Una cultura de minories




Que bé, que anem fent, comenta un. Que ja tornaré a passar, que he d’explicar-te que hi ha novetats a l’Ajuntament, comenta un altre. Aquesta tarda, més que una llibreria sembla un cafè de tertúlies. És la Llibreria Catalana de Perpinyà, tota una institució per als catalanoparlants de la ciutat i el Rosselló. Té la seva història. Primer, als revolucionaris anys seixanta, fou una petita llibreria ambulant: “Era un embrió de llibreria que es passejava pels pobles per mantenir la nostra associació, perquè en aquell moment cap entitat catalana podia esperar subvencions oficials”, comenta Joan Miquel Touron, que la regenta. I des de 1983, té la seu en un bulevard cèntric, en un local de petites dimensions, on es poden trobar des de llibres per aprendre el català fins alguns best-sellers dels darrers temps. Touron explica que han notat el fenomen de l’ensenyament del català a les escoles i que, a més, tenen compradors que recuperen de nou la cultura catalana. “És un públic de catalans en reculturització”, especifica. No obstant això, la llibreria pateix un greu inconvenient: no entra dins les rutes de distribució convencional i el propietari es veu obligat a baixar a Barcelona regularment per a comprar els productes que després vendrà. A més, la premsa diària en català no hi arriba, com el diari Avui absent a la llibreria des de fa un parell d’anys, quan va canviar de propietaris.

Un dels clients de la llibreria és el Centre de Documentació i Animació de la Cultura Catalana, que depèn de l’Ajuntament i ocupa tres plantes d’un palauet a l’eixample perpinyanès. Recull llibres d’adults i joves, revistes, cartells, manuscrits, audiovisuals i “un fons antic molt important”, segons la bibliotecària, Mireia Casavella. És entre aquestes parets on coneixen molt bé l’estat de la producció cultural nord-catalana. A la mediateca, una de les encarregades, Leslie Malet-Salvador, creu que la producció discogràfica “es manté, fins i tot creix una mica gràcies a grups de joves”. “El problema és que no hi ha una casa d’edició”, reflexiona.

D’editorial de llibres sí que n’hi ha alguna, però el consagrat escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís subratlla: “Vaig tenir molt fàcil publicar en català recorrent a editorials de Barcelona”. Divergeix de Lluís una poetessa nord-catalana, Coleta Planas, que assegura: “És difícil trobar lectors en català”. En conseqüència, el seu segon recull de poemes, Carrer i dona hort, és , a diferència del primer, bilingüe per petició d’alguns lectors potencials.

De fet, hi ha diverses associacions culturals, com la Colla sardanista Sol i Vent, l’Aplec per a l’ensenyament de la llengua, la delegació d’Òmnium Cultural o Angelets. Aquesta darrera està vinculada a l’equip de rugbi de la capital, l’USAP, i pretén promoure la cultura i la llengua catalana. Segons el president dels Angelets, Ramon Faura, “l’USAP és com el Barça durant el franquisme: és on pots dir que ets català”. I reconeix: “Quan surts al carrer tot és diferent, tornes a França”.