És un parlar arcaic, antic, aliè al pas del temps. Però cada vegada té parlants més joves. Sembla que la societat de la Catalunya Nord ha decidit injectar aire a la llengua catalana. Les escoles bilingües cada vegada tenen més demanda i molts adults s’apunten a classes de català. Mentrestant les institucions comencen a fer les primeres passes pel seu reconeixement, com ho demostra la simbòlica Carta del Català. És un moment decisiu per a la Catalunya Nord.
Text i fotos: Damià S. Bonmatí
Imatge portada: Visa pour l'image
Un punt d'inflexió per a la Catalunya NordEl català no és oficial a la Catalunya Nord i, salvant excepcions com Sant Jaume, el francès és la llengua d’ús en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana. En la majoria d’institucions, de tràmits administratius, de mitjans de comunicació, de comerços... i al carrer.
Els petits passos del català institucionalExpliquen que l’ús és tímid i insuficient, però que comença a existir. Hi ha un buit legal respecte al català perquè no és oficial, però en els darrers mesos algunes iniciatives han començat a canviar el seu rumb.
Una cultura de minories
Un recorregut pels racons més destacats de la cultura nord-catalana. Per exemple, més que una llibreria sembla un cafè de tertúlies. És la Llibreria Catalana de Perpinyà, tota una institució per als catalanoparlants de la ciutat i el Rosselló. Té la seva història.
Publicat al setmanari El Temps, del 26 d'agost de 2008.
Reportatge guanyador del Premi periodístic El Temps 2008 de la Nit de Sant Jordi de Perpinyà.
.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada