels ajuntaments”, es proposa l’alcaldessa socialista i diputada provincial, animada per Joan Pluma, representant de dos consorcis de Comunicació de la Diputació.

Més informació: "La nostra emissora sempre ha respectat la pluralitat". Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV

Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

El 'quart poder' rosinc

Enric Badosa
DIRECTOR D'EMPORDÀ TELEVISIÓ

"La nostra emissora ha respectat sempre la pluralitat"

A la televisió tot es veu més gran. I segur que en les ments de molts rosincs, la redacció d’Empordà Televisió també és molt més gran que en la realitat. Els estudis de l’emissora, encara coneguda com Televisió de Roses, són estrets, petits, i l’espai està molt ben aprofitat. El director de la cadena amb seu a Roses, Enric Badosa, explica que la redacció d’Empordà TV va digitalitzar-se abans que les grans cadenes estatals. I no s’està de reconèixer que els seus informatius utilizen teleprompter, un aparell per dissimular que el locutor està llegint. Sí, el tenen, però el van fabricar ells mateixos. És el món de la televisió local, un món on cal enginy i empenta per emetre. Diu Badosa que, a la cadena, ell fa de tot, menys de director.

La política rosinca sap del seguiment que té TV Roses, i recorre a vostès per difondre els mis-satges. Creu que la seva emissora té una influència significativa a Roses?
No crec que siguem el quart poder, ni res per l’estil. La clau és que aquí no fem opinió. El que sí que té influència és allò que diu el polític des de la nostre emissora. I també és influent, sens dubte, L’hora de l’alcalde. Els alcaldes tenen a tots els regidors i caps de serveis pendents del televisor per solucionar aquells problemes que s’han exposat en antena. Els continguts són els que tenen influència.

Per què ara L’hora de l’alcalde utilitza el fil directe telefònic?
Perquè havia arribat un moment en què es posava en dubte la nostra honorabilitat en passar les trucades. Totes les trucades es passaven, excepte si la persona utilitzava l’anonimat per faltar al respecte i honor del polític.

Per tant, va ser una decisió de la pròpia cadena?
Sí, i ho hem exportat a tots els programes de la casa.

Fa uns mesos, el regidor Agustí Donat es queixava que la seva cadena no reflectia correctament les accions de govern. Creu que els serveis informatius reflecteixen la pluralitat política rosinca?
A la nostra cadena hi ha tota la pluralitat que vulguin. Ningú pot dir que Televisió de Roses li ha negat el micròfon per parlar. Per ser sincers, que dos polítics s’enfrontin és el millor que ens pot passar a la televisió. Això crea audiència.

Hi ha qui s’empara en aquell toc d’atenció que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) els va fer el 2005 per “no respectar els criteris de proporcionalitat a l’hora d’informar”.
L’estudi del CAC deia que no es reflectien bé els grups d’ERC i ICV. Però l’estudi es va fer durant una sola setmana. Si n’haguessin analitzat una altra, els resultats haurien estat a l’inversa. La pluralitat s’ha respectat sempre: en les campanyes electorals els polítics apareixen a toc de rellotge i segons els resultats de les eleccions anteriors. I si no s’han obtingut regidors, no intervenen. L’any 2003, Joan Esteve Danés es va plantar a les portes de la cadena per queixar-se. Però enguany ha sortit perquè tenia representació.

Però no hi va haver debat en la darrera campanya electoral.
És cert, no hi va haver debat perquè un dels candidats no volia sortir-hi. Per això vam emetre els mítings.
Quin és el programa estrella?
Les notícies sempre han estat el programa estrella. La prova n’és la publicitat. Els anunciants es barallen per aparèixer durant l’informatiu, sobretot abans dels titulars. Els titulats són sagrats per a l’espectador.

Per què ordenen les notícies per població i no per importància?
Aquest és un dilema que sempre hem tingut. Al principi, quan Castelló es va sumar a les notícies rosinques, tenia la seva lògica. Ara estem negociant acords amb diversos ajuntaments de la comarca i ens estem plantejant un canvi. El més probable és que Roses i Figueres apareguin al primer bloc segons la importància de la notícia, després seguirà Castelló, i al final, la resta de pobles.

Els convenis amb els ajuntaments garanteix la independència dels professionals?
Aquí és cada redactor que es busca les notícies perquè a diari emetem un nombre concret d’informacions per poble. Els polítics no influeixen la nostra tasca. És més, nosaltres infuïm l’entorn: els diaris publiquen allò que nosaltres hem explicat.

> Passat i futur

Televisió de Roses es crea l’any 1991. Per què va néixer l’emissora en aquells moments?
Hi havia un buit legal per crear una emissora llavors, i no es necessitava gaire més que una càmera i un vídeo. I vam decidir provar-ho, va sortir bé i vam continuar.

Com van ser les primeres emissions?
La senyal es donava des de l’hotel Karina. En la primera emissió, vam fer una carta d’ajustament, bastant aconseguida. Emetíem videoclips, fèiem alguna notícia, vam preparar continguts sobre les eleccions que se celebraven al maig... Tots en vam aprendre a base d’errors.

Va ser difícil regularitzar les emissions?
Va costar temps. Al principi, sempre ens volien tancar: venia la Guàrdia Civil i ens precintava els equips. De fet, la situació no es va regularitzar del tot fins que la Generalitat va concedir les llicències de la TDT (Televisió Digital Terrestre).

La seva cadena va rebre la llicència per emetre en TDT. Quins factors els van ajudar?
L’experiència. Un dels factors que més puntuava en el concurs era el temps que es portava emetent. A més, complíem amb els criteris lingüístics, perquè ens vam comprometre a fer un 90% de la programació en català. I finalment nosaltres fem la totalitat de continguts de producció pròpia, un fet poc corrent en la televisió local.

Precisament abans formaven part de plataformes d’emissores locals: la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) i Comunicàlia. Ara ja no. A què es deu el canvi?
Ara formem part de Televisions Locals Independents, i ara sí que som independents. La XTVL està tacada pels diners. El seu objectiu és que les cadenes locals emetin els programes que la Xarxa envia: les seves notícies, esports... amb patrocinadors concrets. Nosaltres no volem emetre aquests programes, sinó continguts del que passa aquí, a Roses, a Castelló o a l’Empordà. Això sí que és televisió local.

Serà difícil per la cadena adaptar-se a la TDT?
No. Nosaltres fa anys que treballem en suport digital. A més, emetrem, com ara, des de Rocacorba. Els tècnics d’allà hauran de canviar el senyal actual i connectar-lo a les emissions digitals.

RosesDigital ara inclou vídeos. És una amenaça per vostès?
Gens, i incorporaran també productes d’Empordà TV. De fet, la nostra aspiració és crear un web amb la programació a temps real.

..............................................

+ Una relació de 70.000 euros
Empordà TV és una empresa privada. Però rep subvenció anual de l’Ajuntament, valorada enguany en 69.091 euros, segons el consistori. A aquesta xifra cal sumar-hi gairebé 3.500 euros per emetre els actes de Carnaval. L’alcaldessa, Magda Casamitjana, afirma que aquest conveni permet que l’ens públic prepari diversos continguts per l’emissora, que els ha de difondre obligatòriament. “Fins ara no sabíem què feia Empordà TV amb els nostres diners, ara volem que quedi desglossat en el conveni”, afirma l’alcaldessa, que haurà de renovar el contracte amb l’emissora a finals de gener. “Ens falta parlar amb la resta de partits del govern i l’oposició”, explica.

Més informació: El consistori vol multiplicar la comunicació

Publicat a Revista de Roses, desembre 2007