L'altra cara de la llei

Presentada com el quart pilar de l'Estat del Benestar, la llei de la dependència pateix retards en el seu desplegament. Tots els casos greus haurien de rebre les ajudes, però n'hi ha que encara l'esperen. “No sé quan la començaré a rebre”, comenta Joan Garcia, un rosinc de 29 anys. A l'Ajuntament, la treballadora social Elisa Rigau també ho viu a diari: “No pot ser que algú hagi d'esperar l'ajuda tant temps”.

"Es necessita, es necessita, perquè cuidar una persona denpenent són molts diners", reconeix Pilar Barbarà. Ella i les seves germanes van demanar des del primer dia les ajudes previstes per la llei de la dependència. La seva mare, Anna Portell, de 83 anys, necessita atenció per qualsevol petita acció quotidiana. "No es val per si mateixa", explica Barbarà, "i quan ens van concedir l'ajuda vam estar molt contentes". La prestació els permet cobrir gran part de les despeses: adaptar el llit amb travesseres, buscar un matalàs idoni o instal·lar una grua per moure la seva mare.

Fa tot just dos anys que entrava en vigor la llei de la dependència. El govern de Zapatero la va presentar com el quart pilar de l'Estat del Benestar. El seu objectiu era millorar l'atenció a totes aquelles persones que presenten algun grau de dependència, independentment de l'edat o de si pateixen alguna discapacitat física o intel·lectual. Anna Portell presenta el grau 3 de dependència. Són els anomenats grans dependents, persones sense autonomia personal i que requereixen atenció individualitzada per realitzar accions quotidianes. L'any 2008 tots els grans dependents haurien d'haver rebut l'ajuda. Però no és així. L'administració pública reconeix que hi ha retards en els tràmits i en la rebuda de l'ajuda.

"No tindria sentit no reconèixer els retards. Són una evidència", sentencia Joan Garcia. Els enderrariments s'han convertit en l'altra cara de la prometedora llei. Es calcula que la meitat dels catalans amb grau 3 de dependència encara no reben la prestació. Garcia, un rosinc de 29 anys, pateix osteogènesis imperfecta, coneguda popularment com la malaltia dels ossos de vidre. És un gran dependent, però encara no rep l'ajuda. "En cap moment m'han donat la data en què començaré a rebre-la", assegura. L'àvia nonagenària de Joan Garcia patia la mateixa espera, el mateix endarreriment. La setmana passada va morir sense que la promesa ajuda arribés.

Ni del nombre de peticions, ni del nombre d'ajudes rebudes, ni del nombre de retards. A nivell rosinc no hi ha xifres concretes, perquè la prestació es pot tramitar a través de diferents organismes. Ho asseguren Alba Garcia i Elisa Rigau, treballadores socials de l'Ajuntament de Roses. Recorden l'allau de sol·licituds des del primer matí en què es podia optar a rebre l'ajuda. L'entusiasme general del principi s'ha convertit ara en carpetes amb enderrariments i expedients amb dades pendents. "Nosaltres som els referents de la gent, som els que hem de donar la cara", comenta per telèfon Elisa Rigau.

Les treballadores socials asseguren que es respira decepció respecte la Llei. "Molta", exclama Garcia. "Sí, i tant", corrobora Rigau. "No pot ser que algú estigui esperant tant temps. I sovint quan els informen de la quantitat econòmica o la plaça de residència no s'ho acaben de creure, s'esperaven una altra cosa". Ens comenten que l'atípica quantitat d'institucions implicades en la llei dificulta els processos. Que si aquí confirmen l'ajuda, que si allà no els consta res.

Càlculs a la baixa
"Les sol·licituds van començar a tramitar-se un dilluns", recorda Rigau. "Doncs el divendres abans vam marxar a casa sense cap tipus de model o informació sobre el procés. Vam saber com funcionava amb la gent davant". Una altra de les causes dels retards és aquesta: la falta de previsió. La llei es va tramitar a partir del Llibre Blanc de la Dependència, però no existia cap cens oficial de persones dependents a Espanya. Els càlculs es van fer a la baixa. Joan Garcia, un dels afectats per l'enderrariment de les prestacions, es mostra crític: "Abans de fer una promesa d'aquesta envergadura, s'han de comprovar els recursos disponibles i la situació de les persones amb discapacitat o dependència al país. I llavors que facin la promesa".

"No ens podem queixar gaire", afegeix Garcia, "perquè tal com està la situació econòmica...". Els recursos econòmics han estat una trava més en el desplegament de la llei. Primer, perquè la Generalitat assegura que l'Estat espanyol no compleix la seva part de l'acord. El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha confirmat a aquesta publicació que per cada euro que aporta l'Estat, Catalunya en posa tres. I segon problema econòmic, la crisi, que redueix dia rere dia els ingressos de l'adminitració pública.

Les germanes Barbarà s'ocupen de cuidar la seva mare, Anna Portell, que viu a casa. "Tenim dues noies joves que ens ajuden esporàdicament. Més que res per vigilar-la, per no tenir-la sola", explica Pilar Barbarà. El problema afegit és que Espanya no té una bona xarxa de cuidadors per a persones dependents. D'una banda, no hi ha prou gent ni prou formada. I de l'altre, no surt rentable que un familiar decideixi convertir-se en el cuidador de la persona amb dependència: "¿Qui deixa una feina per ajudar algun familiar per 500 euros al mes?", es pregunta la treballadora social Elisa Rigau. I sentencia: "La dependència és un tema important, que ens hem de plantejar tots plegats".

Joan Garcia
“He après a conviure amb la malaltia”

En sortir de casa, la seva mare l'ajuda a col·locar-se a la cadira de rodes. S'acomiaden. Tarda grisa i freda de dissabte. I Joan Garcia enfila el carrer amb força, xerra, no necessita cap ajuda. Cap ajuda, fins que topem amb l'escaló del bar. Una barrera. “Com que la meva malaltia és de naixement he après a conviure amb ella. M'he fet una vida adaptada a la meva situació. Faig com qualsevol persona, però amb les meves limitacions i amb les meves ajudes”.

Garcia, de 29 anys, transmet energia. Treballa a l'Ajuntament de Roses, a l'àrea de Festes. Mentre espera el tallat parla de la seva malaltia, els ossos de vidre: “Afecta al creixement i a la fortalesa dels ossos. Arriba un punt, passada l'adolescència, que la malaltia es queda parada. A partir dels 18 anys és més fàcil de portar”.

Li preguntem sobre la fortalesa psicològica per resistir-ho. “Hi ha algun moment dur, però aprens a conviure-hi. Necessito ajuda per moltes coses quotidianes, però tenir una cadira de rodes amb motor dóna certa llibertat”. Diu que el més difícil va ser de nen, que la seva malaltia no és gaire freqüent i la mainada no ho acaba d'entendre. “Quan més adult ets, més accepten la situació”.

Li agrada trobar-se amb els amics i ajudar als altres. Ha fet tasques de voluntariat amb gent gran. S'acaba el tallat. Li sona el mòbil. Queda d'aquí una estona.

Publicat al setmanari Empordà, 27 de gener de 2009.

La capital francesa de Catalunya

Dit i fet. “Vaig jubilar-me, vaig decidir vendre la casa i me'n vaig venir cap aquí”, recorda Régine Tricot, una francesa afincada a Roses. Enrere van quedar les seves classes de matemàtiques en un institut, el clima del nord de França, l'estrès de la rutina. Es va instal·lar a Roses, una vila mediterrània on estiuejava des de feia 37 anys.

Així és la història de la Régine, però podria ser-ho de molts altres rosincs amb noms afrancesats. De fet, Roses és la població de Catalunya amb la comunitat francesa més nombrosa, segons confirma el Consulat barceloní. Traduït en xifres: un 7'6% de la població censada a Roses és de nacionalitat francesa, o sigui, uns 1.550 ciutadans. Tot i això, les xifres exactes són difícils de determinar.

“Sí, són difícils de determinar”, reconeix Màrius Fàbrega, cònsol honorari de França a l'Alt Empordà. “Hi ha molts francesos que van i vénen constantment, durant tot l'any, i no estan censats”. Fàbrega, nascut i criat a Catalunya, sap de què parla. El seu contacte amb la població gal·la a la comarca és constant: noves inscripcions, baixes per defunció, carnets d'identitats, passaports, dubtes... “Aquest càrrec té una llarga tradició a la comarca”, recorda Fàbrega, advocat de formació.

Transmet hiperactivitat, energia i seguretat quan atèn els ciutadans al seu despatx figuerenc. Almenys així se sent des de la sala d'espera, silenciosa i amb revistes en francès. Una d'elles és titula Le petit poisson, de 120 pàgines, trimestral, amb una tirada de 5.000 exemplars, a tot color. S'edita a Roses i la seva directora es diu Régine Tricot. Sí, la mateixa, la professora jubilada afincada a Roses.

“Fa dotze anys que en sóc directora”, explica vestida de negre absolut. “És una publicació amb seccions fixes elaborades per col·laboradors, la majoria francesos residents a Espanya”. Sona el timbre. Bonjour, bonjour, se sent de fons. Tricot destaca la importància de la publicitat per garantir la gratuïtat de la revista: “Actualment tenim un comercial que se n'ocupa. Una bona part dels anunciants són empreses catalanes, a qui traduïm els textos publicitaris al francès”. Sona el timbre. Bonjour, bonjour, es torna a sentir.

I és que Le petit poisson, traduït al català com El peixet, és la revista de l'Amicale, una associació altempordanesa de francòfons. La seu és a Roses, en un apartament mig buit però amb una abundant biblioteca en francès, un parell sofàs de cuir i taules de tertúlia. De nou, el timbre. Bonjour, bonjour. El tràfec és constant divendres a la tarda.

Un dels fundadors de l'entitat és Màrius Fàbrega. Sí, el mateix, l'advocat amb funcions de cònsul. I la presidenta actual es diu Caroline Daullé, una jubilada francesa afincada a Roses que ja té mitja familia a Catalunya. “L'Amicale ha permès consolidar els vincles entre la comunitat francesa a la comarca i ajudar els nostres compatriotes acabats d'arribar”, descriu. Organitzen “petanca, jocs de taula, cinema, sopars, conferències, picnics, excursions, viatges...”, ennumera amb ritme la presidenta, com si s'hagués après la llista de memòria.

Caroline Daullé és major de 60 anys, com el 40% dels francesos censats a Roses. La seva recepta per jubilar-se amb qualitat de vida té tres ingredients essencials: sol, tranquil·litat i bellesa. A l'associació expliquen que Roses produeix bones collites dels tres ingredients, que els agrada, que s'hi integren molt bé. L'únic problema és la llengua. Alguns se senten massa grans per aprendre, d'altres no troben el moment per practicar: “Els comerciants parlen en francès, ens contesten en francès i la gent no troba la utilitat d'aprendre l'espanyol”, comenta a la seu de l'Amicale, Régine Tricot, que sí que parla castellà.

L'associació els brinda l'oportunitat i una bona colla l'aprofiten. Setmanalment la seu de l'entitat acull una hora de conversa en castellà. ¿I el català?, preguntem. Aquí les cares canvien: que és una llengua molt complicada, que vaig provar-ho i vaig desertar, que només s'utilitza a Catalunya.


El català espanta
Ens apropem a un local regentat per francesos. En Dominique, que dirigeix aquest bar a primera línia de mar, no entén la importància que es dóna al català i sentencia en francès tancat: “El nacionalisme no et fa menjar i aquí sembla que no ho vegin”. És exagent de seguretat en un estadi parisenc i és l'altra cara dels francesos a Roses: empresaris de mitjana edat. Segons dades de l'Ajuntament, 97 activitats econòmiques estan a nom de titulars francesos, un 7% del total. “Aquí hi ha menys pressió fiscal, no tens la sensació que et van al darrere”, comenta en Dominique al seu bar.


Menys impostos, menys tràmits administratius i una estimulant demanda són l'asquer per a metges, dentistes, fisioterapeutes, restauradors i botiguers. “Fa sis anys que som aquí i n'hem tardat tres per atraure el públic autòcton. Ara el local s'ha convertit en un bar de referència per la seva decoració atractiva i perquè està obert tot l'any”, explica orgullós en Dominique, que duu una camisa blanca amb una marca de licor brodada al pit. La Joanna, en canvi, acaba d'arribar. Regenta des de fa sis mesos una llampant botiga de roba interior mentre que les seves filles viatgen a diari a França per anar a l'escola. “De moment m'està costant l'idioma perquè portava vint anys sense parlar l'espanyol però la gent m'ajuda. Els clients de Roses es fan entendre com poden”.

La Joanna ens comenta en francès que se sent ben integrada. Però no tothom percep una bona adaptació de la comunitat gal·la a Roses. “No veig que facin gaire esforç, tinc la sensació que viuen entre ells”, opina Françoise Lloançy. “Sí que s'adapten en alguns aspectes, participen en alguns actes, però sempre van plegats, a la seva”. De sang rosinca i criada a França, la Françoise s'ha involucrat més d'una vegada en el món associatiu i polític del poble. Se sent empordanesa, catalana. “He parlat amb molts francesos i molt pocs fan esforços per a la integració”, conclou.

Més pes de la llengua francesa
El Consolat francès a Barcelona, encapçalat per Pascal Brice, s'ha marcat un repte: potenciar l'estudi de la llengua francesa a les aules de la comarca. Fa gairebé un any, en visita oficial a Roses, Brice va plantejar la seva intenció a l'Ajuntament i les converses segueixen vives. “El procés és lent però el contacte continua”, comenta l'alcaldessa rosinca, Magda Casamitjana. I subratlla: “Roses es va oferir per acollir el liceu francès a la comarca. Volem que el francès sigui una llengua viva i de carrer”.Casamitjana, formada al Liceu francès de Barcelona, visita de forma regular l'Amicale de francòfons. “Oh! Hi ha una excel·lent relació amb l'alcaldessa, com també ho era amb el seu precedent, Carles Pàramo”, exclama Caroline Daullé, la presidenta de l'entitat. L'alcaldessa aposta per la interrelació: la comunitat francesa pot aportar “la seva cultura i la seva manera de fer”, i l'administració pública pot treballar per a que coneguin la societat catalana i el seu funcionament.

Publicat al setmanari Empordà, del 28 d'octubre de 2008.

El polèmic càrrec de confiança

Gaspar Gallego. Regidor de Turisme.

“Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà”

L’Àrea de Turisme va contractar fa uns mesos Mònica Camps, rosinca que es va presentar quarta a les llistes del GIR (Grup Independent de Roses) en les darreres eleccions. Camps fa d’assessora al regidor Gallego, del mateix partit. Gallego defensa l’elecció de la seva mà dreta.


Quines funcions desenvolupa la nova assessora?
Quan vam arribar aquí, l’Àrea de Turisme no era res més que un taulell on es donava informació. Calia preparar un projecte, parlar amb la gent, consensuar amb altres àrees, posar en comú amb els tècnics... Era una feinada immensa. Per tant, vam contractar una persona [Mònica Camps] que ens ajudés a preparar aquests projectes. I ella és una de les persones que ha estat al darrere de preparar aquest símil de patronat de turisme, un punt que anunciàvem al programa electoral del GIR. I a partir d’aquí hem contractat els tècnics, que no parlem de qualssevol, és l’equip que va preparar el màrqueting de Barcelona 92, és gent que sap de què va.



Des de l’oposició es va criticar que el nomenament no fos per concurs públic. Per què es va recorre a aquest tipus d’elecció?
No buscàvem un professional que ens costés un munt de diners. Ens valia
“Quan no necessiti els seus serveis, Mònica Camps marxarà”gent d’aquí, que conegui Roses, que t’ajudi a contactar amb el teixit econòmic de la vila, que prepari un dossier. Això ens costa tres vegades menys que amb un extern.

CIU es referia a tècnics...
CIU critica una cosa que s’ha afartat de fer. Tenim un Ajuntament que està atapeït de càrrecs de confiança, que nosaltres hem mantingut perquè nosaltres entenem que no es pot jugar amb el pa de les persones. El cas d’aquesta persona [Camps] que ha estat tan criticada és un cas més. Amb una diferència, aquesta persona sap que marxarà quan no necessiti els seus serveis o quan jo marxi.

Mantenen els càrrecs de confiança, però el fins ara director de la Fundació Història i Natura, Joan Juanola, ja no ocupa el càrrec.
No ocupa aquest càrrec.

Però continua a l’Ajuntament?
Sí. Continua contractat. No és un funcionari, però segueix contractat.

Què fa? Assessora?
Sí.

A aquesta Àrea?
Aquesta Àrea i Alcaldia. Sobretot aquesta Àrea. Se l’ha mantingut perquè és una persona molt capacitada... Mira, així podràs dir ‘en aquest moment el regidor m’ensenya uns estudis de Juanola’. [Mostra vuit dossiers].

Més informació al web oficial del GIR (Grup Independent de Roses.


Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008.

"La crisi ens afectarà negativament"

Gaspar Gallego. Regidor de Turisme.



El regidor de Turisme i Comerç, Gaspar Gallego, no pot fer grans recepcions oficials en el seu despatx. Les dependències s’amaguen darrere del mostrador de l’Oficina de Turisme i després d’un passadís estret, ple de fulletons en diverses llengües pels visitants. Gallego sembla tímid però, quan comença a parlar, gesticula i varia el volum de la seva veu. Reflexiona sobre la temporada turística i repassa el primer any de legislatura.

Com augura l’Àrea de Turisme que serà aquesta temporada d’estiu?
És una temporada amb diversos condicionants exteriors: la caiguda del sector de la construcció, i la pujada del preu de les hipoteques i del petroli. Aquesta situació ens ha fet entrar en una espiral de crisi econòmica a nivell internacional. Per tant, la crisi afectarà negativament a Roses i a totes les poblacions que viuen i treballen del turisme. En el nostre cas, una bona part dels ingressos econòmics els genera el turisme i és lògic que ens veiem afectats.

Quins instruments té Roses per reduir els efectes de la crisi?
Primer de tot, nosaltres tenim un nom fet des de fa temps com a Roses, com a Costa Brava, com a Badia i com a Empordà. Som i sempre hem representat una destinació puntera en temes turístics. Però, en els darrers anys, ens hem adormit, no ens hem
promocionat amb els nous mitjans electrònics. Per exemple, no tenim un web turístic de Roses, només disposem de la pàgina de l’Ajuntament. I en aquest sentit haurem de fer una sèrie d’actuacions. Són lentes perquè no hi havia projectes anteriors. Un altre exemple és la creació d’una entitat mixta que reuneixi ajuntament i privats. Estem estudiant quina és la millor fórmula, finalment sembla que ens decantem per una fórmula que els tècnics estan acabant d’estudiar.


Quina és la fórmula?
Seria una empresa mixta municipal amb la presència del sector privat: hotels, restaurants, bars, comerços, zones de lleure, l’Associació de Comerciants, el parc aquàtic, el tren turístic... La idea és que el teixit econòmic i social privat del municipi digui cap a on vol anar, que tingui una entitat que li doni veu. I si això funcionés bé, no es descarta la possibilitat que aquesta gent fos qui prengués la iniciativa i ens digués a l’Ajuntament què hem de fer. L’entitat hauria d’estar en marxa abans de final de legislatura.

Però tan vostè com l’alcaldessa, Magda Casamitjana, van assegurar que l’entitat estaria constituïda abans d’aquest estiu. Com s’explica el retard?
És un tema senzillament jurídic. Nosaltres ja teníem preparat l’expedient per passar pel Ple el mes de març per crear el Consell Sectorial de Turisme. Però què va passar? Teníem l’estructura dissenyada però faltava dotar-la de continguts, i d’això se n’han d’ocupar tècnics. Vam contractar una assessoria experta en aquests temes i ens van alertar que ens equivocàvem de forma jurídica perquè el Consell es trobaria limitat de competències. El Consell no tindria capacitat ni per decidir ni per engegar projectes. I vam decidir aturar momentàniament el procés. Portem tota una vida sense aquesta figura, per tant, allargar-ho sis mesos més no és cap problema. És millor rectificar i fer-ho bé.

Al context econòmic incert, cal sumar-hi la sequera: la conca de la Muga segueix en nivell d’excepcionalitat 2. Roses podrà patir problemes d’abastiment d’aigua aquest estiu?
Radicalment, no. És cert que el tema de l’aigua és un problema. La publicitat dolenta que s’ha fet sobre la sequera que patim i sobre els possibles problemes d’abastiment ens pot afectar. Si algú tenia dubtes sobre on passar les vacances, aquestes notícies l’han fet decidir per una altra opció. Tot i això, les pluges de les darreres setmanes ens garanteixen amb total seguretat l’abastiment d’aigua fins a final d’any com a mínim. Aquest estiu no tindrem restriccions d’aigua, però cal seguir estalviant.

Precisament per estalviar aigua, el govern rosinc ha subtituït les dutxes tradicionals de les platges per rentapeus. Com reaccionarà davant d’aquesta novetat el turista que ve aquí a gaudir, a viure com un rei?
Sí, és un tipus de dutxa més incòmode perquè no ets pots dutxar, només rentar els peus. Però jo crec que la gent és conscient de la situació que patim. La majoria de gent és cívica i sap que l’aigua és un bé que s’ha d’estalviar i cuidar. Crec que només es queixarà la gent que abusa de les dutxes, que mostra poc civisme.

I tercer possible inconvenient de l’estiu: Roses està aixecada per les obres. Quina imatge se’n durà el visitant de la vila?
Sé que sona a excusa, però les coses són com són i no sempre són com ens agradaria que fossin. Les obres són heretades, és a dir, aquest any prou estem fent acabant amb el que ens van deixar i de la manera que ho van deixar. Hi ha obres que han eliminat un munt d’aparcament, s’han fet sense previsió de coordinació... Està previst que a final d’aquest mes de juny s’aturin les obres majors i al setembre s’acabi el que queda. Aquest matí [a 23 de juny] en parlàvem en Junta de govern i totes les obres s’acabaran en màxim 30 dies de treball. Algunes obres ja quedaran transitables a fi de mes: la plaça de Llevant, els carrers dels Doctors...

“La publicitat dolenta sobre la sequera ens podrà afectar”

> El model turístic
Roses està preparada per oferir una oferta turística de qualitat més enllà del sol i de la platja?
Tenim un inventari turístic que és l’enveja de mig món. Som la única població d’Espanya que és vèrtex de tres parcs naturals, tenim una costa llarguíssima, tenim un patrimoni cultural admirable... Una altra cosa és no ho tinguem condicionat i preparat per visitar. En els darrers anys, hi ha coses on s’ha treballat bé i molt. Tenim un passeig marítim que és un orgull tenir-lo. Tenim equipaments fantàstics, com la piscina municipal o el port esportiu. És va fer una bona feina, sí, és cert, però bàsicament urbanística. CIU sempre va posar l’accent en l’urbanisme. Per tant, cal apostar per fer visitables tots els espais pendents. A més, no hem explotat mai el tema gastronòmic, que té molt potencial a Roses.

Què proposen des del govern per revalorar aquest potencial?
Nosaltres vam fer una primera trobada amb restaurants de la vila per potenciar Roses com a destinació on es pot menjar bé. I una de les primeres accions del nostre govern va ser visitar Ferran Adrià i Juli Soler [d’El Bulli]. Els vam comunicar que ens agradaria cooperar amb ells, ja que són referència en aquest àmbit. I la nostra sorpresa va ser que mai abans l’Ajuntament els havia fet cap proposta.

I aquesta predisposició d’El Bulli com es farà visible?
Hi ha converses però, per respecte a les persones de qui parlem, esperarem a tenir coses definides. S’està treballant amb ells com amb la resta de restauradors. Són coses que no es poden fer d’avui per demà.



> Vendre Roses
Com s’ha venut durant aquest primer any de legislatura la imatge de Roses a Espanya i Europa?
Hem mantingut fires on ja s’hi anaven i n’hem recuperat d’altres que s’havien deixat d’anar. Un exemple és FITUR. També he de dir que en alguns casos hem anat a alguna fira perquè des de Turisme de Catalunya o el Patronat Girona-Costa Brava se’ns ha demanat. És el cas de Moscou, on hi vam enviar material promocional.


Roses va estar present també a la reconeguda fira World Travel Market de Londres. Quins resultats es van aconseguir?
Nosaltres com a Ajuntament assistim a aquestes fires amb un objectiu clar: posar el nostre poble en la retina de tots els visitants i operadors turístics. En el cas de Londres, és una fira on es promocionen destinacions amb instal·lacions per fer congressos, que a Roses és el Teatre. La gent s’informa allà de les destinacions, dels atractius de la població... No obstant això, la contractació no es fa allà, és més tard que rebem les peticions. Però així mateix, el que més ens interessa és oferir a l’empresariat de Roses un espai gratuït per tancar els seus negocis a la mateixa fira, a Londres.


Londres no va tenir resultats directes però sí indirectes?
Lògicament. Directes, més tard: vam rebre algunes sol·licituds per demanar més informació. Que després venen o no vénen? Desgraciadament no som els únics. Ni som especialistes en aquest turisme ni ara mateix tenim les millors comunicacions amb Barcelona, que és on arriba aquest tipus de visitant.

I per tancar el tema de marca: A principi de legislatura, vostè va mostrar la intenció de crear un pack comú per vendre l’oferta turística de Roses, Castelló i l’Escala. S’ha avançat amb aquest projecte o s’ha deixat en un calaix?
No, no s’ha deixat en un calaix. Les converses es mantenen però posar d’acord tots els municipis és una cosa molt complicada. El que sí que vam fer és un pas més enllà, que va passar pel Ple municipal. Estem en procés d’adhesió a l’Asssociació Alt Empordà Turisme, que es va crear l’any 2004 i que ara engloba vint municipis. Els més importants de la comarca ja hi som. La filosofia d’Alt Empordà Turisme era la idea que jo defensava i més tard vaig saber que ja existia: vendre la comarca com a destinació turística única, de qualitat i amb tots els atractius reunits. L’Associació porta una feina feta molt important i crec que els petits municipis s’hi aniran apuntant.

“No he rebut ni una suggeriment de l’oposició ”

Per tant, hi ha cooperació entre pobles. I a nivell local, com és la cooperació amb els grups de l’oposició: CIU i ERC?
Gairebé nul·la. En aquesta Àrea no he rebut ni una suggeriment ni una idea... Tant de bo! I és un oferiment que vam fer des del principi. De CIU no m’estranya perquè el regidor que tenien assignat a Turisme no havia trepitjat aquest despatx en quatre anys. No ho dic jo, m’ho van dir quan vaig arribar aquí el primer dia. No m’estranya que no tingui cap projecte si no va entrar mai aquí. El que haig de dir que em va saber especialment greu és la relació amb ERC. Jo sabia que el regidor Marc Danés tenia molta il·lusió per tirar endavant el projecte Pla Local de Turisme. Jo l’he convidat personalment a parlar-ne, m’hi ofert tres o quatre vegades... El que no farem és perseguir la gent. Les bones idees no són propietat de ningú, però cal una voluntat.


Publicat a Revista de Roses, juliol de 2008

CiU acusa el quadripartit d’interessos urbanístics

El líder de l’oposició, Carles Pàramo, assegura que seguirà al capdavant del partit

06/06/08

“Aquest acte no és una revenja, no és una rabieta nostra”, assegurava Montserrat Mindan. El grup rosinc de CiU va organitzar el passat 6 de juny al Teatre Municipal un acte per fer balanç del primer any a l’oposició. El líder, Carles Pàramo, va donar la raó a Mindan, però va recordar-li, de forma afectuosa i anecdòtica, que en català correcte “rabieta es diu rebequeria”. Ja seriós, Pàramo sentenciava: “Volem fer balanç per lleialtat a vosaltres, necessitem expressar què fem i on anem”. I va afegir que ja havien passat per una “fase de reflexió” i que ara es senten “animats i amb força”. El míting es preguntava: Hem perdut un any?. Tot i això, des dels primers minuts els regidors convergents van confirmar-ho.




CiU creu que Roses ha perdut un any. Acusen al quadripartit rosinc de desgovern, de descoordinació i de treballar per interessos econòmics no generals. La número dos del partit, Montserrat Mindan, va denunciar que els membres de l’executiu rosinc “són els reis dels grans titulars a la premsa i ells mateixos saben que moltes coses no s’arribaran a fer o no són viables”.

El líder, Carles Pàramo, va deixar-ho clar: seguirà al capdavant de CiU de Roses.L’exalcalde va comentar que molta gent pensava que deixaria la política uns mesos després del sobtat canvi de govern, però assegura que confia en l’equip i el projecte convergent. Amb metàfores i símbols, el cap de l’oposició va acusar el govern de Casamitjana de cedir als interessos econòmics i urbanístics: aquest hivern, quan Pàramo passava al vespre per davant de consistori, “la llum de l’Alcaldia sempre estava apagada mentre que la llum d’Urbanisme, allà a Can Jordà, sempre la veia encesa”. I va exemplificar-ho: “per què creieu que han aturat el nostre projecte a la zona Sud 1?”. Es referia als pisos, alguns de protecció oficial, que CiU va projectar darrere de l’IES Cap Norfeu. “Està aturat perquè volen passar de 800 habitatges a 1.100, d’això sí que en saben”, va sentenciar.

Pàramo va recórrer al to familiar i irònic, mentre que la veu pròpia dels mítings, la va posar Montserrat Mindan. La número dos, amb veu enfadada i gesticulant com mai, es preguntava: “Per què abans parlaven de crítiques polítiques i ara les nostres intervencions són revenges del passat?”. Des de la tribuna, Mindan va denunciar que l’actual govern encara no ha decidit la ubicació de la quarta escola, la Montserrat Vayreda, i que el quadripartit ha obviat durant l’any les associacions i la societat civil rosinca.

L’exregidor d’Organització i Promoció Econòmica, Pere Juanola, va parlar de “l’any del desgovern”. En clau econòmica, va queixar-se de la pujada de taxes anunciat per l’executiu, tot destacant que els actuals grups governants “volien congelar els impostos durant la campanya electoral”. D’altra banda, Juanola va minimitzar la deslocalització de la multinacional Zodiac: “Ara potser se’n van però, de moment, hi ha 250 persones que han treballat durant deu anys”.

Les dues regidores que s’estrenen aquesta legislatura, Irene Bühler i Montserrat Sastre, van parlar en clau ciutadana. Sastre va reclamar una potent zona de vianants digne per passejar-hi i Bühler va alertar que Roses és plena d’obres. “Som al juny i el poble no està preparat per rebre visitants, que són el nostre motor econòmic”, deia la regidora amb el suport de part del públic, que assentia amb el cap.

La sala d’assajos del Teatre va reunir gairebé un centenar de persones, una quantitat que equivaldria al 5% dels vots rebuts per CiU a les passades eleccions municipals, i la mitjana d’edat superava els cinquanta anys. Hi havia ciutadans anònims, veterans del partit, exregidors convergents i algunes reconegudes figures del panorama cultural de Roses.

L’ambient era familiar i relaxat, tal com Francesc Sastre va confirmar. El regidor convergent va anunciar que parlava “com al carrer”. Va fer autocrítica: “alguna part de culpa devem tenir” del canvi d’executiu. Però també va ser ell qui va fer el discurs més dur amb el govern. Acompanyat d’exemples, Sastre va acusar el quadripartit d’indecència, immoralitat, mediocritat, arrogància, prepotència, mala educació... i de donar tranquil•litat. Assegura que ara Roses és una vila més tranquil•la perquè “ja no tenim en Pillo [el regidor Joan Esteve Danés] que ens inoportuni quan sortim al carrer”. A més, l’exregidor de Cultura i Festes va acusar al consistori actual d’assetjament laboral (textualment de “mobbing”) contra alguns treballadors municipals.

Qui diria que l’alcaldessa, Magda Casamitjana, era tan sols a cinc metres de l’acte, a la sala gran del Teatre com a espectadora d’un concert organitzat per un institut. I qui diria que, en acabar l’acte, l’alcaldessa va coincidir amb alguns dels assistents a la porta. Però les parets estan insonoritzades i Casamitjana no devia sentir un dels desitjos del míting: “Si Déu vol, només ens queden tres anys d’aquest govern”, va dir amb veu solemne la regidora Montserrat Sastre.

Roses es fa ciutat

La vila arriba als 20.000 habitants, i passa a considerar-se ciutat. A partir d’ara, l’Ajuntament tindrà més competències en Benestar Social. En aquest context, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, aposta per dos projectes sociosanitaris: pisos de protecció oficial i l’àrea de dependència.




Roses ha arribat als 20.000 habitants, però no és una simple xifra rodona. La vila
passarà a considerar-se ciutat. A la pràctica, això és tradueix en més competències i més recursos en Benestar Social. L’alcaldessa, Magda Casamitjana, resumeix el canvi: “L’Ajuntament estarà obligat a apropar tots els serveis bàsics a les persones”. El govern vol aprofitar la nova situació per posar en marxa dos projectes que eren al tinter: la creació d’una plataforma de serveis per a la dependència i la construcció de pisos tutelats per a la gent gran.

“No només significa que passem de ser poble a ciutat”, especifica Casamitjana, “tindrem més competències de les que ens corresponien fins ara. Disposarem una Àrea Bàsica de Benestar Social”. I és que fins ara, qui s’ocupava d’aquestes funcions era el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. L’àrea altempordanesa de Benestar vetllava per l’ajuda a domicili, el transport adaptat i l’atenció d’infants en situació de risc, entre d’altres funcions.

Més competències impliquen més recursos. Per fer front a les noves funcions, el Consistori rebrà més diners de l’Estat i la Generalitat. De moment, el govern quadripartit està reestructurant l’Àrea de Benestar Social i incrementarà el nombre de treballadors.

L’executiu rosinc ha aprofitat el nou panorama en Benestar Social per posar fil a l’agulla a dos projectes que havien anunciat al principi de la legislatura. Primer, la construcció de pisos de protecció oficials, una part d’ells destinats a gent gran. I segon, la creació d’una Àrea de serveis per a la dependència a la vora de l’actual Residència Nova Vida. “Hi prestarem tots els serveis possibles per a que les persones tinguin la millor qualitat de vida”, anuncia l’alcaldessa.

Més independents
Casamitjana augura que els rosincs dependran cada vegada menys de la capital empordanesa. “Només caldrà anar a Figueres per temes capitals”, assegura. En aquest sentit, el govern té sobre la taula la construcció d’un tanatori a Roses, que se situarà al costat del cementiri. L’Ajuntament convocarà abans del mes de octubre un concurs per adjudicar el servei a una empresa privada.

I en l’àmbit sanitari, el Centre d’Atenció Primària (CAP) ha començat la seva ampliació. Les obres, d’uns divuit mesos de durada, possibilitaran un augment del nombre de consultes i la instal•lació a Roses dels serveis de radiografia i analítiques. No obstant això, Roses no tindrà hospital: la consellera de Salut, Marina Geli, ho ha considerat inviable.

> > > > >

Magda Casamitjana. Alcaldessa de Roses.

“Si no aconsegueixo tirar endevant l’àrea de dependència, no haurà valgut la pena ser alcaldessa”

Com es notarà el canvi de competències en Benestar Social?
Tirarem endavant aquella àrea de dependència que havíem anunciat. Hi haurà una nova residència i un centre de dia, on puguis deixar l’avi un parell o tres d’hores. L’àrea també inclourà un respir per poder deixar en bones mans la persona estimada una setmana o un mes. La plataforma oferirà ajuda a domicili, rehabilitació, massatges...

Sovint la política parla de projectes però no es realitzen. Seran visibles els resultats d’aquest projecte a mig termini?
Sí. Ja hem començat les converses i el projecte es veu amb bons ulls. Si no aconsegueixo tirar endevant l’àrea de dependència, no haurà valgut la pena ser aquí.

L’Ajuntament també ha anunciat la construcció de pisos tutelats per a la gent gran. En quina situació està el projecte?
Hem parlat amb l’Incasòl i firmarem un conveni per desenvolupar aquesta àrea. Hi haurà pisos de protecció general per a gent de renda mitjana, per exemple, joves. Però també una quarantena de pisos tutelats per la gent gran. Seran apartaments dins del municipi, en règim de lloguer i d’uns quaranta metres quadrats. Tindran la seguretat que a la planta baixa hi haurà serveis comunitaris. Els pisos disposen d’un botó per avisar una persona disponible a la consergeria les 24 hores del dia.

Els pisos es trobaran a la zona dels Grecs, al terreny anomenat UA4. Quan el govern de CIU va voler fer-ne l’expropiació, dos propietaris van encallar el procès.
Els propietaris continuen fent el que els pertoca. Segueixen sent propietaris. Si volen, poden construir-hi.

Per tant, parlem de menys superfície que la que s’hauria destinat a la quarta escola?
Sí, molt menys. I probablament també hi cabrà una tercera llar d’infants, tot i que uns privats ens han mostrat la seva intenció de crear una guarderia. Estudiarem la possibilitat que sigui concertada.


Publicat a Revista de Roses, abril 2008

La política té veu d'home

Les cinc regidores de Roses analitzen la seva experiència en la política, un món on les dones encara són minoria.




No ho dubta: “el món de la política és molt masclista”. Així de contundent es mostra Magda Casamitjana, la primera alcaldessa de la història de Roses. De fet, de les disset butaques que formen la sala de plens de Roses només cinc estan ocupades per dones, o sigui, un 30%. La vila rosinca no és una excepció, perquè la desigualtat de gènere segueix molt present en la política de tots els nivells.

Les cinc regidores rosinques ― tres de CiU i dues del PSC― creuen que la dona encara no està en igualtats de condicions amb els homes. La dona ha entrat de ple en el món laboral, sí, però segueix carregant amb la major part de les obligacions familiars. L’alcaldessa, Magda Casamitjana, diu que “per tradicions culturals la dona té més càrregues familiars que els homes”, un gran entrebanc per entrar al món polític.

La regidora de CiU Montserrat Mindan, de 44 anys, ja suma gairebé una dècada d’experiència en la política. “Quan els fills són petits la societat està muntada de tal manera que la major part de responsabilitat recau sobre la dona. I per conciliar-ho amb la feina i la política, has de llevar-te molt d’hora i has d’anar al llit molt tard”, diu assentint amb el cap.

Prové del món associatiu i de les AMPAs, però Mindan va ser regidora al govern de CiU durant vuit anys. I precisament dedicar-se plenament a la política va ser una decisió difícil. “Vaig reunir la família i vaig demanar ajuda als meus pares. Sense ells hauria estat impossible ser regidora i tinent d’alcalde, perquè el meu marit treballa en el món de l’hoteleria”. Ho explica asseguda a les escales del pavelló municipal: avui és dissabte i el seu fill petit juga un partit de bàsquet. Reconeix que ara, sense tantes responsabilitats polítiques, pot gaudir més dels seus. “He recuperat coses que abans no podia fer, com jugar a cartes amb la família”.

La família, també preocupa la seva companya de partit Montse Sastre. “M’agrada implicar-me en la vida rosinca, però per a mi és bàsic que la meva família funcioni”. Sastre, de 47 anys, va entrar de ple en la política les passades eleccions, perquè les seves filles començaven a ser grans. “Sóc una persona amb moltes inquietuds i per a mi va ser una proposta molt engrescadora. Però fins que els fills no són autònoms, a les dones ens costa molt poder entrar en la política”, argumenta.

Molts recorden el seu últim paper amb el Grup de teatre de Roses, la Catherine, la criada trastocada d’ Un matrimoni de Boston. I és que Montse Sastre forma part del grup des dels inicis i és també una de les cares visibles de l’Associació de comerciants (ACOR). Però explica que la política és molt diferent, caòtica i sense horaris. “El dia que tens un ple saps a quina hora entres, però mai saps quan surts”, diu Sastre, “i en el meu cas això implica, per exemple, deixar el sopar preparat a la família”. Des de la seva botiga, reconeix que moltes dones tenen dificultats per conciliar-ho tot. Regenta un comerç d’artesania, avui silenciós perquè la tarda plujosa ha espantat els clients que passejaven pels carrers. “Carrers molls, calaixos eixuts”, recita mirant l’exterior.

Totes hi estan d’acord: conciliar-ho tot és complicat, i això és un fre per entrar en la política. D’altres, com l’alcaldessa, hi afegeixen una segona causa. El funcionament intern dels partits perjudica a les dones, segons Magda Casamitjana. “Portem molts anys amb els homes en els càrrecs importants. Ells salten de càrrec en càrrec, i les dones seguim a la cua. El món de la política és molt dur i competitiu”, afirma l’alcaldessa socialista. Casamitjana, ara batllessa amb 44 anys, també prové del món cívic. “Vaig començar en les associacions culturals i de pares”, diu fent memòria. Però els socialistes van voler fitxar el seu marit, un empresari de la vila, i finalment va entrar-hi ella, una filòloga que ensenyava català a les escoles del poble i amb dos fills en edat escolar. “Vaig pensar que des de l’Ajuntament podria expressar millor les meves opinions”.

Totes hi estan d'acord: conciliar-ho tot és complicat.

Una mirada femenina
Casamitjana és davant del seu despatx i dialoga amb una senyora, d’una seixantena d’anys, que li explica els seus problemes. Pocs centímetres les separen mentre parlen i, quan s’acomiaden, Casamitjana li dona records pel seu marit. Això és, segons l’alcaldessa, la “mirada femenina” de què sempre parla. “Les dones tenim una altra sensibilitat, i jo ho estic veient amb els alcaldes amb qui tracto. És una cosa química, la majoria tenim una major sensibilitat”.

Des de CiU, Irene Bühler, n’està segura: “Estic absolutament d’acord. Les dones aporten una altra manera de pensar, de fer, de consensuar”. Es nota que Bühler, de 51 anys i d’origen suís, s’esforça a parlar bé el català. Es concentra en el que diu i s’oblida del seu suc de taronja acabat d’esprémer. “Sempre m’ha interessat la política. Però quan vaig arribar, al ser estrangera, veia que no tenien interès en mi. Tot i això fa uns sis anys, amb la meva filla ja gran, vaig decidir-me”. Diu que és molt activa, que porta molts anys vinculada al món cultural i que avui duu roba esportiva perquè vol aprofitar el bon dia que fa.

És un gran debat obert: les dones tenen una altra manera de fer política? La majoria de regidores rosinques pensen que sí. Només divergeix Montserrat Mindan. La regidora convergent assegura que “abans creia que érem diferents, però m’he demostrat a mi mateixa que el punt de vista femení no existeix. Hi ha hagut vegades que homes del partit tenien opinions més sensibles que les dones”.

Al Ple de l’Ajuntament hi ha sis partits representats i només dos tenen dones regidores. “Hem parlat amb dones que són capaces, que tenen lideratge, que estan involucrades en el món cívic, però que no tenen el recolzament familiar per entrar en la política”, lamenta Montserrat Mindan. La situació es repeteix a nivell comarcal, autonòmic i estatal. És per això que l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero va promoure el maig del 2007 la Llei d’Igualtat.

La nova legislació obliga a aplicar a les llistes electorals uns percentatges que asseguren una presència mínima i màxima de persones de cada sexe, de manera equilibrada en el conjunt de la candidatura. En aquest assumpte cada regidora té la seva opinió, independentment del seu color polític. La regidora Mindan no sap quin sistema s’hauria d’aplicar per involucrar més les dones, però creu que “l’obligatorietat implica que a vegades es sacrifiqui el valor d’una persona”. Per la seva part, la regidora de Benestar Social, Francis Martín, creu que les quotes són una bona solució.

Martín, mare, de 41 anys, era la cinquena a les llistes del PSC en les darreres eleccions. I no s’amaga de reconèixer que li van oferir aquest lloc per complir amb la nova llei de Paritat. “En cap moment vaig pensar que sortiria escollida, però després de la sorpresa inicial, ara estic contenta”, explica des del seu despatx.

Fa pocs mesos que Francis Martín es mou per les dependències, ja antiquades, de Benestar Social. Malgrat això, la seva vinculació amb la política i el sindicalisme ve de lluny. “La meva mare és socialista de tota la vida i sempre m’havia portat a reunions i mítings des de ben petita. Ja fa anys que, de tant en tant, anava a les reunions del PSC de Roses. A més, abans de les eleccions estava preparant una llista d’UGT per presentar-la a l’empresa on treballava”, narra Martin amb un to de veu que sembla fet per explicar contes.

Pocs antecedents
Un 30% dels representants a l’Ajuntament rosinc són dones. Aquesta és la legislatura amb la major presència femenina de la història de Roses. Ens ho confirma l’arxiver municipal, Josep Maria Barris, que reconeix que la presència de dones a la política rosinca ha estat escassa.

La primera dona regidora va ser Dolors Pujol, del PSC, entre l’any 1981 i 83. La seva entrada va ser casual. Va presentar-se novena en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, però a mitja legislatura va entrar a la sala de plens per substituir el cinquè. “La meva entrada va ser una cosa puntual, jo no era militant però combregava amb les idees socialistes. Era jove i no estàvem acostumats a això de la política. Em venia tot de nou”, explica Pujol, una mestra que ara viu a Figueres. Recorda el seu primer ple: “hi va haver qui va fer un acudit per la meva presència, però jo no era conscient d’estar obrint una nova etapa”. Des de llavors, cap dona fins l'any 1995 . Va ser quan la convergent Sílvia Ferrer , ara Jutgessa de Pau, entra al consistori i al govern.

Històricament, la presència de dones en la política rosinca ha estat escassa.

Les xifres il·lustren que encara hi ha desigualtat en la política, però sembla que poc a poc la presència de dones creix. “La generació dels meus fills troben molt normal que la dona s’equipari a l’home”, diu Montserrat Mindan. Coincideix amb la seva rival política, Magda Casamitjana, que afirma: “Avui dia la dona ja no és tant esclava. La societat s’ocupa més dels nens i els ancians. I les dones tenen clar que poden assolir els seus objectius”.




Publicat al Setmanari Empordà, del 4 de març de 2008

El consistori vol multiplicar la comunicació

Casamitjana creu que l'Ajuntament no arriba a la ciutadania

27 de juliol, Magda Casamitjana: “Sí, seguim amb la intenció de traslladar la quarta escola a la zona de Les Arenes, enlloc dels Grecs”. 18 d’agost, Antoni Rodríguez: “Ho estem valorant. Fins que no sigui un fet, no afirmaré que no construirem als Grecs”. Aquesta falta de coordinació entre l’alcaldessa i el regidor d’Educació són corrents en molts governs de tots nivells, i Casamitjana vol evitar-ho. L’alcaldessa es marca com a “prioritat” millorar la comunicació interna i externa del Consistori. “L’Ajuntament no comunica bé ni dintre de l’ens, perquè no hi ha prou comunicació entre els treballadors i regidors; ni fora, perquè no tota la informació arriba als rosincs”, reflexiona l’alcaldessa després d’haver encarregat una anàlisi sobre la comunicació en el Consistori. I ja anuncia mesures: Enric Matarrodona, fins ara tècnic de l’àrea de Cultura, es convertirà en cap del gabinet de Comunicació. Matarrodona, que ha estat director de diversos mitjans de comunicació de la província, se suma així a l’actual equip de Comunicació, format per Cristina Ujeda i Martí Parada. Ujeda s’ocupa de la recollida d’informació, l’actualització del web i la difusió de notícies. En canvi, Martí Parada està especialitzat en el disseny de publicacions com butlletins i cartells, que conformen una imatge corporativa que l’Ajuntament ha potenciat des de l’any 2004. Ara qualsevol reproducció del Consistori segueix unes normes per ”recuperar una imatge unitària i ben definida”, comenten des del Servei de comunicació i premsa. Afegeixen que el gabinet és “l’encarregat de la producció i revisió de qualsevol element gràfic de comunicació interna o externa que es produeixi a l’Ajuntament”.

Ràdio pública amb futur incert
Roses tindrà ràdio pública, i així queda reflectit als pressupostos de l’any que ve. “Serà una ràdio que es basarà en l’empenta del CAR i de la gent jove”, anuncia l’alcaldessa, “sense oblidar les associacions, com l’Espai de Dones Rodhes, o la gent jubilada”. La ràdio tindria el CAR com a seu i el govern ha encarregat el projecte al responsable del centre, Edgar Tarrés. “Sabem que la llicència està concedida”, anuncia Tarrés, “i quan estigui confirmat, demanarem pressupost per fer un projecte tècnic”. El responsable del CAR no dóna dates concretes perquè el procés “requereix la seva burocràcia”. Però, Empordà TV també mostra les seves cartes. L’Ajuntament de Castelló vol que l’empresa gestioni la seva llicència radiofònica. El director de l’emissora, Enric Badosa, ha plantejat el mateix projecte al consistori rosinc: “La solució seria fer una sola emissora per Roses i Castelló, amb informacions de les dues viles i la resta, amb emissions produïdes per nosaltres”, explica Badosa. El propietari de Televisió de Roses ha parlat amb l’alcaldessa i Edgar Tarrés, i una cosa té clara: “l’Ajuntament té diners; però nosaltres, infraestructures. La ràdio que podem fer nosaltres, no la pot fer el Consistori”.

Alcaldessa mediàtica
L’Hora de l’alcaldessa, a Empordà TV, ha perdut en els darrers mesos el monopoli del contacte directe amb la batllessa. El departament d’Alcaldia ha presentat fa unes setmanes una campanya titulada Una estona amb l’alcaldessa, que vol promoure les trobades entre Casamitjana i els ciutadans, dins i fora del despatx. A més, el web de l’Ajuntament (www.roses.cat) inclourà un espai de diàleg amb Casamitjana, tal com facilita actualment la plana no oficial RosesDigital. “L’espai permetrà una relació molt directa”, augura l’alcaldessa, però subratlla: “aquesta vegada amb noms i cognoms”, en referència a l’anonimat que permet RosesDigital. I mentre Empordà Televisió és un referent informatiu pels rosincs, l’alcaldessa assegura que es recuperà el projecte de televisió comarcal pública. La TDT, que s’instaurarà de manera definitiva a les nostres llars l’any 2010, permet que l’Alt Empordà disposi de quatre canals locals. Un d’ells ha de ser públic i participat pels ajuntaments de Roses, Figueres, Castelló i Vilafant. L’any 2005 els quatre municipis van tractar el tema, però no van arribar a cap acord. “El projecte està aturat, però cal refer les converses tant des de la Diputació com des dels ajuntaments”, es proposa l’alcaldessa socialista i diputada provincial, animada per Joan Pluma, representant de dos consorcis de Comunicació de la Diputació.

Més informació: "La nostra emissora sempre ha respectat la pluralitat". Entrevista a Enric Badosa, director d'Empordà TV

Publicat a Revista de Roses, desembre 2007

Debat: Antoni Rodríguez i Montserrat Mindan

Antoni Rodríguez
Regidor d'Educació

L'espai UA4 té només 5.000 metres quadrats i una part és en procès d'expropiació.

El regidor d'Educació, Benestar Social, Salut i Participació parla d'ensenyament coincidint amb l'inici decurs. Explica la situació en què es troben la quarta escola i la segona Llar. També exposa el funcionament de les ajudes en la compra de llibres escolars.

Hem conegut fa unes setmanes que el govern quadripartit no vol construir la quarta escola, la Montserrat Vayreda, al terreny UA4, on l’anterior govern l’havia planejada. Per què?“Nosaltres hem parlat amb el Departament d’Educació i hem valorat l’espai. L’escola Montserrat Vayreda té 2 línies i els estàndards actuals demanen 10.000 metres quadrats, mentre l’espai UA4 té 5.000 metres. A més una part del terreny està subjecte a un procés d’expropiació. Per tant, l’Ajuntament encara no disposa de terreny per cedir a Educació. Ni aquest ni cap altre. És cert que, arrel del nou planejament urbanístic, hi ha uns espais d’equipaments, a la zona de l’IES Illa de Rodhes, que podríem utilitzar per espais educatius, per exemple, el CEIP Montserrat Vayreda. Nosaltres farem una proposta als diversos sectors de la comunitat educativa, als polítics i tècnics; i deciderem on situar la quarta escola.”

En aquest cas de posar en comú una ubicació, com defensarien la ubicació del quart CEIP a la zona de Les Arenes?“Primer, perquè en aquest espai disposaríem dels 10.000 metres quadrats requerits. I després perquè nosaltres no som partidaris de fer escoles petites. En aquest tema, hi ha dos punts de vista: la proximitat i l’espai. L’anterior govern parlava de proximitat i nosaltres busquem un espai millor.”

Per tant, queda descartada la construcció a l’UA4 de l’escola Vayreda?“Encara estem en el procés. Si aconseguim un espai de 10.000 metres quadrats abans que el solar UA4, la construirem allà. Però fins que això no sigui un fet, no afirmaré que allà no hi construirem. Ho estem valorant.”

El govern no està d’acord en l’ubicació de la nova Llar d’infants El Franquet, però ha acceptat que comencin les obres. Quins avantatges i inconvenients té la ubicació adjacent al CEIP Vicens Vives?“Un dels inconvenients d’aquesta ubicació és la proximitat a la rotonda i que ocupa espai públic d’aparcament i de l’escola Jaume Vicens Vives. L’altre inconvenient és que la capacitat d’ampliació és limitada. Tot i això, en aquests moments, fer un nou projecte i buscar un nou terreny suposava un retard que no podíem assumir”.

Per tant el curs 2008-2009 entraran en funcionament les noves instal•lacions?“Sí, la previsió és que el proper curs els alumnes de la Llar El Franquet deixin els barracons. És una qüestió de responsabilitat: no podem acceptar que els nens estiguin en barracons 4 o 6 anys. És per això que nosaltres assumim els projectes que tenia engegat l’anterior govern. També s’ha de dir que tenim previst fer unes reformes a la part d’Educació Infantil del CEIP Jaume Vicens Vives i mentre que durin les reformes, els alumnes passaran als barracons on hi ha hagut fins ara la Llar El Franquet.”

Quin és el funcionament pràctic de les subvencions per reduir el cost dels llibres de text?
“Aquesta decisió ha estat fruit d’una entrada sobtada al govern i amb el curs gairebé tancat. Però en ser una de les bases del nostre programa, vam decidir fer una modificació pressupostària i vam arribar a cobrir, aproximadament i depenent dels casos, la meitat del cost dels llibres. Hem arribat a un acord entre la llibreria Text i les AMPAs. El funcionament general és que nosaltres abonem la quantitat a l’AMPA i l’AMPA paga a la llibreria Text. Al CEIP Narcís Monturiol, els pares i mares paguen i nosaltres li retornem amb posterioritat. La idea per l’any que ve és buscar un sistema per arribar a cobrir el 100% de la despesa i també trobar un model de reciclatge dels llibres.
----------------------------

Montserrat Mindan
Exregidora d'Educació i regidora de CIU

El projecte de la Montserrat Vayreda tenia el suport de tots els grups del Consell Escolar

Montserrat Mindan, exregidora d'Educació i actual regidora de CiU, exposa la visió del seu partit sobre diversos temes educatius. Mindan defensa les decisions de l'anterior govern i valora una de les primeres iniciatives del nou executiu: les subvencions per reduir la despesa familiar en llibres de text.


El govern quadripartit ha afirmat que la el Departament d’Educació a Girona no tenia fins ara cap projecte per a la quarta escola sobre la taula. És cert?“Sí, és cert. El Departament no pot tenir cap projecte si l’Ajuntament no ha entregat els terrenys. Des del Consistori no es podien entregar els terrenys perquè hi havia un problema amb un recurs presentat l’últim moment, que no estava d’acord amb la reparcel•lació de l’UA4. Tot i això, els documents necessaris per enviar a Girona estaven tots preparats. De fet, dos mesos abans, en el Consell Escolar, vam exposar que disposàvem de l’UA4, un solar de 6.000 enlloc dels 10.000 metres quadrats com demana la Generalitat. Els tècnics de l‘Ajuntament afirmaven que era possible fer-hi una escola de dues línies, aprofitant el pendent, amb una planta inferior pels serveis. Vam rebre el recolzament des de tots els sectors del Consell Escolar. A més, la situació a la zona de Els Grecs possibilitava un repartiment més equilibrat de nouvinguts, per evitar formar un gueto com havia passat amb el Jaume Vicens Vives. Amb el traspàs d’informació meva al sr. Antoni Rodríguez li vaig dir que s’havia de resoldre el problema de l’UA4, però que es podia fer tranquil•lament.”

Quina raó els donava el grup socialista per oposar-se al projecte?“L’objectiu dels socialistes sempre ha estat aconseguir una escola gran i amb campus. Però un dels problemes que trobem en situar la quarta escola vora els Mossos és l’increment de ràtio de nouvinguts que provocaria en el centre. Hem de tenir en compte que la zonificació ha estat la única eina que ha donat resultat per equilibrar la presència d’immigrants. Una altra raó que va donar Magda Casamitjana va ser el problema del trànsit, però la proximitat a les vivendes dels alumnes possibilitaria anar a peu a l’escola i solvataria el problema. Nosaltres, al mes de maig, vam tenir el recolzament verbal del Director General de Centres i del Delegat d’Educació a Girona.”

Ja han començat les obres de la segona Llar d’infants, el Franquet. La ubicació del centre va ser decisió del govern de CiU. Per tant, quines avantatges té aquesta ubicació?“Buscàvem una ubicació pròxima a un altre centre per diverses raons: per poder compartir sistemes generals, com el menjador, i perquè molts pares que porten els nens al Vives tenen també fills petits. Així també, la situació geogràfica de les dues Llars quedarà equilibrada, una a cada zona de la Riera. El nostre projecte va tenir el suport del Consell Escolar i la direcció del Vicens Vives.”

Com valoren des de CiU la decisió del govern de Magda Casamitjana de donar subvencions a les famílies per reduir el cost dels llibres de text?“Nosaltres fa dos anys vam començar a fer-ho, amb una quantitat que era provisional i insuficient. La decisió del nou govern em sembla correcte. El que no trobo adequat és la gratuïtat dels libres, perquè el pagament de la totalitat dels llibres no implicarà mai que es cuidin i que es reciclin. Crec que la gent no acaba de valorar el que no paga. A més, la Generalitat hi hauria d’ajudar perquè els impostos municipals només estan destinats al manteniment i als conserges dels centres. És cert que el reciclatge de llibres un tema complicat perquè l’Ajuntament no ho pot fer sol. Es necessita el treball dels centres, les AMPAs i els pares i mares.”

Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

El nou curs escolar: entre novetats i assignatures pendents

El dia 12 les escoles tornen a obrir les seves portes. I reobren amb novetats i amb assignatures pendents. Per primera vegada les famílies rebran una ajuda econòmica que cobrirà, de mitjana, la meitat del cost dels llibres de text. I, començat el curs, l’Ajuntament reunirà tots els col•lectius implicats en l’ensenyament per planificar el creixement educatiu de la vila. Tot i això, 2 dels 8 centres públics segueixen impartint les classes en mòduls prefabricats.





Els centres en mòduls són la segona Llar d’Infants, El Franquet, i la quarta escola, el CEIP Montserrat Vayreda, La Llar El Franquet ja disposa dels terrenys on s’ubicarà el centre definitivament, un solar annex al CEIP Vicens Vives. De fet, les obres ja han començat. Però el cas de la Montserrat Vayreda té encara un futur incert.

L’antic govern de CiU pretenia ubicar la quarta escola a l’àrea denominada UA4, a la zona dels Grecs i pròxima a la Riera Ginjolers. Però l’expropiació dels terrenys està encallada perquè dos veïns van presentar recurs. A més, fa unes setmanes, el govern quadripartit va fer pública la seva intenció de buscar uns terrenys majors, probablement a la zona dels Mossos i del segon institut.

Per la seva part, Andreu Otero, director territorial d’Educació a Girona, afirma, en declaracions a aquesta publicació: “coneixia àmpliament les intencions del govern anterior perquè m’havia reunit amb Carles Pàramo i Montserrat Mindan, però no s’havia encarregat el projecte per un problema en l’expropiació”. Otero també reconeix que l’alcaldessa Magda Casamitjana “m’ha parlat d’alternatives a l’ubicació inicialment prevista” i sosté que “veurem els nous terrenys amb calma”, però que “en els temes d’ubicació el municipi té molt a dir”. Sobre la situació dels mòduls, el Director territorial sentencia: “el que no podem és tenir anys i anys aquests nens en barracons”.

L’AMPA de l’escola Vayreda explica que l’actual ubicació del centre s’està tornant petita: la instal•lació d’un nou mòdul ha eliminat l’espai de pati dels alumnes grans de l’escola i les possibilitats d’ampliació són escasses. El regidor, Antoni Rodríguez, diu al respecte: “la Montserrat Vayreda serà una escola de dues línies que necessitarà créixer i molt probablement no hi cabrà en aquell terreny”. En una reunió recent amb l’alcaldessa, el col•lectiu de pares i mares de l’escola va refusar traslladar els mòduls a l’antic càmping Badia i prefereix que els recursos necessaris pel trasllat dels barracons s’inverteixi en les actuals instal•lacions.

> Un retorn més barat
Segons l’Ajuntament de Roses, 2.023 alumnes rosincs rebran enguany les ajudes municipals per reduir la despesa en llibres escolars. Aquesta és una de les primeres accions dutes pel nou govern en l’àmbit educatiu i pretén abonar, aproximadament, la meitat de la factura dels llibres de text mitjançant ajudes que van dels 50 als 120 euros segons el curs. El regidor d’Educació, Antoni Rodríguez, assegura: “la idea és arribar a cobrir el 100% de la despesa i trobar un model de reciclatge de llibres”.

Qui ja recicla llibres és l’IES Illa de Rodhe. Per segon segon any consecutiu l’institut s’ha acollit a “un programa de reciclatge de llibres a nivell de la Generalitat”, explica Imma Carrión, la coordinadora del projecte. El funcionament és clar: la inscripció al projecte és voluntari i cal pagar 5 euros per llibre prestat. L’alumne, que rep el material forrat i amb el nom, l’ha de tornar intacte a final de curs. “El projecte ha anat molt bé”, valora Carrión, però “s’hi ha acollit menys gent de l’esperada”. Enguany l’organització ha comprat llibres de sis assignatures de primer i tercer d’ESO. I amb les ajudes municipals, als alumnes del projecte, “els queda ben poc per pagar”.

Al CEIP Narcís Monturiol també hi hagut novetats. La mateixa AMPA ha gestionat enguany la venda de llibres de text enlloc d’una llibreria externa. Martí Roca, president sortint de l’AMPA, ho explica: “Fins ara teníem moltes queixes perquè la recollida de llibres era molt lenta. És per això que vam decidir gestionar des de l’AMPA la venda de llibres. Vam fer un llistat dels títols de cada curs i, si els pares estaven d’acord, es comptabilitzava en la base de dades. Ja pagats els llibres, vam fer la comanda al distribuïdor.” Roca valora positivament la iniciativa: “Quan els pares han vingut teníem la bossa dels llibres preparada i hem pogut fet un 15% de descompte enlloc d’un 10. Estem molt satisfets”.

Els col•lectius de mares i pares desenvolupen un paper actiu. “Hi ha un nombre molt important d'associats a l'AMPA, és a dir, que paguen la quota anual”, explica Marta Teixidó, presidenta de l’AMPA del CEIP Els Grecs, que afegeix: “la nostra escola té tradició de ser unes de les que té sempre una bona participació, una mitjana de 10 persones cada curs, en una dinàmica tranquil•la i de bona relació amb la direcció de l'escola”. Malgrat això, Teixidó es queixa: “la participació és absolutament minsa a les Assemblees Generals i, si no trobem la fórmula màgica, ens quedarem amb les 10 persones que normalment assisteixen”.

> Preveure el futur
“El tema d’immigració és un tema complex, hi ha fluxes d’immigració imprevisibles”, reconeix el regidor d’Educació. En el context d’una demografia canviant i creixent, l’Ajuntament de Roses posarà en marxa aquest setembre una Taula de Planificació Educativa amb l’objectiu de “saber quant sòl reservem a quinze anys vista per a llars d’infants, escoles de primària i instituts”, en paraules de la pròpia alcaldessa, Magda Casamitjana. En aquest instrument de planificació hi participaran els directors dels centres, les AMPAs, polítics i tècnics de l’Ajuntament.

Publicat a Revista de Roses, setembre 2007

Eleccions municipals: Roses pren la paraula

El 27 de maig, la gent de Roses pren la paraula. Decideix votar o no votar. I el nostre vot o la nostra abstenció estan determinats per infinites variables: pel que veiem, sentim, pensem, sospitem o recordem. Aquesta és una mostra, no representativa, de l’opinió d’alguns rosincs i rosinques sobre el seu poble. Parlen del que ens afecta: d’economia, de salut i d’educació, siguin o no temes de competència municipal. Perquè, a l’hora de prendre la paraula, ens influeix tot.


Anna Masip
Ensenyant jubilada i voluntària de Càritas

“CALDRIA APOSTAR PER CICLES FORMATIUS ENCARATS AL TURISME I LA GASTRONOMIA”

Què cal millorar en el sector turístic rosinc?
Ha millorat molt en els darrers anys. Sembla que Roses ha optat pel turisme familiar. Els turistes ja troben platges i hotels confortables, però caldria potenciar les activitats encarades a la família en un sentit lúdic i educatiu: Roses hauria de ser una festa infantil a l’estiu. A més, crec que cal apostar per una gastronomia assequible, pel Cap de Creus i potenciar encara més el turisme de vela.

Creu que la pesca és encara un sector econòmic important a Roses?
Sí, però ja no és un sector cabdal com quan vaig arribar a Roses. Llavors, la pesca era el motor econòmic de Roses. Ara, en canvi, ho és el turisme.

En educació, Roses està preparada per absorbir el fort creixement demogràfic?
El creixement de la vila ha estat molt intens. És cert que s’han fet coses: hi ha dos instituts, diverses escoles i el centre Empordà, que s’ha afegit a l’oferta educativa. Però caldria apostar per cicles formatius de grau mitjà i superior, encarats sobretot al turisme i la gastronomia, de cara a molt de jovent.

Roses hauria de tenir un hospital?
És cert que l’atenció sanitària a Roses ha quedat minvada, però penso que no es poden atomitzar massa les institucions hospitalàries perquè han de reunir les instal·lacions suficients. A Roses, caldria un pas previ a l’hospital de Figueres, per descongestionar-lo mitjançant les cures bàsiques o hospitalitzacions curtes.

La política en general i la local en particular és propera a la ciutadania?
Hauria de ser més propera per a que els ciutadans puguin accedir a les institucions amb més facilitat. També crec que els temes de futur s’han de decidir entre tothom, de manera participativa. Amb el POUM es va intentar, però no crec que s’aconseguís perquè la població que es va implicar va ser mínima.




> Dolors Climent
Mestressa de casa

“EL ‘CAP’ HA QUEDAT PETIT I A LA MÍNIMA HAS DE MARXAR A L’HOSPITAL DE FIGUERES”

Què cal millorar en el sector turístic rosinc?
Caldria buscar un turisme de més qualitat. I això implica millorar les prestacions que oferim als visitants, per exemple, cal augmentar els aparcaments a la vila o apostar per la gastronomia. Hem d’aconseguir que la temporada duri més temps i no concentrar-la únicament al juny, juliol, agost i setembre. Cal renovar-se.

Creu que la pesca és encara un sector econòmic important a Roses?
Si, encara és important. Moltes famílies viuen de la pesca. El problema és que en un futur es deixi de pescar. Si es venen les barques de pesca i cada vegada hi ha menys quantitat de peix, una activitat econòmica com aquesta perdrà tota la importància que fins ara ha tingut.

En educació, Roses està preparada per absorbir el fort creixement demogràfic?
Ara mateix no tinc fills en edat escolar i, per tant, no ho visc en primera persona. Però tinc la sensació que hi ha una certa massificació a les escoles i instituts.

Roses hauria de tenir un hospital?
Sí. Almenys un petit hospital amb uns quants llits, amb servei de radiografies, amb major atenció ginecològica per a poder fer mamografies o ecografies. El centre d’atenció primària ha quedat petit i a la mínima has de marxar a Figueres. Si algú es trenca un peu, ha d’anar a l’Hospital comarcal a fer-se les radiografies. No és un problema dels metges, sinó de l’equipament.

La política en general i la local en particular és propera a la ciutadania?
No. Els polítics han d’escoltar més la gent, ser més propers la ciutadania. Quan les eleccions són a prop es prometen moltes coses, però després s’obliden d’alguns temes que fan falta, que afecten i preocupen a la gent.

> Ferran Climent
Administratiu de la Confraria de Roses

“EL NOSTRE PEIX ÉS DE QUALITAT, PERÒ EL PREU NO ÉS COMPETITIU DAVANT DE L’ALTA OFERTA"

Què cal millorar en el sector turístic rosinc?
S’estan fent moltes coses, un exemple és el port esportiu. Tot i això només atrau un perfil concret de turisme. No tot el turista que arriba a Roses té el nivell econòmic que requereix el món de la nàutica. Potser, caldria apostar més per un turisme cultural.

Creu que la pesca és encara un sector econòmic important a Roses?
És un sector important, tot i que el turisme estigui per davant de la pesca. De fet, és la segona potència en creació de llocs de treball a Roses. Però la pesca poc a poc empitjora: els caladors estan molt castigats, el preu del combustible és molt alt i entra molt de peix de fora. El nostre peix és de qualitat, però el preu no és competitiu davant de l’alta oferta forana.

En educació, Roses està preparada per absorbir el fort creixement demogràfic?
No. La població creix sense parar i d’escoles no se’n fan prous. Les classes s’estan quedant petites. Tinc la sensació que es tendeix a classes de molts alumnes i hi ha pocs mestres. Hi hauria d’haver una proporció més equilibrada entre professorat i alumnat per garantir un ensenyament de qualitat.

Roses hauria de tenir un hospital?
Sí. Depenem de l’hospital de Figueres, que està saturat. Roses ja té més de 18.000 habitants i és un punt d’atracció migratòria. Per tant, el centre d’atenció primària s’està quedant petit. A més, un centre hospitalari de Roses podria ser viable perquè moltes poblacions de la zona podrien utilitzar-lo: Cadaqués, Palau Saverdera...

La política en general i la local en particular és propera a la ciutadania?
No. Crec que cal més consens i treball conjunt entre tots els partits polítics per buscar l’interès general. A molts pobles, hi ha majories i crec que no beneficia gaire a la ciutadania.


Mohamed Acherkouk
Encarregat de magatzem i president de l’associació Al Wifak

“EL TURISME HA MILLORAT BASTANT: S’HAN FET MOLTES COSES EN INFRAESTRUCTURES"

Què cal millorar en el sector turístic rosinc?
Ha millorat bastant, s’han fet moltes coses en infraestructures: l’entrada de Roses i l’autovia que ens uneix amb Figueres, en són exemple. Tenim un nivell alt per acollir el turisme si ens comparem amb altres pobles de costa. Sí que és veritat que el turisme de Roses tendeix a tenir un perfil econòmic baix i caldria buscar un turisme per a tot l’any.

Creu que la pesca és encara un sector econòmic important a Roses?
Sí, és molt important. És cert que els darrers anys el seu pes en l’economia rosinca ha baixat una mica. Molta gent ara plega de pescar i ven les seves embarcacions.

En educació, Roses està preparada per absorbir el fort creixement demogràfic?
Roses té un creixement important, és evident. Tot i això, la vila està prou preparada per absorbir aquesta població. Tinc la sensació que s’està fent un esforç destacable en el tema educatiu. Pel que veig, hi ha un nombre suficient de centres educatius i no hi ha massificació d’alumnes a les escoles.

Roses hauria de tenir un hospital?
Un hospital aniria bé, però és difícil que un poble com Roses tingui un hospital, que ja es troba a Figueres. Però, resulta evident que el centre d’atenció primària s’ha quedat insuficient: hi ha moltes cues darrerament perquè cada dia més gent necessita els serveis del centre. Veig que la demanda ha augmentat molt en els últims set o vuit anys.

La política en general i la local en particular és propera a la ciutadania?
Sí. Es fan moltes coses per millorar Roses. Jo veig un gran canvi a Roses en els darrers deu anys. Crec que la política local és prou atenta a les necessitats del poble i de la gent.

> Pep Curiel
Restaurador. Propietari del restaurant Tramonti.

“CAL OFERIR MÉS OFERTA ALS VISITANTS, MÉS ENLLÀ DEL TURISME DE SOL I PLATJA”

Què cal millorar en el sector turístic rosinc?
Crec que gastronòmicament l’oferta és força bona, podríem arribar a dir que som la capital del món. Però cal oferir més oferta als visitants, més enllà del turisme de sol i platja. Ja fa molts d’anys que Roses es dedica al turisme i ara hem de modernitzar-nos, no hem de deixar que les coses se’ns quedin antigues. Vivint a Roses, sento que formo part d’una cosa important que no pot quedar-se enrere. S’hauria d’invertir en cultura i infraestructures, per exemple.

Creu que la pesca és encara un sector econòmic important a Roses?
Hi ha molta gent que viu i ha viscut de la pesca, a qui cal recolzar. Caldria un canvi a molts nivells, des de instal·lacions més productives, petites fàbriques... més enllà de pescar peix amb la barca. Els caldria una petita indústria artesana.

En educació, Roses està preparada per absorbir el fort creixement demogràfic?
Roses està vivint un creixement molt bèstia en els últims anys i no sé si som capaços d’assumir-ho bé. L’educació és el nostre futur i potser no hi ha prous centres ni prou professorat per cobrir la demanda. A això se li suma que la immigració tendeix a ser global i, per tant, calen inversions per aconseguir una major integració de les diferents cultures.

Roses hauria de tenir un hospital?
Sí. Seria convenient perquè la població rosinca ja és nombrosa. Caldria un centre amb més prestacions que les d’un centre d’atenció primària. No cal tenir un gran hospital al mateix nivell que el de Figueres, però sí unes instal·lacions ben equipades per a garantir una millor atenció als pacients.

La política en general i la local en particular és propera a la ciutadania?
Evidentment, la general no és propera. No segueixo gaire la política municipal, però si una política local fa coses pel poble és una política correcte.


Thais León
Estudiant en pràctiques del cicle formatiu de grau superior d’Admistració

“NO TOTA LA CULPA ÉS DELS POLÍTICS, CAL UNA MAJOR IMPLICACIÓ DE LA CIUTADANIA”

Què cal millorar en el sector turístic rosinc?
Crec que abans el turisme de Roses tenia una clientela d’elit, però actualment té un perfil econòmic molt menor. Malgrat que la gent passa uns dies a Roses, el turista no gasta gaire en l’economia local. Per exemple, en lloc de sopar en un restaurant, mengen qualsevol cosa comprada en una xarcuteria o en un forn. Hauríem d’atraure un turisme de qualitat. Tot i això, aquest turisme podria encarir més els preus, que ja són prou alts per a la població durant l’estiu. Seria ideal tenir una targeta de resident: els habitants no hauríem de pagar els productes a preu de turista.

Creu que la pesca és encara un sector econòmic important a Roses?
Cal fomentar més la pesca a Roses. Sinó, a llarg termini, per diverses raons mediambientals o socials, la pesca perdrà molta importància.

En educació, Roses està preparada per absorbir el fort creixement demogràfic?
No, gens. Fa un parell o tres d’anys es va inaugurar l’IES Illa de Rodes i ja està ple. Crec que calen més places d’institut davant del creixement de població. D’altra banda, jo estudio un cicle formatiu de grau superior i veig que hi ha una oferta mínima de mòduls de formació professional. A la mínima, cal marxar a estudiar fora del poble, amb l’elevat cost econòmic que implica.

Roses hauria de tenir un hospital?
Sí. Roses creix i és lògic que els serveis sanitaris no donin a l’abast.

La política en general i la local en particular és propera a la ciutadania?
És propera quan hi ha eleccions. Quan no n’hi ha a prop, es distancien una mica del poble. Tampoc és just dir que tota la culpa és dels polítics. Cal una major implicació de la ciutadania, les dades d’abstenció en són la prova.

Publicat a Revista de Roses del maig de 2007

La biblioteca: Silenci entre paraules

38.000 volums, 762 metres quadrats, 8 diaris d’informació general i un centenar de revistes, una desena punts de connexió a internet, una xarxa sense cables de Wi-Fi, activitats per a infants de 6 mesos a 3 anys, blocs de participació en xarxa... Això és, en part, la Biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses. El seu objectiu oficial és “facilitar a tots els ciutadans l’accés lliure al coneixement, el pensament, la cultura i la informació”.

En entrar a la Biblioteca, s’hi descobreix un altre ritme i un altre to de les coses. I entrar-hi, no vol dir trobar-hi només llibres: “tenim usuaris molt diversificats”, diu l’Anna Ribera, una de les bibliotecàries. De seccions, n’hi ha diverses. Una d’elles és la zona de lectura de premsa i hemeroteca, digne “per a passar una bona estona”, ens explica en Miquel, un usuari rosinc que repassa cada dia tots els diaris. Troba que és un bon lloc: ampli, tranquil i amb llum. A part dels diaris, hi ha una quarantena de revistes, des de L’Avenç fins a Clara, passant per un mensual de l’Institut Agrícola.

A més, hi ha una secció d’audiovisuals amb films clàssics i novetats; una altra de música, des de sardanes fins al jazz o una col·lecció local, amb les obres en DVD del Grup de Teatre de Roses incloses. A part de la narrativa en català i castellà, hi ha novel·les en llengües europees. Una de les usuàries de la secció és l’Annita, que llegeix novel·les en anglès i alemany, però que troba que potser “hi falten llibres, aquí”.

La gran majoria dels documents poden agafar-se en préstec. Això sí, l’Anna Ribera ens recorda que hi un nombre considerable de persones que es passen del termini o, fins i tot, hi ha qui no torna els volums prestats. La biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques Púbiques de Catalunya i, per tant, els usuaris poden demanar llibres d’altres centres. Ens asseguren que “és un servei que funciona molt bé de cara a l’usuari”, però que als professionals de la biblioteca els significa “molta feina i molt de temps”.

A la Biblioteca, dirigida per Pilar Cortés, actualment hi treballen 5 persones entre bibliotecaris i auxiliars. L’Anna Ribera ens explica que la manera d’accedir-hi és com per “qualsevol lloc de treball en la funció pública”: oposicions. La Biblioteca Jaume Vicens Vives és de titularitat municipal, transferida per la Generalitat l’any 1990. Es finança a tres bandes. Gràcies a la Generalitat, que entre altres coses aporta “suports tècnics”; la Diputació, que “cuida molt” les biblioteques i l’Ajuntament, amb qui hi ha “una bona relació” i els dóna un ampli grau de maniobra, segons la bibliotecària.

Lectors des de ben petits
“Un estudi que van fer pediatres i psicòlegs conclou que els hàbits de lectura es conformen dels 0 als 3 anys”, ens explica l’Anna Ribera. És per això que la Biblioteca, com milers a tot Europa, ha posat en marxa des de fa un any el projecte “Nascuts per Llegir”. A Roses, la iniciativa té dues aplicacions. Hi ha activitats mensuals per a bebès i pares i mares, com el previst pel 10 de març amb cançons populars i nanes a càrrec de l’artista rosinca Anna Gratacós. A més, hi ha una cuidada secció permanent. Pels petits, hi ha contes amb formes ben curioses i peluixos amb històries al seu interior i pels grans, llibres que els orienten en la seva tasca d’educadors. A Roses, el programa “ha estat una experiència molt positiva, ha tingut molt èxit i hi ve molta gent”. Pels no tant petits, no cal oblidar un clàssic, “L’Hora del Conte”, ara amb dues franges d’edat: de 7 a 12 anys i d’1 a 6 anys, aquest darrer sota el nom “Petits Contes”. A més, totes aquestes activitats estan reforçades per la secció infantil i juvenil. En Mohamed, de 14 anys, n’és un dels habituals: “hi vinc quan no tinc gaires deures”, diu. Hi llegeix revistes, llibres i fa consultes per Internet, per treballs de l’escola i per visitar blocs.

Tot i això, la franja dels 12 als 16 anys “és una edat difícil”. “Semblava que [els adolescents] no acabaven de treure-hi suc a la Biblioteca”, ens expliquen. Per això, s’ha posat en marxa la “Biblioteca Jove”, un projecte amb una vessant lúdica i una altra d’educativa amb tallers setmanals que ja tenen un públic fidel, una vintena de persones, de Roses de tota la vida o del Marroc i d’Amèrica Llatina. De fet, la iniciativa s’inclou dins el Pla d’Entorn Educatiu que desenvolupa l’Administració catalana a viles amb una àmplia diversitat cultural. A Roses, el Pla també ha possibilitat l’obertura de les Biblioteques Escolars en sortir de classe. Per cert, també per a joves, la Biblioteca organitza visites escolars. Tant per a alumnes de primària, a qui presenten les normes i funcions de la Biblioteca, com per a estudiants de secundària, a qui se’ls ensenya a buscar informació.

La polivalent lletra Z
Un dels grans beneficis del canvi d’ubicació de la Biblioteca ha estat l’Espai Z. A l’antic local “si fèiem un acte, calia gairebé tancar la biblioteca”, ens recorden. L’espai Z, una sala polivalent annexa a la nau principal, ha acollit exposicions, xerrades, col·loquis o la mateixa “L’hora del Conte”. Pel que fa les exposicions, “serveixen mútuament de reclam”. Els usuaris de la Biblioteca s’hi paren i els visitants de l’exposició aprofiten per a fer un vol per la resta de seccions. Una altra activitat ja consolidada és el “Club de lectura”, herència de l’associació cultural Baruch Spinoza. “Hi ha un públic fidel: són 8 o 9 persones que pràcticament vénen sempre” i una altra desena que hi assisteix “segons el llibre o el temps”, constata l’Anna Rivera. El “Club de lectura” té projectes nous. Es preveu l’organització d’actes conjuntament amb l’Associació de Dones Rhodes i ha posat en marxa recentment un bloc a Internet .

Sembla que la direcció de la biblioteca no dóna l’esquena a les noves tecnologies, estar al dia “és no quedar-se enrere”, asseguren. L’últim servei que ofereix és una xarxa sense cables d’Internet, una xarxa Wi-Fi. “L’utilitza més gent de la que teníem prevista” i després de les deficiències dels primers dies, ara funciona sense cap problema. Ho constata Nasser, un veí de Roses que utilitza la xarxa sense fils sovint, quan té una estona lliure a la feina, per exemple. “Haurien d’haver-ho instal·lat molt abans”, ens explica satisfet del servei.

El silenci s’agraeix
La Nuri ─envoltada de papers, el Diccionari de l’IEC, fluorescents i bolígrafs─ està preparant oposicions i agraeix profundament el silenci que troba a la biblioteca, sobretot al matí. Utilitza amb freqüència els serveis que s’hi ofereixen i els valora positivament. Tot i això, troba insuficient l’horari matinal perquè la Biblioteca només obre dos dies feiners a la setmana.

El públic és divers. Geogràficament també, perquè hi ha rosincs, gent de les poblacions veïnes i, fins i tot, figuerencs i figuerenques. Una de les raons, segons la Biblioteca, és que hi ha “un fons molt actualitzat”. Un exemple d’aquesta diversitat és en Paul, un pensionista francès que passa tres setmanes al mes a Roses i visita a diari, matí i tarda, la Biblioteca. Evidentment a l’estiu hi ha un nombre destacable de turistes que s’hi passen. Malgrat tot, l’Anna Ribera reconeix que “hi ha un tipus d’usuari potencial que no acaba d’arribar a la biblioteca”. Són persones d’edat i classe mitjana. “Els hem de fer creure que la Biblioteca és necessària”, diuen marcant un repte.

Publicat a Revista de Roses del març de 2007

Entrevista a Magda Casamitjana, alcaldessa de Roses

La nova alcaldessa, Magda Casamitjana i Aguilà, rep aquests dies els convidats amb la mà esquerra. Té lesionat el braç dret, fet que li dificulta la constant tasca de firmar documents. Es mou pel despatx, modern, espaiós i amb unes refrescants vistes marines, com si estigués a casa seva: col·loca bé dues carpetes a l'entrar i circula entre el mobiliari amb rapidesa. Des d'una butaca de cuir, parla de diversos temes d'actualitat urbanística, educativa i econòmica que afecten al quadripartit rosinc.

Quin paper manté davant la presa de decisions de les regidories?“Cal dir que governem entre quatre grups diferents, fet que em suposa un doble esforç. Parlo amb tots els regidors gairebé cada dia, i setmanalment ens reunim tots els membres de l’equip de govern i cadascú explica què ha fet durant la setmana i quines propostes té. Els dono màxima autonomia, però m’agrada que, abans de posar en marxa res, ho comentem entre tots.”

En la formació del govern quadripartit, s’ha aconseguit que a cada regidor li correspongui un àmbit en què estigui prou format?
“Sí, segur. La primera premissa en la distribució de regidories va ser que cada grup escollís els àmbits en què volien implicar-se. Així, el GIR s’ocupa de tot allò relacionat amb el turisme; el PP, de els temes relacionats amb l’economia; ICV, amb residus i medi ambient; i nosaltres, tota la part social. Tot i això, els diversos membres hauran de fer l’esforç d’aprendre molt sobre la regidoria que ocupen.”

ENSENYAMENT

Una de les primeres accions del seu govern han estat les subvencions per reduir les despeses en llibres de text. És un primer pas per a la universalització dels llibres?
“Sí, és el primer pas. Nosaltres volíem arribar a la universalització des del principi, però hem arribat amb uns pressupostos ja fets i on això no estava previst. Hem fet una modificació de crèdit i hem pogut arribar a cobrir la meitat de les despeses en llibres de text. Els propers mesos farem un conveni amb les associacions de pares i a partir del proper curs els llibres seran gratuïts”.

Fa uns dies, va mantenir una reunió amb el Director Territorial d’Educació a Girona amb qui va parlar d’iniciatives en ensenyament. Quins projectes a curt termini tenen previst dur a terme?
“Sobretot infraestructures educatives. El nostre municipi té unes infraestructures educatives molt petites i cada vegada hi ha més criatures. Per això farem una Taula de Planificació per saber quant de sòl reservem a quinze anys vista per a llars d’infants, escoles de primària i instituts. El més urgent és canviar l’escola Montserrat Vaireda, perquè fa tres anys que és en mòduls i el Director Territorial no tenia cap paper sobre la taula per a ubicar la quarta escola. Nosaltres, a corre-cuita, volem comprar els terrenys per començar a construir-la”

Per tant, el seu govern segueix la intenció socialista de traslladar la quarta escola a la zona dels Mossos per a fer una àrea educativa.
“Sí. Perquè l’escola haurà de tenir dues línies, amb possibilitat de tres, i el Departament Educació ens demana, com a mínim, deu mil metres quadrats. Així doncs busquem una zona amb suficient espai per a donar qualitat educativa. En canvi, el terreny dels Grecs només permet construir una línia. Pensem que, després dels tràmits judicials, ubicar una escola de dues línies en un terreny tant petit com el dels Grecs seria fer un mal servei al municipi.”

Les accions educatives del nou equip de govern divergeixen molt de les decisions de l’anterior govern?“Sí, perquè per a nosaltres és una prioritat. Tot el tema educatiu, juntament amb la cultura, es tindran en compte transversalment des de totes les àrees de ‘Ajuntament. El govern anterior no havia planificat per fer formació professional ni cursos de garantia social. ”

El quadripartit ha anunciat la creació de la Taula de Planificació Educativa. Qui en formarà part?“Tots els tècnics de l’Ajuntament relacionats amb planejament, els directors de les escoles, associacions de pares, polítics i els serveis econòmics per poder consensuar al màxim les decisions educatives.”

"Ubicar una escola de dues línies en un terreny tant petit com el dels Grecs seria fer un mal servei al municipi"

URBANISME
Ha volgut fer-se càrrec vostè de l’àrea de planejament i gestió urbanística. És, com es diu des de l’oposició, una manca de confiança en la resta de membres de l’equip de govern?“No, al revés. Jo tinc plena confiança en tots els membres del govern. Però vam decidir que l’alcaldessa havia de duur aquest àmbit perquè sóc la figura central del govern, tinc fama de consensuar i el Pla General d’urbanisme és el futur de les generacions de Roses. Me’n faré càrrec fins que no s’hagi aprovat el Pla General, que ara mateix tinc sobre la taula perquè Costes ens demana unes modificacions que no havia fet l’antic govern. Ara mateix podem fer els canvis que vulguem, però anuncio que no el volem tornar a fer de nou.”

En quin estat és la seva voluntat electoral de crear una comissió d’urbanisme?
“Ho començarem el setembre. Ja he parlat amb l’oposició que a partir de setembre farem reunions periòdiques sobre temes urbanístics amb els portaveus per a què tothom sàpiga com funcionen les coses. Aquesta comissió, que anomenarem Consell Rector, informarà a tots els portaveus de tot allò que s’estigui desenvolupant urbanísticament al municipi i que no es tracti al Ple”.

Greenpeace ha inclòs Roses entre els punts negres de pressió urbanística de la Costa Brava. L’Ajuntament té prevista alguna acció per donar resposta a l’advertència?“L’advertència era només per dos aspectes molt sensibles de la població, que encara estan per fer. Primer alerta sobre una actuació de l’anterior ajuntament a la zona del Puig Rom, on les persones hi poden construir per via legal. I el segon punt fa referència al Port Canadell, a Santa Margarida, on es vol fer un petit port esportiu allà on abans hi anaven cases i també tenen tots els permisos de Costes aprovats. Trucarem a Greenpeace ,els transmetrem la nostra voluntat de ser sostenibles i els demanarem totes les proves del què diuen, perquè a nosaltres els informes ens permeten deixar fer aquestes actuacions.”

La reunió que va mantenir a principis de mes a Madrid amb alts càrrecs del Ministeri de Medi Ambient ha significat un pas endavant en el traspàs de Punta Falconera: si s’aprova el conveni previst, l’Ajuntament s’ocuparà de la gestió. Quins projectes tenen?
“El Ministeri de Medi Ambient ens torna a comprar la finca i ens dona l’ús i la gestió de l’espai. He parlat amb la directora del Parc Natural del Parc de Creus, Victòria Riera, i la idea és fer un projecte a Punta Falconera de manera conjunta, més concretament un centre logístic d’interpretació del Cap de Creus.”

Creu que ha facilitat aquestes reunió i acord a Madrid el fet que el govern de Madrid sigui socialista com vostè?“No. Ja estava previst amb l’antic alcalde. La única diferència és que abans era un acord de paraula i ara ens ho transmeten en paper. Nosaltres havíem insistit moltíssim en què l’Ajuntament comprés Punta Falconera i crec que l’Estat ha fet ben fer perquè nosaltres només en farem la gestió d’ús.”

"La idea és fer un projecte a Punta Falconera de manera conjunta, més concretament un centre logístic d’interpretació del Cap de Creus"

COMERÇ I TURISME
La cambra de comerç de Girona apuntava fa uns dies que l’activitat comercial a Roses ha baixat un 27%. Què té previst fer el quadripartit per canviar aquesta tendència?“Tenim algun indicatiu que mostra que l’activitat comercial va a la baixa. Tenim la intenció de fer un Pla de Comerç. Volem buscar la millor manera de connectar les tres grans zones comercials: la pròxima al carrer de Davant, la de l’avinguda Jaume I i la de la zona d’Ítaca.

Així doncs, constata la percepció generalitzada d’un juliol amb una menor activitat turística.“Sí, de moment no és un bon estiu i no hem rebut l’afluència de gent que esperàvem. Sobretot amb dades de recollides de residus i demanda d’aigua del mes de juny, percebem una petita baixada de visitants. Hem de fer, doncs, un esforç molt important a Roses sobre temes de comerç i de turisme perquè no hem acabat d’explicar a la gent la singularitat de Roses, més enllà del sol i la platja.”

Precisament un dels seus compromisos electorals és fer un Pacte pel Turisme. Ja n’ha parlat d’aquest projecte amb la resta d’equip de govern?“Sí, ara mateix és la feina que té encomanada el regidor de Turisme i Comerç, Gaspar Gallego, més enllà del dia a dia. Busquem dos tècnics, un d’ells de la Universitat de Girona, que ens assessoraran per a com duur a terme el projecte. Al passat Ple vam demanar que ERC, que també incloïa la idea al seu programa, que col·laborés intensament amb nosaltres ”.

Hi ha hagut resposta des d’ERC?“De moment han dit que sí, que començaríem a parlar”.

Fa uns dies, Roses entrava a formar part del Club de Turisme Gastronòmic. Quin és l’objectiu de l’ ingrés?“L’objectiu és que el sol i la platja no siguin únicament i exclusiva la fórmula turística de Roses. La gent ha de saber que pot menjar bé aquí, volem atraure un turisme que sigui sensible a la qualitat, que no vol dir que sigui car. Pretenem que els visitants marxin de Roses contents per una bona relació qualitat-preu.”

Tot sembla apuntar que aquest hivern començarà l’execució de l’ampliació del CAP. Des del seu govern, quines altres accions concretes tenen previstes en l’àmbit sanitari?
“El projecte concret és tirar endavant l’àrea sociosanitària. Ja tenim relacions amb la centre geriàtric Pi i Sunyer i la Generalitat per a poder desdoblar la residència i adequar tot aquell espai. Nosaltres ja hem fet saber que ens podem fer càrrec del centre de dia per a gent gran i estem parlant amb Salut per poder fer-hi un centre sociosanitari de una vintena de llits per a què totes les persones que hagin de recuperar-se ho puguin fer aquí enlloc de Figueres. A més, volem signar un conveni amb la residència, que serà la primera vegada que es fa, per aconseguir el transport gratuït per a la gent gran des de casa al centre de dia.”

És cert que hi ha relacions difícils o falta de coordinació entre l’àrea de Francisco Martínez i el regidor Joan Esteve Danés, que abans d’entrar a l’Ajuntament tenia un caràcter polític poc convencional?
“Jo diposito tota la confiança del món en la feina de Joan Esteve Danés. El que sí que es cert és que hem d’anar polint alguns aspectes, perquè hi ha unes normes de convenció política que s’han de seguir. En Joan Esteve està responent molt bé, estem reconduint la situació i avancem adequadament.

En què ha canviat la gestió de l’Ajuntament des que el nou equip de govern hi treballa?
“L’alcaldia està oberta a tothom, ja he rebut unes 350 persones en un mes i mig. Faig unes fitxes sobre les visites, que després passo al regidor que pertoca, i m’han de contestar amb un informe sobre el tema. A més, pel que sento i percebo, hi ha una molt bona coordinació entre polítics i tècnics.”

Publicat a Revista de Roses, de l'agost de 2007