Quan als olivars hi havia vida

Una excursió recorre les antigues terres de conreu del Cap de Creus



“El Cap de Creus és tot un món”. Així va començar Arnald Plujà, historiador i gran coneixedor del Cap de Creus, una visita per les terres que envolten Cala Jòncols el passat diumenge. Plujà va revelar que, darrere de cada rierol o cada feixa, s’hi amaga una història. Perquè al Cap de Creus, ara amb les terres abandonades i altament protegides, hi havia bategat vida anys enrere.

Els pagesos havien viscut i, sobretot, treballat en aquestes terres. Però ara, d’aquella vida, només en queden restes. Moltes feixes, que separaven els terrenys desnivellats de la zona, s’han convertit en murs semiderruïts i envoltats de pedra esmicolada. I els cultius, oliveres i vinyes, veuen passar les estacions sense que ningú es preocupi pels seus fruits.

Hi ha una excepció: l’olivar de Jòncols. Ningú se n’ocupa, però es conserva gairebé intacte. “Aquest olivar és descomunal”, deia apassionadament Plujà, “cada esgraó està treballat de manera extraordinària”. Les feixes segueixen immòbils i resistents. I encara hi ha barraques, fetes de roques del propi terreny, on s’hi pot entrar, asseure-s’hi i estar a la fresca com feien els pagesos fa un segle.

Els camperols, que venien de Roses o Cadaqués, disposaven de per vida de les terres, sempre i quan cedissin una part al senyors. Però la temuda fil•loxera, l’implacable fred de 1956 o l’atractiva feina que generà el turisme van ser factors determinants per allunyar els camperols dels olivars i de les vinyes, argumentava Plujà.

El públic escoltava encuriosit les explicacions del guia. Era una trentena de persones de totes les edats, que va trobar “molt curiós i meravellós” l’olivar i els seus secrets. L’Hotel Jòncols va organitzar la sortida. De fet, era una caminada inaugural perquè l’organització té previst convertir l’hotel en un punt de trobada d’excursionistes del Cap de Creus. I és per això que a partir del març, quan el negoci reobri, prepararan sortides mensuals obertes a tot el públic interessat en el patrimoni natural de la zona.

Publicat al setmanari Empordà, del 6 de novembre de 2007

Cap comentari: