Els nous rosincs

Roses té un alt nivell d’immigració, i les dades així ho constaten. El 33% de les persones empadronades a l’Ajuntament són de nacionalitat estrangera, mentre que a Catalunya el percentatge és del 13%. En els darrers anys, des del 2000, el creixement ha estat considerable i constant. La població estrangera s’ha duplicat: ha passat de significar el 15% de la població, a superar el 30%.

Els nous rosincs, sense incloure els procedents de la resta de l’estat, no tenen un perfil determinat: l’edat varia molt segons la procedència i hi ha més homes (53,5%) que dones. Provenen dels cinc continents, però especialment de la Unió Europea i Àfrica. Els africans, gairebé tots marroquins, representen el 12% de la població. Els europeus comunitaris, un 17% de la població, provenen principalment de França, Alemanya, Romania, Itàlia i Regne Unit.

1 de cada 3 rosincs són de nacionalitat estrangera.






Roses és el municipi amb més francesos de Catalunya i de les comunitats autònomes veïnes. És per això que el cònsol general de França a Barcelona, Pascal Brice,va escollir Roses per a fer la seva primera visita oficial el passat febrer. La comunitat francesa regenta un nombre destacable de petits comerços de la vila i, fins i tot, disposa d’una associació: l’Amicale des Français.

La seva presidenta, Caroline Daullé, sentencia: “El clima és fantàstic”. I és que el clima mediterrani,juntament amb l’entorn i el nivell dels preus, és una forta atracció pels pensionistes europeus. El fenomen es constata des de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat): gairebé la meitat dels europeus comunitaris empadronats a Roses té més de 55 anys.

> LA NACIONALITAT MÉS NOMBROSA
Però la comunitat estrangera més nombrosa és la marroquina, que equival a l’11% dels rosincs. La població d’origen africà té un perfil antagònic als europeus comunitaris.
La majoria, 6 de cada 10, són homes i acostumen a ser joves: el 79% són menors de 40 anys.

Roses acull des de fa gairebé una dècada l’associació Al Wifak, que té com a finalitat bàsica ajudar als immigrants marroquins que arriben a la comarca. El president, Mohamed Acherkouk, creu que cada vegada arriben menys marroquins
sense contactes ni família, “una bona senyal”, diu.

El secretari de l’associació, Mohamed Mazghari, explica: “actualment hi ha molts tipus d’emigrants del Marroc: hi ha joves amb un nivell alt d’estudis que no troben una bona ocupació al Marroc, hi ha gent que ve per raons purament econòmiques o d’altres, perquè hi troben més llibertat, aquí”.

Diu que arribar a Espanya és trobar una nova cultura i llengua, però també problemes relacionats amb els papers i el treball. Arribat a finals dels vuitanta, Mohamed creu que, a vegades, al Marroc “veuen només l’emigrant que baixa un mes, ben vestit, amb cotxe.” I continua: “també els mitjans de comunicació influeixen, i les mafies, que intenten enganyar a la gent. El cas del president, Mohamed Acherkouk, és diferent. Els seus pares van arribar als anys seixanta i ell se sent “tant d’aquí com d’allà”. “Tinc avis i familiars al Marroc, i cada estiu que puc hi baixo”. Tant el president com el secretari d’Al Wifak troben que poc a poc hi ha millor relació amb els autòctons: “sempre et trobes amb alguna mirada molesta, però amb el temps i informació les coses canvien i canviaran”.


> NOVES TENDÈNCIES

Altres comunitats, molt menys nombroses, també han crescut darrerament. La major part dels asiàtics, europeus no comunitaris i sud-americans han arribat en els darrers anys, segons l’Idescat. “Molts venim per raons econòmiques, jo per muntar la botiga”, afirma en un castellà molt pobre Al Ju Yang, arribada l’any 2004 de la Xina i que regenta un basar. “M’agradaria viure a Xina i durant les vacances hi vaig”, diu la comerciant. Aquest mes de setembre, a Roses, hi havia 100 persones xineses empadronades.

Mirta Pereyra és argentina, però viu de manera estable a Roses des de l’any 1985. La comunitat argentina ha crescut i actualment ja és la cinquena comunitat rosinca, amb 241 empadronats. Mirta, que té un negoci d’assegurances, creu que hi ha dues grans causes que forcen la immigració des del seu país: “hi ha qui ve per motius econòmics i d’altres [com ella], per reagrupament de família”. Ha trobat fàcil integrar-se a Roses i creu que, quan ella va arribar, la van acollir molt bé. Diu que els argentins són oberts i que, potser per això, “ara em relaciono amb molt poca gent del meu país”.


Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

Cap comentari: