Roses també s'escriu

Com se celebrava el carnaval a Roses fa una quarantena d’anys? Des de quin segle es té constància de la Torre d’en Sastre? Quin aspecte tenia la Basílica de Santa Maria l’any 1910? Les respostes són en paper, als llibres sobre Roses. I és que, tot i que la vila no supera els 20.000 habitants, hi ha un nombre considerable de publicacions que tracten el passat i el present de Roses. Ara que Sant Jordi és s'apropa, va bé fer-hi una ullada. Aquests en són alguns títols a l’atzar.

De llibres rosincs, n’hi ha de diverses temàtiques. N’hi ha que repassen o indaguen en la història de la població. “Els acostuma a comprar gent que ho va viure o que n’han sentit a parlar”, ens expliquen a la Llibreria Ametller. D’altres, els de fotografia, tenen com a clients els turistes, o rosincs que fan un regal a gent forana: hi famílies que els compren “per als intercanvis a l’estranger, alguns han arribat a Amèrica”. També n’hi ha de tècnics o de documentació sobre Roses, que compren “alguns estudiosos de la zona”, segons la Llibreria Cova del Drac.

A una altra llibreria, a la Galindaines, hi tenen exposat entre les novetats editorials Els Carnavals de Roses en blanc i negre, de Josep Maria Pastor. “Em sabia greu que es perdés la memòria i volia deixar testimoni que els carnavals eren diferents”, explica l’autor. L’obra s’endinsa en els carnavals de les dècades dels 50 als 70. Els escrits van acompanyats de fotografies que Pastor ha recollit “a base d’un treball de recerca, trobant persones” que en podien conservar. El llibre està editat per l’Ajuntament de Roses, un dels màxims promotors de publicacions sobre la vila. També el consistori va publicar l’any 2005 un dels seus llibres més emblemàtics: La gent gran de Roses, que recollia els retrats de les 100 persones més grans de la vila. En totes les històries de l’obra, escrita per Toni Sala, hi és gairebé omnipresent la cruenta Guerra Civil. A més, hi és palpable la creixent importància del comerç durant el segle XX o l’arribada des dels anys 60 d’emigrants d’Almería, Beas de Segura o El Campello. Amb fotografies de Judith Ijsselstein, hi trobem la vida de Josefina Teixidor, que va seguir el mossèn Joan per allà on anava, o les històries de contraban d’Anna Berta.

Un dels best-sellers ha estat Els masos de Roses, un recorregut per una seixantena de masos i torres rosinques. El seu autor, Joan Rabell i Coll, va acompanyar les explicacions històriques per il·lustracions fetes per la seva pròpia mà. “Quan es va publicar, es va vendre molt bé”, diuen en Felip i la Neus, de la Llibreria Ametller. També és curiós de veure el recull de fotografies Imatges i records, que recull instantànies de les col·leccions de Mariona Giró, d’Isabel Juanola i de l’arxiver municipal, Josep Maria Barris.

En la investigació sobre la història de Roses destaca la figura de Pepita Barbarà. L’autora, gairebé nonagenària, encara repassa i rebusca, sempre que pot, entre la multitud de documents que té. La Pepita reconeix: “Sóc una apassionada de la història, hi tinc una dèria”. Una de les seves obres, La badia de Roses, recull plànols, fotografies, documents i explicacions sobre el passat de la Badia.

NOVEL·LA, REFLEXIÓ I POESIA AMB FIRMA ROSINCA

“És orgull ser de Roses/ és un orgull ser rosinc/ ser pescador d’aquest poble i ser de Roses un fill”. Aquests versos, de Josep Forner “Pitu”, del llibre Poemes, són un exemple de la poesia escrita per gent del poble. Si “Pitu” encarna el poeta autodidacta i popular, el contrapunt són els versos intimistes i existencials de l’obra Miratges de Claror, d’Esteve Sala.

Un dels autors més prolífics és Jordi Vila, que ha publicat més de mitja dotzena de novel·les, entre les que hi destaquen Quan vivíem de l’estraperlo, Estimats i odiats carlins o la seva darrera obra L’home de Perpinyà. Les seves novel·les es caracteritzen per un llenguatge senzill i directe, amb un rerefons històric i una trama amorosa entremig. Jordi Vila va començar a escriure a mitjans dels noranta, però “sempre m’ha agradat explicar històries i ja havia escrit abans més de 100 poemes”, ens explica. Ara té entre mans un nou projecte, encara prematur, ambientat a Figueres durant la Segona Guerra Mundial.

Un altre exemple d’escriptor rosinc, en aquest cas d’assaig, és Joan Juanola, que va publicar coincidint amb el centenari del naixement de Dalí, Codis Dalinians. A la introducció defineix el llibre com un recull de “14 articles (tants versos com té un sonet) concebuts per ajudar a entendre el complex món dalinià”. Entre els articles, s’hi explica la història i la importància de la fotografia de Dalí amb García Lorca a Cadaqués l’any 1927 o l’origen del Teatre-Museu de Figueres.

LA POLÍTICA TAMBÉ S’ESCRIU
Preparant motors per la campanya electoral, Magda Casamitjana, candidata a l’alcaldia pel PSC de Roses, va presentar dissabte 24 el llibre Roses, més enllà del dia a dia, on hi recull els seus articles publicats en premsa. Segons va dir l’autora a la presentació, els articles parlen de “coses que em preocupen a mi i a la gent del carrer”. Els socialistes rosincs han apostat fort pel llibre: el recull d’articles inclou un pròleg de l’ex-conseller d’Educació, Joan Manuel del Pozo, i l’acte de presentació era a càrrec de la consellera de Salut, Marina Geli, i de qui fou president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Roses s’escriu; la política, també.

tot i que la vila no supera els 20.000 habitants, hi ha un nombre considerable de publicacions que tracten el passat i el present de Roses.


Publicat a Revista de Roses de l'abril 2007