La Cançó respira aires empordanesos

Festa Major: el concert

Quan Lluís Llach va escriure la cançó I si canto trist, el cantant figuerenc Joanjo Bosk encara no havia nascut. Tot i això, Bosk (Figueres, 1976) és qui posa veu a un concert que recupera I si canto trist, i que repassa peces claus de la Nova Cançó i d’altres cantautors catalans dels vuitanta. Posa veu a “Cançons de la Cançó. D’un temps, d’un país” acompanyat per les notes de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll. L’espectacle, estrenat al Jardí de Figueres fa un parell de mesos, arriba ara a Roses, al pic de la Festa Major i a l’emblemàtica església de Santa Maria dins el recinte de la Ciutadella.

Però quan Lluís Llach va escriure la cançó Insubmís, el cantant figuerenc Juanjo Bosk acabava de declarar-s’hi. Primeres coincidències. “He seguit bona part dels cantautors que interpretem. Durant molt anys he estat força implicat amb moviments socials i polítics. I d’alguna manera tots i cada un dels cantautors que interpretem són símbols culturals i, fins i tot, polítics de la lluita antifranquista, que encara era ben viva als anys noranta, quan vaig tenir la meva època més militant”, explica el cantant. Així, el concert recull cançons com el sentit País Petit de Llach, el reivindicatiu Pare de Serrat o la delicada Àliga Negra de Maria del Mar Bonet.

"D’alguna manera tots i cada un dels cantautors que interpretem són símbols culturals i, fins i tot, polítics de la lluita antifranquista", comenta el cantant, Joanjo Bosk.

I també Raimon, Pi de la Serra, Sisa, Joan Isaac, Pau Riba i Ramon Muntaner. Són les veus de la Nova Cançó que va encendre un llum en la fosca dictadura i les veus dels cantautors catalans que no van callar en la democràcia ja instaurada. “Són cançons que formen part de la memòria del públic i de la nostra cultura i història”, explica el figuerenc Bosk.

L’experiment és poc convencional: una premiada orquestra de cambra acostumada a música clàssica i un jove cantant amb talent format en escenaris de rock. Però diu Joanjo Bosk que es van posar d’acord, que van buscar un punt d’unió: la Cançó catalana. I no es queixa: “Vinc de formacions on el volum és força considerable, per tant, cantar sobre una orquestra de cambra és un plaer, crea un coixí molt interessant a l’hora d’interpretar”.

La medieval església de Santa Maria, a la Ciutadella de Roses, els espera el 15 d’agost, a les deu del vespre, amb dues cançons més que no van interpretar a l’estrena figuerenca. Llach i Raimon sonen com a noms probables. De moment, l’experiència avança amb bona nota perquè han aconseguit aixecar el públic de les seves butaques, i no precisament a mig concert. Asseguren que és un molt bon símptoma.

Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008