Així és la història de la Régine, però podria ser-ho de molts altres rosincs amb noms afrancesats. De fet, Roses és la població de Catalunya amb la comunitat francesa més nombrosa, segons confirma el Consulat barceloní. Traduït en xifres: un 7'6% de la població censada a Roses és de nacionalitat francesa, o sigui, uns 1.550 ciutadans. Tot i això, les xifres exactes són difícils de determinar.
“Sí, són difícils de determinar”, reconeix Màrius Fàbrega, cònsol honorari de França a l'Alt Empordà. “Hi ha molts francesos que van i vénen constantment, durant tot l'any, i no estan censats”. Fàbrega, nascut i criat a Catalunya, sap de què parla. El seu contacte amb la població gal·la a la comarca és constant: noves inscripcions, baixes per defunció, carnets d'identitats, passaports, dubtes... “Aquest càrrec té una llarga tradició a la comarca”, recorda Fàbrega, advocat de formació.
Transmet hiperactivitat, energia i seguretat quan atèn els ciutadans al seu despatx figuerenc. Almenys així se sent des de la sala d'espera, silenciosa i amb revistes en francès. Una d'elles és titula Le petit poisson, de 120 pàgines, trimestral, amb una tirada de 5.000 exemplars, a tot color. S'edita a Roses i la seva directora es diu Régine Tricot. Sí, la mateixa, la professora jubilada afincada a Roses.
“Fa dotze anys que en sóc directora”, explica vestida de negre absolut. “És una publicació amb seccions fixes elaborades per col·laboradors, la majoria francesos residents a Espanya”. Sona el timbre. Bonjour, bonjour, se sent de fons. Tricot destaca la importància de la publicitat per garantir la gratuïtat de la revista: “Actualment tenim un comercial que se n'ocupa. Una bona part dels anunciants són empreses catalanes, a qui traduïm els textos publicitaris al francès”. Sona el timbre. Bonjour, bonjour, es torna a sentir.
I és que Le petit poisson, traduït al català com El peixet, és la revista de l'Amicale, una associació altempordanesa de francòfons. La seu és a Roses, en un apartament mig buit però amb una abundant biblioteca en francès, un parell sofàs de cuir i taules de tertúlia. De nou, el timbre. Bonjour, bonjour. El tràfec és constant divendres a la tarda.
Un dels fundadors de l'entitat és Màrius Fàbrega. Sí, el mateix, l'advocat amb funcions de cònsul. I la presidenta actual es diu Caroline Daullé, una jubilada francesa afincada a Roses que ja té mitja familia a Catalunya. “L'Amicale ha permès consolidar els vincles entre la comunitat francesa a la comarca i ajudar els nostres compatriotes acabats d'arribar”, descriu. Organitzen “petanca, jocs de taula, cinema, sopars, conferències, picnics, excursions, viatges...”, ennumera amb ritme la presidenta, com si s'hagués après la llista de memòria.
Caroline Daullé és major de 60 anys, com el 40% dels francesos censats a Roses. La seva recepta per jubilar-se amb qualitat de vida té tres ingredients essencials: sol, tranquil·litat i bellesa. A l'associació expliquen que Roses produeix bones collites dels tres ingredients, que els agrada, que s'hi integren molt bé. L'únic problema és la llengua. Alguns se senten massa grans per aprendre, d'altres no troben el moment per practicar: “Els comerciants parlen en francès, ens contesten en francès i la gent no troba la utilitat d'aprendre l'espanyol”, comenta a la seu de l'Amicale, Régine Tricot, que sí que parla castellà.
L'associació els brinda l'oportunitat i una bona colla l'aprofiten. Setmanalment la seu de l'entitat acull una hora de conversa en castellà. ¿I el català?, preguntem. Aquí les cares canvien: que és una llengua molt complicada, que vaig provar-ho i vaig desertar, que només s'utilitza a Catalunya.
El català espanta
Ens apropem a un local regentat per francesos. En Dominique, que dirigeix aquest bar a primera línia de mar, no entén la importància que es dóna al català i sentencia en francès tancat: “El nacionalisme no et fa menjar i aquí sembla que no ho vegin”. És exagent de seguretat en un estadi parisenc i és l'altra cara dels francesos a Roses: empresaris de mitjana edat. Segons dades de l'Ajuntament, 97 activitats econòmiques estan a nom de titulars francesos, un 7% del total. “Aquí hi ha menys pressió fiscal, no tens la sensació que et van al darrere”, comenta en Dominique al seu bar.
Menys impostos, menys tràmits administratius i una estimulant demanda són l'asquer per a metges, dentistes, fisioterapeutes, restauradors i botiguers. “Fa sis anys que som aquí i n'hem tardat tres per atraure el públic autòcton. Ara el local s'ha convertit en un bar de referència per la seva decoració atractiva i perquè està obert tot l'any”, explica orgullós en Dominique, que duu una camisa blanca amb una marca de licor brodada al pit. La Joanna, en canvi, acaba d'arribar. Regenta des de fa sis mesos una llampant botiga de roba interior mentre que les seves filles viatgen a diari a França per anar a l'escola. “De moment m'està costant l'idioma perquè portava vint anys sense parlar l'espanyol però la gent m'ajuda. Els clients de Roses es fan entendre com poden”.
La Joanna ens comenta en francès que se sent ben integrada. Però no tothom percep una bona adaptació de la comunitat gal·la a Roses. “No veig que facin gaire esforç, tinc la sensació que viuen entre ells”, opina Françoise Lloançy. “Sí que s'adapten en alguns aspectes, participen en alguns actes, però sempre van plegats, a la seva”. De sang rosinca i criada a França, la Françoise s'ha involucrat més d'una vegada en el món associatiu i polític del poble. Se sent empordanesa, catalana. “He parlat amb molts francesos i molt pocs fan esforços per a la integració”, conclou.
Més pes de la llengua francesa
El Consolat francès a Barcelona, encapçalat per Pascal Brice, s'ha marcat un repte: potenciar l'estudi de la llengua francesa a les aules de la comarca. Fa gairebé un any, en visita oficial a Roses, Brice va plantejar la seva intenció a l'Ajuntament i les converses segueixen vives. “El procés és lent però el contacte continua”, comenta l'alcaldessa rosinca, Magda Casamitjana. I subratlla: “Roses es va oferir per acollir el liceu francès a la comarca. Volem que el francès sigui una llengua viva i de carrer”.Casamitjana, formada al Liceu francès de Barcelona, visita de forma regular l'Amicale de francòfons. “Oh! Hi ha una excel·lent relació amb l'alcaldessa, com també ho era amb el seu precedent, Carles Pàramo”, exclama Caroline Daullé, la presidenta de l'entitat. L'alcaldessa aposta per la interrelació: la comunitat francesa pot aportar “la seva cultura i la seva manera de fer”, i l'administració pública pot treballar per a que coneguin la societat catalana i el seu funcionament.
Publicat al setmanari Empordà, del 28 d'octubre de 2008.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada