La dignitat d'aprendre en mòduls

La quarta escola de Roses, la Montserrat Vayreda, s’ha convertit en el primer centre de Catalunya que ha hagut de traslladar els seus mòduls prefabricats. Així ho assegura el regidor d’Educació, Antoni Rodríguez: “És la primera vegada que el Departament es troba amb un canvi d’ubicació de mòduls”. I és que el CEIP Vayreda ha viscut una odissea des de la seva obertura, l’any 2005. El professorat esperava tenir l’escola definitiva al cap d’un parell o tres d’anys, però avui dia l’Ajuntament encara no disposa dels terrenys finals. Mentrestant, l’alumnat s’ha multiplicat per quatre i el centre ha patit problemes d’espai. Malgrat tot, la direcció assegura que ha aconseguit desenvolupar un segell propi. “La filosofia inclusiva de la nostra escola és un tret que no volem perdre”, afirma amb orgull la directora, Montse Testar.



El nou curs comença a la quarta escola rosinca amb més mòduls, més espai, més pati i amb una nova ubicació, en ple cor de la zona esportiva. La directora creu que s’ha fet justícia: “Ara se’ns veurà com a escola i se’ns veurà dins la localitat. La col•locació dels mòduls serà lògica i pràctica, tindrem espais de pati propis. No dependrem de cap altre centre, com ens passava a l’antiga ubicació”. L’escola va començar amb una cinquantena d’alumnes i aquest curs ja seran 230. L’antiga ubicació, al bell mig d’un carrer i amb serveis compartits amb l‘escola Els Grecs, era inviable per més temps.

“Els mòduls que hi havia”, reconeix el regidor Rodríguez, “no eren suficients per una escola de dues línies i no hi havia un pati mínimament adequat”. Per això l’Ajuntament ha finançat el trasllat dels mòduls de la seva butxaca, mentre que la Generalitat s’ha ocupat de la millora dels serveis.

Que no sé on para la Montserrat Vayreda. Que sí, dona, que és l’escola dels barracons. La quarta escola estava cansada de l’errònia imatge del centre: “Hem patit prejudicis per ser una escola nova i per estar en mòduls”, ens explicaven al bar de la piscina municipal a finals d’agost, quan l’interior dels mòduls encara no estava a punt. “Nosaltres hem abolit la paraula barracons”, comenta la cap d’estudis, Maria Àngels Ayats. “Un mòdul no té cap mancança, no passem fred com pensa la gent i la qualitat de l’ensenyament no hi té res a veure”.

Que té més immigrants. Que sí, home, que això pot endarrerir la classe. L’escola Montserrat Vayreda també ha patit aquest prejudici. El regidor d’Educació hi reflexiona: “Sí que és veritat que en ser la nova escola ha rebut bona part dels nouvinguts que s’incorporen durant el curs. Però a mesura que passa el temps, els nivells es van equilibrant entre centres”, apunta Rodríguez amb el seu to de veu baix i inalterable. La quarta escola té algunes classes amb nivells d’immigració d’entre el 30 i el 50%, i acull una trentena de nacionalitats diferents. “Això no significa que el ritme de la classe no avanci”, comenta Rosa Gilibets, membre de la direcció i encarregada de l’aula d’acollida.

El segell Vayreda
La direcció creu que una escola plural és una bona oportunitat per aconseguir una escola millor. Volen forjar una escola familiar i de poble, volen crear vincles entre tots els alumnes. I volen eliminar les desigualtats causades per l’edat, la procedència o les necessitats especials dels nens. És la filosofia d’escola inclusiva. “Vam començar essent una escola petita i això va crear moltes vinculacions entre els cursos d’infantil i de primària. Procurem mantenir aquest tret de convivència plegats i ho aconseguim”, assegura Gilibets.

Volen forjar una escola familiar i de poble, volen crear vincles entre tots els alumnes. I volen eliminar les desigualtats causades per l’edat, la procedència o les necessitats especials dels nens.


A més, aquest és el segon curs que l’escola acull l’Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE), única a Roses. El centre va apostar per aquesta aula, destinada als nens que presenten dificultats per seguir el currículum de classe. Creuen que tots els alumnes han millorat com a persones: “Les classes amb alumnes que van a l’USEE han sortit guanyant, perquè el tracte que tenen envers els nens amb necessitats especials és d’admirar. Donen lliçons als adults”, assegura la cap d’estudis.





Els pares semblen contents amb la filosofia de la inclusió: “Fomenten els valors personals de la mainada, més enllà dels valors educatius”, explica la presidenta de l’AMPA, Imma Turigas. “Fan esforços titànics per adaptar als nouvinguts i reduir al màxim les desigualtats”. L’AMPA també hi pren protagonisme amb la festa intercultural que organitza cada any. “És la festa en què tots els pares de totes les nacionalitats i cultures diferents ens ajuntem i compartim el que podem compartir sense parlar: el menjar, els jocs i la mainada”, descriu amb parlar emfàtic i gesticulant Turigas.

L’Imma parla envoltada de mainada. Fins l’inici de curs, els membres de l’AMPA fan d’això, de pares i mares. Estan satisfets amb la nova ubicació. Enrere queden els problemes polítics i judicials del primer projecte de l’escola i les protestes davant del conseller d’Educació. Volen passar pàgina. “Ara s’ha de veure què passarà quan plogui: els mòduls són en una zona fàcilment inundable”, comenten a l’expectativa.

L’escola definitiva
El regidor d’Educació, Antoni Rodríguez té novetats sobre l’escola definitiva. “La futura escola serà pròxima al lloc actual dels mòduls, a tocar de la piscina. La Generalitat ens ha donat una Àrea de Residència Estratègica, que ens permet situar-hi equipaments, entre ells una escola. Els propietaris hi estan d’acord i aviat podrem cedir els terrenys a la Generalitat”.

“La futura escola serà pròxima al lloc actual dels mòduls, a tocar de la piscina", avança el regidor d'Educació.


Des de l’oposició, l’exregidora d’Educació, Montserrat Mindan, recorda que enguany calia fer una nova zonificació, perquè la quarta escola és en una altra zona del poble. “Cal fer zonificacions vives, cada any”. El regidor actual opina: “No podem canviar constantment els criteris de matrícula, però ara que l’escola té una nova ubicació, potser serà el moment”.

Publicat al setmanari Empordà, del 4 de setembre de 2008.

Més informació:
- Blog del centre http://montserratvayreda.blogspot.com/

1 comentari:

Annalògica ha dit...

Estic al·lucinant cogombrets O.o

Un blog de Roses, i jo que em pensava que el poble estava a rang de poblet de mala mort jejeje és broma.

Noi, és molt estrany, tu anaves a la Acadèmia o al Vicents Vives?? Es que no et conec i tinc la mateixa edat que tu.


Està molt bé el blog, jejeje la informació de Roses la rebia dels meus pares, però ara em poso el teu blog a preferits i seguiré llegint.


Adéu wapisim