Els centres en mòduls són la segona Llar d’Infants, El Franquet, i la quarta escola, el CEIP Montserrat Vayreda, La Llar El Franquet ja disposa dels terrenys on s’ubicarà el centre definitivament, un solar annex al CEIP Vicens Vives. De fet, les obres ja han començat. Però el cas de la Montserrat Vayreda té encara un futur incert.
L’antic govern de CiU pretenia ubicar la quarta escola a l’àrea denominada UA4, a la zona dels Grecs i pròxima a la Riera Ginjolers. Però l’expropiació dels terrenys està encallada perquè dos veïns van presentar recurs. A més, fa unes setmanes, el govern quadripartit va fer pública la seva intenció de buscar uns terrenys majors, probablement a la zona dels Mossos i del segon institut.
Per la seva part, Andreu Otero, director territorial d’Educació a Girona, afirma, en declaracions a aquesta publicació: “coneixia àmpliament les intencions del govern anterior perquè m’havia reunit amb Carles Pàramo i Montserrat Mindan, però no s’havia encarregat el projecte per un problema en l’expropiació”. Otero també reconeix que l’alcaldessa Magda Casamitjana “m’ha parlat d’alternatives a l’ubicació inicialment prevista” i sosté que “veurem els nous terrenys amb calma”, però que “en els temes d’ubicació el municipi té molt a dir”. Sobre la situació dels mòduls, el Director territorial sentencia: “el que no podem és tenir anys i anys aquests nens en barracons”.
L’AMPA de l’escola Vayreda explica que l’actual ubicació del centre s’està tornant petita: la instal•lació d’un nou mòdul ha eliminat l’espai de pati dels alumnes grans de l’escola i les possibilitats d’ampliació són escasses. El regidor, Antoni Rodríguez, diu al respecte: “la Montserrat Vayreda serà una escola de dues línies que necessitarà créixer i molt probablement no hi cabrà en aquell terreny”. En una reunió recent amb l’alcaldessa, el col•lectiu de pares i mares de l’escola va refusar traslladar els mòduls a l’antic càmping Badia i prefereix que els recursos necessaris pel trasllat dels barracons s’inverteixi en les actuals instal•lacions.
> Un retorn més barat
Segons l’Ajuntament de Roses, 2.023 alumnes rosincs rebran enguany les ajudes municipals per reduir la despesa en llibres escolars. Aquesta és una de les primeres accions dutes pel nou govern en l’àmbit educatiu i pretén abonar, aproximadament, la meitat de la factura dels llibres de text mitjançant ajudes que van dels 50 als 120 euros segons el curs. El regidor d’Educació, Antoni Rodríguez, assegura: “la idea és arribar a cobrir el 100% de la despesa i trobar un model de reciclatge de llibres”.
Qui ja recicla llibres és l’IES Illa de Rodhe. Per segon segon any consecutiu l’institut s’ha acollit a “un programa de reciclatge de llibres a nivell de la Generalitat”, explica Imma Carrión, la coordinadora del projecte. El funcionament és clar: la inscripció al projecte és voluntari i cal pagar 5 euros per llibre prestat. L’alumne, que rep el material forrat i amb el nom, l’ha de tornar intacte a final de curs. “El projecte ha anat molt bé”, valora Carrión, però “s’hi ha acollit menys gent de l’esperada”. Enguany l’organització ha comprat llibres de sis assignatures de primer i tercer d’ESO. I amb les ajudes municipals, als alumnes del projecte, “els queda ben poc per pagar”.
Al CEIP Narcís Monturiol també hi hagut novetats. La mateixa AMPA ha gestionat enguany la venda de llibres de text enlloc d’una llibreria externa. Martí Roca, president sortint de l’AMPA, ho explica: “Fins ara teníem moltes queixes perquè la recollida de llibres era molt lenta. És per això que vam decidir gestionar des de l’AMPA la venda de llibres. Vam fer un llistat dels títols de cada curs i, si els pares estaven d’acord, es comptabilitzava en la base de dades. Ja pagats els llibres, vam fer la comanda al distribuïdor.” Roca valora positivament la iniciativa: “Quan els pares han vingut teníem la bossa dels llibres preparada i hem pogut fet un 15% de descompte enlloc d’un 10. Estem molt satisfets”.
Els col•lectius de mares i pares desenvolupen un paper actiu. “Hi ha un nombre molt important d'associats a l'AMPA, és a dir, que paguen la quota anual”, explica Marta Teixidó, presidenta de l’AMPA del CEIP Els Grecs, que afegeix: “la nostra escola té tradició de ser unes de les que té sempre una bona participació, una mitjana de 10 persones cada curs, en una dinàmica tranquil•la i de bona relació amb la direcció de l'escola”. Malgrat això, Teixidó es queixa: “la participació és absolutament minsa a les Assemblees Generals i, si no trobem la fórmula màgica, ens quedarem amb les 10 persones que normalment assisteixen”.
> Preveure el futur
“El tema d’immigració és un tema complex, hi ha fluxes d’immigració imprevisibles”, reconeix el regidor d’Educació. En el context d’una demografia canviant i creixent, l’Ajuntament de Roses posarà en marxa aquest setembre una Taula de Planificació Educativa amb l’objectiu de “saber quant sòl reservem a quinze anys vista per a llars d’infants, escoles de primària i instituts”, en paraules de la pròpia alcaldessa, Magda Casamitjana. En aquest instrument de planificació hi participaran els directors dels centres, les AMPAs, polítics i tècnics de l’Ajuntament.
Publicat a Revista de Roses, setembre 2007
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada