Un rosinc al Iemen: "L'atemptat del Iemen ha estat excepcional"




“El Iemen és un país meravellós i la gent és hospitalària, accepta encantada els turistes”, sentencia Julio Martín, un rosinc que ha visitat tres vegades el Iemen amb la seva esposa, Carmen Oliden. I remarca: “l’atemptat ha estat quelcom excepcional”. Martín, que és cap de vendes en una promotora rosinca, sembla trasbalsat per l’atemptat: “quan ho vaig saber vaig sentir molta pena pels nou morts i preocupació pels iemenites, un poble que vol tirar endavant i que n’és el primer perjudicat”. Aquests dies, després de la tragèdia, manté contacte diari amb els seus coneguts al Iemen, que estan “indignats” per la massacra.

El matrimoni rosinc ha viatjat les darreres vegades al Iemen sense agència de viatge, però mai ha passat por al país. Ell, Julio Martín, diu que “si féssim cas a les recomanacions del Ministeri d’Exteriors, no aniríem enlloc”. Tot i això, el panorama social del Iemen és complex, “hi ha controls cada quaranta kilòmetres”. És un país amb moltes tribus, algunes radicals i contràries al govern. “Són tribus conflictives, no perilloses”, opina Martín. Creu que el perill de segrestos d’estrangers és real, tot i que només els veu com instruments de pressió al govern. A zones com la de Mareb, on va tenir lloc l’atemptat, l’Estat iemenita obliga a dur protecció, però “les escortes són molt incòmodes” i a vegades ha pagat suborns per a no tenir-ne, reconeix Julio.

El matrimoni va conèixer el país àrab per casualitat i afirma que com més hi van, més l’entenen. Al Iemen la majoria d’homes van armats, “van carregats amb pistoles i metralladores, és un atribut masculí per a ells”, raona Martín. I constata que al Iemen ”no hi ha gana, però sí pobresa”. El turisme, que segueix sent minoritari, era fins ara un emergent motor de desenvolupament. Julio tem que deixi de ser-ho.

El turista rosinc diu que “viatjar al Iemen és retrocedir set-cents anys en el temps”. És això que fa del Iemen un dels seus destins predilectes. A Julio Martín, a qui la cara li canvia quan parla del Iemen, l’atemptat no el fa dubtar: ell i la seva esposa Carmen tenen previst tornar-hi la propera primavera. “Si tingués bitllets per dissabte, marxaria sense pensar-m’ho”, afirma el rosinc.

Publicat al Setmari de l'Alt Empordà del 24 de juliol de 2007