Les majors comunitats estrangeres

Mohamed Acherkout, Mohamed Mazghari i Alberto Sanz.
President, secretari i coordinador d’Al Wifak

Estem molt contents amb l'acollida del poble de Roses"


Roses acull des de l’any 1999 l’associació d’Immigrants marroquins Al Wifak. El seu objectiu és promoure la integració en tots els àmbits i el desenvolupmanet dels drets fonamentals de les persones. El president i el secretari, Mohamed Acherkouk i Mohamed Mazghari, parlen de la comunitat marroquina. El seu coordinador, el treballador social Alberto Sanz, exposa l’origen i els projectes d’Al Wifak.

Un dels objectius inicials de l’Al Wifak va ser donar ajuda als marroquins que arribaven desatesos. Ha canviat la situació?
“Sí. Ara molts immigrants arriben amb família a la zona. Fa 7 o 8 anys ajudàvem molta gent que arribava aquí sense cap lloc per viure. I d’aquests casos, cada vegada n’hi ha menys. És una bona senyal.”

Com valoren el tracte dels rosincs, per exemple, cap a la comunitat marroquina?
“Ho veiem bé. Estem molt contents. El poble de Roses està acostumat a acollir gent emigrant.”

Perquè neix l’any 1999 Al Wikak?
“Durant aquells anys eren molts els joves il·legals a Roses sense habitatge, alguns van arribar a dormir a la platja o en barraques. La seva situació era molt difícil de regularitzar. És per això que es va constituir Al Wifak. La seva seu era un local amb dos pisos grans, que es va transformar en un lloc d’acollida sense ajuda econòmica de cap institució. Més tard, l’any 2001, amb la nova llei d’estrangeria, molts dels joves van regularitzar la seva associació i els objectius d’Al Wifak es van diversificar.”

Quins projectes van posar en marxa llavors?
“L’associació orientava als membres per buscar feina, els va iniciar en la llengua espanyola i catalana... En aquest sentit, es van fer cursos per tenir el carnet de conduir, perquè per llei les llicències de conduir no comunitàries no eren valides.”

Qui utilitza els serveis de l’Associació?
“Sobretot persones que cercen ajuda a causa de l’emigració. Molts són joves i, per això, treballem molt amb el Departament de Joventut de l’Ajuntament de Roses. També treballem amb famílies i, algun cop, amb grups específics de dones.”

Pels joves hi ha un equip de futbol?
“L’equip de futbol té llarga història. Vamguanyar la Lliga d’Empreses Gironines i vam decidir entrar en la Federació Catalana de Futbol com associació d’immigrants, terme que al principi no van acceptar. Ara ja hem jugat 3 temporades dins la Federació. Alguns dels nostres jugadors han entrat a l’equip de Roses, un gran aspecte d’integració dins la societat. És una feina difícil perquè per l’equip de futbol no rebem cap ajuda de l’Ajuntrament, tot i que ara han anunciat que serien més equitatius en el finançament dels clubs.”

Quins altres projectes han desenvolupat darrerament?
“Hem organitzat un curs de català bàsic per estrangers , i en farem una nova edició a partir del novembre. També organitzem festes culturals com la Festa del Xai, que es converteix en una festa de germanor i solidaritat.

Segueixen ajudant a buscar feina al joves marrquins?
“Actualment, ho fem de manera coordinada amb l’Ajuntament. El programa és diu ‘Busca’t feina’. També amb el Consistori hem iniciat un taller d’iniciació a la música. I cal destacar el projecte ‘Roses al Magreb’, amb què portem al Marroc una quinzena de joves de l’Empordà amb la finalitat d’apropar-los a la realitat social i cultural marrquina. Agrada molt i ja en preparem el tercer viatge.”

Com respon el poble de Roses a la presència d’Al Wifak?

“Cada vegada hi ha un major contacte i coneixement de l’associació i sobretot de la comunitat marroquina. És part d’un llarg procès: cal informació per evitar falsos estereotips. Tant d’una part com de l’altra.”


* * *

Caroline Daullé.
Presidenta de L’Amicale de francesos i francòfons de l’Alt Empordà

La majoria de francesos a Roses són jubilats"




L’associació de francesos i francòfons de l’Alt Empordà, l’Amicale, té la seu a Roses. És un apartament a la Gran Via, amb algunes sales amb prestatges plens de llibres i d’altres buides, amb cadires de plàstic per les reunions i activitats. Durant l’entrevista, realitzada íntegrament en francès, la presidenta, Caroline Daullé, i alguns associats ens descriuen la comunitat francesa a Roses i ens expliquen quin paper manté l’Amicale.

Quines acostumen a ser les causes d’arribada dels francesos a Roses?
“La majoria a Roses són jubilats. En aquest cas per la bellesa del país , perquè el clima és fantàstic i l’acollida ha estat molt calorosa. La prova és que jo porto aquí, a Canyelles, 43 anys i m’he integrat molt bé. La meva filla i la meva neboda s’han casat amb catalans: hem fet Europa abans d’Europa. (Riu).”

Un cop aquí, mantenen el contacte amb el seu país?
"Sí, perquè hi tenim les nostres famílies i amics. La majoria dels nostres fills són a França, per tant, tots hi tornem amb regularitat.”

I quines és la raó que atrau alguns francesos joves?
“Raons de treball. Per exemple, pels negocis, els impostos a Catalunya són molt menors que a França i els tràmits administratius,més fàcils i ràpids. Crear una empresa a Espanya és molt més fàcil.”

Els francesos troben difícil aprendre castellà i català?
“El català és especialment difícil per a nosaltres, perquè la seva pronunciació és més complicada. A més, hi ha francesos que aprenen l’espanyol a l’escola, però el català no.”

> L’ASSOCIACIÓ
Des de quin any i per què van posar en marxa l’associació?
“Fa tretze anys i mig. Preteníem regrupar tots els francesos arribats a Roses i convertir-ho en un lloc per fer-hi amistats. Al principi érem pocs i editaven una pàgina de revista. Ara, en canvi, tenim una gran revista (Le petit poisson) i som aproximadament 380 socis.”

Quin perfil tenen els associats?
“La majoria som jubilats. Darrerament s’hi han adherit més França joves: dentistes, metges, massatgistes,empresaris que han vingut a instal•lar-se a Roses.”

Quin tipus d’activitats desenvolupen?
“Fem activitats gairebé cada dia, per exemple, jocs de cartes, jocs de taula, cineclub, coral, informàtica,excursions i viatges, àpats en grup.. Els divendres a la tarda la nostre seu és oberta a tothom..”

Fer aquestes activitats entre francòfons és una bona manera per integrar-se i comunicar-se amb els rosincs?
“Sí. Ens apuntem a viatges organitzats amb gent catalana i no ens molesta, sinó al contrari. Contractem els viatges i excursions a una agència de Roses. Per tant, fem treballar la gent del poble i intentem relacionar-nos amb ells. A més, participem a moltes activitats que organitza l’Ajuntament.”

Publicat a Revista de Roses, octubre de 2007

1 comentari:

Laura ha dit...

Aniré passant per aquí de tant en tant. De moment poso, amb el teu permís, un enllaç del meu bloc al teu espai.

Fins aviat.