Un pla pel Casc Antic

Roses rebrà una subvenció de 4’31 milions d’euros per rehabilitar el casc antic de la vila. L’ajuda s’emmarca dins el Pla de Barris de la Generalitat. “El gruix dels treballs serà al 2010 i 2011”, apunta l’arquitecta municipal encarregada del projecte, Cristina Casas.




La notícia es va conèixer durant el matí del 8 de juliol: Roses obté més de quatre milions d’euros del Pla de Barris per rehabilitar el casc antic. Era un dels 21 ajuntaments catalans afortunats, entre la seixantena que s’hi van presentar. Aquella mateixa tarda, des de l’entorn de l’alcaldessa es va convocar una roda de premsa pel dia següent i es va avisar els tècnics que eren de vacances. A la presentació, l’alcaldessa, Magda Casamitjana, estava satisfeta: “El Pla de Barris és un dels projectes de la Generalitat que més il·lusió em fa” i va explicar que aquest ajut significaria “fer del casc antic un lloc agradable i amb una qualitat de vida millor”.


1/ Què és el Pla de Barris?
És un ajut que concedeix el Departament de Política Territorial i Obres Públiques dins l’anomenada Llei de Barris. La Generalitat cofinança fins al 50% de projectes de rehabilitació i millora de barris degradats de les viles. A Roses, el Departament defineix així l’actuació: “El projecte té tres eixos principals: l’eix urbanístic, el social i el d’equipaments. Com a principals actuacions es troba la reurbanització dels carrers i la dotació dels espais verds”. Roses és una de les tres poblacions gironines que se’n beneficien en aquesta cinquena convocatòria, juntament amb Figueres i Palafrugell.


2/ A quina zona s’aplicarà?
Al casc antic, una zona que representa un 1’4% de la superfície rosinca i que acull més d’un miler d’habitants. “El casc antic s’ha anat quedant enrere respecte a les comoditats i serveis dels nous barris de la vila”, argumenta el projecte elaborat per l’Ajuntament al qual ha tingut accés aquesta publicació. A la pràctica, el perímetre d’actuació el delimiten la Rambla Ginjolers, el carrers de Sant Sebastià, Joan Badosa, Francesc Macià i Gravina.


3/ El Casc Antic necessita el Pla de Barris?
Sí, assegura l’arquitecta municipal Cristina Casas, que exemplifica: “Al casc antic hi ha molts carrers amb edificis en males condicions, realment és molt diferent de l’Eixample”. El barri ha patit una progressiva degradació dels habitatges, de la xarxa viària i de la pavimentació. A més, hi ha nombroses barreres arquitectòniques, clavegueram en mal estat, i el soroll i les males olors hi abunden. Un 12% dels edificis es troben en ruïna o mal estat, un percentatge molt superior a la resta de la vila.
El Projecte d’intervenció integral del casc antic apunta dos grans arguments socials: l’envelliment de la població i la concentració d’immigrants. La població jove i autòctona ha marxat a altres parts de la vila on gaudeix de més comoditats. Però els majors de 65 anys s’han quedat al centre i ja arriben al 21%, quan a la resta de la vila no superen el 14% dels habitants. “Aquesta zona es converteix en un pol de concentració de la nova immigració”, afegeix el projecte, perquè les males condicions dels habitatges es tradueixen en lloguers més barats.

4/ Per què la Generalitat de Catalunya ha subvencionat el projecte?
El Departament no fa públiques les raons de la subvenció. “El projecte l’havíem redactat altres vegades però l’àmbit era molt major”, assegura Casas. “Jo suposo que llavors ens van deixar fora perquè agafàvem gairebé tot el casc. Ens van recomamar fer una cosa més concreta i amb l’equip polític ho vam decidir així”.


5/ Quins canvis notarà el Casc Antic?
La Maria cus a la fresca en un carrer del casc antic: “Jo visc molt tranquil·la en aquest barri i hi porto quaranta anys. Només hi falta més ordre i seguretat”, explica en castellà. Desconeix el Pla de barris però contesta des de la seva cadira plegable que benvingut sigui. Això és el que vol l’alcaldessa: buscar zones comunes per reunir i trobar-se amb els veïns.
El Pla de Barris pretén esponjar el casc antic i crear espais comuns: més zones verdes, més zones de vianants i més mobiliari urbà. Per exemple, es vol connectar directament la plaça de l’Església i la Rambla, o vincular la placeta del carrer de Colom amb el carrer Nou. Això sí, l’arquitecta tranquil·litza: “El que s’expropia són finques que ja estan afectades des dels anys noranta”. S’eliminaran també barreres arquitectòniques, se soterraran xarxes elèctriques, s’instal·laran contenidors soterranis i es millorarà l’enllumenat públic.


Les 10 peguntes clau sobre la Llei de Barris

6/ Només afecta l’urbanisme?
No. La Generalitat ho deixa clar: un Pla de Barri també ha de millorar la cohesió social i reactivar l’economia de la zona. A Roses es vol potenciar la vida cultural, es vol dinamitzar l’economia més enllà del comerç de temporada i es vol promoure la sostenibilitat.
Un cas concret: a la Rambla, el Pla de Barris inclou la creació d’un equipament cultural que, per exemple, acollirà un hotel d’entitats. L’integraran l’actual SUF i dos edificis annexos, un d’ells encara pendent de passar a mans del Consistori. I a la plaça de Sant Pere es construirà un dipòsit d’aigua de pluja, ideal per reutilitzar. “Al carrer Francesc Macià baixa molta aigua i tenim moltes problemes per treure-la perquè va directa a la platja”, argumenta Casas.

7/ Quan es posarà en marxa?
El Projecte està enllestit, ara queda concretar cada una de les actuacions per part de les diferents àrees municipals o per part d’empreses externes.

8/ Quin termini té el projecte?
Té un termini de quatre anys: el 2012 el casc antic hauria d’estar rehabilitat. Les inversions aniran creixent any rere any i el punt àlgid serà els anys 2010 i 2011.

9/ Quin pressupost té?
El Projecte té un pressupost total de gairebé dotze milions d’euros. L’ajut de la Generalitat és de 4’31 milions, encara que el municipi aspirava a una xifra major.

10/ Com ha reaccionat el govern rosinc davant la notícia?
L’alcaldessa Casamitjana es va mostrar satisfeta i va ressaltar que el Pla de Barris és un ajut autonòmic que té una clara incidència en la ciutadania. A més, Casamitjana va elogiar el treball tècnic: “Cristina Casas i el seu equip ha fet un projecte excel·lent, molt valent i ben pensat”. Per la seva part, el regidor de Serveis Territorials, Francisco Martínez creu que “és una gran oportunitat: quatre milions d’euros per millorar el poble en un moment de crisi”

Publicat a Revista de Roses, agost de 2008

"Hi ha moltíssima feina per fer”

Francisco Martínez (PSC). Regidor de Serveis Territorials.


Com valora l’informe que FADIR va entregar a l’Ajuntament?
S’agreix molt. S’agraeix que algú per la seva voluntat es dediqui a recórrer el poble i que ens facin saber quins problemes hi ha, quins llocs no estan ben condicionats. I a més, amb un informe molt agradable i ben fet. És una feina que està molt bé.



De les mesures proposades a l’informe, quines ja s’han dut a terme?
S’agraeix aquesta col·laboració però nosaltres tenim un pla fet, el Pla de Viabilitat de Roses, on tot això ja es contemplava. Va ser elaborat amb l’anterior ajuntament. Té un termini de quatre anys i vol adaptar tot el municipi. Això sí, hi havia algun punt concret de l’informe de FADIR que no sabíem.


Llavors, a curt termini quines serien les prioritats?
Tot això s’està fent ara mateix. I nosaltres ho anem fent poc a poc, desgraciadament no es pot solucionar d’un dia per l’altre. Algun exemple és que hem adaptat carrers on hi ha escales, l’entrada al cementiri, l’accés al CAP, la rampa de l’antic cementiri...

Però hi ha molta feina per fer?
Hi ha moltíssima feina, hi ha moltes zones sense adaptar. El cost total del Pla supera un milió d’euros en quatre anys. A més, ara ens han concedit el Pla de Barris, amb el qual no hi comptàvem i comportarà una millora en l’àmbit de les barreres arquitectòniques. I ara hem tirat endavant una nova ordenança sobre les noves construccions o reformes. Així, quan hi hagi una actuació al carrer ja es farà eliminant qualsevol barrera arquitectònica.

A vegades, les barreres no afecten a la via pública, afecten a comerços. Què es pot fer en aquesta situació?
Nosaltres podem fer campanyes de conscienciació en escoles, comerços... Estem a la disposició del ciutadà.

I quan el ciutadà es troba amb problemes d’accés a comerços, què pot fer?
Es dirigeixen a l’Ajuntament. Hi ha alguns casos que hem pogut resoldre, encara que d’altres són molt més complicats.

Com valora les actuacions fetes en l’àmbit de les barreres arquitectòniques en el primer any de govern?
Va ser una de les primeres coses que vaig preguntar quan vaig entrar a la regidoria. I me n’he preocupat, he parlat amb FADIR.


Es notarà al fi de legislatura?
Jo no em quedaria tranquil si la gran majoria d’aquestes actuacions no s’haguessin fet. Això ho dic de debò. Pensaria que no he fet alguna cosa.


Una entrevista de: Laura Gonzàlez Ortensi i Damià Sánchez Bonmatí

Publicat a Revista de Roses, agost de 2008.

"Encara som una minoria i no ens fan cas"

Narcís Mas. 60 anys. Venedor de la ONCE.



En Narcís treballa a la ONCE, una de les poques empreses que contracta persones discapacitades, segons comenta. A vegades, complir amb la seva feina no resulta gens fàcil. La manca d’accessibilitat als carrers del poble n’és la causa. “Les institucions haurien de sentir vergonya de no fer més coses per les persones que tenim problemes de mobilitat. Encara som una minoria i no ens fan cas”, denuncia en Narcís, que no ha aconseguit l’autorització municipal per adaptar l’entrada de casa seva.

Un reportatge de Laura Gonzàlez Ortensi i Damià Sánchez Bonmatí.

Publicat a Revista de Roses, agost de 2008.

Quan passejar és un repte

La Maria, una rosinca de 71 anys, juga cada setmana a la loteria. Però ja fa temps, des que les cames van començar a fallar-li, que l’aventura d’anar a buscar un dècim a l’administració es va convertir en una tasca cada vegada més difícil. Ara és el seu marit Francisco qui puja els esglaons en el seu lloc. Ella i el bastó que l’acompanya des de fa cinc mesos no hi poden entrar. “A quasi totes les botigues passa el mateix”, explica, “hi ha esglaons a l’entrada i jo sola no hi puc entrar. M’he d’agafar a la porta i al meu marit i moltes vegades ni així n’hi ha prou. Com ho he de fer?”, pregunta mentre assenyala el bastó i abaixa els ulls, “és un desastre cada cop que ho intentes. Si ho aconsegueixes, has d’estar sempre atent. Tens por de caure. Si no, et quedes mirant la porta i et sents molt malament”.

Roses, com moltes altres viles, és plena de carrers i places amb barreres arquitectòniques. Barreres invisibles per alguns, però molt remarcables pels ciutadans amb problemes de mobilitat. “Roses portava anys de retard en aquest sentit”, assegura Faustino López, vicepresident de la Fundació d’ajuda al disminuït de Roses (FADIR). “Els que ens movem en cadira de rodes patim les barreres arquitectòniques i coneixem els punts més perillosos”.

És per això que a finals de l’any passat FADIR va lliurar a l’Ajuntament de Roses un informe que alertava dels principals problemes que es trobaven els ciutadans amb dificultats de mobilitat: voreres sense asfaltar, passos de vianants on es fa impossible creuar, carrers amb esgraons... El dossier recollia fotografies dels punts més conflictius i proposava una sèrie de solucions. “L’Ajuntament hi posa bona voluntat i tot està en marxa”, afirma López, que en les passades eleccions era setè en la llista electoral del PSC.

Diu el vicepresident de FADIR que ja nota petites millores, que vora el Centre d’Atenció Primària es circula millor i que totes les noves obres es construeixen sense barreres. El nou equip de govern també ha instal·lat baranes en alguns carrers amb escales. Però Faustino López no se n’amaga: “Ben bé queda el 90% de l’informe per fer”. Les barreres són a tot arreu. A zones tan transitades com l’avinguda de Rhode, la plaça de Catalunya o el carrer dels Pescadors, i a sectors tan aïllats com les urbanitzacions de la vila.

L’informe de FADIR no és la única eina que té l’Ajuntament per millorar l’accessibilitat. El regidor de Serveis Territorials, Francisco Martínez, ens ensenya un dossier gruixut, pesat i complet sobre el tema. És el Pla de Viabilitat de Roses, una iniciativa de l’anterior executiu que hauria d’eliminar les barreres del poble gràcies a un pressupost que supera el milió d’euros. I el regidor hi suma una font de finançament inesperada: la Llei de Barris que la Generalitat acaba de concedir a Roses, que hauria de convertir el Casc antic en una zona lliure d’entrebancs.

En Narcís Mas, venedor de la ONCE, necessita una cadira de rodes per desplaçar-se. Les barreres arquitectòniques formen part de la seva vida diària des del moment en què surt de casa per anar a treballar fins que finalitza el seu horari laboral. Tot i que observa petites millores, creu que el condicionament de la vila en matèria d’accessibilitat serà lent. Encara més si tenim en compte que molts dels nous carrers de Roses presenten, diu, diverses mancances en aquest aspecte. “No vull dir que tot allò nou no s’hagi adaptat, per exemple, els carrers dels doctors han quedat perfectes. Però a molts carrers principals on no han fet obres, ens faltarien mans i peus per comptar tots els llocs on no pots passar”.

Les barreres, però, no només afecten a les persones amb mobilitat reduïda ni són sempre tan evidents. L’Anna és una ciutadana rosinca mare d’una nena de dos anys i una altra de cinc mesos. Des que van néixer, surt a passejar i a comprar empenyent un cotxet de nadó. “Realment és molt difícil fer les tasques del dia a dia a Roses sense problemes: anar a la carnisseria, a la farmàcia, a la caixa d’estalvis…”, reconeix.

“L’Ajuntament hi posa bona voluntat”, apunta FADIR, “però queda el 90% per fer”.

I és que les fronteres no s’acaben al carrer: els comerços i locals d’oci són un altre enemic de l’accessibilitat. Les escales són a l’ordre del dia i, malgrat les lleis, els locals de nova obertura continuen causant problemes a molts ciutadans. “Et sens molt impotent quan vas al banc i t’han d’atendre al carrer perquè no hi pots accedir”, es queixa Faustino López, que es mou amb l’ajut d’una cadira de rodes. “Convidaria alguns empresaris a seure en una cadira de rodes i anar a treballar així al seu despatx. A veure com ho farien i quina impotència sentirien”, proposa.


Més enllà de les voreres
I els impediments no acaben aquí. Sovint les persones amb algun tipus de discapacitat topen amb problemes que van més enllà de la seva autonomia personal a l’hora de transitar pel carrer. Són traves que afecten a la seva qualitat de vida i que normalment tenen a veure amb l’àmbit econòmic. “Les administracions et donen ajuda si no tens res per viure, a partir d’un mínim amb la declaració de la renda ja no et donen res”, comenta en Narcís des del saló de casa seva. I remarca: “Al món laboral no hi ha feina per les persones discapacitades, almenys que les administracions ho subvencionin”. Segons explica en Narcís el rol de les persones discapacitades no és sempre fàcil en la societat. El desconeixement i la manca de civisme són dos problemes amb què conviuen a diari.

“És difícil fer les tasques del dia a dia sense problemes”, diu una mare amb cotxet.

Des de FADIR proposen impartir classes de civisme als centres educatius de la vila. L’Anna ho ha viscut en primera persona i creu que la conscienciació social i la implicació política a hores d’ara és insuficient. “Jo sincerament no era conscient del que suposava viure en la pròpia pell totes aquestes dificultats que provoquen les barreres arquitectòniques fins que he hagut de compartir el meu espai amb un cotxet. I penso que els tècnics i els polítics que són els que han de vetllar pel benestar dels ciutadans haurien de tenir dins la seva escala de prioritats les moltes barreres arquitectòniques que queden encara al nostre poble”.

Tots hi estan d’acord. Reclamen més implicació dels polítics locals. En Narcís ho té clar: “Jo convidaria qualsevol polític que s’assegui a una cadira de rodes, que FADIR li subministraria, i es passegi pels carrers de Roses. Aviam, després què hi diuen”.


Un reportatge de: Laura Gonzàlez Ortensi i Damià Sánchez Bonmatí

Publicat a Revista de Roses, agost 2008