La política té veu d'home

Les cinc regidores de Roses analitzen la seva experiència en la política, un món on les dones encara són minoria.




No ho dubta: “el món de la política és molt masclista”. Així de contundent es mostra Magda Casamitjana, la primera alcaldessa de la història de Roses. De fet, de les disset butaques que formen la sala de plens de Roses només cinc estan ocupades per dones, o sigui, un 30%. La vila rosinca no és una excepció, perquè la desigualtat de gènere segueix molt present en la política de tots els nivells.

Les cinc regidores rosinques ― tres de CiU i dues del PSC― creuen que la dona encara no està en igualtats de condicions amb els homes. La dona ha entrat de ple en el món laboral, sí, però segueix carregant amb la major part de les obligacions familiars. L’alcaldessa, Magda Casamitjana, diu que “per tradicions culturals la dona té més càrregues familiars que els homes”, un gran entrebanc per entrar al món polític.

La regidora de CiU Montserrat Mindan, de 44 anys, ja suma gairebé una dècada d’experiència en la política. “Quan els fills són petits la societat està muntada de tal manera que la major part de responsabilitat recau sobre la dona. I per conciliar-ho amb la feina i la política, has de llevar-te molt d’hora i has d’anar al llit molt tard”, diu assentint amb el cap.

Prové del món associatiu i de les AMPAs, però Mindan va ser regidora al govern de CiU durant vuit anys. I precisament dedicar-se plenament a la política va ser una decisió difícil. “Vaig reunir la família i vaig demanar ajuda als meus pares. Sense ells hauria estat impossible ser regidora i tinent d’alcalde, perquè el meu marit treballa en el món de l’hoteleria”. Ho explica asseguda a les escales del pavelló municipal: avui és dissabte i el seu fill petit juga un partit de bàsquet. Reconeix que ara, sense tantes responsabilitats polítiques, pot gaudir més dels seus. “He recuperat coses que abans no podia fer, com jugar a cartes amb la família”.

La família, també preocupa la seva companya de partit Montse Sastre. “M’agrada implicar-me en la vida rosinca, però per a mi és bàsic que la meva família funcioni”. Sastre, de 47 anys, va entrar de ple en la política les passades eleccions, perquè les seves filles començaven a ser grans. “Sóc una persona amb moltes inquietuds i per a mi va ser una proposta molt engrescadora. Però fins que els fills no són autònoms, a les dones ens costa molt poder entrar en la política”, argumenta.

Molts recorden el seu últim paper amb el Grup de teatre de Roses, la Catherine, la criada trastocada d’ Un matrimoni de Boston. I és que Montse Sastre forma part del grup des dels inicis i és també una de les cares visibles de l’Associació de comerciants (ACOR). Però explica que la política és molt diferent, caòtica i sense horaris. “El dia que tens un ple saps a quina hora entres, però mai saps quan surts”, diu Sastre, “i en el meu cas això implica, per exemple, deixar el sopar preparat a la família”. Des de la seva botiga, reconeix que moltes dones tenen dificultats per conciliar-ho tot. Regenta un comerç d’artesania, avui silenciós perquè la tarda plujosa ha espantat els clients que passejaven pels carrers. “Carrers molls, calaixos eixuts”, recita mirant l’exterior.

Totes hi estan d’acord: conciliar-ho tot és complicat, i això és un fre per entrar en la política. D’altres, com l’alcaldessa, hi afegeixen una segona causa. El funcionament intern dels partits perjudica a les dones, segons Magda Casamitjana. “Portem molts anys amb els homes en els càrrecs importants. Ells salten de càrrec en càrrec, i les dones seguim a la cua. El món de la política és molt dur i competitiu”, afirma l’alcaldessa socialista. Casamitjana, ara batllessa amb 44 anys, també prové del món cívic. “Vaig començar en les associacions culturals i de pares”, diu fent memòria. Però els socialistes van voler fitxar el seu marit, un empresari de la vila, i finalment va entrar-hi ella, una filòloga que ensenyava català a les escoles del poble i amb dos fills en edat escolar. “Vaig pensar que des de l’Ajuntament podria expressar millor les meves opinions”.

Totes hi estan d'acord: conciliar-ho tot és complicat.


Una mirada femenina
Casamitjana és davant del seu despatx i dialoga amb una senyora, d’una seixantena d’anys, que li explica els seus problemes. Pocs centímetres les separen mentre parlen i, quan s’acomiaden, Casamitjana li dona records pel seu marit. Això és, segons l’alcaldessa, la “mirada femenina” de què sempre parla. “Les dones tenim una altra sensibilitat, i jo ho estic veient amb els alcaldes amb qui tracto. És una cosa química, la majoria tenim una major sensibilitat”.

Des de CiU, Irene Bühler, n’està segura: “Estic absolutament d’acord. Les dones aporten una altra manera de pensar, de fer, de consensuar”. Es nota que Bühler, de 51 anys i d’origen suís, s’esforça a parlar bé el català. Es concentra en el que diu i s’oblida del seu suc de taronja acabat d’esprémer. “Sempre m’ha interessat la política. Però quan vaig arribar, al ser estrangera, veia que no tenien interès en mi. Tot i això fa uns sis anys, amb la meva filla ja gran, vaig decidir-me”. Diu que és molt activa, que porta molts anys vinculada al món cultural i que avui duu roba esportiva perquè vol aprofitar el bon dia que fa.

És un gran debat obert: les dones tenen una altra manera de fer política? La majoria de regidores rosinques pensen que sí. Només divergeix Montserrat Mindan. La regidora convergent assegura que “abans creia que érem diferents, però m’he demostrat a mi mateixa que el punt de vista femení no existeix. Hi ha hagut vegades que homes del partit tenien opinions més sensibles que les dones”.

Al Ple de l’Ajuntament hi ha sis partits representats i només dos tenen dones regidores. “Hem parlat amb dones que són capaces, que tenen lideratge, que estan involucrades en el món cívic, però que no tenen el recolzament familiar per entrar en la política”, lamenta Montserrat Mindan. La situació es repeteix a nivell comarcal, autonòmic i estatal. És per això que l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va promoure el maig del 2007 la Llei d’Igualtat.

La nova legislació obliga a aplicar a les llistes electorals uns percentatges que asseguren una presència mínima i màxima de persones de cada sexe, de manera equilibrada en el conjunt de la candidatura. En aquest assumpte cada regidora té la seva opinió, independentment del seu color polític. La regidora Mindan no sap quin sistema s’hauria d’aplicar per involucrar més les dones, però creu que “l’obligatorietat implica que a vegades es sacrifiqui el valor d’una persona”. Per la seva part, la regidora de Benestar Social, Francis Martín, creu que les quotes són una bona solució.

Martín, mare, de 41 anys, era la cinquena a les llistes del PSC en les darreres eleccions. I no s’amaga de reconèixer que li van oferir aquest lloc per complir amb la nova llei de Paritat. “En cap moment vaig pensar que sortiria escollida, però després de la sorpresa inicial, ara estic contenta”, explica des del seu despatx.

Fa pocs mesos que Francis Martín es mou per les dependències, ja antiquades, de Benestar Social. Malgrat això, la seva vinculació amb la política i el sindicalisme ve de lluny. “La meva mare és socialista de tota la vida i sempre m’havia portat a reunions i mítings des de ben petita. Ja fa anys que, de tant en tant, anava a les reunions del PSC de Roses. A més, abans de les eleccions estava preparant una llista d’UGT per presentar-la a l’empresa on treballava”, narra Martin amb un to de veu que sembla fet per explicar contes.

Pocs antecedents
Un 30% dels representants a l’Ajuntament rosinc són dones. Aquesta és la legislatura amb la major presència femenina de la història de Roses. Ens ho confirma l’arxiver municipal, Josep Maria Barris, que reconeix que la presència de dones a la política rosinca ha estat escassa.

La primera dona regidora va ser Dolors Pujol, del PSC, entre l’any 1981 i 83. La seva entrada va ser casual. Va presentar-se novena en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, però a mitja legislatura va entrar a la sala de plens per substituir el cinquè. “La meva entrada va ser una cosa puntual, jo no era militant però combregava amb les idees socialistes. Era jove i no estàvem acostumats a això de la política. Em venia tot de nou”, explica Pujol, una mestra que ara viu a Figueres. Recorda el seu primer ple: “hi va haver qui va fer un acudit per la meva presència, però jo no era conscient d’estar obrint una nova etapa”. Des de llavors, cap dona fins l'any 1995 . Va ser quan la convergent Sílvia Ferrer , ara Jutgessa de Pau, entra al consistori i al govern.

Històricament, la presència de dones en la política rosinca ha estat escassa.


Les xifres il·lustren que encara hi ha desigualtat en la política, però sembla que poc a poc la presència de dones creix. “La generació dels meus fills troben molt normal que la dona s’equipari a l’home”, diu Montserrat Mindan. Coincideix amb la seva rival política, Magda Casamitjana, que afirma: “Avui dia la dona ja no és tant esclava. La societat s’ocupa més dels nens i els ancians. I les dones tenen clar que poden assolir els seus objectius”.




Publicat al Setmanari Empordà, del 4 de març de 2008

Cap comentari: