“L’humor és el millor catalitzador de desgràcies”

GILBERT BOSCH.
DIRECTOR I AUTOR DE L’OBRA "TERÀPIA DE GRUP PER A GAFES".

Qui s’hagi quedat sense benzina el dia que anava amb presses. Qui hagi perdut la cobertura del mòbil en mig de la més important de les trucades de feina. O qui hagi llençat per error el paperet on hi havia el telèfon de l’amant en potència. Qualsevol gafe o, parlant bé, malastruc té cita la nit del dimecres 13 a la Ciutadella de Roses. Té hora per a una Terapia de grup per a gafes, “un espectacle molt digerible i molt ben interpretat”, segons el seu director, Gilbert Bosch.



Amb un currículum dilatat, que inclou noms com Els Joglars o les sèries més populars catalanes, Gilbert Bosch (Vilafranca del Penedés, 1956) va fundar fa vint anys la companyia Grappa Teatre amb Teresa Ros, de qui es va enamorar. Necessitava actuar, sí, però també crear, dirigir, produir, ser un complet home de teatre. I ho ha fet. Ara arriba a Roses com a autor i director de Teràpia de grup per a gafes, la història d’uns terapeutes que ajuden a conviure amb la malastrugança.

L’obra té dos pilars: els gafes i les teràpies per a tot. Per quina raó ha tractat la mala sort, la malastrugança?
La portem tots a sobre. Quan parles en qualsevol grup o reunió, sempre hi ha qui diu que avui té un dia fatal, que avui té la malastruga a sobre... I ens vam donar compte que era un bon tema per dur-lo a l’escenari. Això sí, sempre des de l’humor, ja que nosaltres creiem que és el millor catalitzador per lliurar-se de totes les desgràcies.

L’obra inclou la seva pròpia experiència?
Potser sí que hi ha alguna cosa meva, però no és un text personal. Encara que tot el material podria ser extret de la vida diària, és una obra còmica amb situacions portades al límit. És una comèdia divertida i alhora una mica mordaç.

I com ha reaccionat el públic fins ara?
El públic reacciona molt bé. El que nosaltres busquem és una identificació amb l’espectador. Segur que hi ha molta gent que pensa ‘òndia, això em va passar a mi’. Curiosament, en algunes actuacions, algun espectador ens va venir a dir que havia viscut la mateixa situació. I encara que no els hagi passat, es senten vinculats amb les històries.



I el segon tema, les teràpies miraculoses per a tot. Per quina raó?
És un tema que està en boca de tothom, quan mires el diari hi ha teràpies per a tot i per a tothom. I vaig trobar que era ideal per donar-ne la nostra visió. De fet, l’obra no dóna solucions sinó que presenta les teràpies que un club de psicòlegs difon arreu del món.

Busca una crítica social?
No hi ha dubte que el teatre és una arma, més que pel missatge en sí, per la reflexió. I és evident pel propi títol, Teràpia de grup per a gafes, que dóna peu a que la gent pensi sobre allò que expliquem i representem.

I els intèrprets són joves actors en l’època del teatre mediàtic. Com a director i, sobretot, com productor no l’atemoria?
Sí, la companyia acaba de fer vint anys i la idea d’aquesta obra l’arrossegava des de fa temps. Tenia dues opcions: o agafar gent mediàtica, on tens assegurat l’èxit tant de públic com de crítica, o confiar en gent més aviat desconeguda. I em vaig decantar per aquesta última, perquè les coses són com són i els catxés van com van. A més, els actors són gent que coneixia perfectament de quan vaig ser professor de l’Institut del Teatre. Per tant, podia treballar-los millor i coneixia la seva manera de ser. De tota manera, vaig agafar els més gafes que vaig trobar [Riu].


Per tant, bona experiència dirigint-los?

Sí, ha estat molt interessant i ho han treballat molt bé. Per exemple, hi ha un actor gallec i fa d’argentí, i tothom creu que és d’Argentina. I una altra és brasilenya i parla el català perfectament. Ha estat molt maco. Jo em dedico molt a la docència de teatre i s’assembla en alguns aspectes a la direcció.

Una docència teatral, centrada en la Comèdia de l’Art. En què consisteix?
És una tècnica teatral del segle XV i XVI que neix a França i s’estén a Itàlia. És una tècnica molt concreta perquè no només es refereix als personatges i les seves característiques. També és alhora tot un món, tota una manera de fer diferent. Té un ritme molt àgil.

Es nota a “Teràpia de grup per a gafes”?
Sí, aquest espectacle té un ritme copiat de la Comèdia de l’Art. És molt ràpid, vertiginós, les contestes verbals són molt àgils. Hi ha molts acudits verbals i gestuals, que és el que nosaltres treballem. Pràcticament apareix un acudit i el públic encara hi pensa quan en surt un altre.

I els actors improvisen?
Sempre hi ha una mica d’improvisació perquè en aquesta obra trenquem la quarta paret, vull dir que parlem directament amb el públic. Això fa que a vegades els espectadors contestin i els actors hagin d’adaptar-s’hi. Però bé, és un text força tancat.


Quina és l’essència de la seva companyia, Grappa Teatre?

No hi ha dubte que és l’humor. Com dèiem abans, nosaltres creiem que l’humor és el millor catalitzador de la quotidianitat, de l’estrès, de les desgràcies... Nosaltres fem un tipus de comèdia que anem variant depenent de com va el vent, o sigui, de les condicions socials. Hem fent obres on tot era gest i, en canvi, en aquesta obra sí que parlem. I anem fent.

A part dels actors, el nucli de companyia està formada per pare, mare i fill. Una formació poc ortodoxa...
Sí, inicialment érem la Teresa [Ros] i jo. El nostre fill des de ben petit va impregnar-se d’aquest món, ens veia assajar al menjador de casa, venia al teatre, als assajos... Nosaltres el que vam fer va ser obrir-li portetes: abans d’entrar a la universitat va treballar en forces sèries i ara ens ajuda, perquè ell en sap molt, explicar històries.

De fet, tots tres tenen importants currículums en teatre i televisió. Llavors per què van decidir crear la seva pròpia companyia?
Quan formes part d’una companyia de teatre, en el meu cas Els Joglars, sempre hi ha un moment en què toques un sostre, en què veus que a partir de llavors sempre faràs el mateix. I és quan t’animes a tastar altres àmbits, com és la direcció, la creació i la producció. I mira, acabem de celebrar els vint anys i anem subsistint. Tenim un públic fidel que ens segueix arreu. Per tant, molt contents, perquè la cosa no està per llençar coets.


L’obra ja ha recorregut molts pobles de Catalunya. Com veu la situació de la cultura més enllà de Barcelona?
Nosaltres anem fent, tenim representacions i la gent ens va contractant. Però crec que falta una infraestructura cultural més coherent al que demana la societat. Jo crec que la cultura és un pilar per sostenir la societat i sembla que, a vegades, la cultura és la darrera preocupació des de la política. Conec casos d’altres companys que ho passen malament i fan coses molt bones. I això encara és més trist.

Per acabar, què li diria a l’espectador que encara no sap si es comprarà l’entrada?
Si fa dies que no riu, que vingui a veure-la perquè no en sortirà indiferent. És un espectacle molt digerible i, jo crec, molt ben interpretat pels actors. Si volen passar una bona estona i gaudir d’un bon record de Festa Major, que s’apropin a la Ciutadella a veure l’obra.



“Nosaltres sempre arribem una mica abans al lloc per anar a prendre alguna cosa, visitar el poble i comprar coses típiques. Allò que en diuen fer una mica de turisme”, comenta el director Gilbert Bosch, amb la seva veu emfàtica i extravertida, encara que la conversa sigui per telèfon. Bosch va ser a Roses representant Clochard, de Paco Mir el gener de 2007, i assegura que la vila és “un lloc preciós”. Ara duu a la Ciutadella la història dels membres de l’associació GAFE (Grup d’Ajut a la Fatalitat Emergent), que desenvolupen teràpies per ajudar a les persones que pateixen gafisme o malastrugança.
Des de l’Ajuntament de Roses asseguren que aquest tipus d’obra és perfecte pels actes de Festa Major, que és el millor complement per la programació d’hivern al Teatre Municipal. “A l’estiu busquem una cosa d’humor, lleugera, de divertimento a l’aire lliure”, comenta el tècnic de l’Àrea de Cultura, Enric Matarrodona. I assegura: “Com a nom la companyia Grappa Teatre potser no està a dalt de tot, però la qualitat i la diversió estan garantides”.



Publicat al setmanari Empordà, del 5 d'agost de 2008

3 comentaris:

Almax1 ha dit...

Hola!
"Teràpia de grup per a gafes" és la pitjor obra de teatre que he vist en la meva vida. Érem pràcticament una legió sencera de persones que ahir vam anar a la ciutadella a veure aquesta obra infumable i que vam sortir lamentant-nos d'haver pagat deu euros per una obra de guió més aviat absurd, insípid i suat. També és cert que dos dels actors (el noi i la noia que es quedava en sostens) ho feien bé però la resta hauria de dedicar-se a alguna altra cosa i no robar d'aquesta manera el temps, els diners i la paciència dels pobres espectadors.
I ho dic amb coneixement de causa. No faig una crítica gratuïta sense saber-ne res. És cert que no sóc cap experta, però sí sé quan m'han pres el pèl. Sé que el guió era horrible, les actuacions (especialment la de la noia més prima) insípides i planeres, tot i que darrera hom hi pot veure una bona direcció artística. Podem afegir, ja per finalitzar que el muntatge és avorrit i previsible.
El que em molesta, però, és que l'ajuntament de roses, possiblement per estalviar-se diners, hagin pagat a aquest grup de teatre amateur com a plat fort del teatre de festa major. És una vergonya!! A més a més, sense grades!! Amb prou feines es podia veure l'escenari!! Que no costen tants diners!!!
I no sóc la única que ho penso. Que preguntin a tot aquell que ahir a la nit va perdre el temps a la ciutadella.
De part d'una ciutadana indignada!

Anònim ha dit...

Patètica la obra. Però molt! Es deuen pensar que ens prenen el pèl. Com és possible que s'hagi contractat un espectacle així per la festa major?
Vaig anar amb amics de fora i vaig sentir vergonya. I vergonya hauria de sentir qui ho va programar.

Damià S. Bonmatí ha dit...

L'obra, "Teràpia de grup per a gafes", no va convèncer el públic. Almenys quantitativament: 500 espectadors mentre que l'obra de l'any passat, "Pels Pèls", va reunir-ne gairebé mil. Així ho va confirmar el tècnic de Cultura, Enric Matarrodona.
L'Ajuntament assegura que era previsible, tant per la companyia contractada com per la meteorologia del dia. Per cert, el vent va obligar a iniciar la representació amb mitja hora de retard.