La dignitat d'aprendre en mòduls

La quarta escola de Roses, la Montserrat Vayreda, s’ha convertit en el primer centre de Catalunya que ha hagut de traslladar els seus mòduls prefabricats. Així ho assegura el regidor d’Educació, Antoni Rodríguez: “És la primera vegada que el Departament es troba amb un canvi d’ubicació de mòduls”. I és que el CEIP Vayreda ha viscut una odissea des de la seva obertura, l’any 2005. El professorat esperava tenir l’escola definitiva al cap d’un parell o tres d’anys, però avui dia l’Ajuntament encara no disposa dels terrenys finals. Mentrestant, l’alumnat s’ha multiplicat per quatre i el centre ha patit problemes d’espai. Malgrat tot, la direcció assegura que ha aconseguit desenvolupar un segell propi. “La filosofia inclusiva de la nostra escola és un tret que no volem perdre”, afirma amb orgull la directora, Montse Testar.



El nou curs comença a la quarta escola rosinca amb més mòduls, més espai, més pati i amb una nova ubicació, en ple cor de la zona esportiva. La directora creu que s’ha fet justícia: “Ara se’ns veurà com a escola i se’ns veurà dins la localitat. La col•locació dels mòduls serà lògica i pràctica, tindrem espais de pati propis. No dependrem de cap altre centre, com ens passava a l’antiga ubicació”. L’escola va començar amb una cinquantena d’alumnes i aquest curs ja seran 230. L’antiga ubicació, al bell mig d’un carrer i amb serveis compartits amb l‘escola Els Grecs, era inviable per més temps.

“Els mòduls que hi havia”, reconeix el regidor Rodríguez, “no eren suficients per una escola de dues línies i no hi havia un pati mínimament adequat”. Per això l’Ajuntament ha finançat el trasllat dels mòduls de la seva butxaca, mentre que la Generalitat s’ha ocupat de la millora dels serveis.

Que no sé on para la Montserrat Vayreda. Que sí, dona, que és l’escola dels barracons. La quarta escola estava cansada de l’errònia imatge del centre: “Hem patit prejudicis per ser una escola nova i per estar en mòduls”, ens explicaven al bar de la piscina municipal a finals d’agost, quan l’interior dels mòduls encara no estava a punt. “Nosaltres hem abolit la paraula barracons”, comenta la cap d’estudis, Maria Àngels Ayats. “Un mòdul no té cap mancança, no passem fred com pensa la gent i la qualitat de l’ensenyament no hi té res a veure”.

Que té més immigrants. Que sí, home, que això pot endarrerir la classe. L’escola Montserrat Vayreda també ha patit aquest prejudici. El regidor d’Educació hi reflexiona: “Sí que és veritat que en ser la nova escola ha rebut bona part dels nouvinguts que s’incorporen durant el curs. Però a mesura que passa el temps, els nivells es van equilibrant entre centres”, apunta Rodríguez amb el seu to de veu baix i inalterable. La quarta escola té algunes classes amb nivells d’immigració d’entre el 30 i el 50%, i acull una trentena de nacionalitats diferents. “Això no significa que el ritme de la classe no avanci”, comenta Rosa Gilibets, membre de la direcció i encarregada de l’aula d’acollida.

El segell Vayreda
La direcció creu que una escola plural és una bona oportunitat per aconseguir una escola millor. Volen forjar una escola familiar i de poble, volen crear vincles entre tots els alumnes. I volen eliminar les desigualtats causades per l’edat, la procedència o les necessitats especials dels nens. És la filosofia d’escola inclusiva. “Vam començar essent una escola petita i això va crear moltes vinculacions entre els cursos d’infantil i de primària. Procurem mantenir aquest tret de convivència plegats i ho aconseguim”, assegura Gilibets.

Volen forjar una escola familiar i de poble, volen crear vincles entre tots els alumnes. I volen eliminar les desigualtats causades per l’edat, la procedència o les necessitats especials dels nens.

A més, aquest és el segon curs que l’escola acull l’Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE), única a Roses. El centre va apostar per aquesta aula, destinada als nens que presenten dificultats per seguir el currículum de classe. Creuen que tots els alumnes han millorat com a persones: “Les classes amb alumnes que van a l’USEE han sortit guanyant, perquè el tracte que tenen envers els nens amb necessitats especials és d’admirar. Donen lliçons als adults”, assegura la cap d’estudis.





Els pares semblen contents amb la filosofia de la inclusió: “Fomenten els valors personals de la mainada, més enllà dels valors educatius”, explica la presidenta de l’AMPA, Imma Turigas. “Fan esforços titànics per adaptar als nouvinguts i reduir al màxim les desigualtats”. L’AMPA també hi pren protagonisme amb la festa intercultural que organitza cada any. “És la festa en què tots els pares de totes les nacionalitats i cultures diferents ens ajuntem i compartim el que podem compartir sense parlar: el menjar, els jocs i la mainada”, descriu amb parlar emfàtic i gesticulant Turigas.

L’Imma parla envoltada de mainada. Fins l’inici de curs, els membres de l’AMPA fan d’això, de pares i mares. Estan satisfets amb la nova ubicació. Enrere queden els problemes polítics i judicials del primer projecte de l’escola i les protestes davant del conseller d’Educació. Volen passar pàgina. “Ara s’ha de veure què passarà quan plogui: els mòduls són en una zona fàcilment inundable”, comenten a l’expectativa.

L’escola definitiva
El regidor d’Educació, Antoni Rodríguez té novetats sobre l’escola definitiva. “La futura escola serà pròxima al lloc actual dels mòduls, a tocar de la piscina. La Generalitat ens ha donat una Àrea de Residència Estratègica, que ens permet situar-hi equipaments, entre ells una escola. Els propietaris hi estan d’acord i aviat podrem cedir els terrenys a la Generalitat”.

“La futura escola serà pròxima al lloc actual dels mòduls, a tocar de la piscina", avança el regidor d'Educació.

Des de l’oposició, l’exregidora d’Educació, Montserrat Mindan, recorda que enguany calia fer una nova zonificació, perquè la quarta escola és en una altra zona del poble. “Cal fer zonificacions vives, cada any”. El regidor actual opina: “No podem canviar constantment els criteris de matrícula, però ara que l’escola té una nova ubicació, potser serà el moment”.

Publicat al setmanari Empordà, del 4 de setembre de 2008.

Més informació:
- Blog del centre http://montserratvayreda.blogspot.com/

Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan

Antoni Rodríguez
Regidor d'Educació

L'espai UA4 té només 5.000 metres quadrats i una part és en procès d'expropiació.

El regidor d'Educació, Benestar Social, Salut i Participació parla d'ensenyament coincidint amb l'inici decurs. Explica la situació en què es troben la quarta escola i la segona Llar. També exposa el funcionament de les ajudes en la compra de llibres escolars.

Hem conegut fa unes setmanes que el govern quadripartit no vol construir la quarta escola, la Montserrat Vayreda, al terreny UA4, on l’anterior govern l’havia planejada. Per què?“Nosaltres hem parlat amb el Departament d’Educació i hem valorat l’espai. L’escola Montserrat Vayreda té 2 línies i els estàndards actuals demanen 10.000 metres quadrats, mentre l’espai UA4 té 5.000 metres. A més una part del terreny està subjecte a un procés d’expropiació. Per tant, l’Ajuntament encara no disposa de terreny per cedir a Educació. Ni aquest ni cap altre. És cert que, arrel del nou planejament urbanístic, hi ha uns espais d’equipaments, a la zona de l’IES Illa de Rodhes, que podríem utilitzar per espais educatius, per exemple, el CEIP Montserrat Vayreda. Nosaltres farem una proposta als diversos sectors de la comunitat educativa, als polítics i tècnics; i deciderem on situar la quarta escola.”

En aquest cas de posar en comú una ubicació, com defensarien la ubicació del quart CEIP a la zona de Les Arenes?“Primer, perquè en aquest espai disposaríem dels 10.000 metres quadrats requerits. I després perquè nosaltres no som partidaris de fer escoles petites. En aquest tema, hi ha dos punts de vista: la proximitat i l’espai. L’anterior govern parlava de proximitat i nosaltres busquem un espai millor.”

Per tant, queda descartada la construcció a l’UA4 de l’escola Vayreda?“Encara estem en el procés. Si aconseguim un espai de 10.000 metres quadrats abans que el solar UA4, la construirem allà. Però fins que això no sigui un fet, no afirmaré que allà no hi construirem. Ho estem valorant.”

El govern no està d’acord en l’ubicació de la nova Llar d’infants El Franquet, però ha acceptat que comencin les obres. Quins avantatges i inconvenients té la ubicació adjacent al CEIP Vicens Vives?“Un dels inconvenients d’aquesta ubicació és la proximitat a la rotonda i que ocupa espai públic d’aparcament i de l’escola Jaume Vicens Vives. L’altre inconvenient és que la capacitat d’ampliació és limitada. Tot i això, en aquests moments, fer un nou projecte i buscar un nou terreny suposava un retard que no podíem assumir”.

Per tant el curs 2008-2009 entraran en funcionament les noves instal•lacions?“Sí, la previsió és que el proper curs els alumnes de la Llar El Franquet deixin els barracons. És una qüestió de responsabilitat: no podem acceptar que els nens estiguin en barracons 4 o 6 anys. És per això que nosaltres assumim els projectes que tenia engegat l’anterior govern. També s’ha de dir que tenim previst fer unes reformes a la part d’Educació Infantil del CEIP Jaume Vicens Vives i mentre que durin les reformes, els alumnes passaran als barracons on hi ha hagut fins ara la Llar El Franquet.”

Quin és el funcionament pràctic de les subvencions per reduir el cost dels llibres de text?
“Aquesta decisió ha estat fruit d’una entrada sobtada al govern i amb el curs gairebé tancat. Però en ser una de les bases del nostre programa, vam decidir fer una modificació pressupostària i vam arribar a cobrir, aproximadament i depenent dels casos, la meitat del cost dels llibres. Hem arribat a un acord entre la llibreria Text i les AMPAs. El funcionament general és que nosaltres abonem la quantitat a l’AMPA i l’AMPA paga a la llibreria Text. Al CEIP Narcís Monturiol, els pares i mares paguen i nosaltres li retornem amb posterioritat. La idea per l’any que ve és buscar un sistema per arribar a cobrir el 100% de la despesa i també trobar un model de reciclatge dels llibres.
----------------------------

Montserrat Mindan
Exregidora d'Educació i regidora de CIU

El projecte de la Montserrat Vayreda tenia el suport de tots els grups del Consell Escolar

Montserrat Mindan, exregidora d'Educació i actual regidora de CiU, exposa la visió del seu partit sobre diversos temes educatius. Mindan defensa les decisions de l'anterior govern i valora una de les primeres iniciatives del nou executiu: les subvencions per reduir la despesa familiar en llibres de text.


El govern quadripartit ha afirmat que la el Departament d’Educació a Girona no tenia fins ara cap projecte per a la quarta escola sobre la taula. És cert?“Sí, és cert. El Departament no pot tenir cap projecte si l’Ajuntament no ha entregat els terrenys. Des del Consistori no es podien entregar els terrenys perquè hi havia un problema amb un recurs presentat l’últim moment, que no estava d’acord amb la reparcel•lació de l’UA4. Tot i això, els documents necessaris per enviar a Girona estaven tots preparats. De fet, dos mesos abans, en el Consell Escolar, vam exposar que disposàvem de l’UA4, un solar de 6.000 enlloc dels 10.000 metres quadrats com demana la Generalitat. Els tècnics de l‘Ajuntament afirmaven que era possible fer-hi una escola de dues línies, aprofitant el pendent, amb una planta inferior pels serveis. Vam rebre el recolzament des de tots els sectors del Consell Escolar. A més, la situació a la zona de Els Grecs possibilitava un repartiment més equilibrat de nouvinguts, per evitar formar un gueto com havia passat amb el Jaume Vicens Vives. Amb el traspàs d’informació meva al sr. Antoni Rodríguez li vaig dir que s’havia de resoldre el problema de l’UA4, però que es podia fer tranquil•lament.”

Quina raó els donava el grup socialista per oposar-se al projecte?“L’objectiu dels socialistes sempre ha estat aconseguir una escola gran i amb campus. Però un dels problemes que trobem en situar la quarta escola vora els Mossos és l’increment de ràtio de nouvinguts que provocaria en el centre. Hem de tenir en compte que la zonificació ha estat la única eina que ha donat resultat per equilibrar la presència d’immigrants. Una altra raó que va donar Magda Casamitjana va ser el problema del trànsit, però la proximitat a les vivendes dels alumnes possibilitaria anar a peu a l’escola i solvataria el problema. Nosaltres, al mes de maig, vam tenir el recolzament verbal del Director General de Centres i del Delegat d’Educació a Girona.”

Ja han començat les obres de la segona Llar d’infants, el Franquet. La ubicació del centre va ser decisió del govern de CiU. Per tant, quines avantatges té aquesta ubicació?“Buscàvem una ubicació pròxima a un altre centre per diverses raons: per poder compartir sistemes generals, com el menjador, i perquè molts pares que porten els nens al Vives tenen també fills petits. Així també, la situació geogràfica de les dues Llars quedarà equilibrada, una a cada zona de la Riera. El nostre projecte va tenir el suport del Consell Escolar i la direcció del Vicens Vives.”

Com valoren des de CiU la decisió del govern de Magda Casamitjana de donar subvencions a les famílies per reduir el cost dels llibres de text?“Nosaltres fa dos anys vam començar a fer-ho, amb una quantitat que era provisional i insuficient. La decisió del nou govern em sembla correcte. El que no trobo adequat és la gratuïtat dels libres, perquè el pagament de la totalitat dels llibres no implicarà mai que es cuidin i que es reciclin. Crec que la gent no acaba de valorar el que no paga. A més, la Generalitat hi hauria d’ajudar perquè els impostos municipals només estan destinats al manteniment i als conserges dels centres. És cert que el reciclatge de llibres un tema complicat perquè l’Ajuntament no ho pot fer sol. Es necessita el treball dels centres, les AMPAs i els pares i mares.”

Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents

El dia 12 les escoles tornen a obrir les seves portes. I reobren amb novetats i amb assignatures pendents. Per primera vegada les famílies rebran una ajuda econòmica que cobrirà, de mitjana, la meitat del cost dels llibres de text. I, començat el curs, l’Ajuntament reunirà tots els col•lectius implicats en l’ensenyament per planificar el creixement educatiu de la vila. Tot i això, 2 dels 8 centres públics segueixen impartint les classes en mòduls prefabricats.





Els centres en mòduls són la segona Llar d’Infants, El Franquet, i la quarta escola, el CEIP Montserrat Vayreda, La Llar El Franquet ja disposa dels terrenys on s’ubicarà el centre definitivament, un solar annex al CEIP Vicens Vives. De fet, les obres ja han començat. Però el cas de la Montserrat Vayreda té encara un futur incert.

L’antic govern de CiU pretenia ubicar la quarta escola a l’àrea denominada UA4, a la zona dels Grecs i pròxima a la Riera Ginjolers. Però l’expropiació dels terrenys està encallada perquè dos veïns van presentar recurs. A més, fa unes setmanes, el govern quadripartit va fer pública la seva intenció de buscar uns terrenys majors, probablement a la zona dels Mossos i del segon institut.

Per la seva part, Andreu Otero, director territorial d’Educació a Girona, afirma, en declaracions a aquesta publicació: “coneixia àmpliament les intencions del govern anterior perquè m’havia reunit amb Carles Pàramo i Montserrat Mindan, però no s’havia encarregat el projecte per un problema en l’expropiació”. Otero també reconeix que l’alcaldessa Magda Casamitjana “m’ha parlat d’alternatives a l’ubicació inicialment prevista” i sosté que “veurem els nous terrenys amb calma”, però que “en els temes d’ubicació el municipi té molt a dir”. Sobre la situació dels mòduls, el Director territorial sentencia: “el que no podem és tenir anys i anys aquests nens en barracons”.

L’AMPA de l’escola Vayreda explica que l’actual ubicació del centre s’està tornant petita: la instal•lació d’un nou mòdul ha eliminat l’espai de pati dels alumnes grans de l’escola i les possibilitats d’ampliació són escasses. El regidor, Antoni Rodríguez, diu al respecte: “la Montserrat Vayreda serà una escola de dues línies que necessitarà créixer i molt probablement no hi cabrà en aquell terreny”. En una reunió recent amb l’alcaldessa, el col•lectiu de pares i mares de l’escola va refusar traslladar els mòduls a l’antic càmping Badia i prefereix que els recursos necessaris pel trasllat dels barracons s’inverteixi en les actuals instal•lacions.

> Un retorn més barat
Segons l’Ajuntament de Roses, 2.023 alumnes rosincs rebran enguany les ajudes municipals per reduir la despesa en llibres escolars. Aquesta és una de les primeres accions dutes pel nou govern en l’àmbit educatiu i pretén abonar, aproximadament, la meitat de la factura dels llibres de text mitjançant ajudes que van dels 50 als 120 euros segons el curs. El regidor d’Educació, Antoni Rodríguez, assegura: “la idea és arribar a cobrir el 100% de la despesa i trobar un model de reciclatge de llibres”.

Qui ja recicla llibres és l’IES Illa de Rodhe. Per segon segon any consecutiu l’institut s’ha acollit a “un programa de reciclatge de llibres a nivell de la Generalitat”, explica Imma Carrión, la coordinadora del projecte. El funcionament és clar: la inscripció al projecte és voluntari i cal pagar 5 euros per llibre prestat. L’alumne, que rep el material forrat i amb el nom, l’ha de tornar intacte a final de curs. “El projecte ha anat molt bé”, valora Carrión, però “s’hi ha acollit menys gent de l’esperada”. Enguany l’organització ha comprat llibres de sis assignatures de primer i tercer d’ESO. I amb les ajudes municipals, als alumnes del projecte, “els queda ben poc per pagar”.

Al CEIP Narcís Monturiol també hi hagut novetats. La mateixa AMPA ha gestionat enguany la venda de llibres de text enlloc d’una llibreria externa. Martí Roca, president sortint de l’AMPA, ho explica: “Fins ara teníem moltes queixes perquè la recollida de llibres era molt lenta. És per això que vam decidir gestionar des de l’AMPA la venda de llibres. Vam fer un llistat dels títols de cada curs i, si els pares estaven d’acord, es comptabilitzava en la base de dades. Ja pagats els llibres, vam fer la comanda al distribuïdor.” Roca valora positivament la iniciativa: “Quan els pares han vingut teníem la bossa dels llibres preparada i hem pogut fet un 15% de descompte enlloc d’un 10. Estem molt satisfets”.

Els col•lectius de mares i pares desenvolupen un paper actiu. “Hi ha un nombre molt important d'associats a l'AMPA, és a dir, que paguen la quota anual”, explica Marta Teixidó, presidenta de l’AMPA del CEIP Els Grecs, que afegeix: “la nostra escola té tradició de ser unes de les que té sempre una bona participació, una mitjana de 10 persones cada curs, en una dinàmica tranquil•la i de bona relació amb la direcció de l'escola”. Malgrat això, Teixidó es queixa: “la participació és absolutament minsa a les Assemblees Generals i, si no trobem la fórmula màgica, ens quedarem amb les 10 persones que normalment assisteixen”.

> Preveure el futur
“El tema d’immigració és un tema complex, hi ha fluxes d’immigració imprevisibles”, reconeix el regidor d’Educació. En el context d’una demografia canviant i creixent, l’Ajuntament de Roses posarà en marxa aquest setembre una Taula de Planificació Educativa amb l’objectiu de “saber quant sòl reservem a quinze anys vista per a llars d’infants, escoles de primària i instituts”, en paraules de la pròpia alcaldessa, Magda Casamitjana. En aquest instrument de planificació hi participaran els directors dels centres, les AMPAs, polítics i tècnics de l’Ajuntament.

Publicat a Revista de Roses, setembre 2007