L'horitzó és a terra ferma

El port pesquer de Roses s'ha convertit en un referent en les darreres dècades. Fa unes setmanes Antoni Abad ha rellevat el veterà Joaquim Fondecaba del càrrec de patró major. Però els pescadors rosincs són pessimistes sobre el seu futur. Creuen que són la darrera generació vinculada al mar i que el destí dels seus fills és a terra. El preu del petroli, el peix vingut de mig món i la duresa de la feina són les principals amenaces.



La llum groguenca de les faroles tenyeix la foscor. Ressona el so esmorteït d'un motor. Alguna barca treu fum. Són les set del matí. I de sobte, la sirena trenca el silenci, el seu xisclet s'expandeix amb força, comença la cursa de llumetes en la negra mar. Les barques rosinques marxen amb força. Amb una força aliena a l'incert futur de la pesca, a les fluctuacions del preu del petroli i al peix deslleial vingut de mig món. De fet, la confraria de pescadors de Roses s'ha situat amb els anys al capdavant dels ports de la Costa Brava en nombre de captures. Destaca per l'elevat nombre de pescadors i armadors: 290 inscrits segons les últimes dades. L'herència de les darreres dècades s'atribueix a Joaquim Fondecaba, que ha encapçalat la institució pesquera durant 30 anys i aquest any ha decidit jubilar-se. El patró major escollit fa poques setmanes es diu Antoni Abad, que promet idees joves i aires frescos al moll.

A primera hora de la tarda comença la subhasta del peix, avui amb una cinquantena de persones a punt per comprar. Només hi ha dues dones. Els mòbils s'aferren a les mans, a punt per comparar els preus amb les altres llotges, i les llibretes esperen sobre la taula, a punt per fer càlculs i anotar les compres. A les pantalles electròniques el preu de venda cau a gran velocitat. Al nostre guia per la llotja, Fernando Climent, administratiu de la confraria, no li entranya.

I el preu de venda continua caient a gran velocitat. Sembla que la globalització i el mercat comú europeu no ha ajudat gaire la mar rosinca. El mercat espanyol rep a diari quantitats industrials de peix forà, la majoria de països del Sud. I molts restaurants de Roses consumeixen aquest producte, i peixateries instal•lades al propi moll el comercialitzen. Un pescador, Vicenç Abad, diu que és difícil veure la diferència: “Ho noto, sí, però et puc dir que per la vista em poden enganyar”.

En Vicenç és propietari d'una barca de pesca artesanal. “A mi els canvis de preu del petroli m'afecten molt poc”, reconeix. Abans de l'estiu, el preu dels carburants va escalar fins els cims més alts, sí, però creu que va afectar sobretot a les barques de pesca industrial, les de major potència. Francesc Terol és copropietari d'una embarcació d'arrossegament des de fa vuit anys. “Ho notem molt. Quan vam comprar la barca, el petroli anava a 20 pessetes al litre; avui dia va a 80 i hem arribat a pics de 130”. Aquí tothom parla en pessetes. Preguntem pels efectes de les protestes del passat mes de juny, quan el carburant asfixiava els pescadors. Ens diuen que cal esperar, que tot just ara arriben les ajudes aprovades per la vaga de fa tres anys.

Retorn a la pesca
Al despatx de la confraria porten tot el dia rebent trucades d'entitats bancàries. Els bancs, capficats en els seus problemes de liquiditat, proposen ofertes a la junta renovada. Aquí, al moll, també s'ha notat la mala salut de l'economia. Ara que s'ha desinflat la bombolla de la construcció, alguns rosincs volen tornar a la mar, però les barques tenen la plantilla completa.

Les embarcacions solen tenir tripulacions reduïdes i no sempre en les millors condicions laborals. Almenys així ho denunciava un pescador: “No tenim ni sindicat ni conveni ni res. Com fa 40 anys. Cada barca és una empresa i estem a la mà de déu”. El pescador no té nom, prefereix no identificar-se per no patir represàlies.

Diu que aquell que protesta pot escollir per on marxa, per babord o per estribord. La duresa de la feina, i la incertesa econòmica, i el dèbil mercat del peix i el costós petroli. Tot se suma i submergeix el futur de la pesca en un mar de dubtes i interrogants. “No promet unes condicions de vida favorables per molts dels fills dels pescadors”, asseguraven les investigadores Sílvia Gómez i Victòria Riera en un estudi sobre la pesca a Roses i al Cap de Creus presentat a l'Institut d'Estudis Empordanesos.

La investigació conclou que “la continuïtat de la pesca no queda assegurada en un termini de 50 anys, sempre que no hi hagi noves incorporacions”. Carme Barberà, la Carmeta, l'última remendadora en actiu a Roses, ho corrobora. “El capitalista ha invertit molt en la mar, s'han sobrepassat tots els límits i se li ha permès tot. Si hi hagués hagut respecte a la mar, a la badia hi hauria peix”. I potser a la badia l'horitzó dels joves no seria a terra ferma.

El nou patró major potenciarà la marca de peix de Roses
El flamant president de la confraria de Roses, Antoni Abad, arriba accelerat. El primer que fa és elogiar la bona gestió del seu predecessor, Joaquim Fontdecaba. Hi ha hagut canvis a la junta de la confraria després de les eleccions: dues terceres parts són rostres nous i la mitjana d'edat ha baixat. Parla d'energies renovades: “Hem d'intentar lligar el binomi de veterania i joventut. Ens costarà feina però, si ho aconseguim, serà un gran èxit”. Abad es marca reptes a curt termini: la marca de peix de Roses i modernitzar la subhasta. “Totes les empreses treballen la seva imatge. Nosaltres ens hem dedicat durant molts anys a treballar dur i ara és el moment d'obrir aquest producte i de fer conèixer el peix de Roses”, comenta Abad, de forma emfàtica. “A més, si vam ser una confraria pionera en implantar la subhasta electrònica, ara és el moment d'apostar per reptes com la subhasta per internet. Tenim un gran nombre de clients potencials”.



Publicat al setmanari Empordà, del 27 de novembre de 2008.